Bec de corall senegalès: primera evidència de cria segura a la ciutat

 

Polls de bec de corall senegalès a la Marina de la ciutat, 16.11.2024 © Ricard Gutiérrez

El 16 de novembre de 2024 vàrem observar 7 exemplars de bec de corall senegalès (Estrilda astrild) a la Bassa de la Torre Gran (llistat a eBird https://ebird.org/checklist/S202626511 ). No és però la primera cita d’aquesta espècie a la ciutat:

Com a exemple, al portal eBird hem introduït 17 observacions amb un total de 180 individus entre el 19 de gener de 2017 i el 16 de novembre de 2024. Els recomptes màxims van ser de 60 exemplars el 5 de gener de 2021 i de 45 el 7 de gener de 2021 a un erm del carrer Botànica. Un altre grup significatiu va ser el de 15 exemplars el 19 de gener de 2017 a Cal Trabal. El 2024 s’observa per primer cop a la Bassa de la Torre Gran: 4 exemplars el 17.7.2024 i 5 el 5.10.2024, amb 7 el 16.11.2024. Anteriorment havia estat citat al riu Llobregat (des del 2020) i a partir del 2022 es veuen exemplars aïllats pel casc urbà de la ciutat.

La novetat de la cita del novembre de 2024 és que, amb tota probabilitat, es tracta de la primera evidència de reproducció comprovada de l’espècie a L’Hospitalet de Llobregat: 4 dels exemplars eren juvenils (observeu a les fotos les ‘boqueres’ blanques a la base del bec, que és negre en els juvenils), que restaven plegats, un al costat de l’altre, en mig d’una de les poques mates de boga que hi ha a la zona. Dos adults es tornaven per la zona per portar-los aliment, el que evidencia que es tractava d’un grup familiar. Aquesta mena d’hàbitat és el típic triat per l’espècie per a reproduir-se a la zona.

 

Polls de bec de corall senegalès a la Marina de la ciutat, 16.11.2024 © Ricard Gutiérrez

Pollets el novembre?

El bec de corall senegalès nia a la tardor i s’ha citat com a reproductor tant a la part del Baix Llobregat del Delta del Llobregat com al municipi de Barcelona, on l’atles dels ocells nidificants a Barcelona estima la població en 30 parelles, alguna d’elles a la propera Zona Franca (Anton et al 2017). Aquesta espècie africana assilvestrada i amb poblacions autosuficients a Catalunya és catalogada d’invasora malgrat no se li coneixen interaccions negatives amb altres espècies. La població reproductora va ser avaluada em 500-1000 parelles (SIOC) on s’ha estès per la costa catalana, augmentant entre un 225-575% la seva distribució (vegeu gràfic a la plana del SIOC).

Amb tot, la tendència de la població nidificant, en nombre, és incerta d’acord amb les dades del projecte SOCC i la xifra hivernal que dona l’atles dels ocells hivernants a Catalunya és de 2538-4206 individus (Quesada & Herrando 2011). L’Hospitalet de Llobregat s’afegeix a les localitats amb evidència reproductiva de l’espècie.

 

Referències

• Anton, M. Herrando, S., García, D., Ferrer, X. & Cebrián, R. 2017. Atles dels ocells nidificants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona/ICO/UB/Zoo. Barcelona.
• Quesada, J. & Herrando, S. 2011 Bec de corall senegalès Estrilda astrild .In Herrando, S., Brotons, L., Estrada, J., Guallar, S. & Anton, M.(eds). 2011 Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. ICO/Lynx Edicions. Barcelona.

 

La cames-llargues (Himantopus himantopus) torna a niar a L'Hospitalet de Llobregat

Es tracta del segon cas de cria després de l'èxit de la nidificació el 2020.

