Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Coneguem bé el català.

No hi ha dubte que és un dels nostres tresors més preuats, i ha costat -i costa encara- de mantenir-la, així és que potser paga la pena de conèixer-la bé. El Josep M. ens hi pot ajudar molt.

diumenge, 2 de novembre del 2014

Botella!?

Botella?

Ara feia temps que no hi havia en aquest blog cap apunt sobre llengua.
Però aquests dies s’està emetent per la televisió i les ràdios un anunci que ens sembla del tot aberrant:
És el de la nova botella (!?) de butà de Cepsa.
De primer, he pensat que els de Cepsa havien fitxat la muller de l’Asnar. Però sembla ser que no és això.
Sí, d’acord, encara que sigui un calc del castellà i ens soni totalment aliè als que som catalanoparlants, que de tota la vida n’hem dit ampolla, botella és un concepte acceptat a la darrera versió del diccionari de l’IEC.
És veritat, però mireu què hi diu, i copio exactament:
“Bot petit proveït d’un broc o xeremina que permet de beure-hi a galet.”
És a dir, hi ha dos conceptes importants: Petit i per beure.
No m’imagino ningú bevent a galet d’una botella de butà.
¿Aquesta gent, que són els que negocien amb aquest tema, no s’han adonat del que hi diu també el diccionari de l’IEC de la paraula bombona? Ho copio també:
“Recipient metàl·lic emprat en l’envasament de gasos liquats”
I, com a exemple, cita: Bombona de butà.
De fet, de tota la vida a allò que tenim a les cases ple de gas n’hem dit bombona, no?
Així doncs, què hem d’entendre?
Que a Cepsa són tan incultes que no tenen ni un diccionari?
Que volen que ens bevem el contingut de la bombona?
En qualsevol cas, és ben clar que no en tenen ni idea, de català, ja que en un altre punt de l'anunci diuen:
-Fes el salt a la nova "botella" de Cepsa
Sense tenir en compte que aquesta frase, en català, té un significat totalment diferent del que ells -suposo- li volen donar. Literalment, ens estan demanant que en comprem una de diferent, no?

No ho sé, vosaltres mateixos.

dilluns, 13 de gener del 2014

Rebaixas?

Rebaixas?
Encara que la primera impressió és que es tracta d'una falta, no ho és, és gallec.
En altres cares del cub ho podem llegir en castellà, euskera o català.
Potser fins i tot en valencià i lapao  ;-)

diumenge, 29 de setembre del 2013

Suport als docents de les Illes, suport al català.

Des d'aquí, al continent, el nostre suport incondicional als docents de les Illes, que estan fent un sacrifici professional, social i econòmic per tal de defensar l'educació i la llengua que ens és comuna.
No ens quedarem amb el simple suport moral, cal que fem un ingrès a la caixa de resistència, el núm. de compte és aquest:

2056-0009-74-4102003418  Obra Cultural Balear.

Si en voleu més detalls:

http://assembleadocentsib.blogspot.com.es

Penseu que cada dia que fan vaga els costa si fa no fa uns cent euros. 
No n'hi ha prou amb paraules, ens calen fets.

diumenge, 25 d’agost del 2013

Les llengues llatines.

Mapa de les llengues romàniques que il·lustra una exposició sobre l'occità al castell de Mauvezin, un dels llocs edificats amb millors vistes on hem estat.
El català, en la seva justa mesura. 
Ara, que no acaba d'estar del tot bé, trobo a faltar el Lapao.

dilluns, 10 de desembre del 2012

Escola en català!

Hi ha més mobilitzacions, avui mateix a diversos indrets de Catalunya.
informeu-vos a somescola.cat.

divendres, 7 de desembre del 2012

Convocatòria.



INFORMACIÓ DE LA MOBILITZACIÓ:
Somescola.cat convoca la ciutadania de Catalunya a la concentració:
  10 de desembre, 18:30 h, plaça de Sant Jaume, Barcelona.

dijous, 1 de novembre del 2012

Més cites.

Dimarts es presenta el llibre Delenda est Hispania d'Albert Pont, al Círcol de Reus, i el proper dissabte, a Perpinyà, el correllengua, hi ha autobusos.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Aprenent toponímia.


