MERCI BRASSENS

Des que la Nova Cançó va començar a donar els primers passos de la mà d’Els Setze Jutges que el poeta i chansonnier francés Georges Brassens (1921-1981) ha tingut una influència i una projecció notables en bona part dels nostres cantants. Gent com ara Josep Maria Espinàs, Quico Pi de la Serra, Rafael Subirachs o Joan Manuel Serrat han fet versions d’alguns dels seus èxits. Però són el terrassenc Miquel Pujadó i la valenciana Eva Dénia els qui al llarg de la seua carrera s’han capbussat més profundament en la seua obra.

Eva Dénia és una músic i cantant amb una obra sòlida i consolidada, en la qual l’hem pogut veure i sentir interpretar amb solvència temes de gèneres tan diferents com el jazz, la bossa nova, la cançó d’autor i la cançó tradicional valenciana.

A principis de la segona dècada del segle, junt amb Lola Ledesma, Amparo Hurtado, Merxe Martínez, Patxi Ferrer i Sílvia Ampolla, formen el grup Sis veus per al poeta, el qual el 2013 publica el disc Homenatge a Vicent Andrés Estellés que ha donat nom a un espectacle que quatre anys més tard encara continua amb èxit rodant per tot el país. El 2015 Eva Dénia publica en solitari Quan abril era abril, un disc ple de poesia acompanyada per unes textures sonores cosides amb un fil invisible fet de sensibilitat i domini de l’ofici. I el 2017, amb la col·laboració de la violoncel·lista Merxe Martínez, ens oferix el treball Merci Brassens (Mésdemil, 2017). Com en altres ocasions, Eva compta amb la col·laboració del seu germà, el també cantant i músic Carles Dénia, qui a més de ser el responsable de la producció artística, la gravació i les mescles s’ha encarregat dels llaüts, de les segones guitarres i de les percussions.

Georges Brassens fou un chansonnier, i amb açò no dic res que no s’haja dit mil vegades, amb unes cançons que tenien el magnetisme i l’atractiu que donen les melodies senzilles i alhora elegants, així com unes lletres treballades on es veia la mà del gran poeta que fou, però també del lector de poesia que es va atrevir a musicar els poemes d’altres.

En Merci Brassens, Eva Dénia i Merxe Martínez mantenen la força original d’uns temes que a pesar dels anys transcorreguts continuen vius i actuals, fins i tot afegiria que, amb la seua interpretació, han potenciat el seu lirisme brindant-nos una versió femenina, rica, sentida i alhora fidel.

El disc ha estat enregistrat a Sant Pere de Ribes i produït per Eva, Merxe i l’associació Auprès de son arbre. Els dotze temes més un bonus track que el conformen han estat arranjats per Eva Dénia, exceptuant Les amoureaux des bancs publics, del qual s’ha encarregat Merxe Martínez.

Onze de les cançons estan cantades en francés i dos en valencià, Pobre Martí i Saturn.

El disc és un magnífic treball amb una sonoritat acústica encisadora, farcida de detalls sonors i de ritmes que captiven l’oient. Un treball marcat per la veu personal d’Eva Dénia, així com pel diàleg que manté junt amb la seua guitarra amb el violoncel de Merxe Martínez i on els puntejats precisos de Carles Dénia vénen a subratllar una bellesa plena de suggerències.

"QUAN ABRIL ERA ABRIL"

Després d’haver recorregut amb èxit els escenaris valencians amb el magnífic espectacle de música tradicional sobre poemes de Vicent Andrés Estellés, Sis veus per al poeta, Eva Dénia reprén la seua carrera en solitari amb un nou treball discogràfic, Quan abril era abril (Comboi records, 2016). Eva Dénia, des de la seua aparició en l’escena musical valenciana el 1999 amb Adéu, tristesa fins l’actualitat, ha navegat pel jazz, la cançó francesa i en especial per l’obra de Georges Brassens (a qui li va dedicar dos treballs), la bossa nova (amb un magnífic tribut a Jobin) i la música d’arrel tradicional. Un llarg i fructífer camí que l’ha portada al que és el seu disc més íntim i personal fins el moment, Quan abril era abril.

En aquest nou treball, gravat als estudis Tigruss de Gandia l’estiu del 2015 i per al qual ha tornat a comptar amb la col·laboració del seu germà, Carles Dénia, com a arranjador, productor artístic, músic, cantant i encarregat de l’edició i mescles, Eva continua oferint-nos versions de temes de Brassens, El paraigua; de Nascimento, Fruita bona; i de Moustaki, L’estranger, però només aquests tres temes, la resta són cançons pròpies, excepte Als amics de tristors, sobre un poema de María Beneyto, i Agulles de plata, la música de la qual és de Cesc Alexandri.

Estem davant d’un treball que vessa per tots els costats una gran sensibilitat, un gran gust per la bellesa feta so. Hi trobem influències notables de la cançó francesa, de la música llatina, de la bossa nova, del jazz i fins i tot de la música tradicional. Tot cosit magistralment a través de la veu personal, càlida, d’Eva Dénia.

Per a l’ocasió es fa acompanyar pel trombó de Toni Belenguer, el violí de Lluna Aragó, la percussió de David Gadea, el contrabaix de José Luis Porras i el cel·lo de Merxe Martínez, el qual recorre junt a la veu d’Eva totes les cançons. Merxe Martínez, que també estigué amb Eva en l’espectacle Sis veus per al poeta, és junt amb Carles Dénia una de les principals col·laboradores de la nostra cantautora.

Estem davant d’un disc ric en sonoritat, ple de textures, producte d’una intensa trajectòria musical. Un treball fet amb sensibilitat i gran ofici, amb unes lletres cuidades, plenes de lirisme, en les quals Eva ens conta històries d’amor, de dolor, de denúncia. Textos que naixen de la conversa que al bell mig del viure quotidià l’autora manté amb ella mateixa. Les lletres estan plenes d’imatges suggerents que recreen amb força l’univers personal de la cantant. Poemes d’alt voltatge que veiem convertits en cançó i enlairats a l’imperi dels paisatges sonors a través d’una interpretació vocal impecable.

Quan abril era abril és un disc amb el qual estem en perill de caure enamorats.