Mas de Forès.

Amb el Juan Muñoz, vàrem explicar divendres, dins la setmana de la Natura al Mas de Forès, a Alcover, què és i com funciona l'aguait del Glorieta, un lloc magnífic per a observar i fotografiar moixons. El lloc està millor que mai, amb les darreres pluges, i hi ha acudit força gent, sembla que tots plegats ens hem passat una bona estona i hem après alguna cosa, que sempre és interessant. Moltes gràcies al Carles Mascarell i a l'Ajuntament d'Alcover, un goig venir al Glorieta, sempre. Les fotos de la xerrada son del Carles Mascarell.

Bitxac rogenc.

Ara és el millor moment per a veure aquest preciós moixonet. És el bitxac rogenc, Saxicola rubetra. Parent de prop del nostre bitxac comú, Saxicola rubicola.

N'hi ha pertot, perquè estan migrant. Els agraden els ambients oberts de matollar baix. Aquestes fotos són a l'aeroport de Reus i a la Torre d'en Dolça, a Vila-seca.

Preciós!

Cogullades.

La cogullada vulgar, Galerida cristata, és un moixó discret força present als ambients oberts del Camp de Tarragona. És a dir, als conreus de cereal i especialment a espais singulars com el camp d'aviació de Valls o l'aeroport de Reus.

Són difícils de veure, de vegades, però ara, en temps de cria, el seu cant característic els fa fàcilment detectables i molts cops els podrem observar a les vores de camins o carreteres.

Spring is coming now!

Sí, tots sabem que fins que el dia no és igual de llarg que la nit, és a dir, fins a l'equinocci, que és cap al dia vint-i-u de març, no arriba realment la primavera.

Però quan veus passar desenes d'orenetes que tornen de la seva hivernada a lÀfrica ja notes realment que ja hi som, no?

El teixidor.

Naturalment, tendim a pensar que tots els ocells, especialment els moixons, són bonics. Però n'hi ha alguns que especialment semblen dotats d'una estètica totalment meravellosa.

Sens dubte el diminut teixidor, Remiz pendulinus, n'és un, d'aquests. Petitó, esmunyedís i preciós, realment com una joia de la natura.

Hem aconseguit de capturar-lo, si més no, mínimament visible. Un goig!

Estornells.

Pardals.

Tenen el mateix nom, encara que potser aquesta és una de les poques semblances. 

El pardal de bardissa, Prunella modularis, el de dalt, és un discret insectívor que ens costarà de trobar, sobretot si no en coneixem la veu. I és que, com ens indica el seu nom, viu amagat entre la vegetació baixa.

En canvi, el pardal comú, Passer domesticus, els dos de sota, tots el coneixem i l'hem vist, viu sempre a prop dels humans i és omnívor, exacftament igual que nosaltres.

Coixa.

No sabem com deu haver estat, però el cas és que aquesta femella de merla comuna, Turdus merula, s'ha quedat amb una sola pota.

Sembla però que es defensa prou bé.

La cogullada.

Un moixonet discret però molt maco, De vegades costa de veure'l bé, perquè en el seu hàbitat tan obert li cal ser al màxim de críptic.

Però si en coneixem el cant ens n'adonarem que n'hi ha força.

És la cogullada  comuna, Galerida cristata.

Picot garser petit.

Feia temps que hi anàvem darrere, i és que aquest moixonet tan mono, el Picot garser petit, Dendrocopos minor, fa relativament poc que ha arribat, però ja cria a diversos llocs del Camp.

Finalment, hem pogut fer alguna foto acceptable.

En ple zel.

Sí, sabem que acaba de començar febrer, però moltes espècies no ho saben o tenen més pressa que mai. Els puputs, Upupa epops, per exemple, ja estan en ple zel: cantant i marcant territoris.

Tota una model.

Sí, aquesta femelleta de tallarol de casquet, Sylvia atricapilla, s'hi ha posat molt bé, com una model professional. Així és fàcil de fer retrats!

Temps d'ajudar als moixons.

El cru hivern, és la millor època per a ajudar als nostres moixons. Menjar, aigua i un niu artificial perquè el comencin a conèixer i així a la primavera hi treguin endavant una colla de pollets.

Apa, aquesta és la mostra que tenen a la botiga Oryx per als que ho voleu fer i no sou massa amants del bricolatge.

El tord comú.

Aquesta onada de fred ens està portant entrades de molts ocells, la quantitat i varietat és en proporció inversa al termòmetre.

Un goig per a l'ornitòleg mediterrani!

Perdó, aquest és un tord comú, Turdus philomelos. 

Pardal xarrec.

Aquest pardal xarrec, Passer montanus, sembla que volia que li féssim un book. S'hi va posar bé.

Un moixonet preciós, sens dubte.

Tots al bany!

S'acaba l'any i hem d'entrar al nou nets de pols i palla. 

Apa, sols, en parella o fins i tot amb altres espècies, tots al bany!

Mallerenga cuallarga.

És Nadal, dia de regals, i és obvi que cadascú valora els regals a la seva manera, i no hi ha dubte que per a un fotògraf de natura és un autèntic regal haver aconseguit copsar una imatge així de clara i precisa d'una espècie de moixo tan bella com hiperactiva.

Mallerenga cuallarga, Aegithalos caudatus, a Tarragona.

Tots al bany!

D'un en un, de dos en dos o en família, tots cap al bany, que malgrat que ja som al desembre, fa una mica de solet.

Parella de tallarols de casquet, Sylvia atricapilla i tord comú, Turdus philomelos.

Mallerenga cuallarga.

Com totes les mallerengues, costa de fotografiar la Mallerenga cuallarga, Aegithalos caudatus. No para queta ni un moment. Esperem milllrar-la, però ens haurem de conformar amb això...