“Malas noticias, es Palop”, 2ª entrega de la serie de un agente justiciero a su manera, torturado por las emociones

Portada

La Editorial Base añadía este 2016 a su recién creado catálogo de novela negra la segunda entrega de la saga de Palop, escrita por Pascual Ulpiano, pseudónimo del periodista barcelonés, Alberto Valle. Con el título de “Malas noticias, es Palop” este libro de bolsillo, con poco más de 150 páginas y de nuevo con magnífica portada de Berto Martínez, sitúa a Palop en una truculenta historia que sucede en Barcelona, Oporto y México. Tras su debut en 2015 con la primera entrega “Palop juega sucio”, este peculiar agente vuelve a conmovernos no solo por sus dotes “profesionales” tan hirientes sino por la forma en que gestiona sus tormentos emotivos y existenciales. El resultado es una historia cautivadora en la que no todo es tan sencillo como podría esperar el lector que tan solo busca acción, ni tampoco es tan enrevesado como quizá prefiera el usuario de novelas de puros entramados psicológicos. Una vez más, Valle no solo demuestra su buen arte al desarrollar la trama sino que tiene el tiento necesario para tocar temas complicados, agresivos y repugnantes, con tacto pero sin eufemismos innecesarios.       

    

Alberto Valle

El periodista Alberto Valle ( Barcelona 1977) ha trabajado  para varios medios de comunicación, incluida la RAI italiana. También es promotor de fiestas y conciertos relacionados con el mundo mod, en especial por lo que respecta al R&B, el soul y el jazz.  Fue editor del modzine Élite, fundador de los clubes barceloneses Boiler y más recientemente del Le Clean Cut Weekender. Actualmente trabaja en una agencia de comunicación, colabora con la revista especializada Ruta 66, escribeven un blog llamado Valle Ud. a saber y dirige el programa de radio “El Aperitivo del Ritual”, a Ràdio Ciutat Vella.  Anteriormente ha publicado un ensayo en italiano titulado “Alcuni Animali Danzanti” (Ultra Pop, Roma, 2007), sobre el hedonismo de forma genérica y en especial por lo que se refiere a sus aplicaciones en lo mod. Con “Palop juega sucio”, publicada por la Editorial Base en 2015, debutaba en el campo de la llamada narrativa “pulp”.

“Malas noticias, es Palop” empieza donde acaba, en la tumba de un compañero de fatigas que se le aparece, a modo de conciencia, para que nuestro personaje principal se auto recrimine, hasta en los momentos más inoportunos, sus nefastas relaciones familiares y, de paso, su actitud frente a la vida. “Piensa en lo que te he dicho…. Quizás algún día puedas perdonarte a ti mismo… por ser tu naturaleza la que es, Palop”. En esta ocasión la trama gira en torno a la pornografía infantil y la misión de Palop será la de ayudar a un amigo a vengarse al tiempo que, por orden de una peculiar Agencia parapolicial, se encargará de eliminar a sucios individuos que forman parte de la sociedad sin que ésta sepa de sus repugnantes actividades.  La colección de personajes secundarios no tiene desperdicio alguno y las muertes de algunos de ellos son realmente espeluznantes aunque no lo es menos su participación en una deleznable red que trafica con el sufrimiento de niños.      

Presentando el libro en Taifa Llibres

“Tenemos un plan y tenemos el alma lo suficientemente sufrida, podrida y corrompida para llevarlo a cabo sin pestañear. Por nuestras venas, una corriente de oído ácido, ardiente e imparable que termina martilleando en nuestras cabezas. En nuestras bocas, saliva que quema y afila nuestros dientes para masticar la carne muerta de nuestros enemigos, tragarnos sus almas, sus sueños, sus porvenires; sentir el aterciopelado tacto de la sangre correr gloriosamente por nuestros victoriosos gaznates y engordar nuestras entrañas con sus gritos y sufrimiento”.  Párrafos como éste, de un lirismo estremecedor, se intercalan entre secuencias descarnadas de acción, con meticulosidades varias como el tipo de armas que se emplean. La lectura resulta cómoda, consecuente al buen oficio de su responsable, y pese a tratarse de un tema tan delicado como el abuso de menores, su tratamiento no resulta en ningún momento desmesurado sino incluso respetuoso, sin que por ello se recurra a eufemismos que pretendan desdramatizar  una vergonzante actividad infrahumana que, desafortunadamente, no solo acontece en la ficción literaria como es el caso. Finalmente, por lo que respecta al duro e insensible Palop, quizá no lo es tanto como cabría suponer ante sus actividades al margen de los designios de la ley.  Sin lugar a dudas, Valle construye a su personaje y no recurre a lo previsible. No solo tiene una actividad sexual sui generis sino que también llora, y se preocupa por su madre a la que debería visitar más y añora, a su forma, a su hijo, un adolescente al que apenas conoce herido por la infidelidad de su ex esposa. 

