Trau presenta al Born de Barcelona “Déu Vos Guard”, reivindicatiu i emotiu popsike català

Els Trau al Born de Cançons. Foto: Eva Ferrera

Els Trau presentaren dijous dia 19 de novembre de 2015, a partir de les 20:00 hores, el seu primer disc titulat “Déu Vos Guard” (Discmedi 2015) dintre del cicle de concerts del centre cultural del Born a Barcelona.  La formació catalana va fer un repàs als temes d’aquest gran treball de popsike on el costumari català i la realitat quotidiana es fonen mitjançant arranjaments lisèrgics d’arrels sixties que transmeten una enorme sensibilitat.  La formació de quartet va comptar per l’ocasió amb l’inestimable col·laboració d’una secció de vent més un grup de grallers. Tots plegats ens van oferir  una interpretació acurada i emotiva del seu captivador repertori amb una successió de cançons impecables que desperten els sentits i embolcallen les ànimes al temps que ens conviden a ballar mitjançant ritmes encisadors.     

Els Trau. Foto: Eva Ferrera

Abans que res, cal tenir en compte que es tractava d’un concert de presentació del disc i, com a tal, fou ideat pels seus factòtums.  Dintre d’aquest context s’entén una rica escenificació farcida de detalls de festa major, rodolins de presentació, una original bossa amb serpentines més una surrealista careta i fins i tot un tast de vins a final de l'acte. Pel que fa a la sonorització, fou certament mesurada amb cura, fins i tot de vegades potser massa, encara que, malgrat alguns moments puntuals,  es va portar a terme, de forma genèrica, mitjançant un bon treball professional. Gràcies, precisament, a l’habilitat d’un dels responsables del so, vam poder gaudir del concert perquè, al poc de començar el directe, la baixista va patir un problema amb el jack del seu Höfner, una situació inesperada que va fer perillar la nit, però que afortunadament fou solucionada gràcies a la destresa pel tècnic. Després d’un breu temps d’espera, el concert va continuar i el nombrós públic assistent, entre familiars, amics, i seguidors, gaudirem d’una nit màgica sentint el flamant repertori i ocurrències diverses d’uns inspirats Trau.  Instrumentalment,  cal destacar una enorme secció rítmica amb magnífiques línies de baix i bateria tenaç, dues veus principals tan adients com captivadores recolzades per  uns cors estratosfèrics, més un guitarrista que va anar guanyant protagonisme, a mesura que avançava el concvert, amb solos i moments rítmics apassionants, més una secció de dos saxos alhora que flautistes més trompeta oferint-nos acompanyaments i frasejos solistes d’antologia.

El repertori 

Pau Torrens. Foto: Eva Ferrera

Durant el concert van articular les cançons del seu primer disc "Déu Vos Guard" més un parell de no incloses que són "L’últim Tren” y “Alça’t amor del  fang” . Després d’una intró pel començar a caldejar  l’ambient, sentirem el tema “I es vostè”  amb la seva tranquil·litat i dolçor lisèrgica més la captivadora tornada de "L´últim tren". Amb les ulleres per caçar estrelles, gaudírem  de “85 estels” on destacà una fonamental part de metalls procurant-nos una seqüència pròpia de la millor black music amb arrels sixties, més els arranjaments sensuals fent-nos pessigolles dels “Grans Mags” així com l’“Alça’t  amor del fang” amb lletra del poeta Jordi Duran.  

També es va poder escoltar “No et  posis vermella”  amb els seus riffs tan “stonians”;  més el ben conegut “Borinot de Bardissa” on destaquen notables canvis de ritme i alguns  moments estel·lars de guitarra; seguida per la cançó de la “Remei” , mescla de coqueteria pop i veus surfers a lo Beach Boys; i el “Cant de quan la sang ens bull”, fascinant mig temps reivindicatiu, amb influència dels Beatles més revolucionaris, que ens va posar els pèls de punta amb uns jocs de veus certament sensacionals.

Jordi Bastida. Foto: Eva Ferrera

El concert també va tenir meravellosos moments intimistes amb cançons tan emotives com  “Canto per tu” interpretada amb guitarra acústica, flauta i la veu solista del seu baterista, així com d’altres més contundents com per exemple el “Fills de 7 pares”, una altre cançó  reivindicativa amb tot el poder del blues més visceral i profund, o el “Faig tronar” de marcat baix i orgue imaginatiu  construint una marxa d’aires country i instro.

A les acaballes del brillant concert, ens delectaren amb “El Jardiner Verd” mitjançant fabulosos recorreguts instrumentals lisèrgics rememorant la tradició de pop folk àcid dels setanta a ritme ben marcat, més l’engrescador “Somni de festa Major”  amb nova presència memorable dels vents més els grallers, i finalment un dels temes principals del disc de presentació, un “Blau, net i clar”. Una cançó de fascinant pop lluminós que tancava una sessió en directe  francament encisadora amb moments apassionats que ens van fer sentir tant en família així com part indissoluble d’un macrocosmos oníric embolcallant el costumari festiu català sense oblidar l’empenta reivindicativa que ens posa de peus en terra envoltats per l’angoixant realitat social actual. Tot plegat fa d’aquesta banda una de les millors propostes de popsike tan dintre com fora del nostre àmbit lingüístic. 

Trajectòria

Xavi Artigas. Foto: Eva Ferrera

Trau és una banda de Sant Boi de Llobregat formada per Núria Botia al baix i veus; Pau Torrens a la bateria i veus; Jordi Bastida a la guitarra i Xavi Artigas als teclats i veus. Són músics experimentats que han format part de grans bandes santboianes com Les Phillippes, en el cas de Pau Torrens i Xavi Artigas.  Com recordareu,  foren un dels grups catalans de pop més creatius de la dècada dels dos mil amb gran discos com "Philantropic Philantropy" (2003); "Les Philippes & The Empty Characters" (2005) i “Odisea Ultramarina" (2008).  Pau i Xavi es van afegir al projecte Mel de Ismael Inarejos on també va tocar la baixista Núria Botia. Finalment els Mel  es van separar cap a l'any 2012.

