Any Joan Fuster 2022

 

En motiu del centenari del naixement de l'assagista i escriptor Joan Fuster aquest 2022 estarà dedicat a rememorar la seva figura i llegat.

La Generalitat Valenciana en coordinarà les activitats sota el lema: ‘CENT de FUSTER. País, paisatge, paisanatge 1922-2022’

+info notícia Vilaweb

No sabem que pensaria Fuster del fenòmen Twitter i el minimalisme dels tuits, però si més no Fuster se'l recorda també pels seus celebres aforismes. 

En compartim un que hem extret de la revista Saó---30 aforismes imprescindibles

Happycracia

 

Ahir 20 de març era el Dia Mundial de la Felicitat. 

Crec que això dels "Dies Mundials de..." sempre tenen aquell to de bones intencions per millorar el món mundial. 

He descobert que hi ha una pàgina en castellà dedicada a la difusió dels dies mundials, en el d'ahir diu:

"El 20 de marzo se celebra el Día Internacional de la Felicidad, proclamado la ONU, una fecha simbólica para conmemorar la importancia que tiene la felicidad como parte integral en el desarrollo y bienestar de todos los seres humanos."

Potser avui és més mediàtic el Dia Mundial de la Poesia però avui també és el dia de:

Día Internacional de la Eliminación de la Discriminación Racial

 I també avui dels arxius, les titelles, els boscos i de la síndrome de Down.

 Fa poc vaig llegir un assaig sobre com en les darreres dècades ha triomfat una corrent dins la psicologia que és la psicologia positiva i com s'ha acabat aplicant en molts camps (salut, política, benestar social, laboral, emprenedoria, educatiu, pedagògic, esportiu, alimentari, l'oci de l'experiència, en el món tecnològic i un llarg etcètera). La psicologia positiva s'exercita, s'aprèn i s'ensenya. De la ciència de la Felicitat en neix una nova indústria molt prolífica plena d'experts i entrenadors personals. Tot plegat ens pot portar a un estil de vida més obsessiu i consumista? El llibre evidentment molt crític en molts aspectes es  pregunta: és possible que la felicitat en la seva versió més tirànica i dictatorial pugui actuar com una poderosa eina per controlar la manera de pensar , sentir, viure i actuar dels ciutadans en nom del seu propi benestar?

 "Happycracia" un assaig que no deixa indiferent.

1 frase i un llibre de Slavoj Žižek

 

“No soy un ingenuo, ni un utópico; sé que no habrá una gran revolución. A pesar de todo, se pueden hacer cosas útiles, como señalar los límites del sistema”.

– Slavoj Žižek-

(extret de "las 9 frases más interesantes de...")

Confesso que no sabia qui era Slavoj Žižek fins que no vaig llegir el llibret escrit ara fa un any "Pandèmia - La covid-19 trasbalsa el món" publicat per Anagrama. És un llibret que es llegeix amb fluïdesa i que transmet l'autenticitat de reflexions d'urgència escrites en ple esclat global pandèmic.

Žižek reflexiona sobre la pandèmia del coronavirus i la necessitat de repensar políticament la societat contemporània. Una reflexió d’urgència sobre la crisi del coronavirus. Sobre la seva relació amb la política, l’economia, la por i les llibertats. Sobre la connexió entre l’expansió de l’epidèmia i el model socioeconòmic de les societats modernes. Sobre la covid-19 com a última advertència de la crisi ecològica que sobrevola el futur del món. Sobre la necessitat de no limitar-se a una reflexió ingènua al voltant dels canvis que la crisi imposa a la nostra quotidianitat i d’anar més lluny i pensar quina forma d’organització social substituirà el Nou Ordre Mundial liberalcapitalista. Com canviarà la pandèmia no només les nostres vides sinó la societat en conjunt?

+article a Núvol

 Curiosament els temps actuals no hi ha grans referents de pensadors que aportin reflexions minimament interessants i transcendents. Crec que si algun dia es fa un recull de pensadors del S.XXI, Žižek com filòsof, sociòleg i teòric cultural a l'igual que Zygmunt Bauman hauran de formar part d'aquest recull.

