La pèl-roja

Aquest acudit francès, bastant simple, continua la tradició de l'estereotip del sexe femení amb cabells rossos. Només la lexicogràficament elogiosa resposta ens ha empès a portar-lo aquí (cap afany d'imitar els mestres). Per si algú no l'enganxa, aquí blonde és "rossa", rousse vol dir "pèl-roja" i brune, "morena".

Thesaurus editors'...

de Tony Zuvela

9

El nou monosil·làbic prové del numeral cardinal indeclinable llatí novem. Entre d'altres faramalles al voltant del 9 (i a semblança del que férem l'any passat amb el 8 i fa dos anys amb el 7), esmentarem aquestes 9:

La frase feta fer nones prové del llatí: l'hora nona (novena) era l'hora de la migdiada, les tres de la tarda en la divisió romana del dia.

El 9 és un dels nombres de la bona sort en la cultura xinesa, associat al dragó i a l'emperador. S'utilitza molt en els casaments i és homòfon d'un mot que significa 'durador'.

En canvi, és un dels nombres de la mala sort al Japó, juntament amb el 4. Com el nostre 13, vaja. El 9 japonès es pronuncia ku, que també significa 'sofriment'.



El 9 i el 6 sovint es confonen. La relació inversa entre els dos nombres també es manté en el codi binari, on el 9 és el complement binari del 6. En codi binari, 9 = 1001 i 6 = 0110. Justament al revés.


Nosaltres diem que els gats tenen set vides, però en el món anglosaxó l'admiració davant l'agilitat del felí és encara superior: cats have nine lives.




La simfonia núm. 9 de Beethoven (en re menor, op. 125) és la darrera que composà Beethoven i la més coneguda de totes. Acaba amb l'Oda a l'alegria de Schiller i, des de 1986, és l'himne de la Unió Europea.



Les muses (o heliconíades) del Parnàs grec són nou divinitats de l'escriptura i la música: Cal·líope (poesia èpica), Clio (història), Èrato (poesia lírica), Euterpe (música), Melpòmene (tragèdia), Polímnia (himnes i geometria), Talia (comèdia), Terpsícore (dansa) i Urània (astronomia).



"Revolution 9" és probablement el tema més experimental dels Beatles. Apareix a The white album (1968) i és una barreja de 100 fragments de sons, converses, música clàssica, cançons, etc. Charles Manson va imaginar tot d'explicacions bíbliques apocalíptiques a partir d'aquesta peça musical.


I per acabar, 9 dels diccionaris catalans publicats l'any 1999: Diccionari de la rima de Susanna Rafart, Diccionari etimològic manual de Josep Moran, Diccionari ideològic de la llengua catalana de Raimon Cuixart, Diccionari temàtic de modismes de Susana Rodríguez-Vida, Diccionari de refranys d'Anna Parés, Diccionari de frases fetes de Joan Abril, Diccionari del ball d'Aleix Cort, el Diccionari dels noms de noi i de noia (en dos volums) de Josep M. Albaigès i el Diccionari de renecs i paraulotes (execracions, blasfèmies, flastomies, imprecacions, malediccions, injúries, insults, invectives, fàstics, blasmes, vituperis, improperis, retrets, amenaces, paraules gruixudes, malsonants i despectives, sobrenoms i malnoms, interjeccions i mots i expressions relatius al sexe) de Pere Verdaguer.


^{Nota: casualment aquest apunt és del dia 9 del 9 del 09, a les 09:09.}

Gats lexicogràfics

Fa temps ja havia inclòs aquí una tira còmica d'aquest gat. Ara, la meva professora de francès de l'EOI, Mercedes Vilaplana, sabedora dels meus vicis blocaires, m'ha subministrat aquesta nova dosi de Le chat, llegible clicant-hi a sobre. En aquest cas es tracta de la narració d'una vetllada romàntica (amb trempera felina inclosa), de dos gats la mar de diccionaristes. Gràcies, Mercedes! Je l'aime beaucoup, ce chat.

Sobre la incompresa metàfora

No descobrirem la sopa d'all (?) si diem que la catosfera (o blocosfera en català) està repartida entre els partidaris d'escriure la forma blog i aquells que escrivim bloc.

Aquesta esquerda terminològica porta a situacions curioses. Durant la cerimònia d'entrega dels darrers (i primers) Premis Blocs Catalunya, en Roger de Gràcia, presentador de la cerimònia, va referir-se breument a les característiques del premi. Va indicar que era obra del jove escultor banyolí Jordi Portella i que representava un mapa de Catalunya confegit amb petits blocs de plata. La reacció de l'auditori no es va fer esperar: així com molts de nosaltres vam compartir a l'instant la idea de l'artista, alguns dels altres blocaires presents feien cara d'incomprensió mentre intentaven, debades, de treure l'entrellat d'aquell comentari. Fins i tot es va poder veure un dels guardonats de la nit, en Saül Gordillo, provant, no sabem si amb èxit o no, d'aclarir aquesta qüestió als seus estupefactes companys de butaca. I, de pas, també els intentava explicar perquè el seu bloc es diu com es diu.

