Carles Estrada crea a Lestrade, un proyecto honesto con canciones procaces de pop folk en francés

Portada

Charles Pierre Baudelaire (nacido en 1821 en París, ciudad donde falleció el 31 de agosto de 1867) dijo que el amor es “el anhelo de salir de uno mismo”, es decir, ir más allá de nuestra realidad cotidiana para enriquecer nuestro ser con la estima de y hacia otra persona. También considerada que en el amor “es preciso que uno de ambos jugadores pierda el gobierno de sí mismo”. Dos puntos de vista, entre muchos otros, que conforman la obra del llamado “poeta maldito” francés. Una visión muy personal sobre las relaciones sentimentales, la vida y las pasiones, que se manifiesta, en su máximo esplendor, mediante su conocido libro “Les Fleurs du mal” (1857). De ese libro, se extrae el poema “Le Revenant” que Carles Estrada (Los Negativos) ha musicalizado para su nuevo proyecto en solitario con el nombre de Lestrade. Canción francesa, folk pop, y mucha cultura francófona adquirida desde la adolescencia, se mezclan en este sensacional proyecto musical y poético que inicia su andadura con un primer Ep de cuatro canciones editadas por el sello malagueño y madrileño Family Spree.

Trayectoria 

Carles Estrada. Foto de su facebook 

Lestrade es el alter ego de Carles Estrada, compositor, cantante, guitarrista y bajista del grupo Los Negativos. El nombre artístico deriva por una parte de su apellido pero también del inspector Lestrade de Sherlock Holmes. Voz principal, así como compositor, de la banda Los  Negativos, empezó formando parte de este combo de pop psicodélico de Barcelona tocando además el bajo en 1984 con Roberto Grima (guitarra), Valentí Morató (batería) y  Xavi Moreras (guitarra) quien pocos meses después es substituido por Alfredo Calonge (voz, guitarra y farfisa). Tras el fallecimiento de Alfredo el 14 de mayo de 2014, actualmente completan la formación Raúl Costafreda a la guitarra solista acompañados por Pablo Giménez al bajo,  David Abadía a la batería y Joan Milà a los teclados. Su discografía está formada por “Piknik Caleidoscópico (Victoria, 1986), “18º Sábado Amarillo” (Victoria 1987), “Las Cintas de Thule” (Al.leluia, 1996), "Puzzle" (Al.leluia, 1996).  “Dandies Entre Basura” (Cd Bittersweet, 2009 - Lp Butterfly 2012), y “Duplexin” ( Butterfky Records - Geyser 2015) mezcladas y masterizadas por su productor Enric Lindo, en los estudios Trama. Puedes leer reseñas de sus últimos trabajos en Magic Pop.  Por otra parte cabe destacar que Carles Estrada es el autor del libro “L’Afer Whitestone” (Editorial Base 2014), del que puedes saber más aquí. Este Ep como Lestrade fue producido por Éditions Geyser, editado por Family Spree Recordings y se grabó en el Studio Trama por Enrique Lindo. La fotografía de la portada es de Olga Marco – Historias de “O”. 

Las canciones 

Foto: Maria Jon Nieve

El disco se abre con “Propos Coquins” (Palabras procaces), excelente tema de apertura en el que la guitarra acústica puntea con elegancia acompañando la sensacional voz de Lestrade que se arropa con acompañamiento percutivo y piano marcando el tempo con sensuales momentos de flauta. Excelente melodía con estribillo brillante para este tema “atrevido”, para decir “lo que jamás me he atrevido a decirte”. Esas palabras procaces que despiertan una emoción contenida y si te resultan “demasiado perversas…déjame lamer las lágrimas que caen de tus ojos”. Sigue la cara A con “Le Revenent”, (El Espectro), adaptación del poema de Charles Baudelaire. Sus espectrales versos adquieren una fuerza inusitada mediante los arreglos de Lestrade sumamente finos y precisos, con acompañamiento de piano, percusión y bajo, más solo de órgano, más acordes finales de piano, y conmovedores cambios armónicos. De este modo da vida a un original tema de amor en el que nos dice “me deslizaré sin ruido entre las sombras de la noche; Y te daré, mi morena, besos fríos como la luna y caricias de serpiente  alrededor de una fosa rampante… como otros para la ternura, sobre tu vida y sobre tu juventud…Yo, yo quiero reinar por el terror”.

