Migració nocturna d’ocells sobre L’Hospitalet de Llobregat

Turdus philomelos (Font: Birdguides)

 

 Malgrat la manca d’espais verds a la ciutat, L’Hospitalet de Llobregat és situat a cavall del Delta del Llobregat i la serralada litoral. El primer és un pol de concentració de biodiversitat i atrau nombroses espècies aquàtiques i migratòries com és ben sabut. La segona actua com a corredor migratori en els desplaçaments dels ocells a la primavera però sobretot a la tardor, quan moltes espècies migren nord-sud direcció l’Àfrica primera i per a entrar a hivernat a la Penísula després. El propi riu Llobregat fa també de corredor biològic entre el mar i l’interior pel que la ciutat és en una veritable cruïlla de camins migratoris. 

No és estrany doncs que aquest ‘riu’ d’ocells passi per damunt nostre sense que ens adonem. Perquè en part ho fan de nit. Per tal d’aclarir aquest rol i conèixer millor la migració nocturna dels ocells els darrers temps està guanyant adeptes el seu estudi mitjançant gravadores de sons programables, que generen arxius del que passa per la nit. Ocells, sí, però també l’inevitable soroll de la nit: busos, trens, patinets, personal que ha begut més del compte, gent que ronca... I entre mig, els ocells que ens sobrevolen 

 

La nit del 24.10.2022 

 

L’octubre i novembre són bons mesos per a registrar l’entrada d’ocells hivernants, especialment de tords de diferents espècies. La nit del 24.10.2022 es va gravar tot el que passava volant damunt Sant Josep, a L’Hospitalet, entre les 00h i les 07:30h del matí. Es van registrar 719 contactes amb ocells en vol per la zona: 

• 19 Apus melba (ballesters, locals a punt de marxar cap a l’Àfrica)
• 34 Turdus merula (merles, dues locals, la resta migratòries)
• 650 Turdus philomelos (tord comú, migrants)
• 2 Turdus iliacus (tord ala-roig, migrant escàs) 
• 5 Erithacus rubecula (pit-roig, hivernant)
• 1 Prunella modularis (pardal de bardissa, migrant i hivernant)
• 4 Larus michahellis (gavià argentat, resident) 
• 4 reclams no identificats 
  

 

Tots aquests resultats han estat introduits al portal www.ornitho.cat.

La quantitat de tords és molt alta i mai registrada a la ciutat en aquest nombre. Van haver-hi tords en migració durant tota la nit però van haver-hi pics de migració cap a la una de la matinada i entre les 04:45 i les cinc (vegeu figura adjunta).

 

Nombre de tords Turdus philomelos per períodes de 15 minuts la nit del 24.10.2022 entre les 00hi les 07:30 (© Ricard Gutiérrez)

La xifra palesa l’interès d’aquesta mena de seguiments que es veu dificultat per l’establiment de sistemes d’aire condicionat permanents en noves vivendes properes i pels sorolls propis d’una gran ciutat com la nostra. Amb tot palesen la seva situació en mig d’una ruta migratòria i com de necessaris per tant esdevenen els pocs espais verds que tenim per a l’eventual repòs d’aquestes espècies que amb els seus viatges uneixen continents cada any .

Puputs urbanes

Puputs (adult i poll). L'Hospitalet de Llobregat, 15.4.2022 © Ricard Gutiérrez

 

'Hi ha una puput rondant per la farola aquesta d'aquí baix'. 'S'atura per allà o a una d'aquestes baranes i entra a aquell forat de ventilació d'aquella casa'. Josep Arbonés està acostumat a reconèixer les puputs (Upupa epops). No són rares al seu poble natal de les Garrigues i el reclam trisil·làbic 'pu-pu-put' forma part de la banda sonora de molts ambients rurals de Catalunya. El que potser no s'imaginava era trobar un niu no al poble, sinó des del balcó de casa seva a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat, la segona més poblada de Catalunya.

La puput (abubilla en castellà) és un ocell de mida mitjana caracteritzat pel seu bec corbat però sobre tot per la cresta eréctil de plomes marró vermellós amb punta negra. En vol destaquen molt les ales de disseny blanc i negre. Totes aquestes característiques el fan un ocell inconfusible. 

