Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris *****. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris *****. Mostrar tots els missatges

30 de gener 2012

Memòria d'uns ulls pintats

Lluis Llach, 2012
Editorial Empúries

Escriure una cançó és explicar una història, per força de manera concentrada, en uns pocs versos, fa anys que el Lluís Llach ens en explica, i ens en canta, els seus poemes i els d'altres. En aquest llibre ens explica la història  de dos joves entrellaçada amb la història del país, una història d'amor trenada amb la lluita llibertària, la guerra civil, l'exili i el retorn. 
Ho ha amb mestria, amb força i amb emoció.   

*****

24 de novembre 2011

Chroniques de Jèrusalem

Guy Delisle, 2011

Una compra impulsiva que ha estat tot un èxit. 
No sóc lectora habitual de novel·la gràfica, de comic o de BD, digueu-li com vulgueu, però aquesta història de l'estada de l'autor a Israel, explicada amb paraules senzilles, amb dibuixos de traç aparentment simple, però d'una gran meticulositat, i la seva particular mirada la fan un document molt interessant. Israel no és un país fàcil, com tampoc ho és Jerusalem, Delisle ha captat algunes de les seves contradiccions, de la seva bellesa, i també la seva part fosca, i ens les  explica a la seva manera. Qui hagi visitat el país s'hi retrobarà.
Per motius personals, ha estat una de les millors lectures d'aquest any.

*****

10 de novembre 2011

23 d’agost 2011

Contra el fanatismo

Amos Oz, 2005
Traducció de Daniel Sarasola
Debolsillo

Transcripció de tres conferencias pronunciades per Amos Oz on expressa clarament el seu punt de vista sobre els diferents fanatismes i sobre la situació a Israel  i el conflicte amb Palestina.
Molt interessant. Sobretot desprès d'haver visitat Israel i part dels territoris ocupats.

*****

09 de maig 2011

L'últim dia abans de demà

Eduard Márquez, 2011
Editorial Empúries
150 pàg.

Duríssima.
Podria deixar-ho aquí i no dir res més, però mai una sola paraula defineix un llibre. Eduard Márquez  no necessita utilitzar un devessall de paraules per despertar emoció o indignació, per deixar-nos sense respiració o per desvetllar-nos un lleu somriure. Aquest llibre parla de l'amistat i del dolor, i del fracàs, de tocar fons. Però hi ha un demà.
Eudard Márquez escriu amb estilet. Punxa. Fereix. Fa mal.


*****

27 d’abril 2011

Ubuntu Estimada terra africana

Nicolas Valle, 2008
Editorial Proa
320 pàg.

Un dels millors llibres d'aquest any.
El viatge, el llarg viatge, de l'autor per Àfrica. Una mirada sobre el continent i sobre la seva gent, sobre el passat, sobre la culpa d'Occident en el present d'Àfrica, sobre la guerra i la fam i, sobretot, sobre les ganes de viure i de sortir-se'n dels africans. La mirada d'un periodista que veu la gent, i no només la notícia, que escolta el que tenen a dir  els africans, blancs i negres, amb qui es troba, la mirada d'algú que no té por de barrejar-se, d'emborratxar-se, de (mal)viure amb els africans. I ens ho explica amb paraules senzilles, plenes de sentiments i de poesia, comparteix les seves reflexions, els seus dubtes i la seva indignació amb tots nosaltres. Us aconsello que mentre llegiu el llibre, amb el Google Maps o l'Earth, busqueu i seguiu la ruta que fa l'autor, jo, que no he estat mai a l'Àfrica, ho he fet i gràcies a aquest llibre sento com si hi hagués estat una estoneta.
Llegiu-lo!!

Na al Reto 2011

*****

28 de febrer 2011

La fiesta del Chivo

Mario Vargas LLosa, 2000
Alfaguara
520 pàg.

Aquesta novel·la intenta explicar més de 30 anys de vida i mort. El Chivo és Leónidas Trujillo, dictador i amo de tot un país. La història té tres mirades, tres camins, un el fem amb Urània, una dona que torna a la República Dominicana anys després de la mort del dictador, caminem amb els homes que es van conjurar per assassinar Trujillo i també anem de la mà del mateix Trujillo, què pensa, què sent, com se sent, què espera, a què tem.
Ficció i realitat barrejats amb la mestria que caracteritza l'autor, un gran "escribidor", una novel·la que emociona i horroritza, dolorosa i commovedora, un retrat  del terror que van viure la majoria dels habitants de la República Dominica sota el domini de Trujillo. 
Magnifica novel·la, magníficament escrita.