Ep! Ara amb els anuncis no solament aprenem català, també podem aprendre geografia, o toponímia, o noms de carrers.
Una empresa d’assegurances que s’anuncia a la ràdio diu que els podem trobar a la seva seu, al carrer Pérez Martell, de Tarragona.
I jo tota la vida pensant que el carrer es deia de Pere Martell!
Bé, potser he estat errat molts anys, o potser és que no hi sento bé, i realment diuen Pere Martell...
No sé, hi ha algú més que ho hagi sentit?
La foto és un altre meravellós fruit de la tardor, la figa, fruit -en realitat, infrutescència- de la Figuera, Ficus carica, un arbre molt mediterrani i sofert.

Ep! avui, dia vint-i-sis, he tornat a sentir l'anunci i han dit ben correctament Pere Martell. Ara no estic segur si ho vaig sentir malament -crec que no- o que ho han corregit. En qualsevol cas, queda dit que ara està bé.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Correllengua 2012, a Reus.

Aquesta setmana arriba el correllengua a Reus, encara hi som a temps.

dilluns, 27 de febrer del 2012

A per pa!

Avui he sentit per la ràdio diversos cops una de les aberracions del català més grans que he escoltat mai en un mitjà de comunicació.
Un anunci que s'ha repetit diversos cops que començava:
-A per pa amb cotxe.
Al principi, ni ho he entès, però al cap d'uns segons me n'he adonat, és la traducció literal de la forma castellana
-A por pan en coche.
Uf!
Els traductors automàtics i els correctors de Word fan molt de mal.
Òbviament, aquesta falta horrible no la detecta cap corrector, ja que és formada de tres paraules absolutament correctes: a, per i pa.
Però és ben evident per  a qualsevol catalanoparlant que és una expressió totalment inexistent al nostre idioma.
Un català diria:
-A comprar pa amb cotxe.
O alguna cosa per l'estil, però mai a per res.
En fi, què hi farem, bé deuen tenir algú que se'n cuida d'evitar aquestes coses i ho corregiran...suposo.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Sopa de lletres.

Aquesta setmana s’ha generat un cert guirigall amb el programa El convidat, de l’Albert Om.
I és que l’amic Albert, a qui aprofito per a dir que el programa el trobo molt bo, ha decidit aquest cop visitar el cantant de Sopa de cabra, Gerard Quintana.
A veure, anem per parts perquè el tema és delicat i no m’agradaria ofendre ningú.
De primer, diré que tothom, a casa seva, pot fer el que li doni la gana, sempre respectant les lleis, és clar. Per tant, pot parlar als fills i a la dona en la llengua que vulgui o pugui. Això és ben clar.
Ara, també he de dir que la llengua, la nostra llengua catalana forma part d’un patrimoni cultural, nacional i sentimental de forma molt destacable.
No és el mateix defensar el català a Catalunya –o a qualsevol lloc dels Països Catalans- que defensar el gaèlic a Irlanda o l’Occità a la regió d’Oc.
La llengua mare del nostre país ha estat i segueix sent un refugi moral i espiritual de la nostra terra. Fins i tot en els pitjors moments de les diverses dictadures, més o menys ferotges que hem patit, hem pogut i hem seguit parlant en català a casa, amb els nostres familiars.
A algú potser no li semblarà gran cosa. Però a algunes generacions, com ara la meva, que hem après el castellà per força, per obligació, per imposició –que quedi clar- sí que ens sembla gran i important.
Un cop aclarit tot això, i insistint en que no vull criticar ni ofendre ningú, sols manifestar un parell de perplexitats.
Primera.
Que una persona que viu del poder sentimental de la seva llengua, de vendre una coherència amb el discurs independentista i la defensa del català pugui ser castellanoparlant amb els seus fills i la seva dona, que també és catalana de naixement. Més encara quan viuen a una terra totalment catalana. Tota la setmana, tant quan viu a Barcelona –que de moment és encara Catalunya- com quan viu a Eivissa, que malgrat el flower-power i l’ universalisme, és plenament Països Catalans.
Segona.
Que la seva esposa, amb tota la tranquil·litat del Món i sense ni despentinar-se –és una forma de parlar- digui que és més catalana que el Gerard, i això ho digui en castellà i demostrant sense embuts que els seus fills són –aparentment- monolingües castellans.
Encara es podrien dir més coses, com per exemple que a la ràdio, en Basté encara defensi el tema parlant del famós bilingüisme tolerant.
Sisplau, el bilingüisme no existeix. Bé, potser existeix, però és minoritari. Que jo sàpiga, de mare només n’hi ha una, i normalment, les mares sols tenen una llengua pròpia, no parlo d’idiomes afegits, parlo de llegua pròpia, amb la que hom pensa i somnia, amb la qual ha après les primeres paraules. Per tant, la gent, de forma molt majoritària, té una sola llegua pròpia, materna, i d’altres apreses posteriorment.
A més a més, en el cas de l’estat Espanyol, el bilingüisme és clarament imposat i unidireccional. La gent de Madrid no té cap intenció de ser bilingüe, el que volen és que ho siguem nosaltres. Doncs bé, no ho han aconseguit, si més no amb mi, jo sóc monolingüe, la meva llengua és el català, i els meus idiomes, uns quants més, són sols això, idiomes apresos amb més o menys destresa.
En definitiva, que no fem cap favor al nostre país si claudiquem de la nostra llengua a l’únic lloc on encara ningú no ens pot impedir d’usar-la, on, per sort, s’ha mantingut de forma quasi heroica fins ara. A casa.