Una parella ha tirat endavant dos polls a la bassa de la Torre Gran

La visita rutinària a la Torre Gran el 17.7.2024 va comportar diferents sorpreses. En primer lloc (figures), l'extensió de la boga (Typha sp), que donava un cert component de naturalització a aquesta infraestructura hidràulica que, amb tot, és la làmina d'aigua més interessant del municipi i probablement una de les més rellevants del Barcelonès. A les bogues, diferents odonats entre ells la deltaica Sympethrum fonscolombii, de tons vermellosos o grocs.

De l'altra banda, l'extensió de la zona amb aigua essent com era mitjans de juliol, fet que ha possibilitat per segon cop (l'anterior el 2020) la nidificació de la cames-llargues (Himantopus himantopus) i també la presència d'una parella reproductora de corriol petit (Charadrius dubius) entre d'altres espècies.

A dalt: familia de cames-llargues a la Torre Gran, a sota adult fent el típic 'display' anti-depredadors davant la meva arribada (Fotos: mòbil Samsung a 4x).

Teniu una revisió de l'estatus de la cames-llargues a L'Hospitalet a l'entrada d'aquest blog de la cria de 2020. Curiosament, com en aquella ocasió, també s'ha observat avui un exemplar de polla d'aigua (Gallinula chloropus) i s'ha confirmat la nidificació de la cuereta blanca (Motacilla alba) a la zona.

A Catalunya només hi nien 1700-2300 parelles (www.sioc.cat) i té una distribucíó molt reduïda, amb molts efectius al Delta de l'Ebre. Amb tot és la única parella nidificant al Barcelonès sud i, si no ha niat cap al Besòs, de tota la comarca. Una raó més per valoritzar aquesta zona.

Puputs urbanes

Puputs (adult i poll). L'Hospitalet de Llobregat, 15.4.2022 © Ricard Gutiérrez

 

'Hi ha una puput rondant per la farola aquesta d'aquí baix'. 'S'atura per allà o a una d'aquestes baranes i entra a aquell forat de ventilació d'aquella casa'. Josep Arbonés està acostumat a reconèixer les puputs (Upupa epops). No són rares al seu poble natal de les Garrigues i el reclam trisil·làbic 'pu-pu-put' forma part de la banda sonora de molts ambients rurals de Catalunya. El que potser no s'imaginava era trobar un niu no al poble, sinó des del balcó de casa seva a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat, la segona més poblada de Catalunya.

La puput (abubilla en castellà) és un ocell de mida mitjana caracteritzat pel seu bec corbat però sobre tot per la cresta eréctil de plomes marró vermellós amb punta negra. En vol destaquen molt les ales de disseny blanc i negre. Totes aquestes característiques el fan un ocell inconfusible. 

A Catalunya presenta una tendència a la baixa entre 1975 i 2018 del 3-8% particularment a causa de l'abandonament de zones agrícoles i la densificació del bosc. Localment es veuen diferències a Catalunya, amb les comarques de la plana de Lleida que guanyen efectius mentre que desapareix d'àrees com parts del Pirineu però també la costa central, en especial Barcelonès, Baix Llobregat i Garraf (Atles dels ocells nidificants de Catalunya 2015-2018). Amb tot a la veïna ciutat de Barcelona hi nien unes 30 parelles, especialment a l'entorn de Collserola, Montjuïc i els Tres Turons (Atles dels Ocells Nidificants de Barcelona). A la ciutat comptal penetra en els barris de Gràcia, Nou Barris i Les Corts on nia a forats d'edificis.

Un cas semblant és aquest del barri de Sant Josep, a L'Hospitalet de Llobregat, on l'espècie és regular (tot i que escassa) durant tot l'any a l'entorn dels parcs principals i la marina de la ciutat. Una parella ha establert niu el 2022 a un forat de ventilació de l'Avinguda Josep Tarradellas, on en data 15 d'abril s'observava un poll ja crescut demanant menjar als seus progenitors, que li ho portaven cada 5-8 minuts a migdia d'aquella data (observació pròpia).

