Dos llibres per gaudir-ne

Emili Teixidor escrivia al suplement Cultura de l’Avui sobre els OLNI (Objectes Literaris No Identificats) per referir-se a dos llibres recents: I pelava la taronja amb les dents d’Albert Roig i Adrada de Jaume Subirana. Dos llibres molt diferents que comparteixen el tret de ser assaigs en el sentit de temptatives: no organitzen una reflexió tancada sinó que apunten en diverses direccions i ja s’ho farà el lector amb les conseqüències. Del llibre d’Albert Roig vull destacar la defensa de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, un magnífic diàleg renaixentista que només coneixen, i gaudeixen, quatre filòlegs. Jaume Subirana em servirà per reivindicar la literatura volgudament menor, sense ambició, els apunts que no apunten cap a la transcendència i que, en canvi, recuperen el plaer del record, els detalls minúsculs i memorables del passat. Els tafaners agrairíem , però, al·lusions menys críptiques... Per cert: Ha estat Adrada l'objecte de les ires de Miquel de Palol? A l'article 'A propòsit de les pírriques elegàncies de neonoucentistes frustrats', en què denuncia l'art treballós de l'ocultació, a qui es refereix, doncs?