Núria Botia. Foto: Eva Ferrera

Els Trau van enregistrar al 2013 uns quants temes propis de pop psicodèlic, a  La Cambra, a Sant Boi, amb l’ajut de  Ricard Ros del Riu, banda de folk del Baix Llobregat.  Es tracta de les cançons “Borinot de Bardissa”, “Somni de Festa Major”, “85 estels”,  “Cant de quan la sang ens bull” o “L’últim Tren”.  Menys aquesta última,  les altres cançons, tornades a enregistrar,  s’han inclòs al seu primer àlbum editat aquest 2015 per Discmedi amb el títol genèric de “Déu Vos Guard”.  Com ben bé sabeu Trau va guanyar el Sona 9 2014 a una final en directe celebrada  l’11 de novembre a la sala Apolo de Barcelona.  El disc de debut es va gravar al juny de 2015 als Bucbonera Studios  de Caldes De Montbuy, per Tomàs Robisco qui també va dirigir la producció amb la col·laboració de la banda.  la masterització es va portar a terme a Ultramarinos Mastering. De l’artwork  i fotos, més els vídeos del nou disc, s’ha encarregat també la Júlia Quintana.

Els vents de Trau. Foto;: Eva Ferrera 

Per últim, cal destacar que pel concert han comptat amb la col·laboració d’una secció de vent formada per Genis Bou al saxo i flauta, Pau Vidal al saxo i flauta, els dos dels Gramophone Allstars, més Miquel Rondan a la trompeta.

Nota: Les fotos quer il.lustren aquesta ressenya són de l'Eva Ferrera a qui vull agrair efusivament la seva col.laboració. Cal afegir que, amb aquest reportatge, s'incorpora a l'equip de redacció del Magic Pop. A continuació, més instantànies del concert:

Ulleres per veure estels. Foto: Eva Ferrera

Guitarres àcides. Foto: Eva Ferrera 

El capgròs lisèrgic. Foto: Eva Ferrera 

Amb els rodolins. Foto: Eva Ferrera

Les Mortettes debuten amb un single d’acurades versions d’obscur rock and roll en català

Portada

Tard o d’hora havia de passar: “les remors de l´avern han despertat els sublims esquelets de les pèrfides Mortettes”,  per assaborir  el merescut protagonisme que els hi pertoca cantant i enregistrant dues cançons amb les seus veus de “dones d’aigua, fetilleres, bruixes i vampires aplegades des de les tenebres” tal i com se’ns indica a l’escrit de promoció del seu primer senzill editat per Marlowe records aquest 2015. Dues versions, però no dues de qualsevols, on fan valer la seva astúcia literària i vocal, embolcallades pel magisteri musical de la banda del Mossén Bramit Morera i els Morts, de la que en formen part com a cor infernal i seductor.   No és el primer cop que un cor d'acompanyament esdevé principal intèrpret creant un projecte paral.lel al seu indispensable treball vocal dintre d’una banda de rock and roll. Per citar un parell d’exemples significatius, podríem anomenar a les Ikettes, tres noies anomenades Jessie Smith, Robbie Montgomery, o Venetta Fields, entre d’altres, que a més a més del show del qui fora el seu progenitor Ike and Tina Turner Revue, van enregistrar temes també amb el nom de les Mirettes; o les I-Threes, un trío vocal femení que acompanyava els Wailers i que va incloure l’esposa de Bob, Rita Marley, amb Marcia Griffiths y Judy Mowatt.  En el cas de les Mortettes i la banda d’en Mossèn Bramit, es posen de manifest condiciones personals infinitament millors que les ofertes pel tirà Ike Turner, mentre que, de la mateixa forma que el nom de les I-Threes fou inspirat en el concepte rastafari «I and I» que representa la divinitat dintre de cada persona, amb les Mortettes es posen de manifest aquest culte a la llegenda obscura del rock and roll i en especial a la seva vessant més espectacular i tenebrosa.

Trayectoria

Foto: Ran-El Cabrera 

Les Mortettes són Anna Fornes, Àurea Juan, Olga Guerrero y Merli Marlowe. La iniciativa d’enregistrar un senzill, amb elles com a principals protagonistes, va néixer a l'estudi quan els Morts gravaven el 10" “Tot s’aprofita” (Marlowe Records 2014) del que pots llegir una ressenya del disc aquí. Com ben bé saps, aquesta  banda està formada actualment per Mossèn Bramit Morera, veu; Marc Arghgenter a la guitarra; Edu Rocket, veus i saxo; Foll, a la bateria, percussions i veus; i Xavi Fernández “Von Toten” al baix en substitució del primer baixista  Xavi Rippa. Procedeixen d’altres bandes de prestigi com per exemple Ramon Morera (Orsini Sakers), Edu (Dirty Rockets), Xavi Rippa (Trons, Meows), Foll (The Del Hoyos, Meows, Walkysons, Sons Of Yeah...); Xavi Fernández “Von Toten” (Confidents) i Marc (Flashback Five, Trons, Confidents).  Anteriorment a aquest 10”, van editar el 2013 un Ep de quatre cançons amb Discos Jaguar, filial de Monterey, del que pots llegir una àmplia crítica al nostre Magic Pop si entres aquí. Cal nomenar també que Marc Argenter ha muntat amb el Xavi Fernández, més Manolo Navarro (Canary Sect) a la veu; Javier Goti a la guitarra (Meows) i Joan Codina a la batería (Confidents), un altre projecte anomenat The Ratkellers, grup amb les maneres d’uns entregats Beatles a la primera època d’Hamburg, o d’uns Kaisers, per citar un parell de referentes. Magic Pop també ha ressenyat el seu treball de debut amb un crítica que està disponible aquí. Cal nomenar també que aquest estiu els Morts i els Ratkellers han editat cadascún un disc en Cd (efecte vinil), format digifile amb llibret de 8 pàgines, i una tirada molt limitada de 120 còpies que es poden aconseguir als seus concerts.

