Això també és L'Hospitalet (de Llobregat)

Fa un temps, a un altre lloc, vaig emprar aquesta imatge, o una de semblant, per denunciar l'estat de conservació d'un espai públic en el límit sud del terme municipal: els voltants de la bassa de la Torre Gran i l'espai que era l'antic dipòsit municipal de vehicles. Després d'un important ressò mediàtic, es va aconseguir que es netegés.

No obstant això, la deixadesa i l'escassíssim interès en aquesta zona (potser només la visitem un grapat de persones, la meitat de fora de la ciutat), fa que sigui la veritable catifa sota la qual es pot amagar tota la porqueria que altres van abocant. Siguin restes de cable de coure pelat, residus inerts de tota mena i fins i tot el que sembla ja un habitatge precari. Us adjunto quatre fotos.

7.5.2014 Cada setmana s'hi acumula més porqueria

7.5.2014 Porqueria de diferent etiologia i procedència dins el terme municipal de L'Hospitalet de Llobregat

7.5.2014 Presumible habitatge il·legal

7.5.2014 TasMar ja és dins la Zona Franca de Barcelona

7.5.2014 L'hotel Hesperia Tower i la Torre gran al fons

7.5.2014. La Plaça Europa al fons

Val que ha de passar per la zona la tan cacarejada 'autopista de camions'. Val que tampoc és el paisatge més maco del món. Però és part del terme municipal. Igual que la tan lloada plaça Europa. I a més, com es veu més avall, espècies protegides, les úniques aquàtiques de tot el terme, s'hi refugien al costat i ara mateix estan niant.

Corriol petit Charadrius dubius femella covant a la Torre Gran, L'Hospitalet, 7.5.2014. La postura evidencia que ja te polls petits.

Potser algú pensa que contribuint-hi a una propera iniciativa internacional de netejar un riu (un riu que continuarà portant sòlids en suspensió i altres) ja hem fet la feina. Equivocats estem.

A mi, particularment, no m'agrada viure en una ciutat que sembla renegar del seu passat (el que ha costat que encara no s'hagi destruït la marina de L'Hospitalet, subratllo 'encara'); que viu d'esquenes als seus darrers restes de natura, ergo història natural -alguns rellevants a nivell català, no únicament municipal-, i que a sobre no l'importa tenir la brutícia sota la catifa. Aquesta és la realitat que tenim. Tot i els desinteressats (sí, desinteressats, no tothom pot dir el mateix) esforços de divulgar el que ens queda de natura aquí. A canvi de res. Bé, incorrecte: d'emprenyar-me cada cop que el munt de deixalles puja i ningú no fa res, malgrat l'autoritat competent estigui al cas.

Cada cop que passi per la Rambla, carrer Major o plaça Europa pensaré si quedarien bé aquests munts de deixalles escampats allà. Eh que no? Doncs allà on són escampats també es troben dins L'Hospitalet. De Llobregat, sigui dit de pas.

No s'hi val netejar i amagar sota la catifa!

Mentrestant, a veure si volen els pollets dels corriols. Si més no tenir l'esperança d'alguna bona notícia.

Un resum del 2013

Ahir va acabar l'any 2013. Ha hagut 33 entrades d'aquest bloc durant el passat any per 20 el 2012 i 23 el 2011. Des del punt de vista de la natura a la ciutat es podrien establir alguns elements que podrien resumir el que ha estat l'any.



Quant a conservació de la natura que ens resta, tenim els següents fronts oberts:

Cal Trabal, 2013 © Ricard Gutiérrez

• La zona agrícola de cal Trabal segueix com estava, és a dir, sense urbanitzar. Però també sense conservar. El 15 de gener de 2013 ja feiem una entrada dient com estava la zona de l'accés al riu. L'Ajuntament no ha deixat de fer moviments per determinar la finalitat urbanística de la zona i els membres de la plataforma Salvem la Zona Agricolha, han mantingut algunes reunions durant l'any. Finalment, sembla que podria obrir-se un horitzó de cert optimisme, per confirmar, tal i com explicàvem el passat desembre. Ara bé, caldrà veure què vol dir això si s'aprofitarà l'oportunitat que es genera per donar a conèixer també el patrimoni natural de la zona més enllà de la simple conservació del mateix.

