Birds!

Sí, no us heu equivocat, és el bloc de ca la Gallineta, en català. Però és que ens referim al títol de la pel·lícula de Hitchcock. D'aquest film ens n'hem recordat circulant per Reus aquest matí.

L'Aguait del Glorieta ha nascut.

Avui s'ha presentat a la societat un altre projecte interessant: un aguait fotogràfic a la Vall del Glorieta, a Alcover. Una idea que feia temps que ens donava feina, una colla de persones, sobretot el Pep Ollé, però molta més gent, finalment hem aconseguit d'instal·lar un aguait per a fotografiar moixons a aquest espai tan interessant. Ara cal veure com es va desenvolupant, com s'hi acostuma la fauna i com els fotògrafs hi anem aconseguint bones imatges.

Ambient o primer pla?

L'etern debat; què és millor, la fotografia d'un animal, en aquest cas un ocell, bitxac comú femella, en el seu ambient natural. 

O bé un retrat de primer pla de la mateixa espècie?

Sobre gustos...

Encara que per què triar? ho podem tenir tot, de vegades.

El vol de l'arpella.

Un mascle d'arpella, Circus aeruginosus, volant a la reserva natural de Sebes, a Flix.

Fotoparany.

Un senglar atropellat pot donar molt de resultat, la desgràcia d'haver mort a la carretera i haver quasi provocat un accident, es pot aprofitar per a alguna cosa bona.

En aquest cas, el portem a un lloc on habitualment s'hi posen cadàvers per als voltors. Hi posem una càmera de fotoparany per a controlar qui hi va i què fa.

Els voltors encara no hi han acudit, però tenim visites interessants; uns quants senglars que sembla que vinguin a fer el dol del seu parent mort. 

Uns corbs, intenten de menjar, però poden obrir el cadàver.

Una guineu, potser ella sí que menjarà alguna cosa.

I el més sorprenent, una femella d'arpella, no sabíem que s'alimentava d'aquesta mena de carronyes.

Seguim vigilant!

El virus dels c.

Ens hem de quedar a casa, sí, exactament igual que aquesta cigonya, que cova els ous que ha post a Sebes, perquè ben aviat en surtin petites cigonyetes.

Bona mare!

Finalment, el llibre!

Han estat un parell d'anys de treballs, fotografies d'arxiu i moltes fetes expressament, una feinada, agradable, això sí. La majoria d'ocells, però algunes d'altra temàtica.

I, al final, vet-lo ací, el llibre de l'ermita de Montferri.

Jo encara no l'he vist, de fet, me n'acabo d'assabentar avui, que ja existeix, friso per tenir-lo a les mans i, sobretot, per engrapar l'aperitiu, me l'he guanyat!

Haurem d'esperar a dissabte, a les 11, a Tarragona.

Sortida pelàgica.

Interessantíssimes 24 hores viscudes amb l'associació Pelagicus; www.pelagicus.cat. 

Sortida per a censar mamífers marins i ocells pelàgics a la Mediterrània.

Com a afegitó, breu estada al parc natural de les salines d'Eivissa, mercès a la qual hem pogut observar endemismes baleàrics; la Tallareta balear, Sylvia balearica, el Capsigrany  Lanius senator badius i el Papamosques gris, Muscicapa tyrrhenica balearica. Tots ells ben vistos.

Però l'objecte principal de la sortida no era a terra, era al mar, i allí vam poder veure sobre un centenar de dofins llistats, Stenella coeruleualba, un parell dels rars dofins comuns, Delphinus delphis, tres balenes amb bec de Cuvier, Ziphius cavirostris i una tortuga babaua, Caretta caretta.

Quant a ocells, destacar les tres espècies de Virots, que és com en diuen a les balears de les baldrigues, i unes quantes espècies més no tan rares.

El temps i el menjar van acompanyar perfectament, i la cirereta va ser l'ensenyament del Ricard Gutiérrez i l'Emma Guinart, que generosament van compartir en una classe prèvia al vaixell.

A veure, de debò, assabenteu-vos de les properes edicions i no us les perdeu, realment paga molt la pena.

vigilant casa.