El Dominio Mundial

Llibres publicats per Ariel

 Autor :Pedro Baños

"Así se domina el mundo" (2017)

"El Dominio mundial" (2018)
 "El Dominio mental" (2020)

Llibres de ciències humanes, socials, història, actualitat, geopolítica i geoestratègia que els podeu trobar a les llibreries i biblioteques. M'he llegit el del 2018 i dóna una visió global d'alguns elements bàsics que ajuden a entendre el funcionament de l'actualitat de món mundial.

 En el darrer any, segons vaig llegir ara no recordo en quin portal ni article, hi havia xifres que donaven a entendre que moltes persones havien redescobert el gust per la lectura (no sabem si a través de llibres prestats de biblioteques, o comprats a llibreries o a l'Amazon de torn). Potser el gust per la lectura per fugir unes estones del cansament del "pantallisme". 

Realment no és el meu cas perquè sempre he seguit llegint tot tipus de llibres però sí que en els primers mesos del primer confinament la meva estadística mitjana de lectures mensuals va augmentar totalment des de novel·les, best-sellers, assaigs, poesia, prosa, i altres gèneres.

A priori hi ha llibres que no em cridaven l'atenció però a través de canals de youtube la descoberta de certs personatges curiosos i molt savis en la seva matèria m'han despertat l'interès pel que expliquen d'una forma molt didàctica per la resta de mortals.

Vivim una intensa marea d'informacions a vegades a nivell internacional que no sempre són fàcils d'analitzar.

El greu problema dels temps actuals és que vivim a cop de tuit i de titular i com a molt d'un "tertulianisme televisiu" on la figura del periodista és aparentment expert en tot i evidentment tot molt marcat per determinats marcs mentals, polítics i ideològics. La figura de l'expert independent que sap d'aquell tema a vegades brilla per la seva absència.

Fer una ressenya d'un llibre de geopolítica d'un expert coronel com el Sr.Pedro Baños  no se m'hauria ocorregut mai ni molt menys interessar-me per aquest tipus de llibres. Sabem com funciona el món en l'àmbit de les relacions entre països? 

La lectura és un bé que ens fa lliures i en els temps que vivim saber tenir una visió crítica de tot plegat no és un mal menor. Si realment els llibres del Coronel Baños s'han convertit en best-sellers i "mainstream" és perquè hi ha per part de molts ciutadans la necessitat de trobar elements, entremig de la intoxicació diària, que ens ajudin a entendre determinades maneres del funcionament de l'ordre mundial. (També és cert que la foto que he trobat és d'algú que un cop llegits va decidir vendre's els llibres en un portal de segona mà. Vindria a ser allò molt propi de la societat líquida que vivim  que per alguns un cop assimilat el contingut: "em trec de sobre el producte que no em fa falta". El llibre entès no com a font de culte i coneixement que cal guardar sinó com a element de consum; però això ja són figues d'un altre paner!)

Mil Núvols de paraules pandèmiques

 

Hi va haver una època inicial que en el disseny dels blocs portaven per defecte juntament amb l'arxiu de posts publicats una aplicació que era el núvol de paraules. En els darrers debats televisats de tv3 de les eleccions catalanes i les del Barça em va sorprendre que els periodistes al final del programa recuperessin allò tant antic en el món digital i blogaire com els núvols de paraules.Gairebé havia oblidat l'ús massiu en moltes pàgines i és curiós com determinades eines que ahir eren massives avui semblen obsoletes.

En un pàgina de l'internauta- divulgador Joan Jofra ho descriu així: "un núvol de paraules és això: un resum estadístic i una representació visual de les paraules que ens descriu un contingut, en diferents mides de lletres que ens mostren la freqüència relativa i que ens poden donar enllaços per aconseguir més informació."

 En el darrer any pandèmic hem viscut una  pluja diària d'informacions i nous conceptes i paraules que hem hagut d'anar assimilant com la "nova normalitat" dels nous temps.

Podria intentar descriure el meu propi núvol de paraules de tot allò que el meu cervell ha viscut en el darrer any. I simplement davant el soroll diari només tinc ganes de fer un minut de silenci.

Molts mitjans s'han afanyat aquest mes de març de 2021 a través de la nòmina d'articules, anal·listes, columnistes, opinadors i altres setciències i ments preclares a fer un balanç del darrer any.

Per mi el millor article més sincer de tot plegat ha estat el de Iu Forn simplement recopilant paraules com un immens núvol sense edulcorants ni crítiques incendiàries en un any de difícil digestió.

