| Las Marlenes, Foto: Magic Pop |
Las Marlenes van ocupar l'escenari amb les seves perruques de verd fluorescent i antifaços de superwoman. Des de la primera cançó ens van oferir un repertori propi format per temes curts i intensos que tenen, com a principal objectiu, activar d’immediat el sistema motriu dels espectadors mitjançant dosis concentrades de ràbia canalitzades per descàrregues potents de baix i guitarra més una bateria imparable. Es tracta d’una banda, amb aproximadament un any d’activitat, formada per noies joves que, en pocs mesos, han estat ben capaces de millorar considerablement el seu nivell musical al mateix temps que passaven, de forma inevitable, de quartet a poderós trío com es va poder comprovar durant la segona nit del Castanyasso. Magic Pop va tenir el plaer de veure-les tocar a un dels seus primers concerts al festival Munster de 2012 a la Pineda de mar (Barcelona) i us ben assegurem que han estat molt notables les millores assolides. Es nota que durant aquests mesos no han estat perdent el temps i han fet un bon treball de conjunció, tan instrumental com creatiu; una feina que les ha portat a atresorar un repertori de cançons pròpies força creatives.
| Las Marlenes. Foto: Magic Pop |
El seu projecte es fonamenta en la mateixa actitud i concepció sonora que tenien les bandes nord-americanes dels anys seixanta: grups d’esbojarrats adolescents amb ganes de passar-s'ho bé que van proliferar per tots els racons dels Estats Units. Formacions, amb més o menys transcendència mediàtica, que articulaven la seva proposta mitjançant un so “brut” a base de riffs distorsionats d’instro surf, com el del “Wipe Out” de los Ventures. Després li afegien acompanyaments rítmics tribals de R&B negre i amb aquesta combinació exuberant aconseguien posseir a salvatges cantants embruixats pel rock and roll. En el cas de les Marlenes, totes tres canten i criden els seus missatges existencials amb moltes ganes. En aquest punt, ja ens permetreu que ressaltem el gratificant que resulta veure en escena un grup de noies, pel general més desinhibides que els homes, guanyant-se un espai propi al món del rock and roll habitualment monopolitzat per uns homes que, en força casos, es manifesten més preocupats per una estèril lluita d’egos que per la música.
No amagarem tampoc que es van poder sentir algunes que altres desafinacions; però no cal oblidar tampoc que estem davant d’una concepció proto punk del rock and roll que ja ve així de fàbrica. Amb aquesta predisposició a agradar, sense contemplacions, amb tota l’actitud necessària, les Marlenes van aconseguir fer-nos passar una molt bona estona obrint la segona nit del Castanyasso 2013. Tot plegat, va funcionar sobre l’escenari del Cau ben predisposat per fer-nos vibrar amb temes directes, sense floritures, tan fascinants com esfereïdors.
| Fuck Knights. Foto: Magic Pop |
Pel que fa als Fuck Knights, el concert que ens oferiren la mateixa nit del 25 d’octubre va confirmar les bones expectatives que ens havien fet arribar aquells que tingueren el plaer de presenciar les dues anteriors actuacions en altres edicions d'aquest prestigiós festival tarragoní. Amb una formació ben original de saxo alt, guitarra i baix, més dos percussionistes, un d’ells el cantant principal, que marcaven tremendament conjuntats el ritme frenètic dels temes, aquesta banda de Minnessota van agradar a una gran part del públic si jutgem l’entusiasme amb que els hi sol·licitaren l´únic bis que ens concediren.
La seva proposta es certament curiosa, sobretot pel que fa a la contundència aconseguida mitjançant dues caixes, dos timbals o “Goliats” i dos plats d’atac que són accionats de forma incansable com si fossin una mena de “batucada de garatge”. Ara bé, reconeixem també que aquesta idea conceptual rítmica també pot arribar a ser un tant repetitiva si no es té una cura escrupolosa en la sonorització del concert. Si aquest aspecto es descuida, per poc que sigui, el soroll de les semi bateries pot arribar a menjar-se el dels altres instrumentistes. Tot i això, malgrat aquests menyspreables desajustaments, vam poder gaudir d’un bon baix que ens oferí riffs de qualitat, un saxo alt que intentava assolir el protagonisme que li pertocava amb moviments de free jazz i R&B, així com un guitarrista molt precís que, fins i tot, va cantar un tema al bis, en concret una versió del famós “Slow Down” de Larry Williams.