A Catalunya presenta una tendència a la baixa entre 1975 i 2018 del 3-8% particularment a causa de l'abandonament de zones agrícoles i la densificació del bosc. Localment es veuen diferències a Catalunya, amb les comarques de la plana de Lleida que guanyen efectius mentre que desapareix d'àrees com parts del Pirineu però també la costa central, en especial Barcelonès, Baix Llobregat i Garraf (Atles dels ocells nidificants de Catalunya 2015-2018). Amb tot a la veïna ciutat de Barcelona hi nien unes 30 parelles, especialment a l'entorn de Collserola, Montjuïc i els Tres Turons (Atles dels Ocells Nidificants de Barcelona). A la ciutat comptal penetra en els barris de Gràcia, Nou Barris i Les Corts on nia a forats d'edificis.

Un cas semblant és aquest del barri de Sant Josep, a L'Hospitalet de Llobregat, on l'espècie és regular (tot i que escassa) durant tot l'any a l'entorn dels parcs principals i la marina de la ciutat. Una parella ha establert niu el 2022 a un forat de ventilació de l'Avinguda Josep Tarradellas, on en data 15 d'abril s'observava un poll ja crescut demanant menjar als seus progenitors, que li ho portaven cada 5-8 minuts a migdia d'aquella data (observació pròpia).

Puputs (adult i poll). L'Hospitalet de Llobregat, 15.4.2022 © Ricard Gutiérrez

 

L'entorn urbà ofereix garanties d'èxit reproductiu en una ciutat mancada d'arbres vells. Els adults però, s'havien de desplaçar a cercar cucs i larves per alimentar el poll visible fins els propers parcs de la Serp i de les Planes, en una sèrie de desplaçaments que passaven desapercebuts per a la majoria de la població. Excepte per als veterans i experimentats ulls del Josep. 

La gestió dels edificis passa també per la preservació de l'hàbitat d'espècies beneficioses com els falciots, ballesters, ratpenats o ara també la puput. Convé recordar que, siguin on siguin, les espècies protegides han de ser conservades i fora convenient que els ajuntaments prenguin consciència d'aquest fet.

Poll de puput al niu. L'Hospitalet de Llobregat, 15.4.2022 © Ricard Gutiérrez

 

Urban Hoopoes. A nest of Hoppoes with at least a grown chick was found at downtown L'Hospitalet  de Llobregat, Barcelona on 15 April 2022. The adult was coming every 5-8 minutes to feed the hungry chick. The lack of suitable old trees can bring the hoopoes to search for alternative sites for breeding whilst foraging is conducted at nearby gardens. Urban planning has to respect protected species taking advantage of building holes, such as this one but also being the case of Alpine or Common Swifts amongst others.

Rareses ornitològiques a L'Hospitalet la tardor de 2020

Mosquiter de doble ratlla

 

Aquesta tardor s’afegeix una espècie al catàleg de la fauna ornitològica de L’Hospitalet de Llobregat, el mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus). Es tracta d’una raresa a nivell català de la que cada cop hi ha més dades (vegeu mapa per a una recopilació de les observacions de la tardor 2020) gràcies a que cada cop es coneix més la seva veu i els hàbitats on viu, sovint arbredes caducifòlies o arbres d’aquestes característiques en entorns urbans o de ribera com és el cas de la cita de 2020.

Phylloscopus inornatus. Cites la tardor de 2020 (Font: ornitho.cat)

El 26 d’octubre de 2020 Manolo García-Tarrasón va sentir un a les 13:30 a prop del col·legi Xaloc, a la marina de la ciutat.

La fotografia correspon a un exemplar vist i sentit el 17 d’octubre de 2020 a Castelldefels,  Baix Llobregat (Ricard Gutiérrez) on es veuen bé la característica cella i disseny alar d’aquesta espècie.

Phylloscopus inornatus. Castelldefels, 17.10.2020 © Ricard Gutiérrez

Cornella emmantellada El 8 de novembre de 2020 s’ha registrat la primera observació de cornella emmantellada (Corvus cornix) dins el casc urbà de la ciutat. D’acord amb el portal ornitho.cat hi ha tres cites a L’Hospitalet, dues a l’entorn del riu i aquesta darrera. Són observacions corresponents al nucli d’exemplars establerts al delta del Llobregat des de fa pocs anys però que, malgrat que han niat a El Prat de Llobregat i Sant Boi, de moment no es deixen veure gaire per l’hemidelta nord del Llobregat. La foto és d’arxiu de les que han niat al delta del Llobregat el 2020.

8 març 2018

3 individus a prop del restaurant la Marina de l’Hospitalet (Víctor Cañadas @ornitho.cat)

27 octubre 2019

3 individus al riu Llobregat entre ponts, vistos des d’El Prat de Llobregat (Pau Esteban)

8 novembre 2020

Un exemplar en vol sobre el barri de Sant Josep direcció plaça Espanya de Barcelona i Montjuïc sobre les 10:20 hores.