Vocabulari bàsic quan fa un any de tot - Iu Forn

Biennal de pensament 2020

 

En un moment que el Futur a curt termini no sembla massa brillant en el món mundial i molt menys en temps de pandèmia i crisis (perquè no cal dir que n'hi ha més d'una) fa gràcia l'existència i bones propostes de la Biennal de pensament 2020 de Barcelona. 

El lema és:

"La Biennal de pensament et convida a debatre, imaginar i construir el futur en termes de democràcia, canvi tecnològic i ciutat. Pren la paraula i participa!"

En un moment que certes distopies queden superades pel que ha passat aquest 2020, val la pena donar un cop d'ull a les temàtiques de la Biennal que combina les activitats per streaming amb altres amb un format obert i segur.

Biennal de pensament 2020

On? Diversos espais - Barcelona

Espais exteriors i equipaments de diferents barris i districtes de Barcelona 

Quan? del 13 al 18 d'octubre de 2020.

El crepuscle dels pensaments d'Emil Cioran

Recentment l'editorial Viena ha publicat el llibre "El Crepuscle dels pensaments" d'Emil Cioran.
Cioran (1911 - 1995) tal i com molt bé ens indica la Viquipèdia "fou un escriptor i filòsof romanès radicat a França, on també era conegut com a Emil Michel Cioran. La major part de les seues obres es publicaren en francès."

 El Segle XX és un segle carregat de múltiples escriptors, pensadors i filòsofs que visqueren en les seves pròpies pells totes les contradiccions i alts i baixos d'un segle absolutament carregat de canvis.I molts d'aquests autors també visqueren les seves pròpies contradiccions i paradoxes. Emil Cioran no n'és una excepció i forma part dels grans pensadors del segle XX.

Va néixer a Romania en territori austrohongarès, va conèixer d'aprop els feixismes i totalitarismes del moment quan estigué a Berlín i gràcies a una beca va acabar a París on liquidà bona part del seu passat i es convertí en un ciutadà francès escrivint en aquesta llengua tota la seva obra que l'ha fet cèlebre.

El seu corrent de pensament podria englobar-se dins el nihilisme, pessimisme, anti-intel·lectualisme i existencialisme. 
L'obra de Cioran està carregada de pensaments i aforismes que no te'ls acabes. I és el típic autor, poc conegut, més citat que llegit. Pel poc que conec crec que s'ha traduït poc al català i l'edició de Viena edicions és una bona iniciativa al respecte.

                                  En destaquem el següent fragment:

Pots dir tranquil·lament que l’Univers no té cap sentit. Ningú

no s’enfadarà. Ara bé, si afirmes el mateix d’un individu qual-

sevol, aquest protestarà i fins i tot prendrà mesures per fer-t’ho

pagar.

Tots som així: quan es tracta d’un principi general, ens en

rentem les mans i no ens avergonyim d’isolar-nos en una ex-

cepció. Si l’Univers no té cap sentit, com hem d’alliberar ningú

de la maledicció d’aquesta condemna?

Tot el secret de la vida es redueix a això: no té cap sentit;

cadascú de nosaltres, però, n’hi troba un.

Fragment d’El crepuscle dels pensaments, d’Emil Cioran, traducció del romanès de

Joan Fontana, Virgil Ani, Gemma Cervera, Teresa Suñol i Federico Ferreres,

col·lecció Inquiets de Viena, Viena Edicions, juny del 2017.

 

No cal dir que la xarxa està plena de frases i aforismes de Cioran. N'hem recollit aquests tres...

 

 

Política retratada

El dibuix gràfic a través de la vinyeta o tira còmica en els grans diaris ha sigut una peça o contrapunt irònic que ha ajudat a digerir millor moltes de les notícies socials i polítiques que han marcat les últimes dècades del nostre país.
Palau Robert ofereix una magnífica retrospectiva de vinyetes classificades per diferents temes del que ha sigut la crònica social i política a través del dibuix humorístic.Una gran retrospectiva molt ben plantejada on gairebé no hi falta cap dels grans autors del dibuix humorístic del nostre país. Molt recomenable.