Alberto con Carlos Zanón

La serie Palop de Alberto Valle sigue con otra entrega fascinante que no defraudará a los amantes de la novela negra pero que va más allá de lo común en el denominado género “pulp”. Estoy convencido de que también agradará a los lectores que esperan algo más que meras historias sencillas, que te atrapan desde las primeras páginas, sino que también quieren que éstas estén protagonizadas por personajes bien definidos con reflexiones que nos ayuden a enfocar la, en ocasiones, insoportable realidad cotidiana donde convivimos con esos monstruos camuflados en oficios supuestamente respetables. Para darles su merecido, al menos contamos, en la ficción, con el eficiente Palop quien consigue que su eliminación parezca un accidente o un suicidio. 

Nota: Puedes adquirir el libro en la web de la Editorial Base entrando aquí.                       

“Navidades suicidas”, un extraordinario relato de coincidencias vitales entre perdedores a la fuerza

Portada

Los cuatro personajes principales de la novela “Navidades suicidas” (Editorial Base 2015), escrita por los valencianos Dani Llabrés y Max Martí, se mueven en el ámbito de los llamados perdedores a la fuerza. Personas con una realidad cotidiana al margen de la rutina pero también ajenos al éxito social que se les resiste y les margina a su suerte. Sus vidas pasan por un pasado complicado, un presente no menos confuso y encima peligroso, más un futuro inexistente. A todos ellos les acecha la muerte, ya sea en forma de suicidio, con carácter accidental o a manos de un temido malhechor. Durante el relato lograrán esquivarla ayudándose de forma anónima en un cúmulo de “extrañas coincidencias que tiene esa retorcida lombriz llamada vida”, una de las tantas frases  existenciales y certeras que aparecen en este libro.  Al principio, los autores de esta magnífica novela ya nos dejan bien claro que habrá un suicido y al final sabremos que ésta circunstancia fatal acarreará  otra muerte providencial, pero para saber de quiénes estamos hablando, el lector tendrá que leerse tan extrarodinaria obra. En total, 277 páginas que desprenden una gran maestría literaria con la que se logra enganchar al lector, cuya ansia de conocer el desentramado de los sucesos crece paulatinamente mediante una trama muy bien hilvanada.  

       

Dani Llabrés y Max Martí

La novela fue editada en 2015 por Editorial Base dentro de su catálogo de literatura “pulp”, denominado genéricamente Base Negra, en el que ya se han editado las dos primeras entregas de las aventuras del ex agente Palop, saga firmada por Pascual Ulpiano, pseudónimo del escritor Alberto Valle, de la que te hablaremos pronto en este mismo blog. La ilustración de la portada es de Berto Martínez. Por lo que respecta a los autores de “Navidades suicidas”, ellos son Dani Llabrés y Max Martí, ambos nacidos en Valencia en 1971. El primero ha publicado otros libros como una recopilación de relatos cortos “Pequeños Freaks”, la novela “El día que a Dios le dio por existir” (´+ info), más el diccionario enciclopédico “Mods-Guía para  una vida elegante” (+ info), y para este 2016 prepara dos libros más con los títulos de “Qué fue de Víctor Ventura” y “Esquelas sonoras”.   El segundo ha publicado la novela “Aquel año en Sofía” y ha ganado algunos premios de narrativa breve y ensayo. Ambos autores han colaborado con anterioridad en el galardonado cortometraje “Tarde de dominó”.    