Puputs (adult i poll). L'Hospitalet de Llobregat, 15.4.2022 © Ricard Gutiérrez

 

L'entorn urbà ofereix garanties d'èxit reproductiu en una ciutat mancada d'arbres vells. Els adults però, s'havien de desplaçar a cercar cucs i larves per alimentar el poll visible fins els propers parcs de la Serp i de les Planes, en una sèrie de desplaçaments que passaven desapercebuts per a la majoria de la població. Excepte per als veterans i experimentats ulls del Josep. 

La gestió dels edificis passa també per la preservació de l'hàbitat d'espècies beneficioses com els falciots, ballesters, ratpenats o ara també la puput. Convé recordar que, siguin on siguin, les espècies protegides han de ser conservades i fora convenient que els ajuntaments prenguin consciència d'aquest fet.

Poll de puput al niu. L'Hospitalet de Llobregat, 15.4.2022 © Ricard Gutiérrez

 

Urban Hoopoes. A nest of Hoppoes with at least a grown chick was found at downtown L'Hospitalet  de Llobregat, Barcelona on 15 April 2022. The adult was coming every 5-8 minutes to feed the hungry chick. The lack of suitable old trees can bring the hoopoes to search for alternative sites for breeding whilst foraging is conducted at nearby gardens. Urban planning has to respect protected species taking advantage of building holes, such as this one but also being the case of Alpine or Common Swifts amongst others.

Primera nidificació de la cames-llargues (Himantopus himantopus) a L'Hospitalet en el segle XXI

Polls de cames-llargues. Torre Gran. 5.8.2020 (© Ricard Gutiérrez)

El 5.8.2020 s'ha confirmat la nidificació d'una parella de cames-llargues (Himantopus himantopus), en castellà 'cigüeñuela' a la bassa de la Torre Gran, a L'Hospitalet de Llobregat.

Una parella d'adults custodiaven quatre polls ja crescuts, però cuacurts encara i sense aparent habilitat de volar que haurien nidificat a la bassa aprofitant l'alt nivell d'aigua de la mateixa a causa de les elevades pluges de la primavera de 2020 (Ricard Gutiérrez). Les maniobres de display aeri dels adults en delataven el parentiu i l'arrelament a la zona, on havien estat observats ja a mitjans de juny 2010 (Ricard Gutiérrez).

Un dels adults sobrevola la bassa en vols de 'display' per fugir eventuals predadors dels polls (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Adult en vol de 'display' (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Adult menjant sobre el fons de la bassa, en una zona de baixa inundació, on s'ha acumulat vegetació i aliment per ells (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Un dels quatre polls observats. A diferència dels adults les plomes del dors presenten marges marrons i tenen un capell del mateix color (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Les pluges de la primavera 2020 han ocasionat una inundació permanent de l'àrea que ha permès la colonització d'un parell de racons de la zona per bogues (Typha sp) molt freqüentades el dia 5.8.2020 per libel·lules del gènere Sympetrum, de colors vermell i groc, i alguna més gran blava del gènere Anax. Aquestes àrees de vegetació natural haurien servit de refugi per al niu de la cames-llargues, ara ja desdibuixat, així com a recer com a mínim d'exemplars de polla d'aigua (Gallinula chloropus).

Una libel·lula del gènere Sympetrum sobre una boga de la bassa de la Torre Gran (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

La cames-llargues s'havia citat a la zona (per exemple, en aquesta entrada del blog de 2014) i durant la darreria del segle XX havia niat probablement al tram del Llobregat entre el pont de la C-31 i la C-32, per bé que el nombre més elevat de parelles es situava més al nord, però no es coneix cap evidència de cria durant aquests dos decennis del segle XX i probablement sigui de les poques de la comarca del Barcelonès, on també havia niat puntualment al Llobregat a la riba de la Zona Franca durant la construcció del pont de Nelson Mandela.

