SANT JORDI, DIA DE FLORS I LLIBRES

Aquesta foto, feta fa un parell d'anys al meu nét, recull un fet insòlit: llegir "dins d'una rosa". Em fa gràcia compartir-la.

"LA VENTURA DE VIURE"

Acabo de llegir una llarga entrevista al gran pallasso Tortell Poltrona que ha publicat el "Catorze.cat".

Anava a seleccionar unes quantes respostes per construir aquest post, però finalment he pensat que el millor és oferir-la sencera a través de l'enllaç: clic

Tortell Poltrona porta ja 25 anys amb "Pallassos sense fronteres". Les experiències viscudes per aquest home són impressionants. Els seus pensaments segur que estan influenciats per aquestes vivències, però també trobo que ell està fet d'un material d'altíssima qualitat que porta d'origen.

Viure segons què li senyalen les seves idees i la seva sensibilitat, renunciant des de bon principi a la seguretat que ofereix una feina estable i una actitud gregària, té molt valor.

És més que interessant llegir i pensar sobre les seves respostes en aquesta entrevista. És com respirar un aire oxigenat i salubre i això convé quan hi ha tanta "contaminació"

Cita, aquest fragment d'un poema de Joan Brossa, que diu en Tortell que per a ell és una màxima. El trobo genial:

"Conec la utilitat de la inutilitat i tinc la riquesa de no voler ser ric".

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA 2018

Unes píndoles d'humor irònic per un dia tan ple de raons per reflexionar sobre els problemes que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho i per actuar seriosament dia rere dia per solucionar-los.

"PAÍS!"

Forges, molt més que un ninotaire, al marxar deixa pels que vulguin recordar-lo, muntanyes de vinyetes, llibres, àudios, etc. El seu tema era TOT; preferentment el comportament de la gent en l'àmbit familiar, social i polític. Els costums, les creences, les contradiccions...

Defensor de la llibertat, era crític, i molt, amb la corrupció, la insolidaritat, la crueltat, la desigualtat, el masclisme, els fanatismes, etc.

En aquest blog he penjat sovint coses d'ell. Fent clic aquí les podeu veure.

CARTA ALS REIS

ENS PENGEN LA "LLUFA" ELS 365 DIES DE L'ANY

Ahir va ser el dia "oficial" dels innocents. Jo crec que cada dia és el dia dels innocents.

M'imagino milions de persones d'arreu amb una gran "llufa" a l'esquena o amb moltes de més petites. Molts, però les porten de gust perquè se les han deixat penjar; altres víctimes de la bona fe estan enfadats i hi ha els que creuen que no la porten i van pel món tots convençuts que els ximples són els altres.

Qui va penjant llufes a tort i a dret? La llista és llarga, però vet aquí una petita mostra:

Els polítics, en general; els mitjans de comunicació, la publicitat, els bancs, hisenda; els "gurús" de tota mena ...

Algunes llufes són gairebé impossibles d'evitar. D'altres sí que ens en podem escapolir. Només cal esforçar-se a pensar, evitar els "llufaires" o plantar-los cara.

"EL HOMBRE ES FUEGO, LA MUJER ESTOPA, VIENE EL DIABLO Y SOPLA"

Sexe i dimoni. Aquest refrany el deia la meva iaia a casa quan es parlava d'alguna parella que havia fet "Pasqua abans de Rams". Una manera de dir: "Ja se sap. Aixó ha passat, passa i passarà sempre donada la naturalesa humana".

Aquests dies, l'allau de notícies relacionades amb assetjaments sexuals i el que ha dit el Papa de Roma sobre la identitat del dimoni, ha provocat que em vingués al cap el refrany esmentat.

Sobre el dimoni, aquestes són algunes de les coses que acaba de dir el Papa:

"Con el diablo no se puede hablar. Si empiezas a hablar con él, estás perdido, es más inteligente que nosotros, te abate y te hace un lío en la cabeza...

"El diablo es uno de nuestros conocidos"

"El diablo, tiene nombre y apellidos y entra en nuestras casas, indicó.

"Es educado, charlatán y pesado".

Impossible que no es disparin imatges virtuals imaginant un senyor educat bufant entre un home i una dona provocant que s'emboliquin. Impossible no pensar en les dotzenes de persones conegudes, de tots els àmbits, que són educades, xerraires i pesades com a portadores del mal: capellans, advocats, agents d'assegurances, financers, metges, taxistes...potser jo mateix...

En fi, que una vegada més, l'Esglèsia mostra la seva capacitat de provocar. En alguns la sorpresa respectuosa i en altres la sàtira més descarnada.

Sobre la fogositat de l'home i la combustibilitat de la dona, que cada un pensi el que vulgui.

