Aquest any tornem a ser a la Fira de Sant Martirià, on exposem un dels nostres mascles reproductors (Erm), dues femelles reproductores (Lola i Ter) i una de les petites de casa (Mercè que és filla de la Lola).
A Can Tarrats a més de fer florir les nostres plantes de llúpol com millor sabem, intentem fer tot el possible per sentir-nos partíceps en la conservació del patrimoni natural salvatge i domèstic del nostre territori. Entre el domèstic, avui us parlarem de la cabra de l’Albera.
La cabra de l'Albera és una cabra rústica, de mida considerable i capa homogènia de color entre vermellós i ros. Aquest segon color de capa dóna el segon nom pel que també es coneix la raça: cabra rossellonesa.
Històricament era seleccionada per un maneig extensiu de muntanya dirigit a la producció de carn de cabrit i de crestó.
Ramat de cabra de l'Albera de Can Tarrats pasturant un camp que plantarem aquest any.
Al principi de la dècada dels 90, la família Quintana preocupada per la conservació de la raça, decideix recuperar i agrupar els darrers exemplars dispersos en petits ramats que llavors encara pasturaven a la serra de l'Albera. Fa uns anys varem anar a buscar uns quants exemplars a l'explotació de la família Quintana, que es localitza a la vessant francesa de l'Albera, i comencem a treballar plegats per recuperar el que havia estat una raça autòctona del nostre país.
Recentment, hem participat en un estudi científic que ha liderat el Dr. Jordi Jordana del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb col·laboració al Departament de Producció Animal de la Universitat de Còrdova i l'ajut econòmic del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L'objectiu d'aquest estudi ha estat realitzar una caracterització genètica i anàlisi comparatiu amb altres poblacions caprines ibèriques i mundials.
Els resultats de l'estudi esperem poder-los fer públics aviat, però us avancem que aquests resultats de caracterització genètica conjuntament amb les recopilacions històriques i els estudis de caracterització morfològica i productiva que s'efectuaran des de l’Associació de Races Autòctones dels Països Catalans, han de permetre ser objectivament optimistes quant al possible reconeixement futur d’aquesta agrupació caprina com a raça autòctona en perill d’extinció.
Aprofitem aquesta entrada per agrair a en la família Quintana per la seva dedicació, a en Jaume Martí i clínica 1001 per la seva professionalitat, també a la Roser pels seus consells, Jordi Jordana i al grup que representa per la seva disponibilitat i expertesa i finalment al DARP pel recolzament en el procés de catalogació.
En els parts múltiples se'ns gira feina!