Noves espècies d'ocells a L'Hospitalet de Llobregat durant el confinament del COVID19

No tot han de ser males notícies. El fet de passar més temps a casa i mirar pels balcons i finestres arran de les mesures per combatre la pandèmia del Covid19 ha produït un petit efecte positiu: afegir-hi espècies al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de Llobregat.

Fins el 28.4.2020 el nombre d'espècies noves mai citades prèviament és de tres:

• Gamarús Strix aluco [Cárabo]

La nit del 12 d'abril de 2020 es va escoltar des de Sant Josep un breument cap a la zona del cementiri-Parc de les Planes (Ricard Gutiérrez). S'ha escoltat altres nits sense èxit.

Strix aluco © Jos Zwarts / Wikimedia commons

Mapa d'abundància del Gamarús a Catalunya
(Atles dels ocells nidificants 1999-2002). Font: SIOC

El gamarús (veieu informació de l'espècie al servidor del SIOC), és un rapinyaire nocturn de mida mitjana-gran i que es abundant a la Catalunya vella, particularment a les zones de muntanya per bé que presenta importants zones de distribució a les zones meridionals (Prades, Montsant, Els Ports) i litorals (serralada litoral, incloent-hi Garraf-Ordal i Collserola).

 Justament un exemplar procedent de Collserola serà probablement el que es detectés el dia 12.4. La manca de soroll nocturn dels dies de confinament i la pràctica absència de persones al carrer en un indret tan poblat com l'Hospitalet hauria afavorit per un costat escoltar-lo i per l'altre que un gamarús s'aventurés Collserola avall cap el parc de les Planes a la cerca d'alguna presa. El fet de no haver-lo tornat a sentir reclamar, malgrat algunes escoltes nocturnes efectuades, parlaria d'un fet potser puntual, relacionat amb una incursió de caràcter tròfic, a la cerca d'aliment.

• Papamosques de collar Ficedula albicollis [Papamoscas collarino]

Entre el 21-22 d'abril de 2020 es va veure un mascle de papamosques de collar al Gornal (Ramon Homs).

Del 20-23.4.2020 es va registrar una entrada de papamosques de collar a Catalunya. Un mínim de 19 exemplars (vegeu la plana d'abril de RarebirdsCat per a una revisió amb fotografies) van ser detectats a comarques litorals entre el Baix Llobregat i l'Alt Empordà després que un temporal de llevant escombrés el país els dies anteriors, coincidint amb la migració d'aquesta espècie cap al centre i nord d'Europa. Aquests papamosques, que migren més cap a Itàlia i l'est, van ser arrossegats cap a Catalunya pels vents de llevant i un dels primers va ser detectat a L'Hospitalet, a una zona arbrada del Gornal, on va restar els dies 21 i 22 d'abril, esdevenint la primera observació d'aquesta raresa a la ciutat.

© Ramon Homs, 22.4.2020

•   Capó reial Plegadis falcinellus [Morito]

El dia 28.4 J. David Muñoz observa, des de casa seva a El Prat de Llobregat, com un grup de 39 exemplars creua el riu i passa damunt  Bellvitge direcció nord.

Malgrat és una espècie, en expansió, que gairebé només és present al Delta de l'Ebre a Catalunya, els darrers mesos es registren grups d'algunes desenes al delta del Llobregat. Així, l'abril de 2020, el blog de novetats ornitològiques del Llobregat en registrava 17 a cal Nani, El Prat o 13 a Can Dimoni, Sant  Boi de Llobregat i  el març de 2020 havien arribat a 51 a les Filipines, a Viladecans. És possible que el grup observat, en vol directe cap el nord, bé formi part d'aquest contingent del Llobregat o que fins i tot sigui un grup procedent del sud, de l'Ebre o més enllà, en moviment dispersiu cap altres zones com podrien ser els Aiguamolls de l'Empordà.

© J.David Muñoz @J_David_Munoz a twitter

Tres noves addicions a nivell específic que se sumen a la també nova cita de la subespècie balear del capsigrany Lanius senator badius també observada a El Gornal i de la qual teniu més dades a la plana d'abril 2020 de la web Rarebirds.cat. Veurem què més ens proporciona des del punt de vista faunístic ens aquest confinament del covid19.

Merla roquera (Monticola saxatilis), nova espècie d'ocell per a la ciutat

Hem conegut recentment, i ja en ple començament de la migració de tardor, que la primavera passada es va afegir una altra espècie al catàleg de la fauna vertebrada de la ciutat: la merla roquera (Monticola saxatilis).