RECORDANT JOAN CAPRI

Aquests dies se'n parla molt de Joan Capri amb motiu del centenari del seu naixement (10-7-1917).

Recordo quan va publicar els seus primers monòlegs en disc (singles de 45 rpm). Es van convertir en un èxit impressionant. Molta gent els escoltava tantes vegades que se'ls sabia de memòria i el més curiós és que per vegades que s'escoltessin, sempre provocaven la riallada o el somriure autèntic.

Els dos que a casa van ser els més escoltats són El Nàufrag i El Matrimoni.

Els he tornat ha sentir i he tornat a riure. Aquí els teniu per si us bé de gust recordar.

JAUME PERICH, SENTÈNCIES

Reconec la meva debilitat pel Perich. Sovint vaig a retrobar els seus llibres, ja siguin els de les seves vinyetes com els dels seus textos. Els he trobat sempre brillants, aguts i ara, passats tants anys des de la seva mort, d'una vigència aclaparadora.

El motiu de portar-lo avui aquí és haver escoltat per ràdio fa una estona, la reproducció d'una entrevista que li van fer 'l'any 1981 amb motiu de la presentació d'un dels seus llibres.

M'ha impressionat escoltar-lo parlant poc després de l'intent de cop d'Estat del què tot allò li va provocar; de la transició, del comportament de la societat espanyola i catalana, d'incomprensions, d'ignoràncies i de tantes coses que estan encara per resoldre, 35 anys després.

Després d'escoltar-lo he anat a veure què trobava d'ell a You Tube i m'ha agradat veure'l i escoltar-lo en el programa de la Trinca "No passa res" de 1987. Són 22 minuts d'humor del bo.

Per últim, he trobat a la xarxa aquest recull de sentències per sucar-hi pa;

Fumar en exceso es malo. Beber en exceso es malo. Comer en exceso es malo. Follar en exceso es difícil. 

Hay dos tipos de patriotas: el que ama a su país y el que ama al gobierno de su país. Lógicamente los gobiernos consideran más patriotas a estos últimos. 

Los amigos son para las ocasiones, salvo en determinados círculos político-económicos, en los que las ocasiones son para los amigos. 

Qué desagradable resulta caerle bien a la gente que te cae mal. 

La religión sirve para ayudarnos y consolarnos ante unos problemas que no tendríamos si no existiese la religión. 

Gracias a la guerra uno no sólo puede morir por sus ideales, sino que incluso puede morir por los ideales de otro. 

El cine ayuda a soñar. La televisión a dormir. 

Mis amigos me dicen que soy muy agresivo, pero me lo dicen a gritos. 

Dios hizo el mundo en seis días. Hasta el momento nadie se ha podido explicar a qué venía tanta prisa.

Así ha quedado como ha quedado. 

Un fanático es un individuo que tiene razón aunque no tenga razón.

La caridad es la única virtud que precisa de la injusticia. 

Un optimista es el que cree que todo tiene arreglo. Un pesimista es el que piensa lo mismo, pero sabe que nadie va a intentarlo. 

Después de comer es necesario esperar dos horas si queremos bañarnos. Si no queremos bañarnos, hemos de esperar, lógicamente, más tiempo. 

Está demostrado científicamente que el agua hierve a la temperatura adecuada. 

De los alemanes se puede esperar lo peor desde el momento en que para dar las gracias dicen "tanque". 

El pie es una medida de longitud. El hombre mide dos pies. 

La gente joven está convencida de que posee la verdad. Desgraciadamente, cuando logran imponerla ya ni son jóvenes ni es verdad. 

La Iglesia sigue firme en su postura: la homosexualidad es cosa de maricones. 

Las matemáticas son una ciencia exacta salvo cuando te equivocas. 

Para solucionar el problema de la vista cansada basta con mirar una cama durante diez minutos o una silla durante veinte. 

Es absolutamente imposible contemplar una puesta de sol de cerca. Por eso el hombre inventó el huevo frito. 

La izquierda es partidaria de la cultura de masas. La derecha de la cultura de misas

Es mucho más fácil reconocer que hace diez años hicimos el imbécil que reconocer que lo hicimos hace diez minutos. 

Los paracaidistas son los únicos militares que ascienden gracias a los descensos. 

A la hora de predicar con el ejemplo, es aconsejable predicar algo que nos guste. 

El porqué de la forma de las pirámides es muy simple: a medida que se iban construyendo, se acortaba el presupuesto, se acortaba el presupuesto... 

El hombre es el animal más parecido al ser humano. 

La penicilina se descubrió por casualidad, el Napalm no. 

Ser honrado no conduce a ninguna parte que aprecien los demás. 

La televisión es a la cultura lo que el microondas a la gastronomía 

El índice de mortalidad en el ser humano es del cien por cien. 