Ja fa dies que han volat els pollets, i encara falta per a la nova posta.

Fa goig vigilar que la casa sigui a punt, les coses que hi hem passat!

Morts.

Mortalitats diverses:

Fagina, Martes foina, atropellada a Flix

Aligot vesper, Pernis apivorus, possible electrocució a la Palma d'Ebre.

Tòrtora turca, Strepetopelia decaocto, opendent de necròpsia, possible Trichomona, a Móra d'Ebre.

Blauet.

No es pot negar que el Blauet, Alcedo atthis, és un dels moixons més bonics i acolorits de la nostra fauna.

No ens cansem de fotografiar-lo.

Què mengen els ocells?

Molt sovint, quan fem xerrades sobre ocells, especialment a la canalla, apareixen dues de les preguntes més típiques:

Quan viuen els ocells? i, és clar,

Què mengen els ocells?

Doncs bé, a Cambrils hem pogut obtenir la resposta a la segona pregunta en el cas dels ànecs, més pròpiament dels aneguets petits.

Dons què han de menjar? El mateix que els humans petits: espaguetti!

Oreneta cuarogenca.

El canvi climàtic, el conegut escalfament global (bé, segons en Trump una llegenda) ens porta, i ens portarà, moltes coses dolentes, si més no això diuen.

Però si volem ser tossudament positius, encara li podem veure algun avantatge.

Hi ha espècies d'ocells que fa anys eren rares o directament desconegudes, i que ara cada dia són més corrents al nostre país. Aquests n'és una de les més boniques: l'oreneta cuarogenca, Crecopis daurica.

Preciós moixó!

Qui no es consola és perquè no vol.

Quina set!

 Cadernera, 

Cadernera i pardal comú 

 Gafarró

 Pardal comú

 Tudó

Verdum

Sí, fa calor, i la calor porta a la set, apa, tothom a beure!

Qualsevol toll que hagi fet la pluja és útil.

Cames-llargues.

Són prou corrents perquè no calgui fer massa quilòmetres per a veure'ls. Així doncs, gaudim de la bellesa i elegància dels cames-llargues, Himantopus himantopus.

Aquests mateixos són a la Torre d'en Dolça, a Vila-seca.

Preciosos.

L'Aufacada.

Un dels millors observatoris del delta de l'Ebre, la qual cosa és el mateix que dir un dels millors observatoris d'ocells del País.

Això sí, per a observar, no espereu fer grans fotos.

Ardèids.

Si hi ha ocells que destaquen per la seva elegància, podem dir sens cap mena de dubte que els ardèids estarien dins aquesta categoria.

Aquí dos exemples: l'agró blanc, Casmerodius albus, i el martinet blanc, Egretta garzetta.

Bonics, sí, com molts altres ocells, però en aquest cas especialment elegants.

Pollets.

És un goig en aquesta època de l'any de veure com van sortint els pollets acompanyats dels adults, en tot moment atents als perills o a la cerca de menjar.

En aquest cas, tenim cabussets comuns, Tachybaptus ruficollis.

Volantons.

Des de ja fa uns dies passa sovint, això: volantons de diverses espècies d'ocells salten dels nius, alguns massa aviat.

Què heu de fer?

En principi, res, en la gran majoria de casos els seus pares són amatents i se'n cuiden. Se'n faran càrrec de seguida que vosaltres desapareixeu, molt probablement s'han amagat esperant això.

En tot cas, excepcionalment, si hi ha peril evident d'atropellament o de que algun gat els capturi, poseu-los en un lloc alt on això no pugui passar. Molts cops el niu és massa alt i no hi podeu arribar, però una teulada o el cim d'un arbre farà el cas.

Penjant d'un fil.

Sí, tots quatre en el mateix fil, al mateix temps i a molts pocs metres, és a dir, entre dos pals només.

Gaig blau, tòrtora comuna, pardal roquer i botxí meridional. Certament, un filat ben aprofitat!

Cooracias garrulus, Streptopelia turtur, Petronia petronia i Lanius meridionalis.