“PAELLA DE MIQUES”
Ingredientes:
Bacalao o tocino
Cebolla
Pan remojado
Aceite
Pimentón
Sal
Forma de prepararla:
Se pone una paella al fuego con aceite. Se sofríe la cebolla y el bacalao, sal y pebre-roig.
El pan, remojado en agua, se escurre y se agrega a la paella.
Se deja que fría todo muy bien, removiendo con un cucharón de madera ¡y a menjar!
Se hace para aprovechar los mendrugos. Sirve como almuerzo o comida y es típico del valle.
Així d’una ullada sembla d’allò més senzill, però no és així, costa una miqueta de fer.
Us expliquem la recepta pas per pas:
Com sempre diem, a la nostra cuina tot comença amb un “rallet d’oli”:
Després sofregim la ceba fins que estiga tova:
El pas seguen serà daurar el bacallar, que haurem dessalat prèviament posat-lo a remull en aigua un mínim de 12 hores:
Quan ja estiga al nostre gust, el reservem i donem una volteta ràpida al pebre-roig amb molta cura per a que no es creme ja que ens donaria al guisat un gust amarg:
En aquest punt, aboquem el pa arremullat amb cura de que estiga ben escorregut. És convenient fer les miques amb pa de qualitat, que estiga assaonat i dur:
En donar-li unes voltetes vorem que comença a fer-se una pasterada i el pà adquireix una textura blaneta. Haurem de treballar-ho amb paciència voltejant la massa quan notem que s’apega al cul de la paella.
En aquest moment no hem de desesperar, ja que necessitarem almenys 40 minuts per a treballar adecuadament el pa fins aconseguir les “miques” soltes i dauradetes per tot, com es veu a la imatge:
Finalment, incorporem els trocets de bacallar i donem unes voltetes:
Escudellem en plats o si volem, mengem directament a la paella:
Mare meua, que bó estava... segur que és pecat!
Les miques es guisaven habitualment al llarg i ample del nostre territori, era menjar de pastors i de famílies humils ja que és una forma d'aprofitar el pa dur. Es pot substituir el bacallar amb qualsevol cosa que tingam al rebost: “frito”, trocets de costelleta o magre, llonganisses, xoriços, cansalà entreverà, pebreres fregides... També era costum en alguns llocs acompanyar les miques amb un singlotet de raïm.
Si voleu tastar-les, només heu de dir-ho... eixò está fet!