XIII edició del Castanyasso tarragoní amb quatre grups de rock and roll imaginatiu i contundent

The Drip Dry Man and The Revolver. Foto: Magic Pop

La XIII edició del festival tarragoní Castanyasso se va celebrar el 29 de novembre de 2014 a la sala Zero de Tarragona amb el directe de quatre grups de rock and roll força imaginatiu: tres d’ells formen part de l’escena estatal com són els barcelonins Angry Mama, els saragossans Screamin’Diablos, i els pamplonesos Pow Pow Pows. Completava el cartell el combo de belgues, holandès y britànic format per The Drip Dry Man and The Revolver Beat. Quatre propostes ben contundents que aconseguiren mantenir, amb escreix, l’elevada càrrega musical i combativa d’un prestigiós festival que reduïa aquest any l’oferta musical a una sola nit de concerts. Després dels directes, Miquel Gistas, màxim responsable de l’organització, va exercir de punxa-discos amb el conegut nom de Mick Gave aka DJ Soulblonding i una sessió de garatge, psicodelia, punk rock entre algunes dosis d’electrònica. També va ocupar la cabina de la sala Zero de Tarragona, Lluci Rostra, capo del segell H-records, i col·laborador imprescindible del Castanyasso.

Screamin'Diablos alentats per les seves fans. Foto: Magic Pop

Amb una entrada generosa, tot i les inclemències del temps, els grups van oferir els seus respectius repertoris durant una nit de moltes guitarres i actitud desfermada de rock and roll.  Obriren els Sreamin’Diablos amb un so conjuntat extraordinari i un fantàstic repertori de punk rock en la seua màxima essència. Seguiren els barcelonins Angry Mama afegint a l’esmentat estil, dosi d’emocore i hard rock, mitjançant bons temes propis. A continuació, es va apoderar de l’escenari,  i de gairebé tota la sala, el flamant projecte de hard blues y garatge trash de The Drip Dry Man and The Revolver Beat.  Tancaren els directes els sensacionals Pow Pow Pows amb els que vam poder gaudir d’una magistral lliçó de recorreguts psicodèlics extraordinaris mitjançant els que culminaren les brillants cançons del seu Lp de debut.

The Drip Dry Man entre el públic. Foto: Magic Pop

Que la ciutat de Tarragona mantingui avui en dia dos festivals de rock and roll en nòmina com són el Bule Bule Toga, que aquest any 2014 celebrava la seva primera edició amb èxit, més el ja consolidat Castanyasso, amb un bagatge important de tretze edicions, no deixa de ser sorprenent fins i tot per als propis amants de la música amb arrels als cinquanta i seixanta. Com tots ja sabem, aquesta ciutat està i probablement seguirà estant “eternament” invadida pels romans com a únic reclam turístic imaginable pels centres de poder econòmic i polític.

Pow Pow Pows, magistral actitud. Foto: Magic Pop

Pel que fa a les activitats culturals habituals, almenys aquelles que pretenen ser trencadores i al marge de les exhibicions de caire tradicional, els organitzadors tarragonins institucionalitzats semblen a la deriva i recorren massa sovint a l'indie català més digerible o a un poti-poti d'artistes per quatre euros que els cobreixen la papereta de "moderns" en temps de crisi. Es per aquest motiu, que l'assistència a aquestes exhibicions de bon gust cultural i esforç individual encomiable, com són el Bule Bule i el Castanyasso, com també la gran part de les proposades per Vòrtex, haurien de ser d'assistència absolutament imprescindible per a tots aquells que, un cop darrera l'altre, ens queixen d'una manca d'oferta a la ciutat adient als nostres gustos o, si més no, al marge del previsible.  

Malauradament, aquest any, la habitual trobada “castanyera” organitzada per la promotora Soulblonding ha minvat en nombre de nits celebrades. Aquest descens, pel que fa a la quantitat de concerts que no a la qualitat, es degut molt probablement a la situació de crisi que encara arrossega el món cultural i en especial la música en directe mancada  tan d’ajuts institucionals com de l’entusiasme imprescindible d’assistència de públic fins i tot entre els seus propis seguidors. Sense joves que s’interessin pel rock and roll, o d'altres de “menys joves” que considerin que ja no tenen edat, iniciatives com aquestes van a perill de desaparèixer.