On? Palau Robert - Barcelona
Fins 11 de juny de 2017
+info: La política retratada

Dones: ficcions i realitats

En el vestíbul del Museu d'Història de Catalunya es pot visitar l'exposició gratuïta "Dones: ficcions i realitats". A través de molts anuncis publicitaris ens fa un repàs de quin ha sigut el model, valors i arquetipus de dona que s'ha volgut transmetre en diferents èpoques històriques molt recents. 

Segons el MHCat:
"S’articula al voltant de tres relats que s’entrecreuen al llarg del recorregut: el treball de les dones, la seva invisibilitat i els estereotips creats a l’entorn de les seves activitats laborals; la posada en escena de la participació social i política de les dones, les seves mobilitzacions i l’emergència del feminisme a Catalunya, i finalment, les narratives audiovisuals relacionades amb una pretesa regularització dels models i comportaments femenins pel que fa al cos, la sexualitat i l’amor."

On? Museu d'Història de Catalunya
Fins 28 de maig de 2017
+info: Dones: ficcions i realitats

La Rosa, els llibres i la bombolla

Tot passa d'una forma tan ràpida que durant el capdesetmana tenia ganes d'escriure quatre impressions molt personals sobre l'evolució de la jornada festiva de Sant Jordi però amb el pas de les hores m'han anat passant les ganes.
Vivim en una època on tot es viu en directe i sovint les xarxes es comparteix i es viu d'una manera que les pròpies notícies el dia següent semblen com si ja no calgués explicar res més. Apa-siau, ahir a última hora ja vàrem publicar les super llistes dels més venuts i avui dia 24 ja no cal afegir res més.

Això passa amb moltes altres notícies i esdeveniments. No cal dir que el partit de fútbol de la jornada del Barça i les eleccions franceses per no dir tot els afers polítics de primer ordre del dia ocupen molts minuts de notícies que fan que la pobra cultura i la pobra literatura ja no cal esmentar-ne ni un mot més.

Potser el pas dels anys i el fet que he vist moltes coses que no m'agraden de com una festa inicialment editorial i literària s'ha anat omplint d'altres atractius fa que la meva percepció del Sant Jordi ja no sigui tan romàntica i apassionada com abans, tot i que és una festa que em segueix captivant i sempre amb molta curiositat per tot allò que any rera any genera.

La sensació de la jornada de Sant Jordi a Barcelona és de molta molta gent. Massificació i sobreoferta. I un gran oportunisme de molta gent que no sempre té res a veure amb el sector ni editorial ni literari ni molt  menys del gremi de les floristes. Actualment és un gran aparador, una gran festa cultural i cívica. Tot i té cabuda, sí és, clar...oh, benvinguts passeu passeu...però no sé, m'esgota des de fa molts anys veure una gran quantitat de coses i de gent que no tinc clar com encaixen amb Sant Jordi: tot tipus d'entitats, associacions, grups i grupets, partits polítics, referèndums i també vaig veure una taula petitòria a favor de la selecció espanyola a Barcelona. Vaig veure des de budistes i tartamuts fins a un grup que és diu "Prostíbulo poético" que per ser poético" suposo que per la cosa poètica deuria colar al demanar la llicència de la parada a l'Ajuntament.

En fi....me n'alegraré molt si "Sant Jordi" es declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat però ja fa temps que això de Sant Jordi és una gran bombolla que curiosament no ha petat. 

En fi...voldria escriure moltes més coses però la Julia Costa en el seu blog ho ha resumit molt bé en aquest apunt:

EL DIA DEL GRAN SUPERMERCAT CATALÀ DEL LLIBRE MEDIÀTIC I LA ROSA D'IMPORTACIÓ

i aquest apunt també és molt interessant: 

 SOBRE FRIVOLITATS LITERÀRIES I PEDAGÒGIQUES

Ikunde

Què en fem de la Memòria? 
L'ús i les diferents maneres com en determinats períodes s'ha treballat la memòria històrica donaria no només per un apunt sinó per diversos.
 
Aquests dies de tardor 2016 que el Born CCM ha omplert la xarxa de notícies i opinions diverses sobre la seva última exposició i que algú irònicament ha titulat "la tardor de les estàtues", m'ha vingut al cap una altre exposició "Ikunde" situada en part cronològicament també en període franquista.