El single de les Mortettes va comptar també amb l’ajut de Maya Fernández a la flauta travessera i flautí, i Marc Tena al Philicorda i Hammond. Fou enregistrat al Red Bell Studio al gener de 2015 amb arranjaments musicals i producció de Marc Tena més els Morts.  L’artwork és obra del dissenyador Marc Argenter amb una fotografia a la portada de Ran-el Cabrera més un collage de vampiresses famoses del món del cinema a la contraportada.  Destacar per últim que el vinil es presenta en color vermell com la sang.

Les cançons 

Actuació del 2 de juliol de 2015 al A Wamba buluba 

A la cara A trobem una genial adaptació a càrrec d’Anna Fornes del "The Munsters Theme" de Jack Marshall (música) i Bob Mosher (lletra).  La cançó original obria el àlbum “At Home With The Munsters” amb el títol de “At the Munsters”. Es tracta com ben bé  sabeu de la banda sonora, dirigida per Ezra Stone, de la sèrie “The Munters”, emesa amb 70 episodis durant els anys 1964 a 1966.  La cançó original té un cor de veus amb vocació infantil, arranjaments dolços i un ritme pausat mentre que l’adaptació de les Mortettes adquireix un to més punyent entre  “malsons macabres, tenebres i crits”.  La lletra versa sobre una “funesta família d’abraçada amfíbia que aguaita a la foscor i volta pel veïnat amb misteriosos passos al darrera o rondant-te el llit”.  Són, com ben bé haureu suposat, Les Mortettes, títol de la versió.  Musicalment, arranca amb efectes d’ultratomba, passos amb cadenes, fantàstic so d’orgue, i l’entrada triomfal de la banda amb sensacionals aportacions de guitarra, saxo, percussió i baix. Un preludi instrumental dóna pas a les veus de les Mortettes que es mostren especialment inspirades per cantar de forma conjuntada. El resultat és una excel•lent versió ideal per a les millors pistes de ball, millor inclús que l’adaptació que l’any 1983 va fer del mateix tema Butch Patrick (el jove home llop de la sèrie televisiva) amb Eddie & The Monsters ‎y el títol de “What Ever Happened To Eddie?”.

Al A Wamba Buluba el 2 de juliol de 2015

I a la cara B, les Mortettes ens ofereixen una no menys fantàstica versió de "Dracula" que fou enregistrada a meitats dels seixanta per Christine “Pilzer” Van den Haute, cantant francesa d’origen belga, nascuda l’any 1942. El tema original fou composat per Pascal Danel, Bernard Jamet, Christine Pilzer i Michel Delancray, i fou editat l’any 1966 per Vogue amb un Ep que també inclou les cançons "L'horloge de grand-père",  “Ils pataguent” y “ Non, tu n’es pas seul”. En aquest cas ha estat adaptada de forma impecable al català per Merli Marlowe qui s’ha basat en la lletra original amb aportacions líriques pròpies que amplifiquen el contingut sexual  i misteriós de la cançó.  El Dràcula de l’original es converteix aquí en el Cràpula del Mossén, i la “petite fille” amb la que li brillen els ulls quan passa en una “verge, dolça midons”. Les Mortettes surten en defensa de la víctima que intenta escapar del “maleït” Bramit amb un  més que considerable final de gemecs.  En l’aspecte musical es nota també la mà indiscutible dels Morts qui aporten un caldejat arranjament de soul funk a base de saxo, orgue, més rítmica apassionada ideal per acompanyar a unes entregades veus principals.  

Les Mortettes. Foto: Ran-El Cabrera  

Reflexió final 

Mossèn Bramit Morera i el Morts, més les indispensables Mortettes, ens demostren un cop més, amb aquest nou single editat per Marlowe Records, l’enorme capacitat creativa d’aquest equip de bons músics i no menys fabuloses veus. En aquest cas, les protagonistes són aquest quartet de veus femenines que si bé van nàixer per recolzar la veu principal del Mossén, ens demostren aquí que són ben capaces de donar vida a genials adaptacions líriques al català de temes gens previsibles. No tant sols destaquen per una magnífica destresa literària sinó que també aporten una conjunció vocal ideal per aconseguir una interpretació acurada que reforci el contingut sensual i obscur del tractament musical imprès pels enginyosos Morts. El resultat no podia ser menys satisfactori dintre del panorama actual de rock al nostre país i alhora encoratjador per alliberar-nos dels clixés "normalitzats" que ens ofeguen des del “subvencionat” pop català dels noranta.  Confiem i desitgem que la iniciativa segueixi endavant amb noves aportacions a l’imaginari “mortuori” d’aquesta banda nostrada ja sigui amb el Mossén com a director d’escena, veu principal més poeta del més enllà, o bé mitjançant aquestes sensacionals Mortettes que poden reivindicar, sense embuts que valguin, un ben guanyat paper de principals estrelles que “han eixit de la tomba amb furor”.      

Nota: Pots escoltar les cançons al bandcamp.  Podeu adquirir una copia del single a la web de Marlowe Records. I si teniu l'oportunitat, no us perdeu el concert del Mossén amb els Mort i les Mortettes al festival Pin Up d'Oliva que té lloc el 8 d'agost de 2015 amb les actuacions també de Los Chicos, Las Sultanas, 341'S, Los Superramones, The Lookers i Thee Vertigos. Celebren la seva segona edició amb el molt apropiat afegit de "tot per l'aire, blow up" amb una entrada anticipada de 20 euros (més dues cerveses) o 23 euros a taquilla.   