Contraportada

Los protagonistas de estas navidades atípicas son tres hombres y una mujer:  un músico llamado Gabriel, saxofonista de jazz soul, simpatizante de lo mod, que mantiene una relación amorosa con una jugadora de póquer llamada María. Ambos tienen deudas con un mafioso de origen rumano, y esa circunstancia marcará su reencuentro. Los otros dos son un jubilado llamado Don Jesús, de convicción anarquista que está dispuesto a atentar contra el sistema capitalista mediante artefactos caseros, y por último un banquero en paro, José, que oculta su despido a su propia familia.  El relato se desarrolla en 24 horas, durante la noche y el día de Navidad, con sus cenas y los regalos, pero también con las timbas de póquer y los allnighters. Las escenas desternillantes se entrelazan con algunas de marcado carácter social en las que se adjuntan, con finura y elegancia, reflexiones que no resultan en absoluto gratuitas.  Se añaden un amplio abanico de secundarios que aportarán a la novela detalles intensos de calidad humana más o menos ejemplar, y destaca también por su visión, por momentos crítica y en otros ciertamente emotiva, de la ciudad donde se desarrolla la historia, una Valencia con su famosa calle de la Paz como referente y su Corte Inglés convertido en una metáfora de la insoportable realidad cotidiana. Realmente, el trabajo realizado por sus autores resulta magnífico en todo momento. Consiguen encandilar al lector con historias que se suceden con una rapidez cautivadora, expuestas con una prosa ágil sin que se note ningún atisbo de cambio de estilo pese a estar redactado por dos escritores entre los que intuyo existe una complicidad y un poder de empatía ejemplar.  

Max Martí y Dani Llabrés

Lo único que les reprocharía a los señores Llabrés y Martí es haberme dejado en ascuas, expectante y ansioso por conocer cómo se resuelven  algunos de los flecos que quedan abiertos. Una serie de circunstancias que aparecen al final de la novela y que invitan, desde ya mismo, a una urgente segunda parte que les solicito encarecidamente para enterarme de cómo prosiguen las azarosas hazañas de sus personajes.   

"Navidades suicidas" es un libro que encandilará al lector de novela negra pero también a todo aquel que guste de la lectura de una obra entretenida a la que par que reflexiva que toma recursos de otros géneros y entrelaza motivos no tan habituales en las obras policiacas. La historia, combina lo literario y lo cotidiano, logando que una trama ingeniosa se sustente en una realidad vital, igual o más demente si cabe, donde hay paro, trabajos basura, y complicadas relaciones familiares. Un mundo al que podemos vernos abocados, con más o menos suerte que la de estos personajes, perdedores a la fuerza, con los que Dani Llabrés y Max Martí nos invitan a pasar unas navidades muy especiales que no olvidarás.         

Nota: Puedes adquitir un ejemplar del libro en la web de Editorial Base entrando aquí. 

Carles Estrada sorprèn amb un extraordinari puzle lisèrgic literari titulat “L’Afer Whitestone”

Disseny: Marc Herrando

Desconec quants seguidors de Los Negativos, mítica banda de pop psicodèlic dels vuitanta encara en actiu, llegiran “L’Afer Whitestone” perquè el seu autor en forma part, com a compositor, cantant i baixista. No els hi recrimino, ans al contrari, qualsevol representació artística, sigui musical o literària, que hagi sorgit de la imaginació dels creadors del llegendari disc “Piknik Caleidoscópico” (1986), mereix ja, a priori, la nostra atenció perquè, de ben segur, serà creativa i altament reconfortant per a qualsevol ment inquieta. Un exemple ben recent el tenim amb el darrer single que els barcelonins han editat aquest 2014,  de la mà de Butterfly Records, amb dues fascinants cançons que, si et ve de gust conèixer, et comenten al nostre bloc aquí. Ignoro també quants crítics literaris de prestigi, als qui els Negativos no els hi diuen res de res perquè, en definitiva, asseguren que el rock and roll no s’hi fa gens ni mica amb la bona literatura; quants d’aquests doctes especialistes, que tot ho saben perquè tot ho han llegit, diuen, pararan atenció a aquest fenomenal llibre. Tampoc en tinc ni la més remota idea de quants músics coetanis, o altres dignes representants de l’“underground” barceloní, es llegiran aquesta novel·la saltant paràgrafs a la recerca de detalls d’arrel “sixties” que en justifiquin la seva lectura i així, de pas, la propera vegada que coincideixin, li puguin dir a l’autor, amic de tota la vida, si els ha agradat o no. No ho sé, la veritat, però el que si crec saber es que, si els esmentats en aquesta introducció tenen la més mínima sensibilitat, el llibre de debut de Carles Estrada, editat per la cada cop més imprescindible Editorial Base, els apassionarà i força per moltes i diverses raons que us explico a continuació.