dijous, 6 d’octubre del 2011

Sense comentaris.

He rebut això per diversos correus-e, així és que ho penjo directament, sense variacions.

Parlo en català, penso en català, escric en català, somnio en català, estimo en català, m'il·lusiono en català, recordo en català, imagino en català, gaudeixo en català, llegeixo en català, ploro en català, m'emociono en català, treballo en català, estudio en català...visc en català! I tu? Passa-ho si no estàs d'acord amb la sentència!
L'any passat a Catalunya 3 famílies van demanar NOMÉS castellà a les classes i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla. L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament TAMBÉ en català i... ni cas. També a València 100.000 persones van demanar rebre la senyal d'una televisió pública en català i... ni cas.
Destruir la immersió és un mètode d'extermini lingüístic. L'objectiu: la imposició, la submissió i l'extermini d'una cultura i d'una nació.

dimarts, 27 de setembre del 2011

Plànol.

Diuen que rectificar és de savis.
Doncs bé, a http://www.reusplanol.com/ són savis. A la darrera edició del plànol de la ciutat, que acabem d'aconseguir, hi surt correctament el nom de la plaça amb el monument més...indefinible de tot Reus.
Plaça del Comte de Reus.
Molt bé, tothom -i totdon- s'equivoca algun cop. Però si rectifica s'ha de reconèixer i agrair.

dijous, 22 de setembre del 2011

Ornitonímia i altres novetats.

El dia 27, a Lleida, hi ha una conferència que potser pot interessar a poca gent, però de forma molt concreta, interessarà a tots aquells que els agradi l’ornitonímia, és a dir, l’estudi dels noms dels ocells.
Particularment, jo he estudiat una mica el tema dels noms populars dels ocells, per tal i com sóc aprenent d’ornitòleg i afeccionat a la llengua, sobretot catalana. No hi puc anar, a aquesta conferència, Lleida és una mica lluny.
Però com que no sóc jo sol, hi ha solucions per a tot, aquí tenim els enllaços per a poder accedir-hi i per a llegir, això és important, l’article sencer en el qual es basarà la conferència.
Molt i molt interessant, de debò.
Conferència:

A la foto, una placa de nom de carrer de València d'Àneu, que fa homenatge al nom popular de la Merla d'aigua al Pallars.
Relacionat amb el tema d'ahir, el ratapatxec, he introduït al bloc de fauna les fotos de les caixes-niu que instal·la el Consorci de la Serra de Llaberia, i al dòcells més plaques com la de la foto d'aquesta entrada.
També al bloc de rapinyaires, l'enllaç amb el web de la fira del llibre de muntanya de l'Esquirol, a la qual hem estat convidats. 