La sala Zero de Tarragona. Foto: Magic Pop

Així que, abans de passar a ressenyar els concerts de la magnífica tretzena edició d’aquest festival, el Magic Pop vol fer un reconeixement i agraïment públic al seu principal factòtum, Miquel Gistas, qui des de la promoció de concerts així com amb l’edició de discos mitjançant el segell Philatelia Records, no escatima esforços per mantenir viva una prolífica escena musical que mereix el nostre aplaudiment més entusiasta. Vagi per endavant també el nostre millor reconeixement a Lluci Rostra. cap del segell H-Recrods, qui va col.laborar amb l'esdeveniment així com a la sala Zero per la seva bona predisposició a cobrir un ampli ventall d'estils entre els que no falta el rock and roll i els seus nombrosos derivats.

El rock and roll, com a cultura i actitud, té una llarga història de lluita aferrissada contra el conservadorisme sociopolític. Iniciatives com el Castanyasso aconsegueixen que no caigui definitivament en l’oblit menyspreat per una societat malalta, guiada per consignes mercantilistes, que ens tempta amb falses utopies multitudinàries sufragades per marques conegudes de licors i de roba que posen la pasta amb el propòsit de mantenir content, bevedor i comprador, a un jovent sense esperar d’ell gaire criteri. Així que, pel bé de la nostra salut mental i gaudi nocturn, felicitats per aquesta extraordinària tretzena edició i que duri, per molts anys, el Castanyasso.

Pots llegir les ressenyes dels directes clicant al nom dels grups:

Introducció 

Screamin'Diablos

Angry Mama

The Drip Dry Man and The Revolver Beat

Pow Pow Pows 

Castanyasso 2014: Screamin'Diablos, sensacional punk rock amb un so molt conjuntat i vibrant

Screamin'Diablos. Foto: Magic Pop

Per obrir un festival amb la força, entrega i lluïment emprada pels Screamin’Diablos la nit del 29 de novembre de 2014 a la sala Zero de Tarragona, cal ser una banda experimentada que tingui moltes ganes d’agradar més un bon repertori per presentar amb una escenificació impecable.  Els saragossans van triomfar amb un bon so conjuntat, fantàstics detalls solistes de guitarra, un ritme molt ben calibrat i un cantant de bona veu. Aquests   foren els principals ingredients d’un concert espectacular que posava molt alt el llistó del Castanyasso 2014. 

Screamin'Diablos. Foto: Magic Pop

Principalment, van tocar temes propis. Presentaren  el seu magnífic Ep de debut per a H-Records on s’inclouen descàrregues d’adrenalina punk rock com “Ashtray”, “Bull full of Vultures”, “Shadow” y “The Story of Jeffrey Brown”, interpretades amb aquest ordre.  Es van poder sentir altres grans temes com “My advice” y alguna que altra versió com el “Who Will Save Rock 'N' Roll?” dels Dictators amb el que tancaren  un directe certament esplèndid, del millor de la nit. Si amb el seu Ep de presentació ens van conquerir com a compositors i instrumentistes de luxe, amb el seu directe ens han confirmat que són una banda amb molta classe i unes evidents ganes de créixer molt amunt amb el recolzament de bons segells com H-Records i l’empatia de públics ben predisposats a embolcallar-los amb el seu aplaudiment.             

Screamin'Diablos. Foto: Magic Pop

Screamin'Diablos

Screamin’Diablos són de Saragossa. El quartet està format per ex components de Los Precarios, trio de Leciñena (Saragossa). Després de separar-se, l'any 2011 dos dels seus components, Sevi a la bateria i Alfredo, veu i guitarra, s'uneixen a Julio a la guitarra, qui ja havia format part dels Precarios al final, més Alberto, baix i veus, per a formar aquesta banda que debuta amb H-Records aquest 2014 amb un fantàstic  Ep de quatre brillants temes de punk rock. Les cançons foren enregistrades l'any 2014 amb l'ajut de Caspas i Sergio. Compta amb un dels treballs visuals més genials que hems vist en els darrers temps a càrrec de l'artista saragossana, Niko Bleach. Pots llegir una ressenya del disc al Magic Pop aquí.

