Raids, no gràcies!

Aquests dies, amb la desgràcia de Gaza, està passant gairebé desapercebut que ha tornat el Dakar.
Per una banda, millor, com menys propaganda se’n faci, menys ressò tindrà i acabarà perdent importància.
Però, precisament, ahir va morir un participant, i això que el van treure d’Àfrica per motius de seguretat...
És molt fort que encara es segueixin fent aquesta mena de proves, que no tenen cap respecte ni cap interès pels llocs i la gent que hi viuen. La millor prova d’això és el fet que no li hagin ni canviat el nom. A ells què els importa Xile, ni Argentina, ni sud-amèrica sencera! Ells el que volen és mantenir la marca, el negoci, un circuit polsegós, que sembli que van a fer esport i aventura. Quan el que van, en realitat, és a malversar energia, diners i recursos. Passant a tota velocitat per llocs que mereixen ser trepitjats a poc a poc, ser viscuts a peu.
I això quan aconsegueixen no matar ningú que se’ls posi pel mig, cosa que ja ha passat diversos cops.
Avui fins i tot sentia una promoció per la ràdio, i tenien la barra de dir: Torna l’esperit d’Àfrica.
L’esperit d’Àfrica! Jo he estat a Àfrica, i per a mi un esbart d’eixelebrats cremant gasolina amb màquines de centenars de cavalls que valen centenars de milers d’euros no representen en absolut l’esperit d’Àfrica.
El que més dol, però, és veure com els mitjans se’n fan un ressò que aquesta prova no mereix en absolut. Es tracta els seus participants poc menys d’herois, tothom n’ha de conèixer els noms i cognoms, el poble on viuen i el bar on prenen cervesa.
En canvi, per exemple, quants cops ha sortit la Selecció Catalana de curses de muntanya, dos cops seguits campiona del Món, a TV3? Repeteixo, Selecció Catalana, que quan guanya exhibeix la senyera per tot el Món.
¿Quants cops ha sortit en Kilian Jornet, campió del Món, d’Europa, del Ultra Trail del Mont-Blanc i de la Copa del Món de curses de Muntanya?
http://trailrunner-hector.blogspot.com/2008/04/la-selecci-catalana-de-curses-de.html
http://www.kilianjornet.com/inicio.html
I poso aquests exemples perquè són del tema que conec, però estic segur que hi ha moltíssims veritables esportistes que no reben ni una mínima part de l'espai als mitjans i, en canvi, realitzen esforços infinitament més grans que qualsevol participant al Dakar, i sense destrossar res!
Afortunadament, no estem sols, podeu trobar tota mena d’opinions contra el raid, fins i tot signar una petició per a la seva supressió. Jo, malgrat que sóc per natura optimista, no aspiro a tant, em conformaria amb què se li donés l’atenció que realment es mereix a la premsa, és a dir, sols a la especialitzada que es miren els que s’hi dediquen.
No m’interessa en absolut saber que el tal X, de Vilapuces de dalt, avui no s’ha pogut dutxar, pobret (no és broma, fins a aquest punt d’estupidesa arriba la informació d’aquesta cursa, ho podeu comprovar).
Aquí teniu uns quants enllaços:
http://www.gopetition.com/petitions/appel-suppression-du-rallye-dakar.html
http://perradelacalle.blogspot.com/2009/01/anti-dakar.html
http://www.perfil.com/contenidos/2009/01/03/noticia_0022.html
Tota aquesta gent, si de debò volen demostrar que són molt bons esportistes i capaços de sofrir i lluitar, que intentin participar a la Marató de sables, allò sí que és el veritable esperit del desert africà.
http://ponentsables.blogspot.com/

Torna el Ral·li.

Ja el tornem a tenir aquí, potser l'enyoràveu, és el Ral·li Catalunya Costa Daurada (Ral·li RACC).

Fantàstic!

Visca l'estalvi d'energia i diners, el respecte per la Natura i el donar exemple per a la seguretat en la conducció...