Per tal d'evitar aquestes enutjoses situacions, els professionals lexicogràfics ens donen un cop de mà. Els primers a fer-ho van ser, en l'acta del Consell Supervisor núm. 405 (10 de març de 2005), els terminòlegs de referència de Catalunya, el TERMCAT:


Recentment, han estat els lexicògrafs de l'Enciclopèdia Catalana els qui també han admès una de les dues formes:


Així com un dels derivats possibles:


Siguin aquestes iniciatives com "una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l'estel del matí s'alçarà en els vostres cors" (2a Pere, 1,19).

8

El vuit monosil·làbic prové del numeral cardinal indeclinable llatí octo. Entre d'altres faramalles al voltant del 8 (i a semblança del que férem l'any passat amb el 7), esmentarem aquestes 8:

L'any 1888 comença la tercera edició del Labèrnia, la que il·lustrà Apel·les Mestres amb els iconòfors que aquí anem mostrant.

Octubre era el vuitè mes del calendari romà. D'aquí el seu nom. I és el segon disc d'U2, de l'any 1981.

Vuit minuts i uns trenta segons és el que tarda en venir la llum des del sol (des de la lluna només 1,3 segons). Al cel res és tal com sembla. Com a la terra, més o menys.

La bola negra del billar, la darrera que normalment s'ha de colar, porta el número 8. Hi ha molta teca cultural sobre aquesta bola. Fins i tot un dels dolents de la Marvel es diu 8-ball en clara referència al tema. Però és blau.


Vuit són els planetes del nostre sistema solar després de l'expulsió de Plutó de la llista, en la polèmica reunió de la Unió Astronòmica Internacional l'any 2006 a Praga.



Les aranyes tenen vuit potes (i, normalment, vuit ulls). Les de l'escultora Louise Bourgeois, també.




Els pops (o polps) també tenen vuit potes. I el Doctor Octopus, un altre dolent de la Marvel, també.






Tot plegat, vuits i nous i cartes que no lliguen... Però 8=5+1+2 i 8³=512. Això sí que lliga.




^{Nota: aquest apunt és del dia 8 del 8 del 08 a les 8 i 8 minuts del matí.}

Lexicògraf segons Bierce

"LEXICOGRAPHER, n. A pestilent fellow who, under the pretense of recording some particular stage in the development of a language, does what he can to arrest its growth, stiffen its flexibility and mechanize its methods. For your lexicographer, having written his dictionary, comes to be considered "as one having authority," whereas his function is only to make a record, not to give a law. The natural servility of the human understanding having invested him with judicial power, surrenders its right of reason and submits itself to a chronicle as if it were a statue. Let the dictionary (for example) mark a good word as "obsolete" or "obsolescent" and few men thereafter venture to use it, whatever their need of it and however desirable its restoration to favor -- whereby the process of improverishment is accelerated and speech decays. On the contrary, recognizing the truth that language must grow by innovation if it grow at all, makes new words and uses the old in an unfamiliar sense, has no following and is tartly reminded that "it isn't in the dictionary" -- although down to the time of the first lexicographer (Heaven forgive him!) no author ever had used a word that was in the dictionary. In the golden prime and high noon of English speech; when from the lips of the great Elizabethans fell words that made their own meaning and carried it in their very sound; when a Shakespeare and a Bacon were possible, and the language now rapidly perishing at one end and slowly renewed at the other was in vigorous growth and hardy preservation -- sweeter than honey and stronger than a lion -- the lexicographer was a person unknown, the dictionary a creation which his Creator had not created him to create.

   God said:  "Let Spirit perish into Form,"
And lexicographers arose, a swarm!
Thought fled and left her clothing, which they took,
And catalogued each garment in a book.
Now, from her leafy covert when she cries:
"Give me my clothes and I'll return," they rise
And scan the list, and say without compassion:
"Excuse us -- they are mostly out of fashion."
                              Sigismund Smith

Ambrose Bierce, The devil's dictionary

El misantrop i periodista Ambrose Bierce (conegut com a "Bitter Bierce") va néixer un dia de sant Joan de l'any 1842 a Meigs County (Ohio) i en teoria deu haver mort, però no se'n té constància. L'any 1913 va creuar la frontera mexicana amb dos mil dòlars en or i el seu rastre es va esfumar... Deliciosa és la lectura del seu satíric diccionari. Aquest meravellós llibre es pot trobar en castellà (Valdemar, 1993), però no en català. Editors!