Pots llegir les ressenyes dels directes clicant al nom dels grups:

Introducció 

Screamin'Diablos

Angry Mama

The Drip Dry Man and The Revolver Beat

Pow Pow Pows 

Castanyasso 2014: Angry Mama, un emo-cionant combinat de hard rock i punk salvatge

Angry Mama. Foto: Magic Pop

Angry Mama tenen l’energia més que suficient com per ser considerats una bona adaptació catalana dels americans  Hot Water Music però amb idees pròpies i mitjancant un projecte que ha pres un camí propi, ben definit, amb una arrancada gloriosa. Les seves cançons desprenen passió gràcies a una excel•lent veu solista, unes guitarres imaginatives i una sòlida base rítmica de baix i bateria. El resultat final és una banda plenament compenetrada que, si bé no és  novell, si que tenen la il•lusió i la predisposició d’engegar un nou projecte força enriquidor amb els referents del punk dels noranta i les tonalitats de emocore de melodies rabioses però també encisadores. 

Així ens ho van demostrar la nit del 29 de setembre de 2014 a la XIII edició del Castanyasso 2014. Del seu repertori em quedo amb els temes que formaran part del seu Ep de debut amb la reusenca H-records: quatre míssils de llarg abast com són “The Unreal”; “This is Not for Sale”;  “Take Me” i ”Still Not Dead”, els quatre interpretats durant el seu directe en el que sonaren altres cançons d’anteriors fornades com “Strangers” amb un arranjament més nou, i “Slave Love Song”. També hagué temps per presentar-nos una de les seves darrers creacions com és “Time For a Change”.    En definitiva, un bon concert que encara ens obre més les ganes d’escoltar, quan abans millor, el seu Ep de debut al temps que ens avança una carrera que esperem sigui ben prolífica amb l’ajut discogràfic imprescindible i la curiositat del públic seguidor del rock and roll alternatiu.       

Angry Mama

Angry Mama són un quartet poderós de Barcelona format per músics procedents de bandes en les que han tocat conjuntament com Avoid Notes, Ciudad Homicidio, o cadascun pel seu compte en formacions com Habitación 101,  The Capaces,  Fifty One Ergs o Mesqueodi. Ells són Ruben, veu y guitarra; Uri "Ras", veu y baix, David, guitarra, i Edu, baterista. H-Records els publica aquest 2014, amb altres segells, un 7” debut amb quatre  cançons en una edició limitada a 300 còpies. El disc fou enregistrat al  BloQ.Estudi per Aleix Hc al febrer de 2014 on també van entregistrar anteriorment l'any 2013 una demo amb un parell de temes.

Pots llegir les ressenyes dels directes clicant al nom dels grups:

Introducció 

Screamin'Diablos

Angry Mama

The Drip Dry Man and The Revolver Beat

Pow Pow Pows 

Castanyasso 2014: El Drip Dry Man disparant amb el Revolver Beat autèntic rock and roll pantanós



The Drip Dry Man and The Beat Revolver. Foto: Magic Pop

Si Rajinder Kumar ja ens va captivar durant el Castanyasso 2013 amb el seu blues trash en format de duo, i en va deixar bocabadats amb la seva potent veu ronca ideal per interpretar cançons esgarrades i penetrants, durant la nit del 29 de novembre de 2014 a la Sala Zero de Tarragona, acompanyat de la inefable banda The Beat Revolver, va consolidar el seu enorme atractiu artístic mitjançant una espectacular posada d’escena i una entrega absoluta per fer gaudir un cop més, al públic tarragoní durant aquesta edició de 2014. Mentre va durar el concert, el Drip Dry Man no va parar quiet. Va baixar en diverses ocasions de l’escenari; es va prostrar davant dels seus músics, i va gesticular com si ben bé practiques màgia negra al bell mig d’una zona pantanosa. Tot el ronc constant de la seva veu, amb tons molt greus,  va mantenir un nivell d’afinació i consistència certament memorable .