Corvus cornix © Ricard Gutiérrez, maig 2020

 

 

El gavià argentat s'espandeix com a nidificant a la ciutat de L'Hospitalet

Gavià argentat a Sant Josep 'el coix', un exemplar, mascle sembla, que ha passat tota la temporada al barri (Ricard Gutiérrez)

El gavià argentat (Larus michahellis) és l'espècie de gavina 'gran' que tothom està acostumat a veure per gairebé tot arreu, la ciutat i terme municipal de L'Hospitalet inclosa. Durant l'hivern i part de la resta de l'any nombrosos exemplars, variables en nombre segons els anys però que poden arribar a ser més de 1.100 exemplars, sobrevolen la ciutat per les tardes direcció al mar, a l'entorn del Port de Barcelona, després d'haver-se alimentat a la conca del Llobregat. De fet, part del cens hivernal del port de Barcelona es fa no allà sinó des de la ciutat, al riu, comptabilitzant els exemplars que van direcció mar.

Un altre fenomen és la nidificació. Malgrat tradicionalment associem gavians a penya-segats litorals, fa anys que també nien a les ciutats, com també ho fan altres espècies típiques de penya-segats com són els ballesters o, més recentment, la cotxa fumada.

Al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de 2004, Tomàs  Ballesteros i Artur Degollada van trobar gavians argentats niant en tres quilòmetres quadrats de la ciutat, els marcats en tons verds i violetes a la figura adjunta. El 2019, en repetir aquest mostreig, han trobat gavians nidificants a la major part de la ciutat, a 10 km² de L'Hospitalet.

Distribució del gavià argentat a L'Hospitalet 2004-2019 (Font: elaboració pròpia en base als catàlegs de fauna existents)

D'acord amb el nou treball de Ballesteros i Degollada: 'Dins de la ciutat s’han trobat unes 25-30 parelles reproductores distribuïdes en 10 quadrícules. Fa els seus nius damunt dels terrats i teulades, generalment en parelles aïllades o en petit grup. És una espècie que està en expansió a tot el territori'. 

Situació a Sant Josep

Ja el 2012 descrivíem la colonització d'una teulada de l'estació de la RENFE de L'Hospitalet per part d'una parella de gavià argentat.

Aquesta parella ha tornat a fer niu el 2020 a la mateixa teulada informa Francisco Caballero via twitter (foto adjunta), per bé que les pluges de l'entorn de Sant Jordi, i el fet que el niu fos a la base d'una teulada, segurament van fer malbé les postes i la nidificació 2020 ha fracassat.

Niu de gavià argentat amb els dos adults, un covant, el dia 20.4.2020 (Francisco Caballero)

Durant els dies del confinament del covid19 l'espècie ha estat abundant i freqüent al barri, on s'avalua que podrien haver-hi entre 3 i 5 parelles mínim, això sense haver pogut prospectar acuradament res per les limitacions del confinament. Amb tot, les teulades de les naus properes a la via del tren i del sector Tecla Sala podrien acollir més parelles.

Un dels gavians territorials del barri és un adult que presenta una pota caiguda i que, pel seu plomatge, sembla tenir certa edat. La seva presència ha estat regular tot el període.

S'ha pogut confirmar la reproducció d'una segona parella localitzada entre el c.Rodés i Av.Isabel la Catòlica, prop l'edifici de la Farga, on Ángeles Villanueva ens confirma el 24.5.2020 la presència de tres polls ja crescuts, al costat de la parella de dos adults. Tres polls és la producció habitual d'aquesta espècie i, pel que es veu a les imatges, estan en bona condició física.

Adult de gavià (esquerra) i tres polls (dreta). La Farga al fons (Ángeles Villanueva)

Els dos adults i els tres polls (Ángeles Villanueva)

El niu aprofita unes teulades properes a La Farga (Ángeles Villanueva)

Malgrat la nidificació del gavià és a la baixa a les principals colònies catalanes, a la ciutat de L'Hospitalet està expandint-se sense arribar a grans xifres poblacionals però sí convertint-se en una espècies més dels nostres cels. I teulades. 

Gavià argentat al c. Enric Prat de la Riba amb Rodés (Ricard Gutiérrez)

Agraïments. LHNatura agraeix a Tomàs Ballesteros la informació del darrer atlas i a Francisco Caballero i Ángeles Villanueva les seves observacions així com a la botiga TotBo la canalització d'aquestes informacions.

