Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camí al riu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camí al riu. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de gener del 2014

Un resum del 2013

Ahir va acabar l'any 2013. Ha hagut 33 entrades d'aquest bloc durant el passat any per 20 el 2012 i 23 el 2011. Des del punt de vista de la natura a la ciutat es podrien establir alguns elements que podrien resumir el que ha estat l'any.



Quant a conservació de la natura que ens resta, tenim els següents fronts oberts:

Cal Trabal, 2013 © Ricard Gutiérrez


  • La zona agrícola de cal Trabal segueix com estava, és a dir, sense urbanitzar. Però també sense conservar. El 15 de gener de 2013 ja feiem una entrada dient com estava la zona de l'accés al riu. L'Ajuntament no ha deixat de fer moviments per determinar la finalitat urbanística de la zona i els membres de la plataforma Salvem la Zona Agricolha, han mantingut algunes reunions durant l'any. Finalment, sembla que podria obrir-se un horitzó de cert optimisme, per confirmar, tal i com explicàvem el passat desembre. Ara bé, caldrà veure què vol dir això si s'aprofitarà l'oportunitat que es genera per donar a conèixer també el patrimoni natural de la zona més enllà de la simple conservació del mateix.
 
    Bernat pescaire al riu, tardor 2013
  • El riu Llobregat ha recuperat aparentment una certa qualitat a les seves aigües, fet que ha permès la presència de molts peixos a temporades (com ara el passat desembre, amb ocells piscívors inclosos). Ara bé, la part al sud de la C-31 és de difícil accés i els accesos des de Bellvitge de la 'part nord' són millorables i potenciables, ja que hi ha veritables micro 'oasis' naturals en les peces de vegetació que queden entre mig. Per contra hem detectat la desaparició d'algunes espècies de la zona com ara les aloses (Alauda arvensis) hivernants, a causa de la freqüentació humana que inclou -accedint-hi per la banda d'El Prat- gent que fins i tot hi juga al golf, impedint la presència d'aquesta fauna. Fora desitjable articular alguna figura de protecció com a espai natural de protecció especial vist l'interès de la zona per a la fauna, incloent-hi espècies protegides diverses.
 
  • La zona de la Torre Gran és el gran repte de futur. De gestió ara municipal cal aprofitar-la per a generar un espai útil per a la fauna i també el seu gaudi. Cal crear zones inundables, acords amb la finalitat última de l'equipament, i millorar la salubritat de la zona. En aquest sentit, cal retirar i impedir els abocaments de deixalles, fustes o restes diverses que es produeixen a la zona accedint-hi des de la Zona Franca. L'únic lloc amb làmina d'aigua del terme municipal i que ha produït moltíssimes observacions d'interès aquest passat any no pot restar en aquest estat d'abandonament.
  

  • Quant als parcs urbans fora desitjable repassar l'estat de les caixes-niu que hi ha, de les que moltes són mal col·locades -es nota que no es coneixen els hàbits dels ocells per a les quals van destinades - i d'altres simplement destruïdes. Sobre si circular per un parc urbà esdevé una prova de slalom evitant de trepitjar excrements de gos no parlarem massa: els mateixos usuaris de gossos haurien d'entendre que els parcs no són llocs d'anar a fer les seves necessitats a l'ample, sinó llocs per al gaudi de tothom. I que hi ha indrets adequats, dins els parcs, per a aquestes finalitats excretores.
Aegithalos caudatus. Parc de les Planes, 2013 © Ricard Gutiérrez
  
 Quant al catàleg de la fauna de la ciutat:

  • Al riu hi ha peixos, si més no d'aigua dolça i eurihalins.
  • No hem detectat ni un amfibi dins el terme municipal el 2013 i els rèptils han estat molt escassos, essencialment dragons Tarentola mauretanica.
  • De mamifers hi ha hagut observacions frequents de conill Oryctolagus cuniculus i rastres d'altres com ara el porc senglar Sus scrofa, rats penats a banda.
  • Quant als ocells, s'ha afegit el 2013 un total de nou espècies al catàleg de l'avifauna de la ciutat, la segona versió del qual està online aquí. Les espècies afegides són:

Mergus serrator. Riu Llobregat, 31.12.2013 © Ricard Gutiérrez

  • Aquestes addicions tenen a veure en bona mesura en la celebració del 'Big Year 2013' dins el terme municipal amb l'objectiu de palesar la riquesa de la fauna d'una zona a priori 'poc favorable' com és L'Hospitalet, mancada de grans espais naturals.L'objectiu s'ha cobert malgrat que no s'ha arribat, per poc, a la xifra de 100 espècies plantejada inicialment com a repte. Això vol dir que és difícil observar-hi fauna a la ciutat llevat dels llocs a dalt esmentats on hi ha la diversitat que els pertoca amb, això sí, l'afegiment d'alguna raresa o espècie escassa de tant en tant. Han faltat espècies com els rapinyaires nocturns o les aloses que fins fa poc eren a la zona agrícola i el riu. Hem vist coses noves, tal i com s'ha dit. Veurem què ens depara el 2014!

dijous, 5 de desembre del 2013

Hem salvat Cal Trabal i la Zona Agrícola?


En data 2 de desembre de 2013 apareix a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya sota el nom d' Impuls a l'inici de la redacció de tres plans directors estratègics' un comunicat en el que s'anuncia que comença la redacció de tres Plans de Desenvolupament Urbanístic (PDU) fins el 2017, 'cadascun dels quals pot enllestir-se en un termini de poc més d'un any. La Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya (CPTC) ha donat el vistiplau a iniciar la redacció de tres d'aquests PDU' i un d'ells és el de la Gran Via-Llobregat, on diu, textualment (les meves negretes):

  • PDU de la Granvia-Llobregat: el seu objectiu és culminar la reforma de la Granvia de l'Hospitalet de Llobregat, en aquest cas centrant-se en el tram entre la plaça d'Europa i el riu Llobregat. En aquest espai, el PDU treballarà per generar oportunitats de localització de noves activitats, reforçant especialment les possibilitats que ofereix el pol biomèdic al voltant de l'hospital de Bellvitge i l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Igualment, s'aprofitarà per millorar la mobilitat, renovar les infraestructures, treballar la incorporació del riu Llobregat a la zona urbana consolidada i mantenir el parc de Can Trabal com a paisatge agrari.

Vol dir això que s'ha acabat la lluita i s'ha salvat la zona agrícola?




Que ningú s'esperi una rendició formal de les forces que han mirat de destruir la zona agrícola els darrers anys. Ni coets, petard i traques. Això no s'ha acabat.

Des del 2008 la Plataforma Salvem la Zona Agricolha (amb lh de l'Hospitalet) ha lluitat per la preservació d'aquesta zona. Vaig tenir l'oportunitat durant quatre anys de fer de portaveu d'aquesta plataforma i de contribuir amb el que sabia fer a la preservació dels darrers retalls de l'hemidelta nord del Delta del Llobregat.

Aquesta plataforma, molt transversal, ha estat un èxit incontestable quant a la seva acció i al futur que sembla s'obre per a aquesta zona:


  • El primer gol administratiu per l'esquerra va ser que la Generalitat va refrendar la posició de la Plataforma el juny de 2009 i va demanar un estudi d'impacte ambiental, tot instant la conservació de la zona agrícola en un document de referència sobre la Modificació del Pla General Metropolità en els àmbits de Feixa Llarga-cal Trabal i la Marina als municipis de L'Hospitalet de Llobregat i del Prat de Llobregat. El document deia que 'caldrà evitar el màxim del possible la transformació del sòl existent en l'àmbit corresponent a l'Hospitalet de Llobregat tenint en compte que esdevé l'últim hàbitat agrícola del terme municipal'. L'informe deia que calia respectar l'estat de l'agricultura a la zona, facilitar la connexió entre cal Trabal i el parc agrari del Baix Llobregat i que s'incorporessin alternatives per tal d'emplaçar les edificacions previstes a d'altres llocs menys sensibles i per tal de mantenir al màxim possible l'estructura agrària existent. Allò que deia el document de referència cobra interès en relació a l'ara anunciat PDU de la Gran Via...
  • El desembre de 2009 es va presentar el projecte de la Plataforma Salvem la Zona Agrícola per a la zona agrícola, que vaig redactar jo mateix. El projecte, amb una gran acollida pública, no va tenir gaire impacte en determinats cercles, reacció esperable que va rebre amb certa sorna la Plataforma, que va continuar les seves accions el 2010 amb per exemple una acció de neteja popular el febrer de 2010.
  • La difusió de la campanya de defensa va continuar i es va participar a la recuperada festa del Sol de Bellvitge i a la festa major de Santa Eulàlia amb una exposició-joc per a infants que es va dur a terme.
  • L'any següent vam aconseguir l'anhelat camí al riu, inclòs a la proposta de gestió de la zona, tot això en mig d'una campanya electoral amb propostes destructores i a favor de la conservació enfrontades. També es va recuperar de l'oblit la zona de la Torre Gran i es va reivindicar i aconseguir una neteja de la zona, també amenaçada de desaparició.
  • El nou consistori municipal va incorporar finalment la realització d'un pla per a conservar la zona que no obstant no seria definitiu perquè els impulsors de la urbanització de la zona agrícola mai no van aturar-se i van continuar la seva activitat, ni que fos en segon pla.
  • El novembre de 2011 aquest blog informava d'una nova golejada, potser definitiva, per a la preservació de la zona agrícola: havia estat inclosa a un llibre blanc de les zones a protegir a nivell europeu. Esdevenia 'Important Bird Area'. I poca cosa es podia fer ja per continuar pretendre destruir-la.
  • Finalment, i després que s'anessin presentant alternatives i contra-alternatives d'uns i altres per mirar d'encara urbanitzar una mica de cal Trabal, sorgeix aquest posicionament de la Generalitat. És obvi que encaixa amb la decisió prèvia sobre la zona al document de referència de 2009 però que també introdueix noves possibilitats... quines?