No es tracta d'una espècie nidificant, ni hivernant i només és una dada migratòria d'un ocell en pas en dades típiques per a l'espècie, pròpia dels cims rocosos als solells del Pirineu i que també ocupa les carenes d'algunes de les muntanyes més altes de la serralada litoral (vegeu a sota el mapa de l'espècie extret de l'Atlas dels Ocells Nidificants a Catalunya de l'ICO a sota)

Vicent Esteller Turlo va observar un exemplar d'aquesta espècie al Carrer Santa Eulàlia, prop el pont 'de la Vanguard', al costat de l'esglesia de Santa Eulàlia, el 22 d'abril de 2013. Aquesta observació cau en el moment de màxima arribada de l'espècie a Catalunya com es pot despendre del mapa que a sota recull es observacions de 2013 registrades al portal ornitho.cat on els tons grocs corresponen a observacions primaverals, en pas fora de les localitats on nia (compareu amb el mapa de dalt) i els més vermellosos a indrets on nidificat l'espècie. La cita de l'Hospitalet encara no hi surt representada.

Una nova espècie, doncs, que s'afegirà al catàleg de l'avifauna de L'Hospitalet de Llobregat.

Una espècie en perill d'extinció visita L'Hospitalet

Morell xocolater Aythya nyroca ♀. Riu Llobregat entre ponts, 12.1.2013 © R.Gutiérrez

El morell xocolater (Aythya nyroca) és un ànec cabussador molt escàs a la Península, on a l'estat espanyol és declarat en perill d'extinció d'acord amb el Real Decreto 139/2011, de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y del Catálogo Español de Especies Amenazadas.

A Catalunya no nia i són ben pocs exemplars els que es presenten a l'hivern associats a d'altres morells, ànecs tots ells cabussadors. Entre el 10 i el 20 de gener de 2013 s'està efectuant el cens hivernal d'ocells a tot Europa i per tant a Catalunya també. Que se sàpigui, el gener de 2013 s'han detectat de moment dos exemplars purs i un híbrid a la Sèquia Major de Vila-Seca, Tarragona (M.Pauly, R.Gutiérrez,C.García et al) i quatre al delta del Llobregat (un mascle i tres femelles, F.López), una de les quals va ser vista el 9 de gener de 2013 al riu, entre els ponts de Mercabarna i el del tren AVE, al municipi d'El Prat de Llobregat.

Justament deu ser aquesta mateixa femella la que s'ha observat el dia 12 de gener de 2013 al riu, prop el pont de la C-31 (José García Moreno), ja dins el terme de L'Hospitalet, on ha pogut ser fotografiada en una breu observació posterior (R.Gutiérrez).

Es tracta de la primera cita de l'espècie per a la ciutat i espècie nº 159 citada a la ciutat amb el valor afegit de tractar-se d'una espècie declarada en perill d'extinció i que ve a reafirmar la vàlua de la marina hospitalenca com a part de la IBA Delta del Llobregat, espai d'interès internacional recentment reconegut.


Per acabar d'arrodonir la jornada, hem detectat a la riba del riu una boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), espècie protegida i catalogada de vulnerable a l'extinció per part de l'esborrany de catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya que va sortir a informació pública en el seu dia. És l'espècie 160 del catàleg de la ciutat i una altra espècie molt valuosa de les zones humides litorals del delta del Llobregat.

Amb les observacions d'avui, el llistat del Big Year 2013 a L'Hospitalet puja a 55 espècies ja: s'ha observat un 34,75% del catàleg de l'avifauna local en els primers dotze dies de l'any!

Falciot pàl·lid (Apus pallidus), nova espècie d'ocell citada a L'Hospitalet

Falciot pàl·lid (Apus pallidus) com l'observat el 3.8.2012 a L'Hospitalet (Penyíscola, Castelló, 22.7.2010 © R.Gutiérrez)

El dia 3.8.2012 s'ha observat un adult de falciot pàl·lid (Apus pallidus) [en castellà: vencejo pálido] sobrevolant la zona agrícola de cal Trabal, a L'Hospitalet (Ricard Gutiérrez). La mateixa zona acollia a primera hora certa activitat d'apodiformes, amb uns pocs  ballesters (Apus melba) i al menys dos falciots comuns (Apus apus), ambdues espècies nidificants a la ciutat.