Per uns dies, i sense que serveixi de precedent, envejo als suïssos; sí, a Suïssa estan totalment prohibides les competicions de vehicles a motor que no es realitzin a un circuit. Podriem pendre exemple nosaltres també.

Per molt que ens vulguin convèncer, no ens faran creure que una prova d'aquest tipus té alguna cosa de bo, si no és que quatre gats -els de sempre, és clar- fan un negoci rodó.

En temps de crisi, és molt exemplificant veure com hi ha gent que malversa combustible amb cotxes i helicòpters que en gasten desenes i desenes de litres sols per a divertrir-se cremant-lo.

En uns temps on el govern t'obliga a circular a 80 Km/h per l'autopista quan vas a Barcelona, és divertit veure com una colla de pilots, afeccionats i professionals, circulen a tot el que els dóna la màquina per carreteretes on normalment caldria anar ben a poc a poc. Es veu que Barcelona no es pot contaminar, però els altres pobles del País, sí.

També és força interessant que una entitat que sempre s'està omplint la boca amb què el govern no fa prou per a la seguretat viària, ara fomenta que un munt de conductors tinguin comportaments, per dir-ho suaument, perillossíssims. I, el que és pitjor, enlloc de criticar-los i censurar-los, els cataloguen poc menys que d'herois.

No cal dir que als habitants dels pobles per on passa la cursa els omple de satisfacció que durant un cap de setmana les úniques infrastructures que ténen per anar a les seves cases -la gent corrent no tenim helicòpters- estiguin tallades i els seus llogarrets normalment plens de pau siguin envaïts per una gentada a la que ni tan sols interessa com es diu aquest poblet de mala mort, mentre que ells, que hi viuen, no en poden entrar ni sortir. Tornem-hi, els carrers de Barcelona no es poden tallar, però els accessos als pobles, sí.

Ja no parlo del nul respecte a la Natura, el destorb a la fauna i la destrossa de la vegetació, perquè això, evidentment, no preocupa gairebé ningú...ni als ecologistes de debó!

En resum, visca el Ral·li RACC, i que per molts anys en poguem gaudir.

La foto és d'una petita mostra dels records que ens deixa el pas de la prova per les Muntanyes de Prades, per exemple.

Darrera carta.

Avui ha fet un dia ben maco, però jo sols he pogut sortir una estona molt breu amb la Fazer, per Reus. Com que no puc explicar gaire cosa de natura, inclouré la darrera carta al director d'El Punt, que també va del ral·li, és l'única que vaig fer el 2007.

Ja el tornem a tenir aquí!

Sí, les tradicions ho ténen, això; Es repeteixen i, com cada any, ja tornem a gaudir del Ral·li Catalunya Costa Daurada.
Com totes les coses bones a aquest país, ens toca a les comarques de Tarragona. Encara no sabem perquè ja no és el Ral·li Catalunya Costa Brava, com va sortir encara esmentat aquests dies erròniament a aquest mateix diari. Deu ser perquè tot el que és bo i respectuós amb la natura és per a nosaltres, és clar.
Tot en aquesta prova és meravellós. Es diu Ral·li Catalunya, i aquesta és la única paraula que hi veurem en català, això quan no hi escriuen Cataluña, és clar. El 99 % del que veurem és en castellà o en anglès.
El respecta a la natura és modèlic, no es malversa un sol litre de gasolina ni de gasoil, no es maltracta cap animal ni cap planta, no es destorba cap espai, ni Parc Natural, ni Espai d’Interès Natural ni xarxa Natura 2000, ni res...bé, si, uns quants, però són de Tarragona, és clar.
Tampoc es destorba la vida diària de la gent del país. Bé, alguns nens no han pogut ni anar a l’escola, però, total, pel que els ensenyen! En canvi, aquest tipus de proves els ensenyarà coses més importants, com el respecte als límits de velocitat, que no s’arriba enlloc corrent massa i que no cal malgastar energia, sobretot ara que tothom comença a creure en el canvi climàtic. Bé, segons per a què, és clar.
El preu que hem de pagar perquè la majoria de serveis públics estiguin aquests dies dedicats en exclusiva a aquest afer, tampoc té massa importància. Al cap i a la fi, paguem tots i, en canvi, els guanys són per a uns quants, com sempre.
Visca el Ral·li!
Arbolí, 6 d’octubre de 2007.