Ricard Gutiérrez, Maig 2020.

Noves espècies d'ocells a L'Hospitalet de Llobregat durant el confinament del COVID19

No tot han de ser males notícies. El fet de passar més temps a casa i mirar pels balcons i finestres arran de les mesures per combatre la pandèmia del Covid19 ha produït un petit efecte positiu: afegir-hi espècies al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de Llobregat.

Fins el 28.4.2020 el nombre d'espècies noves mai citades prèviament és de tres:

• Gamarús Strix aluco [Cárabo]

La nit del 12 d'abril de 2020 es va escoltar des de Sant Josep un breument cap a la zona del cementiri-Parc de les Planes (Ricard Gutiérrez). S'ha escoltat altres nits sense èxit.

Strix aluco © Jos Zwarts / Wikimedia commons

Mapa d'abundància del Gamarús a Catalunya
(Atles dels ocells nidificants 1999-2002). Font: SIOC

El gamarús (veieu informació de l'espècie al servidor del SIOC), és un rapinyaire nocturn de mida mitjana-gran i que es abundant a la Catalunya vella, particularment a les zones de muntanya per bé que presenta importants zones de distribució a les zones meridionals (Prades, Montsant, Els Ports) i litorals (serralada litoral, incloent-hi Garraf-Ordal i Collserola).

 Justament un exemplar procedent de Collserola serà probablement el que es detectés el dia 12.4. La manca de soroll nocturn dels dies de confinament i la pràctica absència de persones al carrer en un indret tan poblat com l'Hospitalet hauria afavorit per un costat escoltar-lo i per l'altre que un gamarús s'aventurés Collserola avall cap el parc de les Planes a la cerca d'alguna presa. El fet de no haver-lo tornat a sentir reclamar, malgrat algunes escoltes nocturnes efectuades, parlaria d'un fet potser puntual, relacionat amb una incursió de caràcter tròfic, a la cerca d'aliment.

• Papamosques de collar Ficedula albicollis [Papamoscas collarino]

Entre el 21-22 d'abril de 2020 es va veure un mascle de papamosques de collar al Gornal (Ramon Homs).

Del 20-23.4.2020 es va registrar una entrada de papamosques de collar a Catalunya. Un mínim de 19 exemplars (vegeu la plana d'abril de RarebirdsCat per a una revisió amb fotografies) van ser detectats a comarques litorals entre el Baix Llobregat i l'Alt Empordà després que un temporal de llevant escombrés el país els dies anteriors, coincidint amb la migració d'aquesta espècie cap al centre i nord d'Europa. Aquests papamosques, que migren més cap a Itàlia i l'est, van ser arrossegats cap a Catalunya pels vents de llevant i un dels primers va ser detectat a L'Hospitalet, a una zona arbrada del Gornal, on va restar els dies 21 i 22 d'abril, esdevenint la primera observació d'aquesta raresa a la ciutat.

© Ramon Homs, 22.4.2020

•   Capó reial Plegadis falcinellus [Morito]

El dia 28.4 J. David Muñoz observa, des de casa seva a El Prat de Llobregat, com un grup de 39 exemplars creua el riu i passa damunt  Bellvitge direcció nord.

Malgrat és una espècie, en expansió, que gairebé només és present al Delta de l'Ebre a Catalunya, els darrers mesos es registren grups d'algunes desenes al delta del Llobregat. Així, l'abril de 2020, el blog de novetats ornitològiques del Llobregat en registrava 17 a cal Nani, El Prat o 13 a Can Dimoni, Sant  Boi de Llobregat i  el març de 2020 havien arribat a 51 a les Filipines, a Viladecans. És possible que el grup observat, en vol directe cap el nord, bé formi part d'aquest contingent del Llobregat o que fins i tot sigui un grup procedent del sud, de l'Ebre o més enllà, en moviment dispersiu cap altres zones com podrien ser els Aiguamolls de l'Empordà.

© J.David Muñoz @J_David_Munoz a twitter

Tres noves addicions a nivell específic que se sumen a la també nova cita de la subespècie balear del capsigrany Lanius senator badius també observada a El Gornal i de la qual teniu més dades a la plana d'abril 2020 de la web Rarebirds.cat. Veurem què més ens proporciona des del punt de vista faunístic ens aquest confinament del covid19.