Què pot passar?

L'estratègia del 'todos ganan' és la única possible en un entorn com el nostre on el que s'està malmetent és important però encara hi ha gent que no ho visualitza.

El que s'ha anunciat aquesta setmana és un pla i s'ha d'escriure. No és un Decret de protecció 'tancat'. Ara bé, segons fonts consultades per aquest blog, les directrius d'aquest pla contemplarien 'la pervivència de paisatges agraris relictes (Cal Trabal) que s'han d'emmotllar com a parc metropolità dins de la matriu urbana central' i que la transformació urbanística haurà de suportar 'les càrregues relatives als sistemes del parc metropolità de cal Trabal i el soterrament de les línies elèctriques' on cal Trabal es mantindria com a paisatge agrari.

Se suposa doncs que s'abandona la idea de transformar la zona i construir aquells blocs mastodòntics damunt la zona agrícola, que no obstant (todos ganan) podrien tenir cabuda a l'entorn d'una nova Gran Via soterrada.

Gairebé 'game over'. Sembla que hem guanyat.



No obrim el cava encara però. Perquè ja ho diu la imatge: 'insert coin'. Falta veure com es concreta i d'on surt el finançament. Caldrà estar atents a com es va desenvolupant tot això. De si realment es conserva la marina de L'Hospitalet amb la zona de Cal Trabal, però també amb el riu i els seus marges i la zona de la Torre Gran, on s'observa bona part de l'avifauna protegida del municipi també.

Caldrà estar atents a que aquest planejament incorpori mesures de permeabilitat cap i des del riu i entre les diferents peces del territori.

I també caldria que es tingués en compte el projecte de conservació que vam impulsar el 2009 sobre una zona que, a través d'aquest blog, hem anat demostrant que atresora una gran diversitat i potencialitat.

Ara tot just ha fet 30 anys de la protecció dels Aiguamolls de l'Empordà que ens va inspirar uns quants per lluitar per la protecció del Delta del Llobregat la dècada dels anys 1980s. Vam conseguir tenir unes reserves naturals que vaig tenir l'honor de dirigir durant 15 anys seguits. Esperem que d'aquí 30 anys poguem celebrar els trentè aniversari de la protecció de la zona agrícola i la marina de l'Hospitalet de Llobregat.




diumenge, 14 d’abril del 2013

Oasis (epíleg): nova espècie pel catàleg de la ciutat, mosquiter pàl·lid

Com a epíleg del post d'ahir sobre els oasis primaverals, resulta que revisant el llistat dels ocells de L'Hospitalet que tenim en aquest blog, la sortida de dissabte 13.4.2013 va afegir una nova espècie de vertebrat al catàleg de la ciutat, el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), que no havia estat observat mai fins ahir a L'Hospitalet però que no es va poder fotografiar.

Per saber més sobre aquesta espècie podeu visitar la seva fitxa al SIOC i escoltar el seu cant en la web xeno-canto aquí.

