És una de les meves llibreries favorites, especialitzada en llibres de fotografia però amb una molt bona selecció de fons en altres temes, sobretot literatura. La sovintejava des de ben jove. Una tarda de dissabte, fa molts anys, em vaig adonar que en una de les lleixes més altes hi havia una gran quantitat de números endarrerits de la revista Poesía. Va ser un dels dies més feliços de la meva vida de lector. Estaven, encara, al preu de venda al públic i vaig comprar un exemplar de cadascun dels números que no tenia. És el record que em va venir ahir a la memòria, quan llegia que tancarà al setembre. Fa alguns anys que no la visito; de fet, d’ençà que sóc llibreter i he renunciat al dissabte mensual de passeig per les meves llibreries favorites. Ben a prop de dos grans hipermercats de l’oci, el Gran Mestre Llibreter Miguel Arribas ha sabut mantenir la independència i el bon gust. Clou un cicle, afirma; vol canviar d'activitat després de vint-i-cinc anys de dedicació.
Ahir dissabte vam visitar la llibreria. Vam comprar una revista i un llibre descatalogats que demostren un profund coneixement de l’ofici de llibreter. Vam sortir al carrer amb l’alegria de la troballa i la tristesa pels records d'amics, converses i llibres captius entre les taules i els prestatges que aviat desapareixeran. Amb discreció, un petit cartell avisa que la llibreria Tartessos tanca. Bona sort.