La Cobla i els Demencials picant a “Ferro vell” amb extraordinària visceralitat creativa

Portada Ep

Tot i el que el punk es va estendre considerablement entre l’underground juvenil de finals dels setanta i principis dels vuitanta, no va ser fins que descobrí els Crass i els Dead Kennedys que no vaig ser plenament conscient del poder revulsiu i antisistema d’un moviment que altre tipus de bandes defensaven més des del nihilisme pur i dur sense excessives contemplacions polítiques. Els exabruptes dels Sex Pistols o el punk rock combatiu dels primers Clash, Damned o Buzzcocks, per citar-ne uns quants de significatius, tenien el seu evident poder d’atracció però no eren tan verinosos com, per exemple, les bandes de l’anomenat anarcopunk o l'street punk, estils de molta mala bava i força més minoritàries. En el cas de la nostra escena, és evident que, tot i compartir paràmetres musicals, no és el mateix la Banda Trapera del Río que els Nikis, com tampoc són iguals els Eskorbuto i els Siniestro Total. Més de trenta any després d’aquell ampli ventall de ràbia existencial i política expressada amb crits i cançons de dos acords, sobta que hagi encara bandes disposades a manifestar la seva absoluta disconformitat amb el sistema no tant sols des dels paràmetres radicals del punk, tan musical com ideològicament, sinó que, a més a més, ho facin en català seguint el camí de bandes dels noranta com Pilseners, o Inadaptats. Exemple actuals d’aquest evident però malaurat suïcidi comercial, això sí, portat a terme amb gran imaginació i contundència memorable, són la Cobla i The Demencials, dues grans formacions que piquen a “Ferro Vell” en un Split de quatre temes composats e interpretats amb una extraordinària visceralitat creativa.

Trajectòries 

La Cobla va plegar l’estiu de 2013 per motius personals després de tres anys amb dos magnífics Ep’s (+ info). Posaven punt i final a una aventura que, des d’un primer moment, ens va resultar força atractiva per la seva enorme vitalitat, compromís social i follia sense contemplacions. La banda estava formada per Jordi “Shuba” a la guitarra; Joan Rendé a la veu principal; Joan Jarrai a la guitarra; Albert Company al baix y Pitu Pitarch a la bateria. Els dos únics que havien format part de bandes són Shuba dels Cabrians, conegut combo de Mataró amb arrels jamaicanes, i el Pitu que havia format part dels Guinness Boys, banda d'Oi! de Santa Coloma de Farners.

La Cobla

La Cobla va començar a assajar al mes d’octubre de 2010 i el seu primer concert va tenir lloc a finals de gener del 2011 a l’Associació Cultural Apaga la Tele “ATV” de Sarrià de Ter. Cal nomenar que tres d’ells no havien agafat mai un instrument fins arribar a la Cobla. A la seua primera etapa interpretaven versions de la 'Setmana Tràgica' dels Frontpilsen; el 'No hi sóc tot', versió del “Blitzkreig Bop” dels Ramones, o ‘Inútils totals’, tema propi. Entre els mesos d’agost i setembre de 2011 van gravar el seu primer EP amb en Jaume Cuadrada (Mr. Freak Ska), als estudis la Clau de Mataró, qui també es va encarregar de la mescla i la masterització. Fou la primera i única referència del segell Stomping records, derivat del fanzine Stomping all Around, amb una edició limitada de 320 còpies. Conté els temes originals de la banda: “III Guerra Mundial” i “Matarem al Mossèn” a la seva cara A; més “Comerç de barri” i “Inútils Totals” a la cara B. Al mes de febrer de 2013 van enregistrar, mesclar i masteritzar ells mateixos el seu segon Ep entre Cabra del Camp (Tarragona) i Poblenou (Barcelona). Van utilitzar l’equip que havien comprat i van autoeditar l’Ep a l’abril amb el segell propi Gall Xinador Records amb una tirada limitada de 320 còpies. A la mateixa sessió de gravació es van enregistrar els temes que s’inclouen a aquest disc compartit amb els Demencials.

The Demencials. Foto del seu Fb.

The Demencials neix a Vic l’any 2006 amb Pablo Kren a la veu principal. Al poc, plega per motius personals i el substitueix Jordi Bover amb qui enregistren la primera maqueta sota el títol de "Per Tu.." amb vuit temes. Dos anys després, Jordi també decideix abandonar el projecte i entra Guillem “Txapess” Cañellas com a cantant. La resta de la formació actual són Pol Tebé a la bateria; Boi Tebé a la guitarra solista; Angel Caralt al baix; i Gil Roura a la guitarra. Aquesta formació és la responsable del disc “La Gran família” (2012) amb 12 temes i les cançons de l’split “Ferro Vell” amb la Cobla. La banda està treballant per treure un nou treball aquest 2015 despres d'un any i mig aturats per l’absència d’en “Txapess” qui va anar a viure a Irlanda del Nord. Les seves cançons incloses a “Ferro Vell” foren enregistrades a la Campaneria de Torelló amb el Dr. Enric Carbonell.

L’artwork de l’Ep es obra de Company, baixista de la Cobla. El disc està editat en vinil amb carpeta simulant precisament el ferro vell. A la portada hi trobem els dos cantants de les dues bandes i a la contraportada els títols de les cançons i els logos tant de la discogràfica de la Cobla, el “Gall Xinador Records” con la dels Demencials. Completa el disseny dues galetes del single, una amb un puny tancat i l'altre amb el que sembla un ou ferrat sobre una paret de maons.

Les cançons 

La Cobla a l'Estraperlo. Foto del seu Fb.

“Sang” és el títol del tema que obre la cara de la Cobla. Es tracta d’una descarrega de distorsió i ritmes embogits que ens posen de manifest la presència d’una gran banda de punk salvatge en la seva millor forma. Entre un “fuet i secallona per acontentar a la dona, i un porró de vi per ensabonar al veí” ens expliquen una visió de la Patum entre budells, carn, sang, vi i afartades al costat d’una cosina que ens encomana la pesta porcina i un avi del que em fet sort que s’hagi mort. Mitjançant una veu especialment dotada per narrar suculentes històries ben convincents, ens transmeten una altra visió de les nostrades tradicions catalanes. L’altra cançó de la Cobla porta per títol “Vides ofegades” i aquí la banda ens ofereix una disbauxa de guitarres creant riffs ben contundents entre records a la deriva d’una ciutat dominada pel homes grisos d’oficina entre mirades buides. Destruïts els oficis, perdut l’escalfor i l’encís dels barris que hem viscut, tant sols ens queden “vides ofegades” en nom del progrés.