És un retrat del passat colonial recent i de la influència que Barcelona va tenir en aquest passat. La història del goril·la blanc Floquet de neu n'és un dels exponents més curiosos, anècdotics i clars d'aquell passat recent que Barcelona va tenir amb el Colonialisme.

El Museu de les Cultures del Món ens dóna la oportunitat d'apropar-nos al període de la Guinea Colonial i ens fa un retrat que ens ajuda a entendre les seves llums i ombres. I francament és interessant aquesta primera aproximació.

On? Museu de les Cultures del Món - Barcelona
Fins el 5 de febrer de 2017
+info a: Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial

1 frase de Bob Dylan

Aquest apunt no es per discutir si el bo d'en Bob, vull dir d'en Bob Dylan es mereix o no el flamant nou premi Nobel de Literatura 2016.
La xarxa està plena de les seves frases i només que el bo d'en Bob ens faci pensar amb les seves lletres i frases ja es mereix aquest apunt.

Marmotisme

Vet aquí que hi ha una pel·lícula que té més de 20 anys que va crear escola a l'utilitzar l'expressió "vivim en el dia de la marmota". 
A que ens referim? Ens referim a "Atrapat en el temps" és una comèdia romàntica que evoca el mite de Sísif. Va ser dirigida per Harold Ramis i està protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell.

Per què el dia de la marmota pot arribar ser qualsevol moment o dia de les nostres vides i no cal que sigui el mes de febrer. 
Els anal·listes del futur si es fixen en aquest tros de món tindran feina a investigar el perquè durant un període llarg de mesos i temps es van repetir tantes vegades les mateixes notícies, mateixos partits, repeticions d'eleccions, corrupció, crisi, retallades...un bucle estrany com aquell hàmster que no pot parar de còrrer totes les nits dins la mateixa roda de la seva gàbia i no s'adona que per molt que corri sempre acaba en el mateix lloc.

Pels estudiosos del futur que vulguin estudiar que ha passat a casa nostra en els darrers temps podrien definir aquest període històric com a "marmotisme" ja que el dia de la marmota s'ha instal·lat fa temps en molts aspectes de la vida diària peninsular i europea on a vegades sembla que no passi res i que perfectament podríem combinar una notícia del 2015 de la crisi del refugiats i la tragèdia del seu pas per creuar el Mediterrani i podríem intercanviar-la per una del 2016 i potser no hi trobaríem gaires diferències. Proveu-ho, fins i tot espanta. No cal dir que si això ho apliquem a certs canals de televisió que des de fa anys fan el mateix tipus de programes (com Gran Hermano 17) encara espanta més. 

M'he adonat que a l'escriure això també he tingut un cert deja-vú ja que fa 4 anys vaig tractar el mateix tema en el blog "jardí digital d'en gb" en l'apunt següent: Dies i marmotes 
                 Transcric una part del que vaig escriure en el seu moment:

" Hi ha setmanes que són autèntics dies de la marmota. Aquell "deja-vú" constant, aquella vida ja viscuda, aquelles mateixes situacions, notícies, errors es repeteixen dia rera dia. Com la peli d'en Bill Murray on cada dia que s'aixeca a les 6.00 del matí sent una estrident melodia recordant-li que és el feliç dia de la marmota.

És un peix que es mossega la cua. Fa temps que vivim en aquest maleït dia. Les notícies són un despropòsit constant de pèrdua de drets, retallades, crisi, i d'una prepotència insultant per part dels nous poders econòmics (a l'ombra sempre) que ens estan portant cap a una nova etapa perillosa i insana.

Davant tals fets només ens queda el coratge."

 

El dia que la Marmota marxi podríem marcar-lo al calendari, fer-ne un dia Festiu, si cal fer-ne diada Nacional!

 

De tots els animalons, més que la marmota, em quedo amb el hàmster i no em el hàmster de la gàbia sinó amb de la cançó d'en Quimi Portet on explica que el seu hàmster va anar a Cuba...

 Aquí teniu un fragment de la lletra surreal i fantàstica d'en Quimi Portet:

Sóc llatí com ho era en Ciceró,
criat al món del canaló.
Moc els malucs amb gràcia i distinció
però de cert no sé els malucs què són.
Tu ja saps que jo t'estimaré
ben bé fins l'últim combregar
i si el meu hàmster va anar Cuba… què?
Doncs jo me'n vaig a Sabadell.