La cames llargues és una espècie aquàtica de limícola protegida, que nia a pocs indrets de Catalunya com són els aiguamolls litorals i també diferents indrets de la plana de Lleida. La seva presència a la Torre Gran, així com les evidències de naturalització puntual esmentades parlen de les possibilitats que té la zona, situada dins el Delta del Llobregat, per a la conservació a escala local de la fauna d'aiguamoll, particularment en un municipi com L'Hospitalet on hi manquen de forma alarmant les zones naturals i les possibilitats de divulgació del patrimoni natural 'quilòmetre zero'.

Malgrat s'ha netejat un seguit d'abocaments ocorreguts a la zona i s'ha pres mesures per evitar-los en el futur, un projecte d'autopista de camions cap el port encara tenim entès que plana sobre la zona, sobre aquesta parella de cames-llargues, els corriols petits -també presents el dia 5.8.2020- i altres ocells i invertebrats que poblen la zona i que demanen a crits que se'ls tingui en consideració. Fora una bona oportunitat per a la ciutat conservar i gestionar aquesta àrea i així contribuir a la preservació global dels ecosistemes d'aiguamoll com els del delta del Llobregat del que formem part.

Corriol petit a la bassa de la Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 5.8.2020 (© Ricard Gutiérrez)

El gavià argentat s'espandeix com a nidificant a la ciutat de L'Hospitalet

Gavià argentat a Sant Josep 'el coix', un exemplar, mascle sembla, que ha passat tota la temporada al barri (Ricard Gutiérrez)

El gavià argentat (Larus michahellis) és l'espècie de gavina 'gran' que tothom està acostumat a veure per gairebé tot arreu, la ciutat i terme municipal de L'Hospitalet inclosa. Durant l'hivern i part de la resta de l'any nombrosos exemplars, variables en nombre segons els anys però que poden arribar a ser més de 1.100 exemplars, sobrevolen la ciutat per les tardes direcció al mar, a l'entorn del Port de Barcelona, després d'haver-se alimentat a la conca del Llobregat. De fet, part del cens hivernal del port de Barcelona es fa no allà sinó des de la ciutat, al riu, comptabilitzant els exemplars que van direcció mar.

Un altre fenomen és la nidificació. Malgrat tradicionalment associem gavians a penya-segats litorals, fa anys que també nien a les ciutats, com també ho fan altres espècies típiques de penya-segats com són els ballesters o, més recentment, la cotxa fumada.

Al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de 2004, Tomàs  Ballesteros i Artur Degollada van trobar gavians argentats niant en tres quilòmetres quadrats de la ciutat, els marcats en tons verds i violetes a la figura adjunta. El 2019, en repetir aquest mostreig, han trobat gavians nidificants a la major part de la ciutat, a 10 km² de L'Hospitalet.

Distribució del gavià argentat a L'Hospitalet 2004-2019 (Font: elaboració pròpia en base als catàlegs de fauna existents)

D'acord amb el nou treball de Ballesteros i Degollada: 'Dins de la ciutat s’han trobat unes 25-30 parelles reproductores distribuïdes en 10 quadrícules. Fa els seus nius damunt dels terrats i teulades, generalment en parelles aïllades o en petit grup. És una espècie que està en expansió a tot el territori'. 

Situació a Sant Josep

Ja el 2012 descrivíem la colonització d'una teulada de l'estació de la RENFE de L'Hospitalet per part d'una parella de gavià argentat.

Aquesta parella ha tornat a fer niu el 2020 a la mateixa teulada informa Francisco Caballero via twitter (foto adjunta), per bé que les pluges de l'entorn de Sant Jordi, i el fet que el niu fos a la base d'una teulada, segurament van fer malbé les postes i la nidificació 2020 ha fracassat.

Niu de gavià argentat amb els dos adults, un covant, el dia 20.4.2020 (Francisco Caballero)

Durant els dies del confinament del covid19 l'espècie ha estat abundant i freqüent al barri, on s'avalua que podrien haver-hi entre 3 i 5 parelles mínim, això sense haver pogut prospectar acuradament res per les limitacions del confinament. Amb tot, les teulades de les naus properes a la via del tren i del sector Tecla Sala podrien acollir més parelles.