RG al Reto 2011

*****

11 de febrer 2011

Zuckerman encadenado

La visita al maestro / The Ghost Writer, 1979
Zuckerman desencadenado / Zuckerman Unbound, 1981
La lección de anatomia / The Anatomy Lesson, 1983
La orgia de Praga / The Prague Orgy, 1985
Philip Roth
Traducció de Ramón Buenaventura
Seix Barral  Biblioteca Philip Roth
556 pàg.

Roth és un dels meus escriptors preferits, sempre és un plaer llegir les seves novel·les. Amb aquest llibre el plaer ha estat triple, tres novel·les en un sol volum,   a més a més, el bonus track, La orgía de Praga. 
Coneixia el personatge de Nathan Z.  de la La taca humana i La contravida, el Zuckerman adult, en aquestes novel·les he conegut els primers passos de l'escriptor que és Zuckerman, que és com dir els primers passos de l'escriptor Philip Roth.
En la primera un jove aspirant a escriptor visita un escriptor consagrat i retirat a la seva casa de camp, reflexionen sobre què és i quina ha de ser la vida d'un escriptor, també hi coneixerà una jove per qui se sent fortament atret, una jove que creu ser Anna Frank.
A Zuckerman encadenado, el jove escriptor ja ha conegut l'èxit un éxit que li està portant més problemes dels que pensava, la seva família li retreu que faci un retrat poc afavoridor dels jueus i a més ha de patir l'assetjament d'un admirador.
La lección de anatomía és el relat angoixat d'un escriptor que ha perdut la capacitat d'escriure i  pateix profunds dolors físics. Què provoca què? El dolor físic l'incapacita o la falta d'escriptura li provoca dolor? 
La orgía de Praga és el relat delirant d'un escriptor que visita la ciutat  ocupada pels russos.
Una autobiografia genialment  novel·lada. 

O al Reto 2011

*****

17 de desembre 2010

Lejos de Toledo

Далеч от Толедо, 2002
Angel Wagenstein
Traducció del búlgar al castellà de Venceslav Nikólov
Libros del Asteroide
336 pàg.


El professor Albert Cohen, búlgar exiliat a Israel, torna a Plòvdiv, el poble on va viure de nen,  per participar en un congrés. Els vells carrers de la ciutat li retornen el record de la gent que hi va viure, l'àvia, jueva sefardita, l'Araxi, la seva millor amiga, i, sobretot, l'avi, Abrahan, el Borrachón, un home tendre, gran contista i amb una imaginació sorprenent, testimoni d'un món on gent de diferents creences i cultures vivien uns al costat dels altres de manera amistosa, un món que desapareix. Vells records que es barregen amb els conflictes actuals.
Una novel·la exquisida que recordaré molt de temps. 
Gràcies pel regal.

*****

10 d’octubre 2010

Camí de sirga

Jesús Moncada, 1988
Edicions de la Magrana
346 pàg.

 Aquesta és la cinquena re-lectura de Camí de sirga, cada cop em complau més, cada cop hi trobo algun detall que havia passat desapercebut, cada cop em sento com si hi fos, com si navegués pel riu o passegés pel poble ple de vida de principi de segle, entro al Cafè del Moll i xerro una estona amb l'Honorat del Rom o amb l'Arquímedes Quintana,  la pols de les cases que van derruir el 1970  m'embruta les sabates, sento veus que diuen: "Recordeu l'Arnau Terrer!" i si aixeco el cap quan sóc a la Plaça d'Armes veig la  Carlota que s'amaga darrera les cortines...
I no sé perquè, però cada cop em sorprèn la riquesa del llenguatge de Moncada, la vivacitat de les paraules que no conec però que intueixo.
El rellegiré, no sé quan, però tornaré a llegir-lo.

