Fantasmes i bruixes, esquelets i carbasses, negre i taronja, personatges ficticis sortits de països forans s'escampen pels carrers de les nostres viles.
Ens allunyen de les nostres tradicions, alegres i, fins fa ben poc, arrelades a molts pobles i viles.
La globalització o la necessitat de demostrar que anem de guais i que som capaços de copiar idees desvinculades, ens porten últimament a deixar la castanyera, sola, avorrida, en un racó de les nostres places i patis o amb molta sort, veure-la esquivar els cops d'escombra, els barrets punxeguts o les màscares insolents que alguns petits i grans passegen per jardins i carrers del poble.
Mentrestant, però, sinuosa, l'olor de castanyes cuites, s'escampa.
MARRAMEU TORRA CASTANYES
Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n'hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
a la voreta del foc;
ja n'hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.