Un dels gavians territorials del barri és un adult que presenta una pota caiguda i que, pel seu plomatge, sembla tenir certa edat. La seva presència ha estat regular tot el període.

S'ha pogut confirmar la reproducció d'una segona parella localitzada entre el c.Rodés i Av.Isabel la Catòlica, prop l'edifici de la Farga, on Ángeles Villanueva ens confirma el 24.5.2020 la presència de tres polls ja crescuts, al costat de la parella de dos adults. Tres polls és la producció habitual d'aquesta espècie i, pel que es veu a les imatges, estan en bona condició física.

Adult de gavià (esquerra) i tres polls (dreta). La Farga al fons (Ángeles Villanueva)

Els dos adults i els tres polls (Ángeles Villanueva)

El niu aprofita unes teulades properes a La Farga (Ángeles Villanueva)

Malgrat la nidificació del gavià és a la baixa a les principals colònies catalanes, a la ciutat de L'Hospitalet està expandint-se sense arribar a grans xifres poblacionals però sí convertint-se en una espècies més dels nostres cels. I teulades. 

Gavià argentat al c. Enric Prat de la Riba amb Rodés (Ricard Gutiérrez)

Agraïments. LHNatura agraeix a Tomàs Ballesteros la informació del darrer atlas i a Francisco Caballero i Ángeles Villanueva les seves observacions així com a la botiga TotBo la canalització d'aquestes informacions.

Ricard Gutiérrez, Maig 2020.

Juny a la marina de L'Hospitalet: nidificants i primers que tornen

En una visita avui dia 12.6 a la Torre  Gran i el riu entre ponts, ha hagut alguna sorpresa agradable. La primera és que part de la brutícia que denunciàvem en posts anteriors ha desaparegut. Qui no plora no mama. Ja ho dèiem. Posarem un parell d'imatges en un proper post. La segona és la nidificació d'algunes espècies d'ocells a la zona. Veiem-ho per parts.

La Torre Gran

Zona greument amenaçada per un projecte d'accessos al port de Barcelona ('l'autovia de camions'), dels que parlarem en un proper post, presentava espècies protegides d'interès en data 12.6.2014. En primer lloc s'ha confirmat l'èxit reproductor de dues parelles de corriol petit Charadrius dubius, una de les quals ha pogut tirar endavant dos polls, ja juvenils volanders, i la segona al menys un juvenil. Una xifra d'interès i remarcable en l'entorn en que es troba. I probablement de les poques, poquíssimes de la comarca del Barcelonès. La zona acollia també una parella de cames-llargues Himantopus himantopus, tot i que no s'ha observat cap comportament reproductor. La sorpresa ha estat l'observació d'un limícola migrant 'de tornada', és a dir, que ja ha tornat de les seves zones de cria del nord d'Europa: la xivita Tringa ochropus, que restarà amb nosaltres tot l'hivern i que va marxar cap el nord a principis de primavera. Passarà més temps a la marina hospitalenca que a la tundra.

Llàstima que no hi hagi més zones inundades i que no es gestioni la zona d'inundació temporal perquè tindríem, a la comarca del Barcelonès, una àrea humida d'indubtable interès vist el que ja tenim amb el reduït espai disponible i l'estat de degradació de l'entorn.

Charadrius dubius 2 juvs + ad . Bassa de la Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Himantopus himantopus Bassa de la Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

El riu entre ponts

A banda de dos conills Oryctolagus cuniculus i nombroses tortugues de Florida (no hem pogut examinar si hi havia alguna de rierol barrejada), la zona acollia unes poques, si bé interessants, espècies d'ocells també amb novetats reproductores.

L'ànec collverd Anas platyrhynchos al menys ha presentat tres parelles amb èxit reproductor a la zona. S'hi veien dos grups de juvenils (foto d'un d'ells a sota) i una femella amb pollets petits també. Pel marge dues parelles de polla d'aigua Gallinula chloropus, una amb tres polls petits.