*****

28 d’agost 2010

Que el món no pari de rodar

Let the great world spin, 2009
Collum McCann
Traducció d'Anna Turró
La Magrana
464 pàg.
National Book Award 2009


Aquest és un d'aquells llibres que no pararies de llegir, que quan l'acabes el tornaries a començar, cosa que no he pogut fer perquè m'ha agradat tant que l'he recomanat, i deixat, a tort i a dret.
L'agost del 1974, un home va passejar-se per un cable estès entre les torres bessones del World Trade Center, aleshores encara en construcció, durant 45 minuts. Una part de la ciutat es va paralitzar als seus peus, però el món no va parar de rodar i mentre l'equilibrista compleix el seu somni, la seva proesa enllaça diferents personatges i situacions, vides que es creuen. Un grup de mares que busquen consol per la mort dels seus fills al Vietnam, una parella d'artistes que fugen de la ciutat i les drogues, un sacerdot irlandès que vetlla per un grup prostitutes del Bronx, hackers, graffiters; gent molt diferent que tenen en comú doloroses pèrdues i una vida difícil. Un calidoscopi de l'època,  de la ciutat i de la seva gent.
És una novel·la excepcional, molt recomanable,  la millor que he llegit darrerament.
Man on wire és un magnífic documental que narra l'aventura de Philippe Petit, l'equilibrista.

*****

05 de juliol 2010

La Orden del Finnegans

Enrique Vila-Matas
Eduardo Lago
Jordi Soler
Antonio Soler 
Malcom Otero 
José Antonio Garriga Vela
Ediciones Alfabia
142 pàg.

Fa una setmana em vaig prometre a mi mateixa que no compraria cap llibre fins d'aquí  a 6 mesos. Més de 40 pendents al prestatge és una bona raó. La manca d'espai, una altre raó. He faltat  a  la meva promesa amb aquest llibre que, tot i tenir-ne molts al davant, acabo de llegir. M'ha entusiasmat.
L'Orden del Finnegans està formada pels sis autors, cada any es troben a Dublin per celebrar junts el Bloomsday, no assistir-hi és motiu d'expulsió, en la trobada de l'any passat una de les decisions va ser fer aquest llibre conjunt. He llegit alguna obra de quatre dels sis autors, d'algun més d'una, tinc pendent la darrera novel·la de Jordi Soler, només Malcom Otero m'era totalment desconegut, ara sé que és un prestigiós editor i un bon escriptor de relats, el seu en aquest llibre és divertit i enginyós, però si me'n feu triar un per sobre dels altres, no sabria quin triar.
Doctor Finnegans y Monsieur Hire (Obra en curso), de Vila-Matas m'ha fascinat, art i literatura, la tria entre fons i forma , Finnegan o Hire, la dosi  justa  de cada una que s'aprecia en la seva obra.
Speak-Easy, d'Eduardo Lago, potser la narració més enigmàtica per a qui com jo no ha llegit l'Ulysses, de Joyce, però plena de sentit de l'humor i ironia.
Dreamery Creamery Stormbirds, de Jordi Soler, que m'ha descobert la musicalitat de l'anglès de Joyce.
Un dia de junio, d'Antonio Soler, crònica melangiosa del dia abans d'un dels Bloomsday.
Leopoldo, Malcom Otero, pura ficció, o no, i una gran dosi de sentit de l'humor.
El ejército de Ulises, de José Antonio Garriga Vela, les pors i l'angoixa del primer Bloomsday com a membre de l'Orden descrit amb poderosa veu narrativa.
Literatura en estat pur.
Si el regalo, comptarà com que no he trencat la promesa?

*****

06 de juny 2010

L'ILLA DE L'ÚLTIMA VERITAT

Flàvia Company, 2010
Editorial Proa
141 pàg.

"Em costa saber si és un acte d'amor o de venjança."
Així acaba aquesta novel·la. Just després d'haver llegit aquestes paraules, vaig deixar el llibre a la tauleta i a continuació, amb la ma, vaig empènyer-me amunt la barbeta, tenia la boca oberta. Aquesta és una novel·la que et deixa bocabadada. Per la història, per els personatges, per la bellesa de les descripcions, per l'emoció que traspua.