Ai, ai! Manta i carretera;
fer el tomàquet pel món sencer.
Ai, ai! Carretera i manta
el meu somni és que em diguin Josep.
Ai, ai! Tot un món per fer-hi el préssec;
carquinyolis, pets de monja i mel.
Ai, ai! Carretera i manta
i els teus llavis de pur caramel.

                                                

                                                (El meu hàmster va anar a Cuba de .Q.Portet)

La subtil corda que ens aguanta...

La subtil corda que ens aguanta
El precari somni d'una vida estable
Precariat és una nova classe?
Adormida i desmembrada
no sap on refugiar-se
no hi ha partits ni aliances
que lluitin per aquesta nova classe?
Fins i tot domesticada
ens sentim que alguna cosa falla
quan la vella classe política, dèspota i carca
que va imposar una reforma laboral que mata
els drets de més d'un empleat obedient i lleial
ara surt victoriosa en una nova comesa electoral.

La subtil corda que ens aguanta
és tan subtil que ningú la vol mostrar
fa massa angúnia pensar
amb un Estat del Benestar que s'han carregat
i un Futur que és un mot que ningú vol pronunciar.

La subtil corda que ens aguanta
és tan subtil que ningú la vol mirar
provoca vertigen descontrolat
i per molts
és l'única forma de sobreviure.

[Podria escriure tantes coses en aquests moments sobre la complexitat i la perplexitat com moltes persones viuen en els temps actuals i la difícil situació política-econòmica-social que l'únic que se m'ha ocorregut han sigut aquests mots o versos digueu-li com vulgueu. No cal dir que uns dels versos estan dedicats al que ha passat electoralment a Espanya: Spain is diferent!]

3 frases de Zygmunt Bauman

Avui 22 de març és el Dia Mundial de l'Aigua. 
La trista actualitat marcada per guerres, refugiats, i atemptats i per una Europa, podríem dir-ne societat Occidental, que ha perdut fa temps la brúixola.
Quan l'actualitat informativa i els temps que vivim ens fan sentir fràgils i indefensos davant de fets que se'ns escapen de les mans, he volgut buscar unes frases d'un savi del nostre temps.
Curiosament he trobat unes frases que parlen de la societat líquida, concepte que en més d'un assaig el pensador Zygmunt Bauman ha sabut definir molt bé els temps actuals que ens ha tocat viure.
Volia parlar del Dia Mundial de l'Aigua però he acabat trobant una frase també parla d'un món líquid...

“La cultura líquida moderna ya no siente que es una cultura de aprendizaje y acumulación, como las culturas registradas en los informes de historiadores y etnógrafos. A cambio, se nos aparece como una cultura del desapego, de la discontinuidad y del olvido.”

 “La tendencia a olvidar y la vertiginosa velocidad del olvido son, para desventura nuestra, marcas aparentemente indelebles de la cultura moderna líquida. Por culpa de esa adversidad, tendemos a ir dando tumbos, tropezando con una explosión de ira popular tras otra, reaccionando nerviosa y mecánicamente a cada una por separado, según se presentan...”

 “La cultura de la modernidad líquida ya no tiene un populacho que ilustrar y ennoblecer, sino clientes que seducir.”

Zigmunt Bauman 
(Poznan, 1925), sociòleg i filòsof 

Espanya no és país per escriptors...

La incompatibilitat legal i les seves multes que ha sorgit en els escriptors jubilats que reben una pensió i que al mateix temps reben alguns ingressos per la seva activitat i per la seva obra està generant molta perplexitat en diferents col·lectius de d'escriptors de tot l'Estat.
Evidentment el tema és molt més complex que aquest simple paràgraf.
+info notícia 324
Definitivament, Espanya no és país per escriptors (ni per creadors de cap mena).

Aquest 2015 sempre ens quedarà alguna frase d'Eduardo Galeano...

Aquest 2015 ens ha deixat un gran escriptor i periodista que va demostrar ser una ment lliure, clara, lúcida, crítica i compromesa amb els més humils i vulnerables. 
Estic parlant de l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano.(Montevideo, 3 de setembre de 1940 - Montevideo, 13 d'abril de 2015)

Eduardo Hughes Galeano va ser un periodista i escriptor uruguaià, una de les personalitats més destacades de la literatura iberoamericana. Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes.