 

Bernat pescaire al riu, tardor 2013

• El riu Llobregat ha recuperat aparentment una certa qualitat a les seves aigües, fet que ha permès la presència de molts peixos a temporades (com ara el passat desembre, amb ocells piscívors inclosos). Ara bé, la part al sud de la C-31 és de difícil accés i els accesos des de Bellvitge de la 'part nord' són millorables i potenciables, ja que hi ha veritables micro 'oasis' naturals en les peces de vegetació que queden entre mig. Per contra hem detectat la desaparició d'algunes espècies de la zona com ara les aloses (Alauda arvensis) hivernants, a causa de la freqüentació humana que inclou -accedint-hi per la banda d'El Prat- gent que fins i tot hi juga al golf, impedint la presència d'aquesta fauna. Fora desitjable articular alguna figura de protecció com a espai natural de protecció especial vist l'interès de la zona per a la fauna, incloent-hi espècies protegides diverses.

 

• La zona de la Torre Gran és el gran repte de futur. De gestió ara municipal cal aprofitar-la per a generar un espai útil per a la fauna i també el seu gaudi. Cal crear zones inundables, acords amb la finalitat última de l'equipament, i millorar la salubritat de la zona. En aquest sentit, cal retirar i impedir els abocaments de deixalles, fustes o restes diverses que es produeixen a la zona accedint-hi des de la Zona Franca. L'únic lloc amb làmina d'aigua del terme municipal i que ha produït moltíssimes observacions d'interès aquest passat any no pot restar en aquest estat d'abandonament.

  

• Quant als parcs urbans fora desitjable repassar l'estat de les caixes-niu que hi ha, de les que moltes són mal col·locades -es nota que no es coneixen els hàbits dels ocells per a les quals van destinades - i d'altres simplement destruïdes. Sobre si circular per un parc urbà esdevé una prova de slalom evitant de trepitjar excrements de gos no parlarem massa: els mateixos usuaris de gossos haurien d'entendre que els parcs no són llocs d'anar a fer les seves necessitats a l'ample, sinó llocs per al gaudi de tothom. I que hi ha indrets adequats, dins els parcs, per a aquestes finalitats excretores.

Aegithalos caudatus. Parc de les Planes, 2013 © Ricard Gutiérrez

  
 Quant al catàleg de la fauna de la ciutat:

• Al riu hi ha peixos, si més no d'aigua dolça i eurihalins.
• No hem detectat ni un amfibi dins el terme municipal el 2013 i els rèptils han estat molt escassos, essencialment dragons Tarentola mauretanica.
• De mamifers hi ha hagut observacions frequents de conill Oryctolagus cuniculus i rastres d'altres com ara el porc senglar Sus scrofa, rats penats a banda.
• Quant als ocells, s'ha afegit el 2013 un total de nou espècies al catàleg de l'avifauna de la ciutat, la segona versió del qual està online aquí. Les espècies afegides són:

• Morell xocolater (un hivernant escàs al Llobregat, el gener al riu)
• Bec de serra mitjà (una altra anàtida escassa, el desembre al riu)
• Agró blanc (una ardeida escassa al Llobregat, el desembre al riu)
• Voltor negre (un divagant, l'octubre, sobrevolant el centre de la ciutat)
• Àguila cridanera (un àguila oriental considerada raresa, el desembre al riu)
• Cucut reial (una cita antiga de 2004 coneguda l'agost)
• Merla roquera (l'abril, en migració a Santa Eulàlia)
• Boscarla mostatxuda (una espècie escassa, el gener, al riu)
• Mosquiter pàl·lid (l'abril, en migració per Bellvitge i la zona agrícola)