Anas platyrhynchos juv Riu entre ponts, L'Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Gallinula chloropus ad + 3 PO, Trachemys scripta Riu entre ponts, L'Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Als marges del riu cantaven al menys dues parelles de tallarol capnegre Sylvia melanocephala i s'escoltava un teixidor Remiz pendulinus. A l'illa del riu, un territori de boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus. Interessant ha estat constatar la nidificació de l'oreneta cuablanca Delichon urbicum als ponts de l'AVE i la seva presència al voltant del de la C-31.

Sylvia melanocephala ♂ Riu entre ponts, L'Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Quant als ocells no reproductors, s'ha pogut observar un exemplar d'ànec blanc Tadorna tadorna dels que han colonitzat tot el tram baix del Llobregat a partir de les zones protegides. Hi havia un flux de gavians subadults i immadurs Larus michahellis direcció mar i entre els grups de falciots i ballesters hi havia un falciot pàl·lid Apus pallidus, primera observació a la ciutat el 2014. Malgrat tot, la fauna s'entesta en seguir a L'Hospitalet, recordem-ho, de Llobregat.

Tadorna tadorna. Riu entre ponts, L'Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Larus michahellis, Riu entre ponts, L'Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Llistat d'observacions

Bassa de la Torre Gran

1 Cotorreta de pit gris  Myopsitta monachus

1 Tudó  Columba palumbus

1 Trist  Cisticola juncidis

~6 Cueretes blanques vulgars  Motacilla alba

2 Tallarols capnegres  Sylvia melanocephala

1 Xivita  Tringa ochropus

7 Corriols petits  Charadrius dubius

2 Cames llargues Himantopus himantopus


 Riu Llobregat a L’Hospitalet (entre ponts)

5 Cotorretes de pit gris  

1 Mallerenga carbonera  Parus major

1 Tudó  

≥1 Falciot pàl·lid  Apus pallidus

2 Corriols petits  

2 Tallarols capnegres  

≥4 Garses  Pica pica

≥2 Ballesters  Apus melba

≥40 Falciots negres  Apus apus

≥8 Orenetes cuablanques  Delichon urbicum

1 Cuereta blanca vulgar  

1 Colom roquer  Columba livia var.domestica

≥5 Pardals comuns  Passer domesticus

2 Gafarrons  Serinus serinus

1 Teixidor  Remiz pendulinus

2 Rossinyols bords  Cettia cetti

1 Boscarla de canyar  Acrocephalus scirpaceus

≥30 Gavians argentats  Larus michahellis

1 Bernat pescaire  Ardea cinerea

~5 Polles d'aigua  Gallinula chloropus

~12 Ànecs collverds  Anas platyrhynchos

1 Ànec blanc Tadorna tadorna

Època de cria: qui no plora 'no mama'

Anas platythynchos. Riu entre ponts, L'Hospitalet de Llobregat, 16.5.2014 © Ricard Gutiérrez

 Època de cria. Les espècies que nien o es reprodueixen a la ciutat estan ja en plena activitat reproductora. Al riu Llobregat ja s'ha observat una llocada de collverds (Anas platyrhynchos) el passat dia 16.5 on una femella ve acompanyada de un grup de 9 juvenils ja molt crescuts. Destaca el fet que aquesta llocada és molt nombrosa, quan la supervivència dels pollets d'ànec sol ser baixa (d'aquí que tinguin nombrosa posta). Potser aquest fet és relacionat amb l'efecte 'salvaguarda' que zones periurbanes com aquesta tenen davant altres on 'la natura és més extensa' i que són preferides pels depredadors, en disposar de més preses potencials.

Època també d'aquella dita 'quien no llora no mama' que, si atenem a la denúncia que fèiem en el darrer post, és perfectament aplicable també a temes de conservació ja que l'accés a la Torre Gran ha estat barrat per als que aboquen residus i deixalles. A veure si és el començament d'una millora a la zona. Malgrat les autopistes de camions que semblen venir amb presses.