Les millors vint cançons de la història del rock espanyol. (IIII)

I ací acabe el repàs que vaig començar fa uns mesos dedicat al rock espanyol seleccionant algunes de les que per a mi són les millors cançons de la seva història. Lògicament hagueren pogut ser moltes més, però açò s'haguera fet inacabable. Així que ací us deixe quatre cançons més que, d'alguna manera, sempre les portaré dins de mi. Espere que us haja agradat aquest repàs, jo, per la meva part, m'ho he passat bomba recordant totes aquestes immortals cançons. A gaudir!

Los Bravos "Black is Black"

Normalment m'agrada que les bandes d'ací canten bé en espanyol, o bé en la seva llengua autòctona, ho prefereix-ho a que canten en anglès, però la música és la música, i si té xispa, l'idioma acaba donant igual. Si, hi han bandes estatals que canten en anglès i són realment bones, i també hi han cançons de bandes espanyoles cantades en la llengua de Shakespeare que són verdaders clàssics. Una d'elles seria l'eterna "Black is Black", de Los Bravos, malgrat que, com molts sabreu, ací hi ha algo de trampa. Sembla que la cançó no la composaren ells, i a més, en la gravació del tema no toca ningú dels membres originals excepte el cantant, Mike Kennedy. No sé si serà cert, però conta la llegenda que un dels músics que donaren forma a la clàssica cançó fou... Jimmy Page!! De qualsevol manera, "Black is Black" possiblement siga la cançó d'una banda espanyola que més èxit ha tingut a l'estranger ( en l'any de la seva publicació (1966) va quedar en segon lloc en la llista dels singles més venuts a Anglaterra, quart al Billboard dels Estats Units, primer lloc a les llistes de Canadà...), i, per suposat, també va ser un èxit rotund a Espanya, on es vengueren dos milions de copies. I no era per menys, ja que estem parlant d'una cançó impecable que res tenía que envejar als grans singles de l'època de bandes com The Rolling Stones, The Beatles, The Beach Boys, etc... Ho té tot: un gran riff, una melodia excel·lent i la gran veu de Mike Kennedy lluint com mai. El que es diu un clàssic entre els clàssics, vaja.

Leño "Sorprendente"

Rosendo ha fet cançons excepcionals en la seva carrera com a solista, però jo sempre he preferit als Leño. Difícil quedar-se amb una cançó de la mítica banda madrilenya, però "Sorprendente" sempre m'ha agradat especialment, una de les cançons més destacables de l'últim disc de Leño, aquell genial "¡Corre, corre!"

La Polla Records "Ellos Dicen Mierda"

Seré breu. Per a mi, el millor grup Punk espanyol de la història. I aquesta cançó tot un himne. Grans!!

Siniestro Total "Todo Por La Napia"

La banda més divertida del rock estatal. Sóc fan de tots els seus discos fins la fugida de Miguel Costas. "Todo Por La Napia" és un dels seus majors clàssics, i una cançó que definia a la perfecció la grandesa d'aquesta banda. Rock autèntic, original i lletres divertides però al mateix temps intel·ligents. Era ser un hombre a una nariz pegado, y pegado a la nariz, un talego enrrollado... Genial!!

Extremoduro "Ama, Ama, Ama y Ensancha El Alma"

No sóc un incondicional de la banda de Robe, però pense que al llarg de la seva carrera han fet grans cançons i una d'elles seria aquesta que formava part del recomanable "Deltoya". Amb un preciós poema de Monolo Chinato, Robe i companyia crearen verdadera màgia en aquesta senzilla, però bonica cançó. Hi ha que volar amics, hi ha que volar lliure!!!