The Demencials. Foto del seu Fb. 

Per la seva part, els Demencials inicien la seva cara amb “A vosaltres”, tema ràpid de riff ben viu i veu esgarrada. Una cançó d’agraïment als seus seguidors, “sense vosaltres, res d’això hagués passat” amb una tornada d’himne de puny enlaire: “Tots junts hem fet d'aquest moment un sentiment per recordar. Malgrat passin el anys no ho podrem oblidar. Són moltes nits que hem disfrutat de la vostre gran amistat. No hi ha paraules pel suport que ens heu donat. La música a les venes ens ha fet seguir sempre endavant. Passi el que passi sempre seguirem cridant, WE ARE!”. La segona cançó que aporten, “Miralls”, també conté un precís recorregut rítmic de melodia captivadora “entre nits de gresca, que ens féren grans. Sempre rondant, junts fins al final”. Un altre crit de germanor punk Oi!, amb “orgull i força”: “som l'espurna renescuda de la brasa... No deixarem mai d'existir”. A descartar una brillant combinació de baix i guitarra in crescendo abans de reprendre l’andanada final.

Reflexió final

The Demencials diuen al darrer vers de la seva segona cançó: “No deixarem mai d’existir”. I tenen tota la raó. Mentre persisteixin aquests “vosaltres” als que els  hi dediquen el primer tema, joves i no tant joves que assisteixen als concerts i compren discos com aquest, tenim la garantia que el seu projecte seguirà ben viu. Si aquest compromís entre músics i públic es manté ferm, fins i tot perviuran La Cobla tot i que  és poc probable que tornin a enregistrar nous temes, encara que cap la possibilitat que algun dia els puguem veure de nou sobre un escenari explicant-nos les seves històries sobre la insuportable mediocritat dels homes grisos que volen reescriure la història que ens pertany.

Probablement, dintre de molts anys, alguna discogràfica agosarada del país reeditarà plegats els singles de la Cobla mitjançant una edició de luxe i els reivindicaran, juntament amb els Demencials,  com a banda punk catalana autèntica com ara fan per exemple, a nivell estatal, amb els Eskorbuto. No ho sé, i la veritat es que no m’importa gens ni mica. Ja s'ho faran. El que per a mi compta de debò és estar ara al seu costat recolzant una proposta viva com la seva que pot presumir, amb escreix, de posseir tota l’essència del punk més revulsiu i antisistema. Una música en català que ens remou la sang i ens fa sentir menys submisos encara que sigui picant contra “Ferro Vell”.

Nota: Pots sentir les cançons de la Cobla al seu bandcamp aquí i les de The Demencials al seu, aquí. El disc està a la venda a botigues com Daily Records de Barcelona.  

Mots per a quan “Toca despertar”, Ep amb quatre brillants temes de pop poderós en català

Portada Ep 

Mots es una nova banda catalana que Magic Pop et presentava al mes de setembre de 2014 poc abans que editessin, amb el segell Discos Incisius, un Ep de debut sota el títol genèric de “Toca despetar”. El disc ja està disponible amb quatre cançons de melodies i ritmes encisadors on, d’entrada, es posa de manifest tan l’experiència d’alguns dels seus components com les evidents possibilitats interpretatives dels més novells.  Des d’un ampli ventall de referents, els Mots aporten una visió imaginativa al pop poderós de qualitat, en aquest cas interpretat en català. Hi afegeixen unes ganes  plausibles d’agradar a un públic heterogeni en el que tenen cabuda no tant sols els amants dels sons new wave de finals dels setanta a vuitanta sinó també qualsevol oient disposat a enriquir el seu espectre de filies amb nous sons força creatius i emocionants.

Trajectòria 

Mots. Foto del seu facebook

Mots és el nom al que van recòrrer cinc músics catalans per crear l’any 2013 a Barcelona un projecte de pop poderós en català. Elles i ells, dues noies i tres nois, són Àlex a la veu principal, Guifré a la guitarra i veus, Edgar al baix, Laia als teclats i Roger a la bateria. Anteriorment havien tocat en altres bandes com Skatalà, Lost Men Service, Dr. Calypso, Pilseners, FrontPilsen, o en agrupacions menys conegudes de blues i jazz. Aquest Ep ha estat enregistrat als estudis de Marc Thió (Barcelona) entre maig i juliol de 2014, qui s’ha encarregat també de mesclar-lo i masteritzar-lo. La banda es autora de les lletres i la música, així com també de la producció. El disseny de la portada és obra de Txarly Brown (Dr. Calypso...) i les fotos són de Marta García. Es tracta d’imatges de l’edicifi mediaTIC  a Barcelona, obra de l’arquitecte Enric Ruiz Geli. A l'interior de la carpeta estan incloses les lletres de les cançons i un cupó de descarga a la web de Daily records.

Les cançons 

Mots. Foto: Marta García 

“Toca despertar”, obre el disc as la seva cara A i ho fa amb la seguretat d’un grup que té les idees molt clares, que transpira referents ben arrelats  però que també aporta un punt de vista personal molt enriquidor. El començament és pletòric: jocs de guitarra i baix amb recolzament de teclat marcat amb destresa per la bateria. Els Mots fan seus els esquemes del powerpop amb el propòsit de començar de nou mitjançant aquest projecte i ho fan amb una excel·lent formació encapçalada per una veu principal fabulosa acompanyada per detalls de guitarra molt ben emprats en els moments oportuns i una secció rítmica ben ferma. Al marge de les “paraules de fum que no diuen res... avui busco despertar i fer el meu temps... començar de nou... toca despertar”.   Moments personals a temes brillants com “El teu record”, una altra fantàstica exhibició de melodia i rítmica conjuntada amb empenta col·lectiva i emoció desfermada.  Cançó de desamor en la que la protagonista li deixa ben clar a l’ex que “jo no vull tornar-te a veure... sempre és la mateixa història... però ja no pots dominar-me, la meva ànima ha guanyat”.

