Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Los Rebeldes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Los Rebeldes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de juny del 2013

Los Rebeldes. 08 - 06 - 2013 (Gandía)


Gran vetllada de Rock & Roll la que passarem dissabte passat de la mà de Carlos Segarra i els seus Rebeldes. Pels que adorem el Rock & Roll més primitiu, i a demés no li fem fàstics a la música feta ací, Los Rebeldes continuen sent una benedicció; i és que ningú ha sabut plasmar l'essència del Rock fifties millor que ells en aquestes terres.

Carlos es manté en plena forma, la seva veu continua sent extraordinària, i no ha perdut res de l'energia que sempre l'ha caracteritzat; a més, en aquesta gira l'acompanya una gran banda: músics que, a banda de ser competents, rebossen carisma a raudals.

Per tant, va ser un autèntic plaer poder ballar i cantar cançons tan emblemàtiques com "Eres Especial", "Harley del 66", "Mía", "Quiero Ser Una Estrella", "Rebelde Con Causa", "Rebeca"... i tantes altres, de la mà del seu creador, i a demés, acompanyades per velles tonades del Rock & Roll de llegendàris com Chuck Berry o Ray Charles, entre d’altres.

La veritat és que em va sorprendre veure el recinte ple fins la bandera, però així és com deuria de ser sempre, perquè si Segarra fora americà la gent allí el consideraria una llegenda, però açò és Spain, i per a la majoria, una eminència com ell ací és una vella gloria passada de moda,  en fi... és el que té viure en un estat on el "electro latíno" és el que triomfa.


Llarga vida a Los Rebeldes!! Llarga vida al Rock & Roll!!!



divendres, 21 de setembre del 2012

Los Rebeldes "Vicios y Virtudes" (1999)


Molta gent sols recorda a Los Rebeldes per els seus èxits dels 80, i en certa manera és normal, però molts no saben que, malgrat que els seus dies de gloria quedaren enrere, la banda de Carlos Segarra ha estat llançant discos fins l'actualitat, i tots ells són d'una qualitat indubtable.

Un dels discos que més afecte li tinc d'aquesta última època de Los Rebeldes és "Vicios y Virtudes", possiblement el disc que ha passat més desapercebut de tota la seva carrera. I no és just, perquè "Vicios y Virtudes" és un disc molt bo!! Per suposat que no arriba al nivell de joies com "Rebeldes Con Causa", "Más Allá Del Bien y Del Mal" o "En Cuerpo y Alma", però és un treball notable. 
  


Lluny queden els dies en que Los Rebeldes practicaven un rockabilly més pur. En aquest disc la repetició brilla per la seva absència. Ací hi ha una bona col·lecció de cançons que van des del rock and roll clàssic al blues, del pop al rock dur, de boniques balades a un rock d'influències llatines realment interessant... I tot això baix el segell inconfundible de Los Rebeldes, clar està.

Com pot passar tan desapercebut un disc com aquest?? No m'ho explique.

Los Rebeldes és molt més que "Mescalina" i "Meditarraneo" (grans cançons, per cert).
  



dijous, 29 de març del 2012

Les millors vint cançons de la història del rock espanyol.

El tema de les llistes és complicat, i més una com la que m'he plantejat fer. Recopilar les que per a mi són les vint millors cançons de la història del rock espanyol és una feina realment difícil, diria que impossible, s'han fet moltes grans cançons en el rock estatal, així que la llista podria ser molt més llarga, i, lògicament, moltes de les que he seleccionat podrien ser canviades per altres, però... bo, açò no és res més que una excusa per recordar algunes d'eixes cançons que se'm van quedar gravades a foc la primera vegada que les vaig escoltar, i sé que m'acompanyaran de per vida. És cert que moltes d'elles són molt típiques i estan molt cremades però... és el que hi ha.

