He llegit a Josep Palau i Fabre que sobre la música dèia:
"En els moments més negres, més devastadors de la meva vida he acudit,
sobretot a la música.
Ha estat i continua sent, un gran fons irracional on acudir, on abeurar-me,
la gran entranya on em puc aixoplugar.... una reserva inesgotable, com l'oceà,
que sé que tinc a la meva disposició si la necessito"
M'ha fet adonar que jo també l'he buscat per trobar consol en els meus moments difícils
o per cantar en les meves alegries.
QUADERNS DE VELLA I NOVA ALQUÍMIA
en el capítol Full del dietari musical