Mots al Rocksound. presentació 11-10-2014

Ja a la cara B, ens ofereixen un temps de guitarres ben marcades, veu exquisida i cors que contribueixen a omplir l’espai sonor. “Marxo” es tal i com indica el seu títol una cançó de fugida amorosa, que serveix fins i tot “per no recordar ni el teu nom.. vull esborrar-te del meu cor, oblidar-te, perquè sé que mai et tindré amb mi”.  Els Mots resulten força captivadors  amb  crescendos elèctrics reforçats per un seguit de cops precisos de percussió. Per acabar, més “Paraules”, “plenes de ràbia, de rancor, amables o trencant cors”. Un tema més obscur que els anterior i que els situa també com a hereus privilegiats del so after punk britànic dels vuitanta. Un tema enèrgic amb una bona tornada que, sense dubte, obtindrà de l’oient una reacció immediata de satisfacció. Parafrasejant la lletra, ens transporta a tots plegats a un destí ben encoratjador.            

Reflexió final 

Mots. Fotos del seu facebook 

Tot i la considerable trajectòria d’aquests músics, m’ha sobtat, amb evident satisfacció, l’alt nivell compositiu i interpretatiu d’aquests temes. Són cançons rodones de melodies atractives, ritmes executats mitjançant una gran professionalitat, lletres ben treballades i, tot plegat, executat amb molta cura i emoció mitjançant una veu i una instrumentació molt ben conjuntada.  Al marge de la música considerada adient per sonar als mass media audiovisuals catalans, almenys a aquells que depenen directament de la Generalitat, els Mots ens ofereixen un pop poderós interpretat en la nostra llengua materna mitjançant uns arranjaments propis que els allunyen de la uniformitat mediàtica institucional. El seu també és un projecte que va més enllà de la circumstància idiomàtica  en el moment que han escollit, amb molt bon criteri, vehicular les seves inquietuds musicals i temàtiques tenint en compte uns referents que recuperen la vitalitat del pop de finals dels setanta i vuitanta. Tot plegat fa d’aquests Mots, una de les iniciatives més enriquidores de l’escena actual del powerpop, a Catalunya però també a nivell internacional.    

Nota: Pots escoltar els temes al bandcamp. També pots adquirir una còpia de l'Ep a la web de Daily Records. 

Els magnífics romanços d’en Mossén Bramit Morera i els Morts a un brillant disc on “Tot s’aprofita”

Portada

Estic convençut que no resulta gens fàcil trobar un títol per encapçalar una creació artística amb la contundència i determinació necessària. Hi ha qui probablement el té pensat a priori però crec que bona part dels creatius aparquen fins al final la compromesa decisió amb el propòsit d’escollir un epígraf genèric que culmini l’esforç i la il.lusió col·lectiva mitjançant un mot o una frase que esdevingui tan genial com significativa. Els resultats són més o menys encertats, a gust del consumidor, però us ben asseguro que si hagués de referir-me a un sol exemple esclaridor, ben trobat i solemne, faria menció a l’emprat pel Mossén Bramit i els Morts amb el seu nou disc editat aquest 2014 per la recent creada discogràfica barcelonina Marlowe Records.

Sense cap mena de dubte, “Tot s’aprofita” esdevé llegenda idònia per resumir la gran aportació que està fent aquesta banda a la cultura catalana amb el rock and roll com a principal referent. No tant sols perquè s’expressa en català sinó perquè, amb les seves magnífiques cançons, pròpies i versions, es mantenen al marge tan d’epopeies costumistes insípides com de bajanades pròpies de foc de camp que intenten mantenir als adolescents catalans en una eterna inòpia tradicionalista. Amb el Mossèn i els Morts, certament, tot s’aprofita: des del rock and roll primitiu arraconat pel folk nostrat; la pròpia experiència d’aquests grans músics ben palesa en projectes anteriors; els romanços més foscos de la nostra història; i sobretot la capacitat innata dels seus factòtums per  presentar-nos un projecte viu, divertit, i innovador que si no passa a la història, serà perquè ens sentim abduïts per un país caspós, insubstancial, on la cultura de masses es fabrica mitjançant una monòtona conxorxa de Montserrat i el Palau de la Generalitat. I això, amics i amigues del garatge, el R&B i el beat, no crec que ens convingui gens ni mica.   

Trajectòria 

Prades Photography

Com ben bé saps, la banda està formada actualment per Mossèn Bramit Morera, veu; Marc Arghgenter a la guitarra; Edu Rocket, veus i saxo; Foll, a la bateria, percussions i veus; i Xavi Fernández “Von Toten” al baix en substitució del primer baixista  Xavi Rippa. Procedeixen d’altres bandes de prestigi com per exemple Ramon Morera (Orsini Sakers), Edu (Dirty Rockets), Xavi Rippa (Trons, Meows), Foll (The Del Hoyos, Meows, Walkysons, Sons Of Yeah...); Xavi Fernández “Von Toten” (Confidents) i Marc (Flashback Five, Trons, Confidents).  Anteriorment a aquest nou disc, van editar un Ep de quatre cançons amb Discos Jaguar, filial de Monterey, del que pots llegir una àmplia ressenya al nostre Magic Pop si entres aquí. Fou enregistrat amb Josep Maria Arroyo, i Lluís Torralbo a la cripta del Mossèn al cementeri  de Montjuic  (Barcelona) el 20 de gener de 2013. L’artwork corria a càrrec de l’inefable dissenyador Marc Argenter i la fotografia de la portada és obra de Ran-el Cabrera. Les cançons, tant les adaptacions com els temes originals, són producte de la destresa compositiva musical a càrrec principalment del seu guitarrista, Marc Argenter, de Barcelona i la creativitat literària del seu imaginatiu cantant  Ramon Morera, originari d'Oliva (València).