15 ocells fàcils de veure a L'Hospitalet des de finestres o balcons durant el confinament del COVID19

Entre el 15 de març de 2020 i el dia 11 d'abril de 2020 s'ha observat un total de 55 espècies d'ocells a la ciutat. No és una xifra baixa, ja que és gairebé una tercera part de les que s'han vist històricament a L'Hospitalet de Llobregat. Algunes són difícils, passen en vol ràpid però d'altres les pot veure i identificar tothom. Quines són? Veiem les potser 15 més freqüents:

Totes les fotos han estat fetes a Sant Josep, des de casa, entre el 15.3-10.4.2020 excepte la de la merla, que és d'arxiu.

•  Gavià argentat (Larus michahellis). Gaviota argéntea

Lluny de quedar-se a prop la costa, el gavià argentat ha començat a niar a la ciutat i aquests dies per exemple hi ha un niu actiu a l'entorn de l'estació de la RENFE de L'Hospitalet. Els adults tenen el cap blanc, bec i potes grogues, parts inferiors blanques i mantell i parts superiors gris pàl·lid. Les puntes de les ales són negres amb alguna taqueta blanca. Els joves, que també es veu algun en vol, tenen més tons marrons al plomatge, on, quan volen, s'aprecia una mena de finestra blanca a les ales.

Gavià argentat, adult © Ricard Gutiérrez

• Cotorreta de pit gris (Myopsitta monachus) Cotorra argentina i altres lloros.

Tothom les  ha vist, són verdes amb zones blaves, de mida mitjana i molt sorolloses. Nien sobre tot en palmeres de la ciutat i es poden veure en grupets amunt i avall. Hi ha altres dues cotorres a la ciutat però: la de Kramer (Psittacula krameri), de cua més llarga, reclam com una mena de crit que no té res a veure amb el de la cotorreta de pit gris i bec molt vermell. També es pot veure, tot i que més rarament, l'aratinga mitrada (Aratinga mitrata), que és més gran, sorollosa -també diferent de la de pit gris i l'altra- i verda amb el cap una mica vermell.

Cotorreta de pit gris i dos coloms domèstics © Ricard Gutiérrez

• Colom domèstic (Columba livia) Paloma bravía doméstica

El colom 'de carrer' que tothom coneix. Són en plena època de cria i hi ha veïns que tenen exemplars pintats o de varietats marrons o fosques, diferents de les properes a les salvatges que són les grises i blanques

•  Tudó (Columba palumbus) Paloma torcaz

El tudó és un altre colom, aquest salvatge, que viu a zones arbrades i parcs però que pot sobrevolar les zones edificades i fins i tot aturar-s'hi. Té una taca blanca al coll i a les ales, fet que el diferencia, mida a banda, del colom domèstic.

•  Tórtora turca (Streptopelia decaocto) Tórtola turca

També de la família dels coloms, aquestes tórtores de tons gris marronosos són abundants i freqüenten antenes i teulades des d'on podrem escoltar les seves veus tremoloses.

• Ballester (Apus melba) Vencejo real 

Arriben a la ciutat des de les seves zones d'hivernada africanes per Sant Josep més o menys i els tindrem aquí fins la castanyada. Són grans voladors, amb formes que recorden un arc, d'ales estretes i panxa blanca, van en grups i emeten les seves característiques veus pel matí i al vespre. Nien a edificis alts, de més de cinc pisos per tota la ciutat.

• Falciot negre (o comú) (Apus apus) Vencejo común

De la mateixa família que el ballester, i de formes similars, però una mica més petit i totalment negre. Pot niar a edificis més baixos. També migrador, arriba una mica més tard que el ballester i marxarà cap el continent africà el juliol.

•  Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) Colirrojo tizón

Una mica més difícil de veure que d'escoltar, aquest ocell de petita mida es caracteritza per tenir la cua vermella i un cos entre gris cendra (femelles) i gris, blanc i negre els mascles. Ha colonitzat la ciutat recentment i se'l pot escoltar pel matí cantant des d'antenes o edificis. A Sant Josep al menys hi ha dues parelles nidificants.

• Merla (Turdus merula) Mirlo

Si teniu algun arbre o jardí a prop vostre, no és el cas de qui escriu aquestes ratlles, potser la veureu. Els mascles són negres amb el bec groc i les femelles més marrons. Als parcs de la ciutat hi nia però rarament surt d'ells. El de la foto té el bec enfosquit perquè encara no és adult del tot.