Dios, dicen, está en todas partes. No tiene gran mérito: la coca-cola también. 

A los picapedreros, cuando les condenan a trabajos forzados, les obligan a escribir poesías. 

El orden de los factores no altera el producto, mientras esta orden no venga de arriba.

Jurar en falso por la salud de la madre jamás ha perjudicado la salud de ninguna madre. 

Es lamentable que, puestos a crear absurdos como el ombligo, Dios no haya provisto al cuerpo humano de bolsillos. 

La mejor prueba de que en los Estados Unidos cualquiera puede llegar a presidente, la tenemos en su presidente. 

Aunque no existiera el divorcio, el matrimonio siempre acaba mal: uno de los cónyuges muere. Incluso, más tarde, también muere el otro. 

El único animal capaz de reírse de si mismo es el ser humano. No tiene ningún mérito: es el único que da motivos para ello. 

El Quijote no es solo uno de los libros más leídos del mundo, sino uno de los menos leídos si contamos la gente que no lo ha leído. 

La democracia obliga a respetar todas las opiniones... ¡Pero no puede hacer nada para que todas la opiniones sean respetables! 

El camello no es solo el animal que más tiempo puede pasar sin beber, sino que encima es el que más tiempo puede pasar sin fumar. 

Que el caracol es comestible y la babosa no lo es, me lo creo. Y además admiro profundamente al tipo que fue capaz de descubrirlo por primera vez.

"FÚMBOL ÉS FÚMBOL"

Impressionant on ha arribat això del futbol. Com ha transformat a tanta gent que només viu i es mou per aquest "esport ?". Ni la investigació científica, ni la cultura, ni les accions per millorar la situació del món atrauen l'interès ni tenen la capacitat de mobilització que té el futbol. I sembla que això va a més.

Disbauxa de milers de milions; fraus bestials a hisenda tant de clubs com de jugadors; diaris, ràdios i teles amb espais interminables parlant del tema, repetint obvietats i estupideses fins a provocar als fidels seguidors lesions neuronals irreversibles.

Fanatisme i cretinisme "in crescendo"...

Alto. He de dir que personalment veig durant l'any alguns partits de futbol per la tele. Crec que és un joc que ben jugat és un bon espectacle: entretingut i emocionant i fins i tot m'agrada que guany el Barça,  però, això si, sempre lluny d'aquells altres aspectes que porten a la anul·lació del sentit comú.

Bé, no he trobat res millor per il·lustrar el tema que aquestes vinyetes del gran Forges (l'última és de El Roto):

PENSIONS, SOUS I FEINA A LES VINYETES

Penso que no calen comentaris:

UNES GOTES D'HUMOR

He "pescat" a internet aquestes sis definicions que m'han fet somriure. He pensat que començar l'any amb unes gotes d'humor no està malament, encara que només sigui per contrarestar una mica el malhumor que ens produeixen determinades coses que estan passant últimament:

1.- Puritanisme: L'obsessiu temor que algú, en algun lloc, pugui ser feliç. –H.L.Mencken

2.- Demagog és algú que predica doctrines que sap que són mentida a persones que sap que són idiotes. – H.L.Mencken

3.- Pessimista:Pessimista és aquell que quan pot escollir entre dos mals, tria tots dos. –Oscar Wilde

4.- Inflació: Viure pagant els preus de l'any proper amb el sou de l'any passat.

5.- Multimilionari. Única persona que a Espanya està lliure d'impostos.

6.- Vida: Malaltia mortal transmesa sexualment.
- Actualment gairebé l'única malaltia incurable.

ARTISTES DE CARRER

Amb motiu de la Festa de la Terra. el 25 i 26 d'abril s'ha fet a Barcelona una gran mostra, en la que també hi participaven artistes de carrer. Els espectacles que vaig presenciar van ser d'una qualitat molt bona qualitat i van fer que el públic s'ho passes força bé amb ells.

Un dels dos equilibristes que amb aquests cèrcols gegants giraven a gran velocitat i amb angles d'inclinació impossibles.

Aquest parell de pallassos van atraure a centenars de curiosos. La seva comicitat ens va fer riure molt.

Aquest titellaire movia la marioneta al so de una música oriental. El nino és movia talment com si es tractes d'un ballarí de carn i ossos.

Aquest conjunt de dansaires van ballar talment com si fossin de goma. Piruetes i moviments espectaculars.

PROHIBICIONS

Temps era temps que quan es parlava del pecat, tocar i pecar molt sovint anaven junts.

Aquests dos avisos, un a Barcelona i l’altre a Santa Fe del Montseny, m’ho van recordar i em van fer somriure.