Cal nomenar també que Marc Argenter ha muntat amb el Xavi Fernández, més Manolo Navarro (Canary Sect) a la veu; Javier Goti a la guitarra (Meows) i Joan Codina a la batería (Confidents), un altre projecte anomenat The Ratkellers, grup amb les maneres d’uns entregats Beatles a la primera època d’Hamburg, o d’uns Kaisers, per citar un parell de referentes. Magic Pop també ha ressenyat el seu treball de debut amb un crítica que està disponible aquí.  

Mb. Morera amb En Carronya 

Produït per Marc Tena, “Tot s’aprofita” fou enregistrat i mesclat al Red Bell Studio per Mn. Ramon “Bramit” Morera a la veu principal i crits de l’avern; Marc Arghenter a la guitarra i veus; Foll a la bateria, percussions i veus; Edu Rocket al saxo i veus, i Xavi Rippa al baix i veus. Han comptat amb la col·laboració de les Mortettes: Anna Fornes, Olga Guerrero, Àurea Juan, Merli Marlowe, i Carolina Trujillo. Marc Tena ha tocat l’orgue Hammond i ha posat veus, mentre que Xavier F. Ha fet una aparició especial en el paper de Nicomedes.  L’edició ha estat en 10 polsades amb artwork de Marc Argenter. A la portada, els colors negre, blanc i verd estan distribuïts amb geometries irregulars encerclant una fantasmagòrica foto de la banda pels carrers lúgubres de Barcelona mentre que a la contraportada destaca una obscura masia del terror envoltada per ratpenats i els “backflaps” propis de les edicions dels seixanta. 

Les cançons              

Foto: Ran-El Cabrera 

El disc arranca amb l’instrumental “Rei vestit de Budell”, tema de Marc, on se succeeixen els riffs de primitiu rock and roll a la guitarra i el saxo dialogant amb energia i imaginació damunt d’una base rítmica impecable. Segueix la “Caputxeta Vermella genial adaptació del tema "Lil’ Red Riding Hood" de Sam The Sham & The Pharaohs de 1966. Musicalment el tema manté el millor de l’original amb un toc especial per part dels Morts que l’impregnen de més lleugeresa rítmica, així com d’un toc d’orgue molt adient. Ramon Morera adapta la lletra creant un llop que calça chelsea boots, “malalt de sofisticació” que podria devorar-te però que és més profund.. “eixos complements de rock and roll”, l’han perdut com a llop.  A continuació una altra genial adaptació: en aquest cas es tracta de “Jezabel”, tema de 1951 de Wayne Shanklin adaptat per molts cantants com Frankie Laine o Marty Wilde. Els Morts prenen com a referència el segon amb el seu cover de 1962. Mantenen els compassos inicials de preludi llatí i la carreguen de nutritiva guitarra amb fuzz  i gran saxo que ens ofereix un emocionant solo per acabar amb un recorregut ben ràpid i salvatge. Pel que fa a lletra, Ramon es llueix de nou no tant sols cantant-la sino també amb frases ben contundents com “sibil·lina femella cruel feta de vinagre i fel”, o “berene angoixa i desdejuni enuig”.  

 Prades Photography

Acaba la cara A del disc amb “Les històries naturals”, tema de Marc Argenter, on deixen ben palès que són molt ben capaços de crear cançons originals amb lletres fascinants. Els recursos instrumentals brillen de cap a cap, compenetrant melodia i rítmica a la perfecció. En aquest tall es refereixen al llibre de Joan Perucho del mateix nom on se’ns explica la història llegendària dels dips de Pratdip (Priorat). Éssers mitològics, són una mena de gossos negres emissaris del dimoni que s'alimenten xuclant la sang. A la cançó ens els presenten com a “amos i senyors de la nit” a la recerca de verges, el “plat més exquisit”.

La cara B comença rodant amb “Bou Embolat”, un altre  tema propi de la banda que s’inicia amb una fantàstica introducció de bateria a la que s’afegeixen el trèmolo del saxo, així com la guitarra i el baix aportant un riff que fomenta una autèntica tensió ambiental per tal que el recitat del Mossés ens acabi per captivar: “un bou solt al carrer fosc. Banyes de foc, cassalla als gots. Donzelles enceses i animalots”. La cançó ens ofereix imatges esgarrifoses i ben reals, com “el dimoni obrirà pas... vorem cervells pels saragüells...poca vergonya i molta por. Banya en flama clavada al cor”.  De sobte el tema adquireix una velocitat “ramoniana” amb la tornada principal. Sens dubte, “vas massa a gust...”.  

Les Mortettes. Prades Photography

A continuació, una nova excel·lència rítmica de R&B amb cors femenins angelicals, entre solistes de luxe al saxo i la guitarra reptant entre els compassos d’aquest gran tema de la banda anomenat “Mesmerisme Animal”, tota una llepolia sonora ben hipnòtica.  Així arribem a la cançó que dóna nom genèric al disc, “Tot s’aprofita” on ens musicalitzen, amb molt de swing mortuori, l’aterridora història d’Enriqueta Martí, “la vampira del raval”, assassina en sèrie i proxeneta de nens, que fou linxada a la presó per altres recluses l’any 1913. Com en tots i cadascun del temes del disc, els Morts esdevenen uns narradors excepcionals i un instrumentistes únics que aconsegueixen torbar-nos amb arranjaments idonis. Aquesta història tan terrorífica adquireix tota la brutalitat i l’enigma imprescindible per tal de ser tant convincent com surrealista. Acaba el disc amb al cançó “Xai en pell de llop”, adaptació de Ramon Morera del mateix tema de Ron Blackwell abans esmentat però ara amb la versió femenina a càrrec de les Mortettes que despagades busquen l’acció al bosc anodí on aguaita el xai en pell de llop. Almenys els hi queda el consol que estan  ben embolcallades per una consistent base rítmica així com un extraordinari solo d’orgue Hammond i saxo.                           