Amb aquesta sortida, el total d'ocells vistos pel Big Year 2013 a la ciutat arriba a les 77 espècies!

dissabte, 13 d’abril del 2013

Oasis primaverals


En una visita primaveral d'un aleshores subdirector general de conservació de la natura a la Reserva Natural del Delta del Llobregat que jo dirigia per allà final dels anys 1990s, i davant la contemplació d'una pletòrica maresma de les Filipines amb centenars o milers d'ocells de desenes d'espècies, espiadimonis, papallones, cavalls, en fi, amb la natura 'a tope', l'esmentat senyor tot i reconèixer la diversitat que veia em va dir que no li agradava allò. Perplexe, li vaig preguntar perquè. I la raó va ser perquè no 'desconnectava', perquè estava massa prop de l'aeroport i tant el paisatge del fons com el soroll no tan de fons, segons en quins moments, no li deixava gaudir d'allò que s'esdevenia davant dels ulls de tothom...

La natura no és la del prat de la vaca blava d'un anunci de xocolatines suïsses. És la que hi ha a cada lloc. I les escales s'han d'adequar al lloc on ets i al que t'ha costat conservar aquell retall, aquella peça que altrament fora -com tantes que ho han estat- ciment o formigó. Els que vimim en grans ciutats ens agrada veure grans espais solitaris, grans muntanyes sense carreteres, grans extensions sense ningú. Però no són a prop d'on vivim. Si no sabem contentar-nos amb el gaudi d'allò que sí tenim a prop, a una altra escala, és que no som naturalistes de veritat. És que no sabem apreciar aquella abella, aquella flor o aquell cant de la mallerenga o de mosquiter migratori.



A l'Hospitalet ens queden ben poques zones naturals. Oasis de vida vorejats de ciment, de totxo, de plom a l'ambient que respirem i que, mira per on, és 'l'ecosistema' preferit per alguns arquitectes urbanistes amants de xafar tot allò que faci olor de verd a la nostra ciutat.

Falciot negre Apus apus Cal Trabal 13.4.2013
 
Trist Cisticola juncidis, Cal Trabal 13.4.2013

Trist Cisticola juncidis, Cal Trabal 13.4.2013


Una passejada per cal Trabal i el camí del riu el dia 12.4.2013 ha estat emocionant. No únicament pels tons verds intensos contra un cel blau primaveral carregat d'orenetes, falciots i ballesters. No per escoltar el cant del rossinyol, recent arribat del seu periple migratori per l'Àfrica i que s'entesta en dir-nos que ja és aquí des d'una bardissa a cal Trabal. Tampoc per veure enfeinats els tristos a fer nius en aquestes 'males herbes' que sembla també deuen molestar algú. No. Ha estat un d'aquells espais 'illa' entre els sorollosos vials del nus del Llobregat. M'he teletransportat als camps i erms de can Pí, de Santa Eulàlia, de davant el Polígon Gornal de la meva infància. Plens de flors. Plens d'olors. Plens d'insectes. I ortigues. I 'punxes'. Colors, olors... vida.




Aquests espais, sortosament oblidats per la colla d'urbanistes pro-plaça Europa (de tot ha d'haver a la vida i s'ha de respectar però...) són, a diferència dels espais també verds gairebé monotemàtics però empestats d'herbicides, pesticides, adobs i caques de gos, una plètora de diversitat. Diversitat a petita escala però biodiversitat en directe: abelles per centenars com feia anys que no veia, coleòpters de dissenys impossibles, dípters de colors i de formes estilitzades, papallones Pieris gaudint de les umbel·líferes i flors de colors i formes que semblen del disseny més rabiós. Això és natura de prop. I qui més hi havia? Doncs ocells insectivors és clar! mallerengues carboneres, talarols migratoris com el de casquet o la tallareta comuna (primeres de l'any a la ciutat), mosquiters de passa o mosquiters pàl·lids!. És evident que aquestes illes mostren com, allà on es deixa la natura sense tocar, al seu 'aire', retornen una diversitat de plantes ruderals i amb elles tot un conjunt d'animals que, ves per on, se n'aprofiten. Quin excel·lent refugi de diversitat a petita escala!.




Mallerenga carbonera Parus major ♂ 'Illa' del nus del Llobregat, 13.4.2013


Tallarol de casquet Sylvia atricapilla ♀ 'Illa' del nus del Llobregat, 13.4.2013



I el riu? Molts passejants aprofitant l'accés aconseguit amb sang, suor i llàgrimes. Tan difícil era? Encara manen alguns dels mateixos que no veien que això cridava al cel que no existís. Al mig del riu, aprofitant la temperatura, desenes de tortugues, la majoria de Florida, però entre mig, alguna de rierol Mauremys leprosa, l'espècie més amenaçada d'extinció de l'Hospitalet de Llobregat i catalogada com a tal, que dona importància internacional al riu Llobregat. Ocells diversos, com ara una altra família d'ànecs collverds aquesta amb vuit pollets, corriols petits, fotges o polles d'aigua. I rastres de les visites nocturnes que el porc senglar Sus scrofa fa, pel que els rastres denoten, contínuament a aquesta zona.