Mergus serrator. Riu Llobregat, 31.12.2013 © Ricard Gutiérrez

• Aquestes addicions tenen a veure en bona mesura en la celebració del 'Big Year 2013' dins el terme municipal amb l'objectiu de palesar la riquesa de la fauna d'una zona a priori 'poc favorable' com és L'Hospitalet, mancada de grans espais naturals.L'objectiu s'ha cobert malgrat que no s'ha arribat, per poc, a la xifra de 100 espècies plantejada inicialment com a repte. Això vol dir que és difícil observar-hi fauna a la ciutat llevat dels llocs a dalt esmentats on hi ha la diversitat que els pertoca amb, això sí, l'afegiment d'alguna raresa o espècie escassa de tant en tant. Han faltat espècies com els rapinyaires nocturns o les aloses que fins fa poc eren a la zona agrícola i el riu. Hem vist coses noves, tal i com s'ha dit. Veurem què ens depara el 2014!

Ànec griset i còlit gris, novetats pel #BY2013 a L'Hospitalet

Anas strepera . Riu entre ponts, 9.5.2013 © Ricard Gutiérrez

 
El 9.5.2013, tornant de fer feines per altres contrades del país hem donat un petit volt per la Torre Gran i el riu entre ponts. Poca animació: la part inundable de la Torre Gran cada cop sembla més el bosc dels tamarius. I hi havia dos cavalls. A la part amb aigua sí que hi havia dos parelles de corriol petit (el niu que deiem l'anterior entrada s'ha perdut) i una de cames-llargues. La brutícia de l'entorn però ho comença a ofegar tot.

Què ningú sap que la cames-llargues és una espècie vulnerable a l'extinció a Catalunya  i per tant infinitament més amenaçada que el falcó pelegrí (també protegit però no amenaçat) amb el que el consistori municipal s'està gastant diners? No podríem dedicar els diners que hi hagi a les espècies més amenaçades o els hàbitats que més ho necessiten? ....

Al riu, encara molt crescut, una de les dues sorpreses de la tarda: una parella d'ànecs grisets, el mascle en eclipsi ja, nedant per la vora del riu. S'ha pogut fer una foto amb la tècnica del digiscoping. Poca cosa més. De tornada, un parell de migrants a l'erm de l'antic dipòsit de vehicles (ara dipòsit de runes i abocaments): còlit gris (nou pel gran any o 'big year' #BY2013) i un bitxac rogenc. Comença a afluixar el pas.

Riu Llobregat a L’Hospitalet (entre ponts)

 

1 Oreneta vulgar  

1 Rossinyol bord  

1 Trist  

1 Polla d'aigua  

2 Ànecs grisets  

Bassa de la Torre Gran

 

1 Trist  

≥2 Pardals xarrecs  

≥10 Pardals comuns  

≥5 Gavians argentats  

≥3 Estornells vulgars  

1 Rossinyol  

4 Coloms roquers  

1 Cotorreta de pit gris  

1 Verdum  

≥8 Gafarrons  

1 Bitxac rogenc  

1 Còlit gris  

2 Cames llargues  

4 Corriols petits  

#BY2013: neu, gralles i gratapalles

  

La nit del 22 al 23.2.2013 havia de nevar a cotes baixes a Catalunya, potser arribant a Barcelona i rodalia. Els nens s'anaven a dormir a la ciutat demanant als pares si nevaria a L'Hospitalet. Els cinc o sis graus de la nit no feien pensar que l'aigua nocturna esdevingués neu com la de fa uns pocs anys. Però a les muntanyes de la rodalia sí nevaba. I el paisatge blanc es va estendre per bona part de Catalunya, inclosa la rodalia de L'Hospitalet. Quina dita tenen els pescadors? 'mar revuelta, ganancia de pescadores'... doncs més o menys el mateix pels ornitolegs: mal temps a les muntanyes, ocells que baixen cap a la plana. Així que, tot i la pluja i els 5ºC, cap a la Torre Gran i el riu el dia 23.2 a veure si afegíem alguna cosa a la llista del 'Gran any' (#BY2013). I no una sinó tres vam afegir...