En primer lloc, vull deixar ben clar que, més enllà de postulats polítics, m’agrada llegir en català. Aquells que a l’adolescència, cap a finals dels setanta i vuitanta, varem començar a llegir els nostres primers llibres d’adults en castellà, cercant temàtiques contemporànies anglosaxones que ens atreien, ens va costar acostumar-nos a la nostra llengua materna ja sigui per manca d'autors captivadors o per absència de traduccions que ens fessin patxoca. Ara, que la cosa sembla ja més normalitzada, em continua sent força difícil trobar obres que no em parlin d’aquells referents històrics que tots sabem, o bé nissagues prefabricades per autors de més o menys ressó mediàtic que tampoc m’interessen gens ni mica; com tampoc ho fan problemàtiques generacionals barcelonines que em resulten tan sorprenents com alienes. Res de tot això trobareu a l’”Afer Whitestone”, una novel·la ben escrita amb una temàtica molt original, que barreja gèneres amb una solvència extraordinària i que ens descriu personatges amb una habilitat digna dels millors narradors britànics.

Carles Estrada se’ns descobreix en aquest llibre com un narrador molt hàbil amb un domini de l’expressivitat del llenguatge digne d’estudi i menció d’honor. El personatge principal no tant sols és un anglès londinenc de soca-rel sinó que s’expressa i actua com a tal amb l’afegit, molt ben procurat per l’autor, que els seus comentaris i actitud és la d’un jove, de meitat a finals dels seixanta, amb uns gustos socials, estètics i musicals propis de l’època. Paul Sinclair, que així es diu el protagonista, porta els cabells llargs, i vesteix una camisa de setí porpra i una jaqueta eduardiana. Es periodista del London Evening Standard, i seguidor del Fullham, l’equip de futbol professional més antic de Londres. Pel que fa als gustos musicals, sabem que fou present al primer concert dels Rolling Stones al Marquee y, entre d'altres, cita a Sandie Shaw, Burt Bacharach, o als Byrds, i el vers  “Hi un temps per a tot i un moment sota el cel per a cada cosa” que correspon a la lletra del “Turn, Turn,Turn” (1965) versió com sabeu de Pete Seeger. Pel que fa als amics, en té de bons i de dolents, i tots seran claus per al desenvolupament de la història; com per exemple en Phil, un noi que havia estat mod, moviment del que s’aporten uns quants detalls, de forma molt encertada, a peu de pàgina, escrits pel conegut especialista en el tema, Robert Abella.       

L'autor al lloc dels fets. Foto: Montse Pérez

El títol també té les seves corresponents referències “sixties” perquè, tal i com s’encarreguen d’explicar-nos, pervé del costum d’una sèrie d’espionatge de la TV nord-americana (CIPOL, The Man from UNCLE en la versió original, 1964-1968) de titular el capítols amb la frase “L’Afer...”.  Pel que a la història, la trama dura un any, comença el primer d’any de 1966 quan, després d’una festa boja, en Paul troba el cos d’una noia que al principi li sembla morta al costat de l’estany Whistestone. La noia, de nom Sirke es molt bonica i li acaba per robar el cor. No tant sols no parla ni entén l’anglès sinó que sorgeix d’una realitat paral·lela, d’un altre món ubicat a una altra dimensió amb el que comparteixen espai però no realitat física. La Sirke pervé d’una illa anomenada Järla amb una ciutadella de nom Kerla assetjada per les forces del mal. Fins i tot parla una llengua totalment desconeguda, amb compàs de ¾ com ens diu l’autor qui al final del  llibre té el gran detall de facilitar-nos unes quantes classes lingüístiques molt professionals i convincents que ens vindran de perles per si algun dia acabem fent cap a l’esmentada illa.

Contraportada

Un cop entra en joc el component fantàstic se succeeixen un bon grapat d’esdeveniments que barregen la novel·la policíaca amb la ciència ficció, farcida de circumstàncies que recordaran l’època medieval, mentre es mesclen escenes típiques de l’espionatge de la guerra freda amb els efectes del LSD així com es confonen torres medievals amb centrals elèctriques entre mags, bruixes, policies i músics de rock and roll. D’aquesta forma, tenen lloc assassinats, persecucions, lluites amb espases, i un seguit d’accions sorprenents, narrades per l’autor amb un estil impecable i, sobretot,  amb la virtut literària de mantenir en tot moment l’interès del lector qui, de ben segur, es submergirà a la història amb dificultats manifestes per fer aturades. De la primera a la darrera pàgina, “l’Afer Whitestone” ens atrapa, ens embolcalla amb la seva fantasia i, fins i tot,  juga amb nosaltres fent-nos trontollar entre les diverses ficcions amb el propòsit d’obrir davant nostre un ampli ventall de possibilitats fascinants.