dijous, 23 de setembre del 2010

Ventanes

Ja fa temps que corre un estudi de la Universitat de Friburg (Der Ursprung des Spanischen, 2003) que diu que la llengua castellana ve de la catalana.
A mi em sembla força lògic, normal i coherent i té la importància que té, és a dir, cap, des del meu punt de vista.
M’explico.
Que em sembla lògic és perquè si les llengües romàniques venen del llatí, i el llatí el van portar els romans, l’imperi romà. És ben normal que la llengua castellana, que és més occidental, per tant, més llunyana de Roma, sigui més moderna i hagi evolucionat a partir d’una de més antiga i més propera a Roma, com ho és la catalana. Pensem que en època de l’imperi romà, la capital de la Península era Tarragona –Tàrraco- per tant, les terres que avui són Catalunya eren molt més importants que les que avui són Castella –o Espanya-, per tant, que la llengua catalana fos predominant sembla lògic.
I això de que no té cap importància ho dic perquè és el que em sembla. No hauria de fer baixar l’autoestima a ningú. La història és plena d’alts i baixos, els que avui són els amos del Món, demà poden no ser res. I, en tot cas, seria molt discutible si realment és més qui més mana o qui més poder polític té, no?
Un parell d’exemples:
És ben clar que l’idioma que parlen als Estats Units és fill del que es parla a les Illes Britàniques. I no veig que els Americans tinguin cap complex d’inferioritat respecte als Anglesos.
De la mateixa manera, la llengua que es parla al Quèbec, al Canadà, és filla de la que es parla a França, i tampoc he notat cap complex d’inferioritat dels canadencs vers als súbdits de la Bru...perdó, del Sarkozy.
Doncs que el castellà sigui “fill” del català no ha de suposar cap problema, és una simple anècdota històrica. En qualsevol cas, és obvi que avui el castellà predomina sobre el català, té molts més parlants i la influència va totalment en sentit contrari, només cal escoltar les televisions i les ràdios del nostre país per adonar-nos que català cada cop és més “catanyol”.
Des de fa temps, m’ha semblat un dels casos curiosos il·lustratius de la procendència de les paraules castellanes des del català la paraula ventana del castellà.
Sí, ventana, el que aquí en diem finestra.
A la foto, un molí paperer, els forats que té la paret a dalt, les darreres dues files, són ventanes, en català, ventanes. Això ve de que eren finestres amb la finalitat de ventar alguna cosa, que entri l’aire, el vent.
No sembla que la paraula ventana del castellà vingui d’ací?
Ja que si vingués directament del llatí potser seria més semblant a la nostra finestra, com en francès fenêtre, en alemany fenster o en italià finestra.
Sembla que el que passa és que tant en castellà com en anglès window, les paraules venen del llatí ventum, és a dir, efectivament, del vent, com la ventana dels molins catalans.
P.S.
Cal no perdre's l'aclariment d'Anníbal, amb el seu precís comentari. Moltes gràcies.

diumenge, 18 de juliol del 2010

Trilingüisme.

¿Qui ho diu, que no existeix, el bilingüisme?
Fixeu-vos amb aquesta pastisseria, no sols bilingüisme, trilingüisme, i en una sola paraula...increïble!
Ara, no em feu dir com s'ha de pronunciar, aquest nom, no en tinc ni idea. Jo, pobre de mi, sóc monolingüe.

dilluns, 12 de juliol del 2010

Valorant la manifestació.