 

Des de la Torre Gran, ocupada per un grup de gent, Sant Pere Màrtir oferia una visió força diferent de l'habitual. Només arribar a la zona, amb clots a la zona de la bassa de laminació, quatre tords (Turdus philomelos) ja van donar a entendre que, efectivament, cert moviment cap a contrades litorals havia ocorregut aquella nit. De sobte una veu familar. Una gralla? Quant de temps feia que no veia una gralla a LH? Sï. Una gralla estava aturada en un pal de la llum a prop el riu. Ràpid òptica i càmera i queda immortalitzada, qui sap si per primer cop, la presència de la gralla a la ciutat. Una espècie més pel Big Year!

 

Gralla Corvus monedula Torre Gran 23.2.2013

Gralla Corvus monedula Torre Gran 23.2.2013

El riu portava força aigua i, de color vermellós pels fangs arrossegats, feia honor al seu nom llatí donat pels romans: 'Rubricatus' o riu vermell. A causa de l'alt nivell els ocells que hi havia (bàsicament espècies que hi niaran com collverds o fotges i polles) estaven prop l'illeta central del riu 'entre ponts'. Algun corbmarí gros anava amunt i avall i un martinet blanc intentava pescar alguna cosa que dur-se al bec. Aigües avall, ja al terme d'El Prat, gavines rialleres i una tardana femella de morell caproig. Cap fredeluga de les que havíem vist la darrera visita: ja han marxat cap a centre i nord d'Europa! Aquests dies de la segona-tercera desena de febrer marquen la migració al nord d'aquesta espècie de la qual a primers de març en quedaran ben poques a Catalunya. Un reclam familiar a les canyes de la vora del riu i després als pocs arbres que hi havia va delatar la presència de no una sinó tres mallerengues blaves, espècie escassa a l'hivern al delta i que havia estat observada abans aquest hivern a la vora del riu. Un altre ocell que sortia de la Torre Gran i anava al riu va resultar ser un mascle de repicatalons, espècie escassa a L'Hospitalet i nova pel #BY2013 (la seixanta!). No anava malament el matí.

Mallerenga blava Cyanistes caeruleus Torre Gran 23.2.2013

Fotges (Fulica atra) i martinet blanc (Egretta garzetta). Riu entre ponts, 23.2.2013

Corbmarí gros Phalacrocorax carbo. Riu entre ponts, 23.2.2013

De retorn a la Torre Gran un tord fugisser va donar la impressió de ser gris. Podria haver estat una griva cerdana, que fora primera cita per a #LH, però no es va relocalitzar i deixarem aquesta breu observació 'en conserva' fins una altra ocasió. El que si hi havia era força passeriformes aprofitant-se dels tolls de la zona inundable de la Torre Gran: pinsans, pardals xàrrecs, caderneres, estornells, algún tord més i amb tot aquest grup, un gratapalles femella, espècie escassa també a la zona i que vam poder fotografiar des del vehicle. Un trist reclamant va constituir l'espècie 61 pel #BY2013.

Cadernera Carduelis carduelis Torre Gran 23.2.2013

Gratapalles ♀ Emberiza cirlus Torre Gran, 23.2.2013

Algunes vegades un té la sensació de jugar-se el físic anant a veure fauna per algunes zones de la ciutat. La deixadesa d'algunes d'aquestes zones també casa amb el qualificatiu de 'periurbanes' i en part és darrera el fet que encara hi hagi fauna que requereix de certa tranquil·litat. Però sembla ser que la gestió de la Torre Gran i el riu ara depèn de l'Ajuntament de L'Hospitalet. No estaria de més donar-hi un cop d'ull a la biodiversitat que estem mirant de mostrar en aquest bloc per adonar-se de l'oportunitat que la mínima preservació o adequació de tot aquest conjunt d'espais representa per una ciutat que té l'estigma de ser una de les més densament poblades del món. Però que encara té natura no únicament a prop seu, sinó també dins els seus límits.

Per acabar, 'Mar revuelto, ganancia de pescadores' deiem ... 60,6% dels ocells vistos el 2013 a #LH en un sol dia i un sol lloc. Certament una dita molt adequada també per als naturalistes urbans.