Foto de su facebook 

Ya en su cara B, nos anonada con ese sensacional tema que es “Vol 714” (Vuelo 714) de Air France que sale del aeropuerto de Orly en París en el que surge un romance con una azafata. La canción, con el título de una de las aventuras de Tintín, se expande con una magnífica concepción rítmica y melódica con raíces en los sesenta, con otro conmovedor momento de órgano que completa la pasional exposición de los hechos de la voz principal. Finaliza el disco con otra maravilla titulada “Au café de la poste” (En el Café de la Poste). Costumbrismo de “dandi” existencialista  sentado cerca de la barra. “Cuando ella abre la puerta, un escalofrío que me atraviesa la espalda… Mañana estaré aquí,  igual que ayer o que pasado mañana, esperando a que me abra la puerta de su corazón”. Melodía y tempo bien compenetrados dan forma a este tema que despierta los sentidos y te permite visualizar la escena con absoluta nitidez.  

Reflexión final:

Foto: Olga Marco

Recomienda el gran fotógrafo Duane Michals que “no busques ser un artista sino más bien ser auténtico… si eres honesto en lo que haces, el arte te encontrará”. Y eso es precisamente lo que, a mi modo de ver, convierte Lestrade en un proyecto tan extraordinario y cautivador.  Con la única ayuda de un iPad y la profesionalidad de Enric Lindo, productor los Negativos, Carles Estrada ha sido muy íntegro, imaginativo y leal a sus principios, para que la canción francesa cuente con un nuevo creador capaz de dar vida a canciones tan emocionantes y suculentas como estas que forman su primer Ep de presentación.  Fiel seguidor de grandes músicos como Gainsbourg, Dutronc, Polnareff, o Françoise Hardy entre muchos otros; ávido lector de magníficos literatos como Baudelaire, Verlaine o Rimbaud, Carles Estrada se nos descubre ya no como un magnífico cantante y un excelente compositor, porque eso ya lleva demostrándolo en los Negativos desde hace tiempo, sino más bien como un artista honesto capaz de reinventarse, saliendo de sí mismo para ayudarte a entender la vida con canciones procaces de pop folk en francés.  

Nota: Puedes escuchar las canciones y adquirir una copia del vinilo en el bandcamp de Lestrade o del sello Family Spree.    

Carles Estrada sorprèn amb un extraordinari puzle lisèrgic literari titulat “L’Afer Whitestone”

Disseny: Marc Herrando

Desconec quants seguidors de Los Negativos, mítica banda de pop psicodèlic dels vuitanta encara en actiu, llegiran “L’Afer Whitestone” perquè el seu autor en forma part, com a compositor, cantant i baixista. No els hi recrimino, ans al contrari, qualsevol representació artística, sigui musical o literària, que hagi sorgit de la imaginació dels creadors del llegendari disc “Piknik Caleidoscópico” (1986), mereix ja, a priori, la nostra atenció perquè, de ben segur, serà creativa i altament reconfortant per a qualsevol ment inquieta. Un exemple ben recent el tenim amb el darrer single que els barcelonins han editat aquest 2014,  de la mà de Butterfly Records, amb dues fascinants cançons que, si et ve de gust conèixer, et comenten al nostre bloc aquí. Ignoro també quants crítics literaris de prestigi, als qui els Negativos no els hi diuen res de res perquè, en definitiva, asseguren que el rock and roll no s’hi fa gens ni mica amb la bona literatura; quants d’aquests doctes especialistes, que tot ho saben perquè tot ho han llegit, diuen, pararan atenció a aquest fenomenal llibre. Tampoc en tinc ni la més remota idea de quants músics coetanis, o altres dignes representants de l’“underground” barceloní, es llegiran aquesta novel·la saltant paràgrafs a la recerca de detalls d’arrel “sixties” que en justifiquin la seva lectura i així, de pas, la propera vegada que coincideixin, li puguin dir a l’autor, amic de tota la vida, si els ha agradat o no. No ho sé, la veritat, però el que si crec saber es que, si els esmentats en aquesta introducció tenen la més mínima sensibilitat, el llibre de debut de Carles Estrada, editat per la cada cop més imprescindible Editorial Base, els apassionarà i força per moltes i diverses raons que us explico a continuació.

En primer lloc, vull deixar ben clar que, més enllà de postulats polítics, m’agrada llegir en català. Aquells que a l’adolescència, cap a finals dels setanta i vuitanta, varem començar a llegir els nostres primers llibres d’adults en castellà, cercant temàtiques contemporànies anglosaxones que ens atreien, ens va costar acostumar-nos a la nostra llengua materna ja sigui per manca d'autors captivadors o per absència de traduccions que ens fessin patxoca. Ara, que la cosa sembla ja més normalitzada, em continua sent força difícil trobar obres que no em parlin d’aquells referents històrics que tots sabem, o bé nissagues prefabricades per autors de més o menys ressó mediàtic que tampoc m’interessen gens ni mica; com tampoc ho fan problemàtiques generacionals barcelonines que em resulten tan sorprenents com alienes. Res de tot això trobareu a l’”Afer Whitestone”, una novel·la ben escrita amb una temàtica molt original, que barreja gèneres amb una solvència extraordinària i que ens descriu personatges amb una habilitat digna dels millors narradors britànics.