Volta amb l'autocaravana.

Avui, intent d'anar a Montblanc amb l'autocaravana, intent frustrat perquè ha actuat el Sr. Murphy, i s'ha punxat. En fi, he pogut veure un xoriguer a la circumval·lació de Reus, i he pogut gaudir d'una visibilitat excel·lent.
Val a dir que ahir, al final, també vam poder veure un xoriguer, des de casa!
Bé, inclouré unes quantes cartes al director d'el Punt més:
Aquesta la va motivar un anunci espectacular que vaig veure als diaris, on deia que la cacera amb barraca era la tradició més antiga de Catalunya, sí, així mateix ho deia.

Ignorància històrica.

Sí, la meva; Confeso que sóc de lletres i, per tant, un ignorant absolut en temes d’història. Això explica el meu astorament –o esparverament?- quan he vist l’anunci a quart de pàgina en aquest diari el divendres passat:
-La caça en barraca és la tradició més antiga de Catalunya.
Apa! I jo pensant que era més antiga l’agricultura, la ramaderia, els castells, els calçots o les discusions sobre el finançament...
En fi, cada dia s’aprèn alguna cosa, això em passa per ser naturalista, i no historiador.
Per cert, l’anunci s’acompanya amb una preciosa imatge d’un tord viu i feliç, amb el plomatge intacte.
Ara sols em resta saber si en aquesta antigor tan gran, possiblement més que les Homilies d’Organyà, ja s’utilitzava el vesc sintètic o les gravacions digitals com a reclam. Dins la meva ignorància, goso preguntar-ho, a veure si algú de l’associació cinegètica de barraquers de Catalunya m’ho pot explicar.
Al final, demanen col·laboració...amb mi que no hi comptin, jo he vist els tords després de passar per la barraca, i no s’assemblen gens al de la il·lustració!
Farena, 10 d’octubre de 2005.
Aquesta va ser l'única del 2005, en canvi, el 2006 vaig ser una mica més productiu, la primera va ser com a resposta al Ral·li de Catalunya.

Crònica d’un incendi anunciat.

Sí, a risc de ser pessimista, cosa que no acostumo a ser mai, diré que hi ha una sèrie de circumstàncies que anuncien clarament que, molt probablement, hi haurà un gran incendi forestal d’ací a un parell de setmanes a les comarques meridionals de Catalunya -això si no plou, és clar- m’explico.
Sembla que ja s’ha acabat l’hivern, una setmana seguida de vent fort al Camp de Tarragona ha esvaït tot indici d’humitat, ara, el risc d’incendis forestals, ja és alt o molt alt. Aquest cap de setmana, 1.900 Ha a la comarca de la Safor, al País Valencià ho confirmen.
Amb aquest panorama, els dies 23 a 26 de març de celebra a la província de Tarragona el Rallye Catalunya Costa Daurada; Milers de persones, que acamparan a la nit i –molts- faran foc, s’escamparan pels boscos de la zona, inclosos els de les Muntanyes de Prades, futur parc natural i on la població ja ha protestat enèrgicament contra aquesta prova.
No oblidem que, a més, les possibilitats de que hi hagi un accident de cotxe són força altes, i accident de cotxe i incendi forestal, acostumen a anar seguits quan el cotxe circula entre boscos pirofítics.
Així és que, si la gent que faci foc a terra no provoquen un incendi, ja se n’ocuparan els cotxes que tinguin la mala sort de sortir-se de la carretera. Si més no, la feina de qui investiga la causa dels incendis serà més fàcil.
Encara tenim sort que la prova l’organitza el RACC, que suposem que vetllarà per tal de no fomentar el consum malversador de combustible i la moderació en la velocitat dels cotxes, mitjançant l’exemple. Per cert, en aquests quatre dies, hi ha molta més gent movent-se per la zona, i les carreteres per on s’entra i se surt són les mateixes!
Moltes gràcies per tenir-nos en compte i mantenir la prova a les nostres Muntanyes, és justament el que ens calia.
Farena, 13 de març de 2006.
Passats uns dies, un Sr. de Girona em va fer una rèplica, a la qual vaig contestar.
Carta oberta al Sr. Santi Cres.