 

Llistat d'espècies observades 

Observador: R.Gutiérrez

n Nombre mínim d'exemplars (+, mínim o indeterminat)

R Riu entre ponts

T Torre Gran

1. Ànec collverd Anas platyrhynchos 5 R
2. Morell de cap roig Aythya ferina  1R
   
3. Cabusset Tachybaptus ruficollis 1R
4. Corb marí gros Phalacrocorax carbo 1R
5. Esplugabous Bubulcus ibis 1T
6. Martinet blanc Egretta garzetta 1R
7. Bernat pescaire Ardea cinerea 2R
8. Polla d'aigua Gallinula chloropus 4R
9. Fotja vulgar Fulica atra 13R
10. Xivita Tringa ochropus 1T
11. Xivitona Actitis hypoleucos 1R
12. Gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus +60R
13. Gavià argentat Larus michahellis +5T
14. Colom roquer Columba livia +T +R
15. Tórtora turca Streptopelia decaocto 1T
16. Cotorreta de pit gris Myiopsitta monachus 3T
17. Titella Anthus pratensis +6T
18. Cuereta torrentera Motacilla cinerea 1R
19. Cuereta blanca Motacilla alba 1T 1R
20. Pit-roig Erithacus rubecula +4T 1R
21. Bitxac comú Saxicola rubicola 1T
22. Tord comú Turdus philomelos +6T 1R
23. Rossinyol bord Cettia cetti 2R
24. Trist Cisticola juncidis 1T
25. Tallarol capnegre Sylvia melanocephala 2T
26. Mallerenga blava Cyanistes caeruleus 3R
27. Garsa Pica pica +3R
28. Gralla Corvus monedula 1T
29. Estornell vulgar Sturnus vulgaris +T
30. Pardal comú Passer domesticus +T
31. Pardal xarrec Passer montanus +10T
32. Pinsà comú Fringilla coelebs +12T
33. Gafarró Serinus serinus +8T
34. Cadernera Carduelis carduelis +10T
35. Lluer Carduelis spinus 1R
36. Gratapalles Emberiza cirlus 1♀T
37. Repicatalons Emberiza schoeniclus 1♂R 1♂T

Nova estratègia europea de conservació de la biodiversitat: comencem des de casa nostra

Cal Trabal, L'Hospitalet de Llobregat © Ricard Gutiérrez

El bloc Naturaleza Cantabrica dels nostres amics del nord ibèric publica una interessant entrada que es fa ressó de l'editorial del diari anglès 'The Guardian' del 9.5.2011 i de l'estratègia de conservació de la biodiversitat que ha adoptat recentment la Comissió Europea, un resum de la qual en castellà teniu aquí i l'accés a tota la informació en anglès teniu aquí.

Resulta que mentre que a L'Hospitalet de Llobregat hi ha gent que s'entesta en destruir el que ens queda de natura, la zona agrícola de cal Trabal, la corrent generalitzada d'opinió i legislativa a nivell comunitari avança en sentit contrari.

La Comissió Europea es proposa com a objectius a partir d'ara mateix:

• Intensificar els esforços per a protegir les espècies i els hàbitats
• Mantenir i restaurar els ecosistemes i els seus serveis
• Vincular els objectius de biodiversitat als àmbits polítics de la UE més adequats: agricultura, silvicultura i pesca.
• Lluitar contra les espècies exòtiques invasores
• Intensificar la contribució de la UE per a evitar la pèrdua de biodiversitat a tot el món.

És a dir, traduït a escala local:

• Que cal protegir les espècies i els hàbitats que ens queden
  
• Que cal mantenir i restaurar els ecosistemes que tenim i allò que produeixen
  
• Que hem de lligar aquests objectius de biodiversitat a altres àmbits com l'agricultura o l'educació ambiental.
  
• Que hem de lluitar contra les espècies exòtiques invasores
• I que podem arribar a rebre fons de l'Unió Europea per a aquestes finalitats.
  

Però s'han assabentat de tot això els que ens dirigeixen?