De la mateixa forma que hores d'ara desconec la repercussió que tindrà aquesta novel·la, tot i que cal esmentar que a les xarxes socials es palpa ja l’entusiasme que ha generat des del primer dia de l’edició, no acabo d’estar ben segur de si les meves paraules han estat les més propícies per descriure un llibre tan original com aquest. Ara bé, del que si que he acabat ben convençut, després de la seva lectura, és que t’agradin o no els Negativos, l’esperit sorprenent del Londres dels anys seixanta i el de les gestes medievals es barrejaran a la teua ment de forma divertida i ben estructurada, sense necessitat de prendre cap àcid LSD que faci possible una combinació tan extraordinària com psicodèlica. Sense cap mena de dubte, Carles Estrada i el seu "Afer Whitestone" ens fa viure una experiència lisèrgica veritablement inolvidable.   

Nota: Pots adquirir "l'Afer Whitestone" a la teva  llibreria habitual o bé encarregar-lo per internet a la web de l'Editorial Base.                 

Albert Gil guanya ofici amb el Cas del Serrell, un excel·lent llibre d’intriga i referències musicals

"El Cas del Serrell" és el títol del segon llibre del músic i escriptor barceloní Albert Gil, i aquest fet numèric pressuposa ja uns aspectes essencials a tenir en compte en qualsevol trajectòria literària. Partim del principi que un escriptor hauria d’enfocar, per norma, el segon treball, i els següents, com un veritable repte tan personal com professional amb l’objectiu de cercar una millora substancial respecte a l’anterior obra. Encara que sembli un procés creatiu evident i fàcil, no ho és. El propòsit d’escriure millor sempre és possible i necessari però, en alguns casos, xoca amb les hipnòtiques rendes d’una eufòria existencial que ens manté en un núvol arran d’haver aconseguit publicar, per fi!, una primera obra.

Si es dóna el cas que, amb el  primer llibre, l’autor novell deixa bocabadats a amics, amants, coneguts, familiars, únicament per empatia o simpatia, es pot crear un precedent perillós que a la segona obra passa inevitablement factura. Podríem afegir també que si l’autor ha obtingut alguna que altra bona crítica per ser qui és i no pel que ha escrit, cap la possibilitat que amb el segon llibre caiguin, pel seu propi pes, algunes mancances importants que a la primera es van passar per alt però que ara clamen sorprenentment al cel dels bons escriptors. Es com si algú, des del regnat incorruptible de la literatura d’elit, hagués decidit fer els ulls grossos al primer i mirar-se’l amb lupa el segon.

Ara bé, també sol passar que si aquest autor novell decideix fer el segon llibre amb preses i obcecat per l’eufòria, acabarà probablement per topar amb crítics, alguns d’ells  molt envejosos, que es carregaran sense contemplacions la seva voluntariosa tasca de ser coronat, el més aviat possible, com a escriptor de prestigi.

Foto Silvia Beltran

Amb aquestes premisses, resulta evident que, sense un període de reflexió i treball acurat, és més que probable que les editorials ens ofereixi al mateix autor explicant-nos les mateixes coses amb el mateix estil que el seu anterior llibre. I això no és bo o, si més no, sincerament em sembla avorrit. Si es tracta d’un autor dels anomenats mediàtics, el llegirem o no, gairebé per rutina mitòmana, però si no és el cas, el desarem al calaix per llegir-lo a l’estiu que es quan sempre diem que tenim més temps per fer el ganso i, per tant, per llegir qualsevol cosa que ens faciliti la migdiada.

Suposo que si he tingut l’amabilitat de començar a llegir aquesta crítica, potser us interessi ara conèixer la meva opinió, sense més preàmbuls, sobre aquest segon llibre de l’Albert Gil titulat "El Cas del Serrell" publicat aquest 2012 per l’Editorial Base. Vagi per davant que estigueu o no d’acord amb el meu humil veredicte, vull que quedi clar que em pronuncio des de la meva visió personal, subjectiva com perfectament prescindible. Al cap i a la fi, la meva opinió us resultarà menys profitosa que el vostre propi parer després d’una necessària i molt recomanada lectura.

Albert als 80. Brighton 64

Però abans d’analitzar aquest llibre, em permetreu que destaqui l'enigmàtica coberta a càrrec de Marc Herrando i us parli una mica de l’autor. Crec que és fa necessari un resumen biogràfic per entendre com van a parar a la seva obra tots els referents musicals que domina amb coneixement de causa. Albert Gil Giner neix a Barcelona l’any 1963. És llicenciat en Belles Arts i exerceix de professor d’animació tradicional i programes informàtics aplicats al disseny a l’Escola d’Art de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Ha estat o continua sent músic, productor, lletrista i compositor a bandes com Brighton 64, Matamala, Chest i Top Models des dels anys vuitanta fins l’actualitat. Activista mod des dels disset anys, va dirigir al llarg d’onze el segell independent Bip Bip Records. Segons consta a les notes biogràfiques, ara fa sis anys que va començar a escriure. Fins el moment ha publicat la novel·la “Pista lliure” l’any 2010 amb Pagès Editors i el conte «El Partit» al recull Íncipit 2010, editat per l’Escola d’Escriptura (Ateneu Barcelonès).