La llista la faré amb quatre entrades. Per a hui aquestes són les cinc elegides:

Alarma!!! "Preparado para el Rock & Roll"

No sóc un gran coneixedor de l'obra de Manolo Tena, però en els temps de Alarma!!! aquest home va compondre algunes cançons inoblidables. En el meu cas, pense que amb "Preparado para el Rock & Roll" va tocar sostre. "Frío" també és gran, però aquesta, per a mi, és superior. Joder, és que ho té tot: bon riff, bona melodia, bona lletra, i eixe punteix doblat a lo Thin Lizzy... Genial!



Los Rebeldes "Bajo la luz de la luna"

La millor balada del rock espanyol? Doncs molt probable! Pense que ningú, dins del rock estatal, ha sabut plasmar tan bé l'essència del Doo Wop com ells en una cançó. En el mateix moment que comencen a sonar eixos cors, tan en plan The Platters, agafes una maquina del temps que et transporta directament als màgics anys cincuanta, i això és gran. Una cançó perfecta, diguen el que diguen.



Los Enemigos "La cuenta atrás"

Amb aquestos ha segut realment difícil a l'hora de decidir-me. Els de Josele són una de les meues bandes preferides, i no em refereixc sols a nivell estatal. Podria haver-ne posat moltes altres, però "La cuenta atrás" té algo especial. Fa temps ja li vaig dedicar un post, i és que aquesta cançó em sembla una absoluta meravella.



Barón Rojo "Los rockeros van al infierno"

Molt típic, ho sé. Però ostres, és que estem parlant d'un himne en tota regla! Podria haver segut un altra, casi que qualsevol cançó d'eixe brutal Volumen Brutal haguera segut una bona opció, però que voleu que us diga... Mi rollo es el rock!!



Luz Casal "Besaré el suelo"

Vinga va, tipos duros, rigueu-vos de mi, però m'agrada Luz Casal. No és que la seva discografia m'ompliga de plaer, però és indubtable que aquesta dona té talent, i una veu... oh, que veu!! En els seus discos sempre pots trobar grans cançons, però jo tinc debilitat per aquesta preciosa balada. Curiosament, la cançó la va composar Carlos Goñi, dels insofribles Revolver. Un aplaudiment per a ell, és una gran cançó, però sense la inimitable e incunfundible veu de Luz, no seria el mateix. Una preciositat.

divendres, 15 de gener del 2010

Los Rebeldes "Noches de luz, días de gas" (2010)


Los Rebeldes acaben de gravar un nou cd + dvd en directe en motiu de celebració del 30 aniverssari de la banda. Un treball que de segur ens farà passar bones estones a base del més pur Rock n' Roll. Aquesta nit és la presentació d'aquest treball en la Sala DF, de Cornellà de Llobregat, Barcelona. Afortunats seran els que podran assistir a aquest event tan especial d'una de les millors bandes de Rock que ha donat aquest estat.

Anem a recordar una vella actuació d'una de les seves cançons més clàssiques...

dimecres, 22 de juliol del 2009

Los Rebeldes "Más allá del bien y del mal" (1988)

En els vuitanta hi va haver una gran fornada de grups que facturaven Rock n' Roll del més classic, aquell que feien Eddie Cochran, Elvis Presley o Chuck Berry en els anys cincuanta, el Rockabilly tornava a estar de moda. En Espanya també hi va haver eixa fornada de tupés, botes de punta i guitarres Grech, i un dels màxims representants van ser Los Rebeldes, la banda del gran Carlos Segarra.
Aquest "Más allá del bien y del mal" (el seu quart disc d'estudi) va ser un disc molt criticat per els fans més puristes per ser més comercial, però per a mi és el millor de la seva carrera i un dels meus discos preferits de la història del Rock estatal. En aquest álbum Carlos Segarra i els seus s'allunyaven del Rockabilly més pur (sense deixar-lo mai del tot) fusionant altres estils com el Funk, Pop o el Surf amb Rock n' Roll. El disc està format per 11 cançons impecables, entre elles les conegudes "Mediterráneo" (que s'ha convertit en una aburrida cançó d'orquesta, però que no deixa de ser un Surf-Rock que no està gens mal...) o "Bajo la luz de la luna", una de les balades definitives del Rock cantat en castellà.