Ja veieu, flors, invertebrats, rèptils, ocells, mamífers... a una de les ciutats més densament poblades del món, L'Hospitalet de Llobregat. És obvi però, que com a aquell subdirector, molta gent ho valorarà de forma diferent. I potser seguirà havent-hi gent que preferirà seguir veient per la televisió reportatges de zebres en el millor dels casos, quan la natura és, ara més que mai, aquí al costat. Veure el 40% de les espècies vistes a L'Hospitalet en el que va de 2013 en mig matí ho testimonia.

Ara només cal sortir i gaudir-ne.

Llistat d'espècies de vertebrats

Cal Trabal
Puput  Upupa epops
Esplugabous  Bubulcus ibis
Rossinyols  Luscinia megarhynchos
Tudons  Columba palumbus
≥5 Pardals xarrecs  Passer montanus
Mosquiter pàl·lid  Phylloscopus bonelli
Cogullada vulgar  Galerida cristata
Mallerenga carbonera  Parus major
Tallarols de casquet  Sylvia atricapilla
Tallarol capnegre  Sylvia melanocephala
Gavians argentats  Larus michahellis
≥15 Cueretes grogues  Motacilla flava
≥23 Falciots negres  Apus apus
≥7 Orenetes vulgars  Hirundo rustica
≥4 Trists  Cisticola juncidis
≥3 Coloms roquers  Columba livia, var.domestica
≥6 Garses  Pica pica
≥4 Pardals comuns Passer domesticus
≥13 Estornells vulgars  Sturnus vulgaris
Caderneres  Carduelis carduelis
Mosquiters de passa  Phylloscopus trochilus
Gafarrons Serinus serinus

Illa del nus del Llobregat

Mosquiter pàl·lid   Phylloscopus bonelli
Garsa    Pica pica
Mosquiters de passa  Phylloscopus trochilus
Tudons  Columba palumbus
Mallerengues carboneres   Parus major
Tallarols capnegres  Sylvia melanocephala
Gafarró  Serinus serinus
Rossinyols bords  Cettia cetti
Tallarols de casquet  Sylvia atricapilla
Tallaretes vulgars  Sylvia communis
Cotorretes de pit gris Myopsitta monachus

Riu Llobregat (pont C-31)


Cadernera  Carduelis carduelis
× Coloms roquers   Columba livia, var.domestica
Tallarol capnegre  Sylvia melanocephala
Mosquiter de passa  Phylloscopus trochilus
Rossinyol    Luscinia megarhynchos
Rossinyols bords  Cettia cetti
× Orenetes vulgars  Hirundo rustica
Xoriguer comú  Falco tinnunculus
Oreneta cuablanca  Delichon urbicum
≥10 Polles d'aigua  Gallinula chloropus
Fotges vulgars  Fulica atra
10 Ànecs collverds  Anas platyrhynchos
Corriols petits Charadrius dubius

≥20 Tortuga de Florida Trachemys scripta
1 Tortuga de Rierol Mauremys leprosa

Rastres Porc senglar Sus scrofa

divendres, 19 d’agost del 2011

Migració d'ocells i futur camí al riu Llobregat


La tarda del 19.8.2011 durant una visita amb la TV de L'Hospitalet a les obres del camí peatonal d'accés al riu (vegeu una imatge a sota), s'ha pogut constatar que la migració d'ocells, malgrat els 32ºC ambientals, és en marxa.

A la riba del riu de L'Hospitalet, prop uns pescadors orientals situats al terme del Prat de Llobregat hi havia un corriol gros (Charadrius hiaticula), tres petits (C. dubius) amb una xivitona (Actitis hypoleucos) com a més interessant. Prop, una tórtora comuna (Streptopelia turtur), veritable futura raresa catalana però la qual encara és espècie cinegètica, trobava recer entre el riu i cal Trabal, en una zona la nostra que per sort és declarada 'de seguretat' per a la caça i on la fauna pot restar tranquil·la davant els caçadors de la mitja veda estival.

Encara la presència d'algun esplugabous (Bubulcus ibis) i altra fauna que fa veure com són d'importants a nivell local els petits espais que ens van quedant i que, tot sigui dit, seran més accessibles a la ciutadania en el futur. Ni que sigui en fila india en alguns llocs, perquè el camí sembla que serà una mica estret en alguns llocs...