El doctor Prendel quan sap que és a punt de morir, confessa a la Phoebe, la seva amant,  el que ha mantingut durant molts anys en secret, l'estada a l'illa on va anar a parar quan el seu iot va ser atacat per uns pirates mentre feia una travessa amb uns amics, hi va viure, o malviure, durant cinc anys. La Phoebe escolta la història amb la missió d'escriure-la i fer-la pública després de la mort d'en Prendel,  ens la revela en una narració que ens deixa sense alè, amb un final inesperat, sorprenent, que més que donar-nos respostes, ens planteja nous dilemes,  noves preguntes. Si la vida ens porta a viure situacions extraordinàries, la nostra resposta serà també extraordinària, com la del doctor Prendel, com la de la Phoebe.
Com aquesta novel·la.

*****

04 de maig 2010

Quatre germanes

Moonflower Vine
Jetta Carleton, 1962
Traducció de Jordi Nopca
Libros del Asteroide
439 pàg.

Encara estic meravellada amb el record d'aquesta magnifica novel·la, i això que les primeres pàgines em van semblar carrinclones, però ràpidament vaig sentir-me part de la família, i vaig riure i plorar i patir i fruir com una germana més. Les estades estiuenques de les germanes Soames a la granja de la família els hi serveixen per recordar les alegries i les tristeses, però sobretot l'amor que els ha mantingut units. Cadascun parla dels seus records, junts formen la història particular de la família, però també la d'un època, la primera meitat del segle XX, d'una nació, els Estats Units,  d'una cultura. Pare, mare i les quatre filles, sis mirades que no sempre veuen el mateix, sis maneres de veure els mateixos fets.
Una novel·la que  emociona, que mereix una relectura.

14 caràcters per al Reto 2010

*****

30 d’abril 2010

Els jugadors de whist

Vicens Pagès Jordà, 2009
Editorial Empúries
542 pàg.

Hi ha novel·les que t'agafen pel coll i no et deixen, no vols deixar-les, no vols que s'acabin perquè Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.
La novel·la s'estructura en tres parts, en totes elles s'utilitzen diferents models narratius: retalls del diari d'un adolescent, relat en tercera persona, post de diversos blogs, tirallongues de les llistes més inversemblants (genials!). Les dues primeres parts transcorren al llarg del dia del casament de la filla del Jordi Recasens, el temps avança lentament perquè tira enrere en llargs flaixbacks que ens expliquen els antecedents, antecedents que es remunten trenta anys enrere, a l'estiu del 1977, l'estiu que en Biel, en Jordi i en Churchill jugaven al whist. Figueres i el castell de Sant Ferran comparteixen protagonisme amb tots els personatges que desfilen per la novel·la, els del 1977 i els del 2007. La tercera part comença l'endemà del casament i s'allarga fins al cap d'un any i mig més, però el passat sempre hi és present. Sorprenent la veu narrativa, que de tant en tant ens fa l'ullet.
Emotiva, emocionant, plena d'intriga i de sentiments, de referències a la cultura pop i a la literatura, a l'Empordà, als que érem joves als anys 80 i 90, i als fills d'aquella generació que  avui són joves, a la nostra música i a la seva.

Una novel·la intensa que no us heu de perdre. Com tampoc us podeu perdre la pàgina web de l'autor.

Segona recomanació per al Repte 2010
*****

07 de febrer 2010

Espiral

Manuel Baixauli, 2010
Editorial Proa
125 pàg.

Primera i última obra de Manuel Baixauli, que no vol dir que sigui l'única.
Espiral, un llibre de relats (o microcontes),  va guanyar el premi Ciutat de Badalona el 1998, ara,  onze anys després,  l'autor els ha reescrit tots, fins a convertir-los en un nou llibre. Les històries i les dèries són les mateixes, en varia la forma, ara més perfilada, desapareixen noms propis substituïts per un article, esborra adverbis, ha sotmès tots els contes a un procés de destil·lació, n'ha retirat l'accessori fins a deixar-los en pura essència. No han perdut ni un bri de la seva intensitat, han guanyat en precisió, en brillantor.
Diuen que les comparacions són odioses, a mi m'ha agradat comparar aquests contes amb els de la versió del primer Espiral, si aquells els vaig definir com a fascinadors, aquests hi podeu sumar enlluernadors, impressionants, seductors, magnífics.
Primera lectura d'Espiral