The Drip Dry Man and The Beat Revolver. Foto: Magic Pop

Però no tant sols vam tenir al davant de nosaltres a un cantant en estat de gràcia sino que també vam satisfer i molt els nostres sentits auditius gràcies a una extraordinària banda d’acompanyament capaç de sonar ben creïble ja fos tocant blues, “garatge”, psicodelia, R&B o hard rock. Un guitarrista genial, de nom Tomas Gons (tot i els problemes amb una corda trencada), més un baixista Luc Waegeman i un baterista,Peter De Bosschere, dignes del millor combinat instrumental de rock and roll, van fer les delícies dels presents amb solos àcids d’antología, riffs poderosos a les quatre cordes i sessions de percussió magistrals. Pel que fa al repertori, The Dryp Man armat del seu revòlver beat va centrar-se en repassar les cançons que formen part del seu Lp de debut; un àlbum que podrien considerar, fins i tot, de força eclèctic amb perles com “Ain’t got nothing to prove” , “Candy”, “Aint Nobody Home”,  “Lucille”, “Roll On”,  “I’m the Only One”,  entre d’altres, per acabar amb el salvatge R&B “Dance” del seu single de 2013.

The Drip Dry Man and The Beat Revolver

The Drip Dry Man and The Beat Revolver. Foto: Magic Pop

Rajinder Kumar va nàixer a Birmingham l'any 1984. De pares panjabís, es va criar a un ghetto de Gal·les, y va descobrir el blues tocant a una banda de kraut-rock, Brothers Gin. Per la seva núvia espanyola es va traslladar a viure a Madrid després de passar per Lisboa. Va treballar al món de la gastronomia i el seu següent lloc de residència fou  Amsterdam on també es dedica a escriure guions de còmics. Després d'una demo enregistrada amb el títol de “This is Primitive” (2009), té editat amb el nom de The Drip Dry Man and His One Man un Lp de títol homònim i un single amb dos temes titulats "Dance / End of the Goddamn World Blues" editat pels holandesos The Electric Monkey House. Pel que fa al seu projecte amb la banda Beat Revolver, acaba d’enregistrar el seu primer Lp amb 10 temes titulat “Fuck and Forget”  on ha comptat amb la col·laboració de músics com  Jean-Philippe De Gheest de The Mark Lanegan Band a la batería;  així com de Bart Maris a la trompeta, trombó y tuba; el guitarrista holandés Tomas Gons, Luc Waegeman al baix, més Peter De Bosschere a la batería, guitarra y piano, els dos també arreglistes y productors. Es tracta de components de Wagonman, Needle & The Pain Reaction, Swampmeat o Surfer Dude Gons.  Com recordaràs, i si no pots entrar al a nostra ressenya aquí, l'any 2013 va actuar en solitari acompanyat del teclista Sven Karma a la presentació de la XII edició del Castanyasso. 

Pots llegir les ressenyes dels directes clicant al nom dels grups:

Introducció 

Screamin'Diablos

Angry Mama

The Drip Dry Man and The Revolver Beat


Pow Pow Pows 

Castanyasso 2014: Pow Pow Pows, “animals musicals” amb un domini instrumental d’impressió

Pow Pow Pows. Foto: Magic Pop

El directe dels Pow Pow Pows la nit del 29 de novembre de 2014 fou el colofó perfecte per a tancar, de forma sublim, la XIII edició del Castanyasso mitjançant una exhibició instrumental digna dels millors mestres. Van perfilar un repertori e de cançons pròpies de power pop i psicodelia d’alt nivell amb un resultats dignes de passar a la història dels millors directes vist a la ciutat de Tarragona.  Els pamplonesos, músics d’una experiència encomiable, van pujar a l’escenari de la sala Zero disposats a passar-s’ho bé i , com no, compartir la seua joia amb el públic que es debatia entre deixar-se anar i ballar, o observar les filigranes dels protagonistes.