Merla © Ricard Gutiérrez

• Garsa (Pica pica) Urraca

Blanca i negra, gran i amb la cua llarga. Inconfusible. El seu reclam 'ja ja ja' fa que sembli que s'estigui rient. Nia a parcs i marges però volta per les zones més urbanes a veure què troba.

• Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) Estornino pinto

N'hi ha als parcs però també entren a la ciutat, on poden aturar-se a teulades, terrats i antenes. Negre amb puntets -contra més avanci la primavera, menys- i bec groc, es diferencia de la merla perquè la seva cua és més curta, per les pintes blanques del plomatge i pel comportament: a vegades van en grupets, cosa que la merla no fa.

• Pardal comú (Passer domesticus) Gorrión común

Ja no és tant comú com abans però la relativa tranquil·litat d'aquests dies fa potser que se'n vegin més. El mascle té tons grisos al capell, la part superior del cap i la femella és més marró.

• Gafarró (Serinus serinus) Verdecillo

Petit ocell, menor que un pardal, que abans era considerat ocell de gàbia. Canta molt seguit, a vegades quan vola, i sol freqüentar parcs o allà on hi hagi algun arbre gran. A la ciutat també hi ha algunes caderneres i verdums, parents del gafarró. Aquest petit ocell és verdós i a la base de la cua presenta una taca groca, el carpó, que és un dels seus trets característics. No és molt abundant, però va per barris i zones.

Gafarró mascle © Ricard Gutiérrez

Puntuals com un rellotge, tornen els ballesters

Ballesters (Apus melba) sobre L'Hospitalet (Foto d'arxiu © Ricard Gutiérrez)

Mireu el llistat del BigYear2013 d'aquest bloc: el 17.3.2013 es va produir la primera cita de ballester a la ciutat que coincidia amb l'arribada a d'altres llocs del territori. Això ho explicàvem en aquest post del blog, amb dues fotos d'aquest típic habitant de la ciutat.

Doncs bé, el 17.3.2014 es va veure l'espècie al barri de la Torrassa (Belén Pérez) i el dia 18.3.2014 s'ha vist un total de 23 exemplars damunt Sant Josep, encara sense cantar i emetent només algun tímid reclam, anunciant, puntuals com el 2013, l'arribada de la primavera (Ricard Gutiérrez).

Aquesta remarcable espècie nia a muntanyes i a 'penya-segats' urbans com els de la nostra ciutat, pel que la seva observació aquí no deixa de ser un fet ecològic remarcable i que comporta mesures de conservació com les que tutel·la la Generalitat per a la fauna urbana i en les que cal que hi col·labori tothom, en tractar-se d'espècies protegides.

Benvinguts!

Ja volen alguns polls urbans

Turdus merula, juvenil. Sant Josep, L'Hospitalet, 28.6.2013 © Ricard Gutiérrez

Passat Sant Joan tenim ja alguns exemplars 'rars' de veure, que si mires els llibres 'no surten'. Un cas seria aquest, que fa un reclam també estrany, com un xiulet, agut i que certament el que recorda és un tord siberià raríssim i propi de les estepes asiàtiques... Res de tot això. És un poll de merla (Turdus merula), força diferent dels seus pares, però propi de la ciutat de L'Hospitalet que, a l'estiu, no és precisament semblant a la Sibèria dels seus parents asiàtics. Benvingut.

Ballesters encara uns dies entre nosaltres

Ballesters sobre Sant Josep, L'Hospitalet de Llobregat, 15.10.2011 © Ricard Gutiérrez

No és producte de les altes temperatures de la inusual tardor de 2011. És normal. Al menys a L'Hospitalet. El què? Doncs veure al capvespre d'octubre encara grups de desenes de ballesters (Apus melba), un ocell que de lluny pot semblar una oreneta gran però que ni tan sols és de la mateixa família ni del mateix ordre (Apodiformes) i que té a casa nostra un dels seus principals refugis de Catalunya.

Mireu el cel quan està a punt de pondre's el sol o ja es fa fosc, si veieu grups d'ocells ràpids, d'ala en forma de 'ballesta' (d'aquí el seu nom) i que tenen la panxa blanca són ells.

Marxaran cap a finals de mes, anunciant potser el canvi d'hora a l'horari d'hivern. Amb ells marxa l'estiu del tot. I es fa el silenci vespertí a la ciutat. Fins finals de març, quan tornaran a alegrar-nos les tardes i a donar vida a la ciutat. Fins aviat ballesters hospitalencs, bon viatge a l'Àfrica.

Per saber-ne més: SIOC.cat.