Carles Estrada se’ns descobreix en aquest llibre com un narrador molt hàbil amb un domini de l’expressivitat del llenguatge digne d’estudi i menció d’honor. El personatge principal no tant sols és un anglès londinenc de soca-rel sinó que s’expressa i actua com a tal amb l’afegit, molt ben procurat per l’autor, que els seus comentaris i actitud és la d’un jove, de meitat a finals dels seixanta, amb uns gustos socials, estètics i musicals propis de l’època. Paul Sinclair, que així es diu el protagonista, porta els cabells llargs, i vesteix una camisa de setí porpra i una jaqueta eduardiana. Es periodista del London Evening Standard, i seguidor del Fullham, l’equip de futbol professional més antic de Londres. Pel que fa als gustos musicals, sabem que fou present al primer concert dels Rolling Stones al Marquee y, entre d'altres, cita a Sandie Shaw, Burt Bacharach, o als Byrds, i el vers  “Hi un temps per a tot i un moment sota el cel per a cada cosa” que correspon a la lletra del “Turn, Turn,Turn” (1965) versió com sabeu de Pete Seeger. Pel que fa als amics, en té de bons i de dolents, i tots seran claus per al desenvolupament de la història; com per exemple en Phil, un noi que havia estat mod, moviment del que s’aporten uns quants detalls, de forma molt encertada, a peu de pàgina, escrits pel conegut especialista en el tema, Robert Abella.       

L'autor al lloc dels fets. Foto: Montse Pérez

El títol també té les seves corresponents referències “sixties” perquè, tal i com s’encarreguen d’explicar-nos, pervé del costum d’una sèrie d’espionatge de la TV nord-americana (CIPOL, The Man from UNCLE en la versió original, 1964-1968) de titular el capítols amb la frase “L’Afer...”.  Pel que a la història, la trama dura un any, comença el primer d’any de 1966 quan, després d’una festa boja, en Paul troba el cos d’una noia que al principi li sembla morta al costat de l’estany Whistestone. La noia, de nom Sirke es molt bonica i li acaba per robar el cor. No tant sols no parla ni entén l’anglès sinó que sorgeix d’una realitat paral·lela, d’un altre món ubicat a una altra dimensió amb el que comparteixen espai però no realitat física. La Sirke pervé d’una illa anomenada Järla amb una ciutadella de nom Kerla assetjada per les forces del mal. Fins i tot parla una llengua totalment desconeguda, amb compàs de ¾ com ens diu l’autor qui al final del  llibre té el gran detall de facilitar-nos unes quantes classes lingüístiques molt professionals i convincents que ens vindran de perles per si algun dia acabem fent cap a l’esmentada illa.

Contraportada

Un cop entra en joc el component fantàstic se succeeixen un bon grapat d’esdeveniments que barregen la novel·la policíaca amb la ciència ficció, farcida de circumstàncies que recordaran l’època medieval, mentre es mesclen escenes típiques de l’espionatge de la guerra freda amb els efectes del LSD així com es confonen torres medievals amb centrals elèctriques entre mags, bruixes, policies i músics de rock and roll. D’aquesta forma, tenen lloc assassinats, persecucions, lluites amb espases, i un seguit d’accions sorprenents, narrades per l’autor amb un estil impecable i, sobretot,  amb la virtut literària de mantenir en tot moment l’interès del lector qui, de ben segur, es submergirà a la història amb dificultats manifestes per fer aturades. De la primera a la darrera pàgina, “l’Afer Whitestone” ens atrapa, ens embolcalla amb la seva fantasia i, fins i tot,  juga amb nosaltres fent-nos trontollar entre les diverses ficcions amb el propòsit d’obrir davant nostre un ampli ventall de possibilitats fascinants.

De la mateixa forma que hores d'ara desconec la repercussió que tindrà aquesta novel·la, tot i que cal esmentar que a les xarxes socials es palpa ja l’entusiasme que ha generat des del primer dia de l’edició, no acabo d’estar ben segur de si les meves paraules han estat les més propícies per descriure un llibre tan original com aquest. Ara bé, del que si que he acabat ben convençut, després de la seva lectura, és que t’agradin o no els Negativos, l’esperit sorprenent del Londres dels anys seixanta i el de les gestes medievals es barrejaran a la teua ment de forma divertida i ben estructurada, sense necessitat de prendre cap àcid LSD que faci possible una combinació tan extraordinària com psicodèlica. Sense cap mena de dubte, Carles Estrada i el seu "Afer Whitestone" ens fa viure una experiència lisèrgica veritablement inolvidable.   

Nota: Pots adquirir "l'Afer Whitestone" a la teva  llibreria habitual o bé encarregar-lo per internet a la web de l'Editorial Base.