El repertori estava composat, en la seva gran majoria, per les cançons del seu àlbum de debut  com són les magnífiques “Fin de semana” amb que obriren, seguida de “Páralo”, “Fotogramas”, “Anna’s Suicide”, “Francisco de Goya (El corral de los locos)”, “La Tierra Olvidada”, “Muerte al asesino”, “Villanos” , “Seaparate Worlds”, i Sculptures, entre alguna que altre versió dels Kinks i del  “A Million Miles Away” de The Plimsouls, dedicada a la memòria del tristament difunt David Teichenné dels Rippers.  A destacar també que el Drip Dry Man es va afegir a la festa cantant amb els Pow Pow Pows al final de l’espectacle.

Pow Pow Pows. Foto: Magic Pop

Com a resum puc afegir que el  seu concert  va cobrir amb escreix les enormes expectatives posades per aquest que us escriu. D’antuvi, ja em van  conquerir amb tot un memorable àlbum de debut, obra mestra al meu parer del pop lisèrgic a nivell internacional que destaca per les seves melodies, els combinats rítmics i uns jocs a vàries veus veritablement encisadors.  En viu, el grup es va fer estimar i va deixar-nos, a tots plegats, amb la boca ben oberta  per la intensitat de la seva interpretació. El millor del millor esdevingué quan culminaven les seves cançons amb considerables recorreguts instrumentals àcids on les dues guitarres encetaven diàlegs imaginatius que acabaren entre el públic, tirats pel terra, tancant la gran festa del “Castanyasso” amb una apoteosi grandiosa de so i autèntica actitud de rock and roll.      

Pow Pow Pows 

Pow Pow Pows. Foto: Magic Pop

La banda Pow Pow Pows es forma a Pamplona l’any 2012 i està actualment integrada per Adolfo Alcocer (guitarra i veu), Chechu Brainloster, (baix i veu), Xavi Garre (guitarra i veu), i Jon Echavarri (bateria y veu) qui va substituir a Aitor Omenal. El nom ve de "Prisoner Of War" (Pow) que se li va ocòrrer a Iñigo Cabezafuego, qui abans tocava amb ells. També surt a una cançó de Moby Grape.

Èxtasi final. Pow Pow Pows. Foto: Magic Pop

Adolfo Alcocer fou fundador, compositor i guitarrista dels Electric Riders, mítica banda psicodèlica formada l’any 1999 i activa durante 11 anys durant els que van treure quatre discos: “Get You Experience”; “Messengers”, “Music for a Family Gathering” i “The Trial”. Alcocer també formà part dels Royal Canal durant dos anys en els que va gravar un altre disc a més de ser el baixista i guitarrista de Bizardunak en els darrers dos anys amb un nou àlbum enregistrat. Chechu Brainloster va fundar els Mermaid amb els que va treure de 1997 a 2003 tres discos, un single i un 10”. Més tard formà part de Basque Country Pharaons amb els que edità un 10” i dels Green Manalishi amb els que també tragué un par de treballs discogràfics. En totes aquestes formacions fou el principal autor dels temes. El seu següent projecte fou  en els mencionats Bizardunak amb els que va gravar un parell d’àlbums més un single, i finalment va estar a Cantina Bizarro, combo amb el que enregistrà un altre disc. Xabi Garre va començar a La Perrera l’any 1988 y tragué un parell de discos més un single. Seguí tocant amb Señor No i publicà cinc discos i vuit singles, i a Las Brujas. També colaborà, amb un disc i un single, amb Roy Loney dels Flaming Groovies així com amb Xabi Ta Petti. Jon Echávarri fou component de Green Manalishi amb els que va grabar dos discos. També ha col.laborat amb el grup Souvenir. Ls Pow Pow Pows tenen un disc enregistrat amb el títol de "Animales Fantásticos" del que pots llegir una àmplia ressenya del Magic Pop aquí.  

Pots llegir les ressenyes dels directes clicant al nom dels grups:

Introducció 

Screamin'Diablos

Angry Mama

The Drip Dry Man and The Revolver Beat

Pow Pow Pows