Indubtablement, els Fuck Knights van fer honor a la seva fama de grup conjuntat, potent i ben professional. Un dels seus principals atractius és precisament aquesta distribució tan particular de percussió que amplifica la part rítmica d’un rock and roll amb actitud de “garatge” primitiu. Hi ha qui hagués preferit més variació percutiva aprofitant que en són dos els percussionistes. Analitzat subjectivament, no li mancaria raó. De fet un dels pocs temes que va trencar amb la dinàmica, va esdevenir un temps molt atractiu de psicodelia llatina; però cal tenir també en compte que si variessin el seu projecte, potser llavors ja no estaríem davant d’un grup de “garage” com ha de ser o almenys com l’entenen aquests divertits Fuck Knights.
Sigui quin sigui l'anàlisi subjectiu de cadascú, creiem objectivament que la segona nit del Castanyasso 2013 va continuar mantenint el nivell mol alt. Sens dubte, es tracta d'un festival que es caracteritza pel seu excel·lent criteri no tant sols alhora d'omplir el seu cartell genèric sinó també pel que fa al moment difícil de distribuir les bandes per cadascuna de les tres jornades, tal i com hem vist durant les dues primeres nits. Llàstima que no obtingui, a un ciutat com Tarragona massa endormisca i sovint queixosa, la repercussió numérica de públic que es mereix. Tot i així cal destacar la presència d'un grup selecte d'espectadors i espectadores que han decidit no perdre's un dels esdeveniments culturals i musicals de l’any.
Dades dels grups i el festival
| Las Marlenes, Foto: Magic Pop |
Els Fuck Knights són una banda de Minneapolis ( Minnesota) de "garage" amb arrels sixties formada per Sir Gregory Fuck Knight (baterista y veu principal); Eve Brummond (batería); Jason Medeiros (guitarra, veus); Mike Bennett (baix, veus); i Matt Pahl (saxo).
| Fuck Knights. Foto: Magic Pop |
Després dels concerts van punxar Mick Gave aka Miquel Gistas responsable del festival i Charlie Faber, director i presentador del programa Sateli3 de Radio 3 (RNE) amb una selecció acurada i eclèctica de rock, soul, surf, punk i garage, americana i funk.
El Castanyasso
Rock Festival està organitzat per la promotora de concerts Soulblonding, que
com ben bé sabeu està dirigida per Miquel Gistas. Celebra la seva 12a edició del
24 al 26 de octubre de 2013 a
la ciutat de Tarragona amb concerts i sessions de Dj’s. Va començar dijous dia 24 d'octubre de 2013 al Groove Bar, amb les actuacions de Ned Colette acompanyat de Wirewalker, i el suec
Fredrik Kimbon (+ info). Després de la sessió de divendres dia 25 amb els nord-americans
Fuck Knights i les barcelonines Marlenes al Cau, dissabte dia 26 pujaran a l’escenari
de la Sala Zero els
sud-africans The Future Primitives, més els britànics See See i els francesos Dusty
Mush.
T'invitem també a recordar la nostra crònica de la festa de presentació del dia 12 d'octubre de 2013 amb l'actuació de The Drip Dry Man al Groove (+ info) així com la ressenya de la primera nit del festival amb les actuacions de Ned Colette més Wirewalker, i Fredrik Kinbom ( + info). Pots llegir una entrevista amb Miquel Gistas al blog New H-Zine repassant la trajectòria del festival des de la seva primera edició l'any 2002 a Montblanc.
Nota: Si vols més informació pots accedir també al blog del Castanyasso o al facebook del festival.