Preferència altitudinal del falciot pàl·lid (Font: SIOC)

El falciot pàl·lid és una espècie típicament litoral pròpia per exemple dels penya-segats litorals com els del Garraf i no ha estat citat fins ara a la ciutat ni al seu catàleg faunístic (descarregeu-lo aquí en pdf).


Ocupa fins un màxim de 600 metres d'alçada amb la seva preferència situada entre els 0 i 200 metres (font: SIOC) i tampoc és massa freqüent a la resta del delta del Llobregat del qual la zona de cal Trabal en forma part.

Mapa de distribució del falciot pàl·lid a Catalunya (Font: SIOC)

Així per exemple, analitzant les dades de falciot pàl·lid del portal ornitho.cat corresponents a la comarca del Baix Llobregat dels anys 2010 a 2012 (figura) es veu com l'espècie arriba abans que el seu parent el falciot negre i ja durant el febrer però sobretot el març es veuen exemplars. Malgrat no és una espècie que nïi abundantment a la comarca, els mesos de març i abril és quan més observacions es registren i ja ben bé desapareix durant l'estiu. La cita del novembre és gairebé d'hivernada i podria correspondre als darrers exemplars en marxar cap a l'Africa.

Cites 2010-2012 de falciot pàl·lid al portal ornitho.cat corresponents a la comarca del Baix Llobregat (el·laboració pròpia)

La present observació cal emmarcarla bé en els moviments d'alimentació en zones riques en insectes com passa amb cal Trabal i que fan els adults nidificants en contrades properes com el Garraf. Moviments migratoris primerencs foren poc probables en una època en la que els nius del litoral català encara poden tenir polls que han de ser alimentats pels pares.Una nova adició a l'avifauna local que també demostra el refugi de biodiversitat que aquesta zona natural i agrícola acull.


Resumen. Vencejo pálido (Apus pallidus), nueva especie de ave para L'Hospitalet. El día 3.8.2012 se ha observado un adulto de vencejo pálido sobre la zona de cal Trabal, geológicamente correspondiente al delta del Llobregat. El ave iba asociada a un grupo reducido de Apus melba y Apus apus. En Catalunya se trata de una especie litoral cuyas poblaciones nidificantes más próximas se encuentran en el macizo del Garraf, al sur de la ciudad. Siendo poco abundante en la comarca vecina del Baix Llobregat (gráfica) donde se observa sobre todo al llegar en migración, la presente cita estival debe de considerarse como la de un adulto dispersivo en un desplazamiento para alimentarse de insectos como los que pueblan la zona agrícola de L'Hospitalet y que una vez más, contribuye con nuevas especies de aves para el catálogo de la ciudad.

Agapornis de Namíbia, nova espècie exòtica per a L'Hospitalet

Agapornis roseicollis. Sant Josep, L'Hospitalet de Llobregat, 14.6.2011 ©Helena Arbonés

La dita de Sir Francis Bacon, 'Si la montaña no viene a Mahoma, Mahoma irá a la montaña' però al revés, sembla adient en aquest cas. Sí que ha vingut la muntanya. El 14.6.2011 s'ha afegit una nova espècie d'ocell exòtic al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de Llobregat. Al riu? No. A cal Trabal? No. A la marina? Tampoc. Al meu balcó!

Un exemplar adult d'Agapornis de Namíbia (Agapornis roseicollis) va ser fotografiat el migdia del 14.6.2011 a un balcó del barri de Sant Josep (Helena Arbonés). Podeu observar un parell de fotos adjuntes. Malgrat aquesta espècie de simpàtic lloro 'inseparable' ja havia estat observada de forma ocasional prèviament en llibertat a Catalunya i sense que es tingui constància de la seva eventual reproducció la present cita, al balcó d'aquest qui us escriu, és la primera que es coneix per a L'Hospitalet de Llobregat.

Aquest lloro de petita mida es distribueix de forma natural entre Angola i Sudàfrica. De 15-18 cm té un carpó blavós lluent i cua curta, amb un disseny facial característic de color rosaci i front vermella que contrastat amb el bec groguenc i l'anell ocular blanc. És una espècie típicament mantiguda en captivitat, des d'on s'haurà escapat i arribat a Sant Josep.

Un cas clar de com si no vas a veure ocells, els ocells venen a veure't...

Agapornis roseicollis. Sant Josep, L'Hospitalet de Llobregat, 14.6.2011 ©Helena Arbonés