Sr. Cres.
Potser sóc Intolerant o demagog, això no li discuteixo, perquè son conceptes subjectius. En tot cas, jo no me’n tinc per tals coses.
Ara, això sí que li puc dir, s’equivoca de mig a mig.
Primer de tot, no visc a Farena, hi estic empadronat, sí, però actualment visc a Reus.
Segon, a l’octubre passat vaig poder entrar i sortir de casa en cotxe, en moto i a peu tant com vaig voler, fins i tot alguns dies en què vaig estar treballant al Rally.
Tercer, jo no he dit res de les molèsties, tot i que hi són, és evident. Tampoc he insultat ningú, això ho ha fet vostè.
Quart, i seguim, jo sols vaig parlar del risc d’incendi, i ho vaig fer amb dades objectives, hi ha un risc real, cregui’m, d’això hi entenc una mica. Jo no sé a què es dedica professionalment vostè –ni m’interessa- però jo, entre d’altres coses, cada estiu des de fa més de 17 anys em dedico a investigar causes d’incendis forestals.
Cinquè, sí que sé totes les coses que apunta a la seva carta, però no crec que tinguin res a veure amb el fons de la meva.
Sisè, no estic amagat, la carta és signada amb nom, DNI i adreça.
Setè, jo no li suggereixo que es quedi a casa, ni de bon tros, sols crec que les proves de competició amb vehicles s’han de fer a circuits tancats, per seguretat i per moltes altres coses. Ara que ho diu, els veïns de les muntanyes no hem de patir el risc i la molèstia que no hem triat i ara deixim donar-li la raó, seré demagog, sí;
Si tan li agrada el Rally, ¿Per què no demana que el tornin a fer a les comarques del nord, més a prop d’Amer, i així no s’haurà de desplaçar tant per veure’l? ¿Abans no es deia Catalunya-Costa Brava?
Reus, 23 de març de 2006.
Finalment, la darrera de l'any la vam fer amb motiu del gran incendi de Vandellòs.

Aprenent de les desgràcies.

Segueixo atentament les notícies d’El Punt sobre l’incendi de Vandellòs i no m’ho acabo de creure. Des del primer dia que vaig saber que els bombers ho començaven a fer, ja vaig pensar que utilitzar el foc per a prevenir incendis forestals és un greu error.
D’entrada, ja es veu que la idea no és gaire bona, fins i tot per al menys expert. Ni que només sigui per a poder predicar amb l’exemple i així tenir autoritat moral per a prohibir fer foc a altres col·lectius, ja n’hi ha prou.
Però, a més, atenent a que hi entenc una mica, puc dir que, a més, és força inútil pel que fa a prevenció. Hi ha altres formes molt més eficaces, barates i, sobretot, molt menys perilloses de prevenir incendis forestals.
En la meva ingenuïtat, però, tenia l’esperança que algun dia ho deixarien, ja que de ben segur que provocarien un gran incendi forestal; De petits ja n’han provocat diversos i ho han reconegut. I els temps m’han demostrat que en aquest País sols rectifiquem els nostres errors quan provoquem una desgràcia veritablement important.
Però m’he equivocat, la desgràcia ha succeït, s’han cremat més de 1.200 Ha de terreny de gran valor, en Espais d’Interès Natural. I els GRAF, en comptes de reconèixer l’error i rectificar, s’entossudeixen a intentar demostrar que ells no han estat i fins i tot cerquen doctors universitaris que els avalin per a continuar les seves pràctiques. No afirmo pas que hagin estat ells, però amb el simple fet que sigui probable que així sigui, ja els hauria de fer reflexionar; Rectificar és de savis.
Sí, l’home és l’únic animal que ensopega dos cops en la mateixa pedra...i els bombers són humans, no superherois, queda clar.
Reus, 7 de maig de 2006.