Sembla ser que el País es comença a moure. La gran gentada del dissabte no es pot quedar sense resposta. Hi ha algun polític dels que encara en viuen, d'això -ben aviat a molts se'ls acaba la menjadora- que ja se n'adona que cal reaccionar. L'independentisme ja no és una idea utòpica de quatre adolescents eixelebrats. Dissabte hi havia moltíssimes més estelades que senyeres, el crit més escoltat era INDEPENDÈNCIA.
No en tenim prou amb un estatutet que ocupa ja ments pàgines que les instruccions d'una càmera compacta digital. Quina vergonya!
Volem la independència, i la volem ja!
La gent va respondre de forma exemplar. Hi havia moments que se'ns posava la carn de gallina. Hi havia famílies senceres, néts, pares, avis. Gent amb cadira de rodes, un senyor de noranta-tres anys destacava darrera la teòrica capçalera, però arreu n'hi havia com ell, gent que ja n'estem farts, ja en tenim prou.
Ara cal que a les properes ocasions que la democràcia ens deixi opinar ho fem de la mateixa manera: res de votar partits sucursalistes PSC-PSOE, ICV, Ciutadans, PP...tots són igual, res s'assembla més a un polític espanyol de dretes que un polític espanyol d'esquerres. Primer són espanyols, ells ho tenen clar.
Doncs nosaltres primer som catalans, ho hem de tenir clar.
Calen polítics nous, valents, decidits, que apostin de forma clara pel camí cap a la independència. No n'hi ha un altre possible. El que sí que és una utopia inviable és intentar de tirar endavant amb alguna mena de relació estreta amb España. Espanya no ens vol per a conviure amb ella, ens vol per a estar sota d'ella, oprimits, esmunyits però calladets...i si hem de dir alguna cosa, en cristiano, por supuesto!
No hem de demanar permís ni perdó, no som espanyols ni ho volem ser. No se'ns ha perdut res, a España. Hi havia una pancarta a la mani que recordava les paraules de Mossèn Xirinacs:
La independència no es demana, s'agafa!
Dissabte vaig estar orgullós de ser català. Més d'un milió de persones -encara que els linx ens veiessin només seixanta-quatre mil, els linxs ja no hi veuen com abans- ens vam manifestar en pau, amb ordre, amb civisme, per una causa cabdal, la independència d'un país. Així som els catalans.
Diumenge vaig estar orgullós de no ser espanyol. Uns centenars de milers de persones es van manifestar amb crits, amb violència, amb aldarulls, per una causa banal, un partit de futbol. Així son els espanyols.
Ara que això no quedi aquí, seguim lluitant i treballant. Els objectius que ens van fer mobilitzar fa trenta-tres anys s'han acomplert tots (llibertat, amnistia i estatut d'autonomia). Els que ens van fer mobilitzar s'han de fer realitat abans de trenta-tres anys més, així molts dels que hi hem estat podrem veure una Catalunya independent, un estat català.

A l'hora d'il·lustrar aquesta entrada, com que ahir ja vaig penjar una foto de la mani, m'he decidit a intentar de demostrar que no es poden valorar amb matemàtiques, els sentiments. No s'hi val a dir que de l'estatut "sols" se n'ha retallat l'x per cent.
Les paraules, la llengua, són molt importants. Fixem-nos en els detalls.
Aquest extintor, situat en un edifici ben català, a Barcelona, concretament, és d'una empresa suposadament catalana: Agbar, és a dir, Aigües de Barcelona.
Aigües de Barcelona?
No!
Aguas de Barcelona.
Si no, es diria Aigbar, no?
Per a més demostració, sols cal llegir les instruccions de l'aparell, en perfecte català, no?
Com correspon a una empresa ben catalana.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Castellà maltractat.


Ho veieu, com sí que el castellà és una llengua maltractada a Catalunya?
Fixeu-vos com l'escriuen, de malament, les empreses -suposo que a una empresa petita la manca de mitjans la fa prescindir d'un corrector- i el Col·lectiu ecologista l'Escurçó, amb subvenció de la Generalitat.
La foto de dalt és de la Gina Castellano, moltes gràcies!

dissabte, 13 de juny del 2009

SOCC de primavera.




Avui, matinar molt, molt! I, malgrat això i caminar per la muntanya amb pantaló curt i samarreta, no he aconseguit tenir fred. Ja ha arribat l'estiu del tot.
El segon, i darrer, recorregut del SOCC de primavera a Pratdip tanca el cicle. No he vist res d'extraordinari, però d'això es tracta, el SOCC, no?
De rapinyaires, dos xoriguers i un aligot. En canvi, a la tarda, des del centre de Reus, un grup de falciots fa marxar damunt nostre un Falcó mostatxut que intentava de caçar-ne algun. Ha fugit en direcció N. Ja és curiós, que el rapinyaire més escàs l'hagi vist al centre de la ciutat.
Aprofito per a fotografiar alguna papallona, i així poder fer un post al bloc de papallones, que tinc abandonat.
En arribar a casa i identificar-les, m'adono que una d'elles es diu Blanca catalana, Artogeia mannii. Ostres! No ens podem queixar, tenim papallona nacional, i ben bonica que és, no? Discreta però maca, com correspon al nostre caràcter. Jutgeu vosaltres mateixos.
També una curiositat lingüística, que fa temps que observo, però avui li he fet una foto per tal que tothom en pugui gaudir, de tanta belleça.

Ahir vam estar a la fira del vi, a la Plaça de la llibertat, però sols vam veure aigua, sembla ser que això del vi és més complicat del que sembla.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.