Aventures al metro

Anava la llenguaddicta des de l'estació Alfons X de la línia 4 del metro fins a l'estació de Sants per agafar un tren que la duria a Lavern (al municipi de Subirats), on toca la gralla i fa teatre. Tenia el temps just per agafar el tren de les 18.55h, i per això caminava de pressa pel carrer cap a la boca de metro. Un cop a l'andana:



"Ostres, li he de fer una foto". El metro és a punt d'arribar, però la llenguaddicta ha d'immortalitzar aquest cartell abans no desaparegui (la llenguaddicta té por que en Superlingüista -que durant el dia és un periodista amb ulleres, maldestre i tímid, però a la nit es converteix en superheroi-, comenci a corregir amb els seus superpoders tots aquests cartells que ella fotografia).

Un cop al metro, respira tranquil·la: missió assolida. Quan arriba al passadís de transbordament entre la línia groga i la blava, una mena de lipotímia s'apodera de la seva estabilitat: "¿Què està passant? ¿On sóc?" El cartell anterior es repeteix a totes les parets del passadís, i a més, aquests:





La llenguaddicta es mareja, intenta esquivar l'allau de viatgers que no la deixen fotografiar els cartells; persones estressades que caminen amb ràbia, que la miren com a un bitxo estrany perquè treu fotos d'anuncis. Finalment, ho aconsegueix. Mira el rellotge: "¡Merda! ¡El tren!". Encara ha d'agafar el metro de la línia 5 des de Verdaguer fins a Sants. Baixa corrent les escales, puja àgil al darrer vagó mentre el xiulet li anuncia que les portes són a punt de tancar-se, i mentre es refà del recent incident, aixeca el cap lentament i observa:



Superlingüista, si et plau, si estàs llegint això, ajuda'ns: hi ha un ésser malvat que intenta acabar amb l'ortografia de la llengua catalana. Atrapa'l, t'ho prego.

Epíleg: Malgrat els entrebancs, la llenguaddicta va aconseguir pujar al tren de les 18.55h amb destinació Sant Vicenç de Calders. Va arribar a l'andana número 7 de l'estació de Sants just en el mateix instant en què el tren s'aturava.

Dubte fonètic

¿Qui em pot resoldre la següent qüestió? Si "fixar" es llegeix [fiksá], ¿per què "pixar" es llegeix amb fricativa postalveolar sorda (no puc transcriure el símbol aquí) i no [ks]?

Segons el GDEC, és un mot de l'any 1250 d'origen onomatopèic. Això explicaria per què és fricativa, però llavors, ¿per què ho és també el nom del municipi de Flix? (Si no ho tinc mal entès, es llegeix amb fricativa postalveolar sorda, malgrat ser un mot ben semblant a "fix"). ¿I "guix"? ¿O "guixar"? ¿Qui em justifica aquí la fricativa?

Quan tenim una "x" a inici de paraula o bé precedida de la vocal "i" (i la vocal no és nucli sil·làbic), la pronunciació és de fricativa postalveolar sorda. Fins aquí, d'acord. Ara bé, quan la vocal "i" està en posició de nucli sil·làbic precedint la "x", tant podem trobar que la pronúncia sigui fricativa ("guixar"), com [ks] ("fixar"). ¿Per què?

A l'escola un alumne ho va preguntar (amb altres termes, és clar) i el professor que s'ho va haver de menjar amb patates va pensar: "La Raquel ho sabrà". Però va resultar que no, que la llenguaddicta no ho sabia.

Neologismes

Conversa captada en un bus.

Descripció: Dues senyores de més de 60 anys assegudes davant de la llenguaddicta miren per la finestra comentant tot el que veuen. El semàfor és en vermell. El bus s'atura davant d'una botiga de roba.

Senyora A: Goita, aquí també venen Ullet.
Senyora B: Ai, aquesta casa [i.e. marca] es fica pertot arreu. Però tenen coses maques, ¿eh?
Senyora A: Sí, sí. I bé de preu.
Senyora B: ¿Així aquí també tenen Ullet? ¿On ho veus?
Senyora A: Allà, mira, Ullet.

Detall rellevant (ampliat) de la imatge anterior:

Quan la tipografia es fa imprescindible

¿Què li passa a aquest cartell? ¿Per què es fa tan difícil d'interpretar? És català, o això sembla, i no hi ha faltes d'ortografia. ¿Quin és doncs el problema? ¿Un error de sintaxi? No. Potser la imatge següent us ajudi...



El problema rau en el fet que "CAN" hagi estat escrit amb la mateixa tipografia que la resta del text. Tenint en compte que "CAN" són les sigles de Caja de Ahorros de Navarra, i que com a logotip té un tipus de lletra propi (tal com es veu en la segona imatge), hauria estat intel·ligent per part dels dissenyadors fer servir aquesta tipografia en el cartell.

Més coses: fer servir signes de puntuació no és "retrògrad" ni està "demodé", i no és menys "cool" un text per dur uns senzills dos punts, que ajudarien bastant al lector. "A can tens un nou dret: saber i decidir en què s'inverteixen els teus estalvis", i tothom tan content. ¿Oi?

Hi veig!!!!

Avui ha estat un d'aquells dies que una ha d'anotar al seu dietari obligatòriament: m'he endinsat en el món de les lentilles, altrament dites lents de contacte. Sentir com l'aire et resseca els globus oculars (és a dir, notar la manca del paravent que suposa dur ulleres), però d'altra banda ampliar el camp de visió, ha estat una experiència única.

Llàstima que a l'hora de demanar la factura (per poder col·locar-les al fons d'acció social de la Gene) l'òptica que m'ha atès a la caixa m'ha fet la factura d'una cosa que jo no he comprat:

Lents de contacte desechables

¿O sí?

Ostres, ostres, ostres...

Si ja ho dic jo, que fan falta lingüistes, però no cal ser llenguaddicte ni lingüista elitista per veure això:

Concurs

Tria la resposta correcta:

"Domingo" és...
a) el nom de l'amo del restaurant.
b) un dia de la setmana.
c) el nom d'un plat típic del restaurant.
d) totes les respostes anteriors.
e) cap de les respostes anteriors.
f) NS/NC (i.e. no m'atabalis).

Si quan jo dic que són difícils...

Ai, els pronoms febles, ¿a qui se li va acudir complicar-se tant la vida...?

¡¡¡Sí, existeix!!!

Després d'estar a punt de llençar la tovallola creient que jo era un dels pocs alienígenes que fem servir amb naturalitat la conversa bilingüe, vaig respirar tranquil·la en presenciar una conversa entre un vigilant colombià de la Pedrera i un noi català que vetlla una de les sales (ni idea del nom del càrrec que ocupa, però no és un guàrdia de seguretat). Una mica més i ploro d'emoció...