Extremoduro "Rock Transgresivo" (1994)

Mai situaria als Extremoduro com un dels millors grups de Rock que tenim a l'estat, per a mi hi han un grapat de bandes bastant superiors a ells, qüestió de gustos... Però m'agraden, clar que si, sempre m'han agradat, de fet conserve quasi tota la seva discografia original, i a pesar de que no gaudeixc de tot el que han fet, pense que tots els seus discos tenen cançons genials. El Robe ha demostrat des del principi amb la seva música que és un artista únic, amb molta personalitat, i amb un talent especial per escriure cançons, malgrat que no sóc fanàtic de la seva obra ho reconec, per això Extremoduro estan on estan.

Més tart eixiren moltes bandes que, més que estar influenciades per ells, els copiaven. Els més famosos serien Sinkope o sobretot Marea, bandes que sempre m'han paregut molt poca cosa, però hi han molts més, grups que copien a Extremo es conten per centenars.

Del nou disc que acaben de publicar encara no puc opinar, tinc que escoltar-lo més, però sembla que porta la mateixa línia que el d'abans, un treball que no em va acabar d'agradar. Però ara que el Robe i companyia tornen a estar d'actualitat m'han agafat ganes de tornar a escoltar els seus vells discos, i la veritat és que estic gaudint bastant, sobretot amb aquell genial "Rock Transgresivo". Aquest va ser el seu primer disc que vaig escoltar, mel regalaren en cassette en el meu aniversari dels 14 o dels 15, si no recorde mal.

En aquella època Extremoduro no eren la gegantesca banda que són ara, hui en dia omplin estadis i agraden fins a molta gent que no li agrada el Rock, és fàcil trobar-te a gent que li agrada Shakira i semblants i que flipe amb ells, abans era més bé tot el contrari. Han canviat molt les coses per al Robe i companyia.

En realitat aquest no fou el seu primer disc, com molts pensen. El primer llançament dels extremenys fou una maqueta amb el mateix títol de 7 temes allà per l'any 89. Poc després foren fitxats per Avispa Music i gravant una cançó més (Amor Castúo) llançaren el seu primer lp oficial, aquesta vegada anomenat "Tú en tu casa, nosotros en la hoguera". Anys després, concretament en 1994, quan la banda ja havia tret discos com "Somos unos animales", "Deltoya" i "¿Dónde están mis amigos?" el reeditaren gravant 3 cançons més per acabar de donar-li forma al disc més autèntic de Extremoduro.

Una cosa que no he entès mai és perquè deixaren fora un temasso com "Amor Castúo" en l'edició definitiva de Rock Transgresivo, per a mi eixa cançó està a l'altura de les millors cançons del disc, afortunadament més tart va ser la cançó que elegiren per obrir el seu disc en directe.

És cert que en aquella primera època no tenien tanta experiència com a músics, ni tenien els mitjans necessaris per fer una bona producció, de fet, tingueren que vendre la maqueta per adelantat per aconseguir la pasta per poder gravar (curiosa història, tinguent en compte que hui són un dels grups de Rock més ben cotitzats de l'estat). Però... Que voleu que us diga, aquestos són els Extremo que més m'agraden, els més guarros i canyers.


En aquells primers dies de la banda el Robe ja apuntava alt com a compositor, per el meu gust algunes de les millors que ha fet mai estan ací, "Emparedado", "Decidí", "Romperás", "La Hoguera"... I com no, la clàssica "Jesucristo García". Menció especial també per als tres temes que gravaren per a la reedició, ells foren "Adiós abanico, que llegó el aire", "Te juzgarán sólo por tus errores (Yo no)" I "Caballero andante (no me dejeis asíii!), les cançons més curioses i entranyables del disc.

Uns quants anys després de que el Robe composara aquestes cançons va entrar a la banda Uoho, el genial guitarrista de Platero y Tu, i amb el seu treball li donà molta més qualitat a la banda musicalment.

Siguent objectius és possible que treballs com Agíla o Canciones Prohibidas siguen millors, però Rock Transgresivo sempre és el disc que més gaudeixc quan torne a repassar la seva discografia, algo que faig molt de tant en tant.