Com diu el bloc de Naturaleza Cantábrica, traduint el paràgraf final del Guardian:

Inevitablemente, aquellos críticos que hasta ahora no condenaron a Bruselas por el fracaso de sus políticas de biodiversidad, no se preocuparán ahora por las libélulas, los sapos y las hepáticas, mientras que la economía se estanca y las industrias se colapsan. Esto es un error. Europa podrá proponer, pero son los estados los que deben aplicar las medidas. Y aunque el coste de conservar la biodiversidad pueda ser considerable, el precio por no hacerlo puede ser verdaderamente terrible.


És a dir: prou de destruir zones naturals, tothom hem de posar de la nostra part perquè altrament pagarem les conseqüències. Ho diu un diari internacional de prestigi. Ho diu la Comissió Europea. I ho diem molts a nivell local. La zona de Cal Trabal, la zona agrícola de L'Hospitalet de Llobregat, acull el 87% de la nostra biodiversitat. Els números canten. Les directrius són clares. No fer cas al que t'estan dient des de tot arreu només et condemnarà al fracàs absolut. A enterrar el nostre futur. I el dels nostres descendents. I contribuir a dilapidar el futur d'aquest planeta.

Tinc un somni

Imatge de Google Earth 2008 . Al sud, travesia industrial i Bellvitge, a l'esquerra Av.Fabregada i a la dreta C.Miquel Romeu, L'Hospitalet

OPINIÓ

El 28 d'agost de 1963, uns mesos abans que neixés jo a Santa Eulàlia, Martin Luther King Jr. va pronunciar un cèlebre discurs a Washington sobre els drets de la igualtat entre races i sobre el final de la discriminació. Va dir aquella cèlebre frase 'I have a dream' (tinc un somni). Realment l'argumentari al respecte és encara molt vigent i no cal anar gaire lluny per veure llocs on encara fa falta feina al respecte. Però en aquest post volia opinar sobre una idea que vaig tenir fa tres anys i que encara, per a mi, però també per altra gent, és un somni. Un somni que potser s'hauria de fer realitat un dia: el de la igualtat entre ciutats, entre territoris i que una ciutat com la nostra pugui estar orgullosa d'algun espai que pugui recuperar tal i com Barcelona ha recuperat el seu front marítim, o municipis veïns l'accés al riu Llobregat.


A L'Hospitalet tenim una zona industrial amb solars abandonats entre Bellvitge, Sant Josep i el Centre. Aquesta gran zona és un altra barrera, com ho són les vies del tren també, entre els barris de la ciutat. Va essent hora de treure aquestes barreres. I perquè no mirem què podria passar si es canviés de lloc una part de la zona industrial i féssim un gran parc?


Aquesta extensió de zona verda 'potencial' és la que l'anterior Ajuntament (ara hi ha eleccions i ja veurem què passarà) volia 'regalar' al municipi del costat per tal d'urbanitzar cal Trabal i tota la zona agrícola. En comptes d'això, de regalar zones verdes en un municipi que és dels més densament poblats del món, perquè no invertir esforços en fer un gran parc central, com si de New York es tractés on les veïnes i els veïns poguéssim anar a passejar, a anar en bici, a mirar ocells o fins i tot a remar a un llac? El lloc hi és. Ens pertoca aquest volum, aquesta quota, de zones verdes i no volem que les regalin a ningú. Un lloc així fora un indret privilegiat per a l'educació ambiental. I la cohesió social. Us he preparat dues imatges, una real del google earth de fa tres anys i una altra del que podria ser...

Imatge de Google Earth 2008 modificada amb Photoshop . Al sud, Travessia Industrial i Bellvitge, a l'esquerra Av.Fabregada i a la dreta C.Miquel Romeu, L'Hospitalet © Ricard Gutiérrez

Jo un dia, quan tenia 17 anys, vaig somiar que salvaríem el delta del Llobregat. I m'he passat 30 anys lluitant per aconseguir-ho. Al menys en part. Ara torno a somiar amb aquest parc central.

A veure si no passen trenta anys més. Per fer coses primer calen idees. Després ja es troba el camí per fer-les realitat. Qui s'apunta?