Podríem citar un gran quantitat de frases i citacions de les seves obres que són per emmarcar:

 

1 frase d'Asimov

Isaac Asimov, va ser un prolífic escriptor i científic, nascut a Petrovitxi, districte de Xumiatxski a la regió o óblast de Smolensk, a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), l'1 de gener de 1920 i mort el 6 d'abril de 1992 a Nova York, Estats Units (EUA).
(Viquipèdia dixit)

Una bona frase que un servidor va trobar a twitter durant aquest 2015. Que cadascú en tregui la seva pròpia reflexió i conclusió sobretot aplicable per determinats mitjans molt de consum massiu. 

Enxarxats (o llegir Nicholas Carr)

Hi haurà qui veient les portades i títols dels llibres de Nicholas Carr pensarà que aquest bon home té tecnofòbia. No crec que sigui el cas i darrera de tot plegat hi ha una voluntat de plantejar un pensament crític amb l'allau tecnològic. Carr és un usuari com un altre de la tecnologia, d'internet i les xarxes. Més enllà del títol apocalíptic hi ha una visió força interessant i també a contracorrent de la veneració tecnològica general que potser val la pena escoltar i ens pot portar a diferents reflexions.

Qui és Nicholas Carr?
Nicholas George Carr (1959) és un escriptor nord-americà que ha publicat llibres i articles sobre tecnologia, negocis i cultura. 

Destaquem un article i un apunt d'un blog:
¿Es nociva la tecnologia? (Babelia - El País)
¿Google nos vuelve estúpidos? (El blog insostenible)



Atrapats, enxarxats, hiperconnectats...De fet, l'entrada d'aquest apunt l'hagués pogut titular de diferents formes però totes en el fons serien vàlides. I vull destacar la frase de l'autor extreta de l'escrit del blog mencionat a dalt que dóna per reflexionar. Confesso que a mi m'ha passat. Algún cop he perdut la capacitat immediata de concentració que tenia abans. 

"Durante los últimos años  he tenido la sensación incómoda de que alguien, o algo, ha estado trasteando en mi cerebro, rediseñando el circuito neuronal, reprogramando la memoria. Mi mente no se está yendo —al menos, que yo sepa—, pero está cambiando. No pienso de la forma que solía pensar. Lo siento con mayor fuerza cuando leo. Solía ser muy fácil que me sumergiera en un libro o un artículo largo. Mi mente quedaba atrapada en los recursos de la narrativa o los giros del argumento, y estaría horas surcando vastas extensiones de prosa. Eso ocurre pocas veces hoy. Ahora mi concentración empieza a disiparse después de una página o dos. Pierdo el sosiego y el hilo, empiezo a pensar qué otra cosa hacer."

I afegeixo un altre fragment interessant de l'escrit del bloguer Miguel García Vela:
Carr nos habla de cómo él mismo, un usuario más, experimenta ese soma, cómo el uso continuado de Internet, el correo electrónico y las redes sociales, ha cambiado en él sus hábitos y capacidades de lectura, de concentración y comprensión de un texto. La red nos quita profundidad, nos hace superficiales. Con el uso continuado de la nueva tecnología llegó un momento en el que se dio cuenta que «era más importante lo que estaba perdiendo que lo que ganaba». Su propia experiencia le sirve como una especie de hilo conductor para el efecto que esas “tecnologías de la interrupción” están causando en la sociedad.

Apocalíptic o no el cert és que potser sí que hi ha quelcom de veritat que la nova Era de la Tecnologia ha canviat no només la forma de comportar-nos sinó també els nostres cervells.

Llavors adormides i frases lapidàries

Deu ser surrealista actualitzar un blog que ha passat a millor vida cada cop que cumpleix anys, enguany a finals de juny (5+1=6è) aniversari. (Aquest any tampoc he volgut perdre la tradició!)
Cercant frases lapidàries m'he topat també amb aquesta...

En fi...hi ha frases que no saps ni per on agafar-les i donen per pensar-hi una eternitat. 

(Enguany els blocs de Vilaweb fan 10 anys. D'altres 8 o 9 i d'altres molt menys. En fi...felicitats a tots aquells que encara creuen en això dels blogs!)