Parole parole parole...

Aquest agost faig classes de català a una amiga navarresa per tal que es tregui el títol de català C. Segons una prova de nivell que li van fer, es troba en el nivell B2, i per tant necessita accedir al B3 abans de fer el salt al C.

Apart del fet que tots aquests nous nivells i subnivells de català no segueixen la codificació del marc europeu de les llengües (cosa que sempre m'ha fet molta ràbia, però contra la qual no s'hi pot fer res), em té del tot intrigada el fet que en els exercicis de lèxic del llibre de nivell B2 hi hagi paraules com "eixorivir".

Va, ¿qui és el guapo que em fa una frase amb aquest mot -sense buscar-la al diccionari?

Vocabulari bàsic

Quan el metro va tan ple que treure un llibre i posar-se a llegir es converteix en una missió impossible, el que faig és practicar la mirada en diagonal (per allò que tenim els humans de no mirar-nos als ulls amb qui no coneixem, no sigui cas que l'altre s'ho prengui com una agressió, una provocació o una violació del seu espai vital). Ahir, tornant cap a casa, una noia carregada amb carpeta, llibres, abric... mostrava la coberta d'un diccionari visual. El títol era "Mina första 1000 ords" (premi per qui endevini de quina llengua es tracta). I el més curiós del cas és que, en un diccionari on t'esperes que aquestes 1000 paraules pertanyin majoritàriament al vocabulari bàsic, els exemples que il·lustraven la coberta eren els següents (atenció no només als objectes triats pels editors sinó al nom en si): popcorn, partyhatt, pappersgirland, ballong, kamera, chips, tårta.

¿Chips? ¿Popcorn? Però, ¿no hi havia paraules més genuïnes per al primer diccionari? No sé, ja que t'hi poses... I a més, no sé jo si les garlandes decoratives de paper i els barrets de festa són la cosa més chic en els països on es parla el ... (he he, us pensaveu que ho diria, ¿eh? Doncs, no. Feu les vostres indagacions), en qualsevol cas, no sé qui decideix què s'inclou en un primer diccionari de qualsevol llengua, però està clar que no és lingüista.