Ara sí, crec que ja puc parlar-vos, sense més antecedents, de les sensacions i reflexions  que m’ha procurat aquest llibre sobre l’enigmàtic “Cas del Serrell”. La primera impressió que el lector es podrà emportar ben aviat, després de llegir unes poques pàgines inicials, és que el seu autor ha guanyat ofici de narrador respecte al seu primer llibre titulat “Pista Lliure”. Si bé al seu debut literari se’ns oferia com a testimoni d’excepció per explicar-nos unes vivències, més o menys personals, i una opinió ben ferma i decidida al voltant d’un festival musical d’arrels sixties mod, ara l’Albert se’ns presenta com un escriptor que aporta a la literatura catalana un estil literari propi ben treballat, amb un llenguatge narratiu àgil i ric, on els fets i els personatges es delimiten amb molta cura i professionalitat.

“El Cas del Serrell” té un argument propi de novel·la policíaca però tractat amb matisos que l’allunyen dels tòpics. La història es desenvolupa arran del robatori, per part d’un cantant de rock and roll anomenat Flequillo, d’un repertori de cançons que li permeten recuperar l’èxit del passat. Un altre dels protagonistes principals és l’inspector Sacalm del Mossos d’Esquadra al qui encomanen el cas. Aquesta investigació el porta a conèixer un estil de fer les coses on tenen importància els drets intel·lectuals i també els somnis d’un grup de música. En aquesta trama, apareixen nombrosos personatges, en principi secundaris, com la Ginebra que denuncia els fets i origina l’actuació policial, així com periodistes, músics, representants, executius de discogràfiques, advocats de l’SGAE, o traficants de drogues. Alguns d’aquests personatges son ben reals, tot i que amb noms canviats, i sorgeixen de l’experiència tan personal com professional de l’autor. L’Albert els afegeix al seu relat de forma magistral, però com diu a la nota inicial del llibre: “Qui s’hi reconegui, felicitats. I que no s’ofengui, perquè aquesta és una obra de ficció, i hom no es mescla cada dia amb el món imaginari de ningú, a no ser que sigui per una bona causa”.

El llibre ja destaca, d’entrada, per la divisió dels capítols que inviten al lector a seguir la trama de forma ben original amb salts en el temps, cap endavant i cap enrere. Els personatges són ben creïbles, fins i tot ho serien sense el seu corresponent doble en el món real. Estan molt ben perfilats i xoquen amb la visió preestablerta que podríem  tenir d’alguns estereotips propis de la novel·la negra. No manca tampoc certa reflexió social al voltant del món polític així com pel que fa a altres aspectes d’actualitat com el criticat ús de la força per part dels Mossos d’Esquadra, però també sobre el consum desaforat de drogues, entre altres quotidianitats del món discogràfic i creatiu. L’autor no desaprofita l’ocasió per posar en boca del seus personatges, algunes reflexions politiques i socials sense cap mena de desperdici, sobre qüestions com per exemple la Barcelona real que s’estima en contraposició a la que li toca viure deformada per aquells que s’aprofiten del consum turístic indiscriminat.

El llibre es ple de petits relats complementaris que s’inclouen en la trama genèrica de forma encomiable. Per anomenar-ne un d’ells, us citaré l’anàlisi forense que els experts fan de les cançons, per encàrrec de la investigació, per dictaminar si estem o no davant d’un cas possible plagi. En aquest sentit, cal destacar que si bé és força improbable que una investigació per vulneració dels drets d’autor  comportés la intervenció tan entusiasta del nostre cos policial, aquesta circumstància temàtica no deixa de ser una excusa de luxe per analitzar els valors creatius de la nostra societat i en especial, el paper de la música dintre de la cultura de masses.