Reflexió Final

Foto: Guillermo López

Mossén Bramit Morera i els Morts, més les Mortettes, formen actualment la banda més imaginativa i enriquidora del rock and roll cantat en català. El seu és un projecte imprescindible per a la salut mental d’aquest país. La seva proposta artística, inequívocament sublim, esdevé esbojarrada als escenaris mentre que la seva acurada edició discogràfica pot considerar-se com un dels fets més rellevants de la nostra cultura en dècades. Ja sigui amb els seus impecables arranjaments, com amb l’evident destresa instrumental, passant pels no menys apassionants versots, aquesta formació ha aconseguit perfilar un espai propi gairebé inaudit a Catalunya. Tan les seves cançons pròpies com les curoses versions, aconsegueixen fer-nos vibrar sense pal·liatius ni vergonya que valgui. Recolzats a un ritme ancestral d’uns referents musicals i literaris,  fugen de la condescendència amorfa, i han estat capaços de furgar entre l’obscur i primitiu del nostre subconscient individual i col·lectiu per oferir-nos unes melodies viscerals certament inoblidables. “Tot s’aprofita” es pur magnetisme animal. Amb les seves brillants cançons, converteixen personatges de l’imaginari popular en enigmàtics representants de les nostres pors més intimes mitjançant històries naturals que mai oblidaràs mentre visquis.  

Nota: També pots llegir al Magic Pop ressenyes dels seus directes. Al bandcamp pots escoltar les cançons i al dropbox pots descarregar-te els seus butlletins informatius amb la capçalera del Soterramorts. Entre les seves properes actuacions, el 10 de gener de 2015 estaran en directe al Cau de Tarragona (+ info).

Castanyasso 2014: El Drip Dry Man disparant amb el Revolver Beat autèntic rock and roll pantanós



The Drip Dry Man and The Beat Revolver. Foto: Magic Pop

Si Rajinder Kumar ja ens va captivar durant el Castanyasso 2013 amb el seu blues trash en format de duo, i en va deixar bocabadats amb la seva potent veu ronca ideal per interpretar cançons esgarrades i penetrants, durant la nit del 29 de novembre de 2014 a la Sala Zero de Tarragona, acompanyat de la inefable banda The Beat Revolver, va consolidar el seu enorme atractiu artístic mitjançant una espectacular posada d’escena i una entrega absoluta per fer gaudir un cop més, al públic tarragoní durant aquesta edició de 2014. Mentre va durar el concert, el Drip Dry Man no va parar quiet. Va baixar en diverses ocasions de l’escenari; es va prostrar davant dels seus músics, i va gesticular com si ben bé practiques màgia negra al bell mig d’una zona pantanosa. Tot el ronc constant de la seva veu, amb tons molt greus,  va mantenir un nivell d’afinació i consistència certament memorable .

The Drip Dry Man and The Beat Revolver. Foto: Magic Pop

Però no tant sols vam tenir al davant de nosaltres a un cantant en estat de gràcia sino que també vam satisfer i molt els nostres sentits auditius gràcies a una extraordinària banda d’acompanyament capaç de sonar ben creïble ja fos tocant blues, “garatge”, psicodelia, R&B o hard rock. Un guitarrista genial, de nom Tomas Gons (tot i els problemes amb una corda trencada), més un baixista Luc Waegeman i un baterista,Peter De Bosschere, dignes del millor combinat instrumental de rock and roll, van fer les delícies dels presents amb solos àcids d’antología, riffs poderosos a les quatre cordes i sessions de percussió magistrals. Pel que fa al repertori, The Dryp Man armat del seu revòlver beat va centrar-se en repassar les cançons que formen part del seu Lp de debut; un àlbum que podrien considerar, fins i tot, de força eclèctic amb perles com “Ain’t got nothing to prove” , “Candy”, “Aint Nobody Home”,  “Lucille”, “Roll On”,  “I’m the Only One”,  entre d’altres, per acabar amb el salvatge R&B “Dance” del seu single de 2013.

The Drip Dry Man and The Beat Revolver

The Drip Dry Man and The Beat Revolver. Foto: Magic Pop

Rajinder Kumar va nàixer a Birmingham l'any 1984. De pares panjabís, es va criar a un ghetto de Gal·les, y va descobrir el blues tocant a una banda de kraut-rock, Brothers Gin. Per la seva núvia espanyola es va traslladar a viure a Madrid després de passar per Lisboa. Va treballar al món de la gastronomia i el seu següent lloc de residència fou  Amsterdam on també es dedica a escriure guions de còmics. Després d'una demo enregistrada amb el títol de “This is Primitive” (2009), té editat amb el nom de The Drip Dry Man and His One Man un Lp de títol homònim i un single amb dos temes titulats "Dance / End of the Goddamn World Blues" editat pels holandesos The Electric Monkey House. Pel que fa al seu projecte amb la banda Beat Revolver, acaba d’enregistrar el seu primer Lp amb 10 temes titulat “Fuck and Forget”  on ha comptat amb la col·laboració de músics com  Jean-Philippe De Gheest de The Mark Lanegan Band a la batería;  així com de Bart Maris a la trompeta, trombó y tuba; el guitarrista holandés Tomas Gons, Luc Waegeman al baix, més Peter De Bosschere a la batería, guitarra y piano, els dos també arreglistes y productors. Es tracta de components de Wagonman, Needle & The Pain Reaction, Swampmeat o Surfer Dude Gons.  Com recordaràs, i si no pots entrar al a nostra ressenya aquí, l'any 2013 va actuar en solitari acompanyat del teclista Sven Karma a la presentació de la XII edició del Castanyasso. 

Pots llegir les ressenyes dels directes clicant al nom dels grups:

Introducció 

Screamin'Diablos

Angry Mama

The Drip Dry Man and The Revolver Beat


Pow Pow Pows