CARTA DOBLE ALS REIS DE L'ORIENT

Vinyeta baixada d'internet

ELS ALTRES VIRUS

Des de fa un cert temps he arribat a la conclussió que la imatge o la veu de determinats personatges públics, que, si ens descuidem, entren sense permís a casa nostra a través de la ràdio o la tele, poden arribar a tenir l’efecte d’un virus d’aquells que provoquen l’ alteració d’un bon estat d’ànim.

Així que allò de “Reservat el dret d’admissió” ho aplico radicalment. 

El canvi d' emissora o canal és fulgurant al primer “atac” degut a la presència d’un "viruspersonatge" d’aquests que tant abunden. 

És l'antivirus més efectiu que he trobat.

Vinyeta de Forges baixada d'internet

HUMOR "MARXISTA"

L'humor dels germans Marx m'ha fet sempre molta gràcia i les frases del Groucho, especialment.

Ara, internet facilita retrobar-les i de les moltíssimes que hi surten he triat aquestes nou que, per una raó o per altre, em fan venir a la memòria personatges, fets o situacions molt properes en l'espai i en el temps.

Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota. Però no es deixi enganyar. És realment un idiota.

Trobo la televisió molt educativa. Cada vegada que algú l'encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo un llibre.

Aquests són els meus principis. Si no li agraden tinc uns altres.

Mai oblido una cara, però si escau, estaré encantat de fer una excepció.

La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.

Partint del no-res hem aconseguit les més altes cotes de misèria.

Només hi ha una forma de saber si un home és honest: preguntar-li-ho. I si respon sí, llavors saps que és corrupte.

La propera vegada que ho vegi, recordi'm no saludar-lo. 

Si segueixes complint anys, acabaràs morint-te. Petons, Groucho.

Imatge baixada d'internet

EL PODER, LA CONSTITUCIÓ I EL POBLE

Es podrien portar als Tribunals tots els governants que des de 1978 fins ara han oblidat, infringit o trepitjat aquests dos articles de la Constitució.?.

Artícle 47 de la Constitució espanyola:

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos."

Article 35 de la mateixa Constitució:

Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.

Davant d'això, resulta patètic veure amb quina "passió" s'utilitza la paraula "incostitucional" per amenaçar i criminalitzar determinades posicions polítiques. I torno a preguntar-me: no és anticonstitucional governar vulnerant dos dels articles més transcendentrs per la vida dels ciutadans?.

Per acabar i posar una mica de sal al que aquests dies ens ocupa, penjo aquest vídeo de La Trinca; el de la cançó "Com el far-west no hi ha res". És de 1981, és a dir de fa 33 anys, i el podrien haver fet ahir mateix.

AVUI ... "MÁS DE LO MISMO"

Encara que faig el possible per fugir de tanta"contaminació" com ens arriba a través dels mitjans de comunicació, avui, he recordat un post que vaig penjar al mes de juliol al meu blog "Troballes" dedicat a la cèlebre revista satírica "La Codorniz".

M'ha vingut de gust reproduir-lo. Com a mínim per posar una mica de perfum humorístic contra la merda que ens envolta.

Ja fa 36 anys que nos es publica. Va estar als quioscs des de 1941 fins 1978. Deia que era "la revista más audaz para el lector más inteligente".

La "troballa" no és la revista que havia sigut molt popular. La "troballa" és que avui, gràcies a internet podem recordar, gaudir i reflexionar sobre el contingut de les seves vinyetes i dels seus articles.

És fascinant comprovar la de coses que es podien haver publicat ahir mateix, per la seva absoluta vigència.

He triat cinc vinyetes que segur que us evocaran els temps que estem vivint.

F.IBÁÑEZ I ELS SEUS DIBUIXOS "ANIMATS"

He llegit que el Cículo de Bellas Artes de Madrid ha organitzat aquests dies una exposició-homenatge a aquest gran artista del còmic.

Quan de petit vaig començar a llegir les historietes del Mortadelo y Filemón, vaig  submergir-me en el món de la fantasia i la diversió a través dels dibuixos.

Aquells personatges, i després tants altres creats pel mateix Ibáñez, realment es movien. La traça per transmetre la sensació de moviment als seus ninots és excepcional.

Després de llegir la historieta, solia fixar-me durant molta estona en com estaven fets els dibuixos de cada personatge, de cada objecte i dels escenaris on passava tot.

Han estat molts els bons moments que Ibáñez m'ha regalat durant molts anys. Celebro que segueixi actiu i optimista. És una persona que transpira bon humor en totes les ocasions que l'he vist aparèixer en públic.

Enhorabona Francisco i gràcies per aquests innumerables moments viscuts amb el Mortadelo, el Sacarino, el Rompetechos, el Pepe Gotera i l'Otilio, la troupe de "13 Rue del Percebe" i tants altres.

Imatge baixada d'internet