Tampoc falten moments hilarants tractats amb un estil sarcàstic, com el d’un Mosso enxampat robant Cd’s al Corte Inglés, o el d’un inspector de policia heterosexual amb una sobtada erecció al veure per accident una pel·lícula de porno gay.  Cal tenir també en compte que “El Cas del Serrell” no és una obra d’herois. Serà difícil que aquell que es cregui molt íntegre es pugui sentir identificat amb algun dels personatges principals. Fins i tot aquells que podríem anomenar com a “bons” tenen alguna cosa que els martiritza la consciència. En qualsevol moment podrien saltar a l'altra banda considerada "dolenta" per la moralitat establerta de la  societat de prejudicis que ens ha tocat viure. Ni tant sols el final és podria catalogar d’habitual. L’autor decideix deixar algunes portes obertes. Un recurs que pot resultar desesperant per aquells que creuen que la literatura, com la vida, ha de cercar un final clar que et permeti tancar el llibre o l’existència per sempre. “El Cas del Serrell” podria tenir fins i tot una continuació per tal d’esclarir alguns aspectes que queden en l’aire alhora que permet que el lector tregui les seves pròpies deduccions.    

Brighton 64, 2012. Foto Mireia Eire

En definitiva, la segona obra de l’Albert Gil em sembla un llibre extraordinari, ben estructurat, divertit, amb una trama ben construïda on destaquen uns personatges tan creïbles com fascinants. L’autor també ens ofereix un seguit de reflexions força crítiques amb l’actualitat quotidiana del món de la cultura y la realitat social. També em permeto el luxe d’afirmar que, amb aquesta segona obra, l’Albert ens aporta un estil propi possible després d’un exercici de reflexió disposat a afrontar la seva trajectòria literària amb una veu força original.

Reprenent les meves consideracions del principi, estic convençut que l’autor no ha tingut cap mena d’intenció de demostrar res a ningú, ni tampoc ha afrontat la seva creació com una segona oportunitat per confirmar la seva vàlua com a escriptor. Crec sincerament que ha fet molt bé en treballar la seva creació amb serenitat, al marge del que han dit i del que diran, sobre aquest llibre i també de l’anterior, ja siguin amics com potencials enemics, perquè és així i no d’altra manera com es fa ofici i “hom es mescla cada dia amb el món imaginari per una bona causa” sense entretenir-se massa amb els elogis ni deprimir-se amb les crítiques desaforades i malèvoles.  

Nota: Més informació del llibre a la web d'Editorial Base.  

Robert Abella recull el testimoni de “40 mods de les nostres Terres”, llibre editat per Editorial Base

Portada de Marc Herrando

Editorial Base té previst treure aquest mes de juny de 2012 el nou llibre de l’escriptor i musicòleg, Robert Abella (La Sénia 1963) titulat “40 mods de les nostres terres” on ens ofereix el testimoni d’excepció de quaranta mods residents a l’àmbit catalanoparlant, des del País Valencià fins la Catalunya Nord passant per les Terres de l’Ebre, d’on és originari el seu autor, les Balears i el Principat. El disseny de la coberta i el collage de la contra és de Marc Herrando.


Després d’un pròleg del també escriptor Kiko Amat, i una introducció del propi autor, se succeeixen quaranta capítols il·lustrats amb fotos memorables pertanyents a l’arxiu personal de cadascun dels quaranta protagonistes mods que ens expliquen les seves experiències tan musicals como existencials en diversos moments de la història del modernisme al nostre país des de finals dels setanta fins a l’actualitat.

Els i les Mods protagonistes:



Collage dels protagonistes, per Marc Herrando

Elles i ells són, ordenats per edat: Alfredo Calonge Martínez de Badalona (Barcelonès) 50 anys; Albert Gil Giner Barcelona (Barcelonès) 48 anys; Marc Tarrius de Perpinyà (Rosselló), 45 anys; Antonio Manuel Cucala Pascual de Benicarló (Baix Maestrat), 44 anys; Agustí Pere Rocamora i Durà de Elx (Baix Vinalopó), 44 anys; Fernando Muñiz González de Barcelona (Barcelonès) de 44 anys; Gumersindo Manso Abizanda de Lleida (Segrià) de 44 anys; Sebastián Avilés Ferrer de Palma (Mallorca) de 44 anys; Inyaqui Olarte Vives de Balaguer (Noguera), 42 anys; Nieves Lozano Garcia de Oriola (Baix Segura) de 42 anys; Pilar Hergueta de València (Horta). 41 anys; Jordi Besalduch i Canes de Tortosa (Baix Ebre) - Amposta (Montsià). 41 anys; Hèctor Mir i Llorente de Tarragona (Tarragonès), 40 anys; Javier Riera Cardona d’Eivissa (Eivissa). 40 anys; Manel Navarro San Lorenzo de València (Horta). 38 anys; Grégory Tuban de Perpinyà (Rosselló), 38 anys; Pau Ribas Mateos de Girona (Gironès), 38 Anys; Josep Ramírez Fayos d’Alcoi (Alcoià) –Alboraia (Horta) de 37 anys; Pere Vegara i Llàcer de Pedreguer (Marina Alta). 37 anys; Josep Munté i Mateu del Masroig (Priorat), 36 anys; Isaac Negrié Gil de Ferran- Torredembarra (Tarragonès) de 36 anys; Àlex Ramoneda Aparicio de Barcelona (Barcelonès), de 36 anys; Iván Chabrera Almela de Castelló de La Plana (Plana Alta) de 35 anys; Toni Valero de Benicàssim (Plana Alta) de 35 anys; Mar Ramos Nuño de Silla (Horta) de 35 anys; Bea Guillén Alinquer de Igualada (Anoia) de 34 anys; Eric Herrera i Puntí de Vic (Osona) – Hospitalet (Baix Llobregat). de 34 anys; Alberto Valle de Barcelona (Barcelonès), de 34 anys; Eneida Fever de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) de 34 anys; Lluís Cardenal de Banyoles (Pla De L’Estany) de 34 anys; Víctor Sánchez Vallejo de Reus (Baix Camp), 33 anys; Anna Albet Palau de La Llacuna (Anoia) de 30 anys; Joan Pernil de Barcelona (Barcelonès), de 29 anys; Àngela Llorca Soriano de Vila Joiosa (Marina Baixa) de 29 anys; Albert Petit Polo de Sabadell (Vallès Occidental), 29 Anys; Davinia Pérez Navarro de Terrassa (Vallès Occidental), de 29 anys; Joan Ancheta Folch de Granollers (Vallès Oriental), de 28 anys; Víctor Cabo Ruiz de Barcelona (Barcelonès), de 22 anys; Marc Ripollés Piqueras de Castelló De La Plana (Castelló) de 19 anys; y Javier García d’Alacant (Alacantí) de 15 anys.

Robert als 80

D’aquest il·lustre llistat podríem destacar tan l’experiència d’alguns dels seus històrics protagonistes, com la joventut d’altres; així com la presència gens menyspreable de noies i la diversitat dels punts de residència que ha estat un dels objectius de l’autor per tal d’oferir-nos  un treball de camp ampli, divers i força atractiu.

La lectura d’aquest llibre també ens portarà a múltiples reflexions personals sobre el món mod ja què els testimonis no obeeixen a un sol criteri sinó que es decanten per diverses combinacions d’estils musicals que van de la música negra fins a la psicodelia passant pel garatge o el mod revival, per anomenar-ne unes quantes de possibles.

Tot plegat fa d’aquest llibre un tractat imprescindible sobre el món mod al nostre país i de ben segur que més d’una de les històries explicades ens farà recordar la nostra pròpia i intensa experiència.

Robert Abella i Querol resideix al seu poble natal, La Sénia (Montsià), amb la seva muller i dues filles. Va estudiar magisteri, professió que exerceix. Ha estat propietari d’un del locals musicals nocturns més importants de les Terres de l’Ebre, anomenat Groovy, i Dj. Ocasional. 

Robert Abella a l'actualitat

El seu anterior llibre fou publicat l’any 2008 por Lenoir Ediciones amb el títol de “Revival Mod 1974-1988. Historia de un renacer”. Es tracta d’un complert estudi, anàlisi i recull de dades del revival d’aquest moviment, des de mitjans dels setanta a la Gran Bretanya fins la presència de mods a Espanya durant els primers vuitanta. Inclou una complerta repassada al grups mods de l’anomenat revival 79 així com les aportacions successives dels vuitanta.


“Revival Mod 1974-1988" és un llibre fet amb modèstia, sense    pretensions   innecessàries d'escriure una història definitiva però amb tota la fermesa possible, bon criteri i excel·lent redacció, d’aquell que va viure l'època amb passió i sobretot  avidesa de recollir la informació precisa per deixar constància, al cap d’uns anys, de l'inici de la seva actual i irreductible militància mod.


Ara, amb aquest segon llibre, titulat "40 mods de les nostres terres", Robert desperta una consciència col.lectiva al voltant d'un moviment social, cultural, estètic i profundament hedonista, mitjançant el testimoni de gran part dels seus excepcionals protagonistes.

Nota: pots seguir l'actualitat d'aquest llibre a un grup del facebook entrant aquí.