 *****

01 de desembre 2009

Manual de la oscuridad

Enrique de Hériz, 2009
Edhasa Editorial
560 pàg
.
Manual de la oscuridad és una novel·la de doble creixement, veurem com Mario Losa es converteix en un gran mag gràcies a la seva habilitat, al seu esforç i al mestratge de Mario Galvan que l'incita a anar més enllà, a travessar la línia de foc.
.
Mi padre murió cuando yo tenía siete años....
.
Amb aquestes paraules Victor inicia totes les seves actuacions, durant la primera part de la novel·la, al mateix temps que sabem dels seus èxits, ens n'anem assabentat de la història de la màgia moderna, amb tota una sèrie de personatges extravagants, però encisadors.
Als 40 anys, Victor és escollit el millor mag del món, però ara, quan ha arribat al cim, el seu món desapareix rera una blanca foscor, i ha de tornar a començar, un nou aprenentatge, un nou creixement. I és en la segona part de la novel·la que es reclou a casa seva i aconsegueix sobreviure sol, sota mínims. Al cap d'un any, Alícia, una tècnica de la ONCE, intentarà ajudar-lo, amb poc èxit, a superar els límits de la seva ceguesa. El veritable segon creixement no arriba fins que Alicia demana ajut a Mario Galvan, que li dóna les claus per treure en Victor del pou, a l'Irina, una puta romanesa que li retorna les ganes de viure, i a en Darius, el fill d'Irina, que li retorna les ganes d'estimar.
Populus vult decipi. Decipiatur.
La gent vol ser enganyada. Enganyem-la
Aquesta cita resumeix el sentit general d'aquesta novel·la, que és una novel·la màgica, no perquè el seu protagonista sigui un gran mag, si no perquè emociona i commou, quan comenceu a llegir us arrossegarà i no podreu parar fins al final, quan en Mario tornarà a travessar el foc.
.
M'ha agradat molt, suposo que es nota.
.
*****

13 d’octubre 2009

La Tregua

Mario Benedetti, 1960
Punto de lectura
200 pàg.


Martín Santomé camina cap a la jubilació d'una vida gris i rutinària. Laura Avellaneda es creua en la seva vida i Martín es deixa portar per la seva lluminositat.
La soledat, l'amor, la felicitat, Deu, la mort, els dubtes, els fills... temes universals que la mestria de Benedetti exposa amb elegància i emotivitat, que emociona i fa reflexionar, que conmou i remou la conciència.
Una de les millors novel·les que he llegit aquest any, la primera que llegeixo d'en Benedetti, no serà l'última.
.
*****

01 d’octubre 2009

Espiral

Manuel Baixauli
Premi Ciutat de Badalona 1998
Editorial Columna
133 pàg.


Vaig descobrir en Baixauli amb L'Home manuscrit, em va fascinar.
Aquest contes són anteriors, però igualment fascinadors. Les dèries de l'autor, de L'home manuscrit, hi són ben presents, condensades, comprimides: la mort, l'altre, el desconegut, el pas inexorable del temps, els miralls....
Del tot recomanable.
.
*****

07 d’agost 2009

La vida al davant

La vie devant soi, 1975
Romain Gary (Émile Ajar)
Traducció de Jordi Martin Lloret, 2004
Angle Editorial
212 pàg

A vegades es troben tresors quan menys t'ho esperes.
Momo, un adolescent àrab, és a casa la senyora Rosa, una exprostituta jueva. Viuen en un barri marginal d'un suburbi de París. Hi ha altres nens a la casa que van i venen, però en Momo no abandona mai la senyora Rosa i es queda amb ella fins al final.
Malgrat l'ambient, la mirada innocent d'en Momo es posa sobre tot el que l'envolta i ens ho explica amb les seves paraules, la seva és una mirada ingenua, irònica sense saber-ho. Un cant a la solidaritat i l'amor enmig de la sordidesa, el racisme i el materialisme.
Una joia literària, us deixo algunes frases d'en Momo.
Jo vaig deixar de ser un ignorant als tres o quatre anys
i a vegades ho trobo a faltar.
Durant molt de temps no vaig saber que jo era àrab perquè
ningú no m'insultava.
*****