Al final d'aquesta citació apareix el poeta Sigismund Smith, que forma part d'una rècula de personatges il·lustres de la cultura anglòfila bierciana: "Durang Gophel Arn", "Borey the Bald", "Armit Huff Bettle", "Anonymous Bink", "Oglum P. Boomp", "Orpheus Bowen, "Marth Braymance", "Hassan Brubuddy", "Conmore Apel Brune", "J.H. Bumbleshook", "Salder Bupp", "Xamba Q. Dar", "Ambat Delaso", "Chauncey Depew", "Pollo Doncas", "Barel Dort", "Pobeter Dunk", "Booly Fito", "Bissel Gip", "Bootle P. Gish", "Apuleius M. Gokul", "Orrin Goof", "Richard Gwow", "Hannibal Hunsiker", "Halcyon Jones", "Opoline Jones", "Jarn Leffer", "Baruch de Loppis", "Mumfrey Mapple", "Jupter Muke", "Bugul S. Purvy", "J. Milton Sloluck", "Giacomo Smith", "Juan Smith", "Polydore Smith", "Sigismund Smith", "Stromboli Smith", "The Reverend Dr. Mucker", "M.P. Nopput", "Blary O'Gary", "Naramy Oof", "Jared Oopf", "Orm Pludge", "Romach Plute", "Balthasar Pober", "Alexander Poke", "Porfer Poog", "Bartle Quinker", "Tinley Roquot", "Lavatar Shunk", "Dudley Spink", "Arbley C. Strunk", "Offenbach Stutz", "Fernano Tapple", "The Roaring Gimlet", "Toodles", "Venable Strigg", "Fogarty Weffing", "Wauky De Woggy", "Joel Spate Woop", "Jorrock Wormley", i "John William Yope". (Llista de Funny Names Folio)

Traïció personal: Lexicògraf, n. Tipus pestilent que, amb el pretext de registrar alguna etapa particular del desenvolupament d'un idioma, fa tot el que pot per detenir el seu creixement, enravenar la seva flexibilitat i mecanitzar els seus mètodes. (continua, però ara mateix fa una mandra...)

bau, bau!

Albanès: ham, ham.
Alemany: wuff, wuff i wau, wau.
Anglès: woof, bark, ruff, arf (gossos grans), yip (gossos petits), bow-wow, yap.
Àrab: hau, hau; how how (هو هو).
Armeni: haf, haf.
Basc: au-au, txau-txau (gossos petits), zaunk-zaunk (gossos grans) i jau-jau (gossos vells).
Búlgar: bau-bau (бау-бау) i jaff, jaff (джаф-джаф).
Castellà: guau-guau i jau, jau.
Català: bau, bau i bup bup.
Coreà: meong, meong (mung mung) (멍멍).
Croata: vau, vau.
Danès: vov, vov.
Eslovac: haf, haf i hau, hau.
Eslovè: hov, hov.
Esperanto: boj, boj.
Estonià: auh, auh.
Finès: hau, hau i vuh, vuh.
Francès: ouah, ouah i ouaf, ouaf.
Grec: ghav, ghav (γαβ γαβ).
Hebreu: hav, hav i haw, haw.
Hindi: bho, bho.
Holandès: waf, waf i woef, woef.
Hongarès: vau, vau.
Islandès: voff, voff.
Indonesi: guk, guk.
Irlandès: amh-amh.
Italià: bau, bau.
Japonès: wan, wan (ワンワン) i kyan kyan.
Letó: vau, vau.
Lituà: au, au.
Noruec: voff, voff.
Persa: vogh, vogh.
Polonès: hau, hau.
Portuguès: au, au; ão-ão; béu-béu i cain-cain.
Romanès: ham, ham i hau, hau.
Rus: gav, gav (гав-гав).
Serbi: av, av.
Suec: voff, voff i vov, vov.
Tagal: aw, aw i baw, waw.
Tailandès: hoang, hoang.
Txec: haf, haf.
Turc: hav, hav.
Ucraïnès: гав гав, hau hau, дзяв дзяв, dzyau dzyau (gos petit) i haf haf.
Xinès cantonès: wow, wow (汪汪).
Xinès mandarí: wang, wang.

Recull de lladrucs basat en el de la Wikipedia, lleugerament ampliat.

Quant al català, he trobat dues onomatopeies: bau bau (segons Wikipedia) i bup bup (segons Joan Abril). En alguna banda també he llegit que els gossos catalans fan BUP perquè són més instruïts. Això no ho puc confirmar, en canvi, dono fe que els que fan BUP en general són bastant gossos.

L'ínclit Serra ens demostra la subjectivitat de la qüestió en un estupend article.

PS: L'home dibuixat ens brinda la versió felina d'aquest apunt. I jo hi afegeixo un gos i un gat i aquest conte s'ha acabat.

Un bon cop de gazofilaci

L'Arxibald Badoc ha incorporat el gazofilaci al seu repertori de renecs. Gran notícia, llamp de llamp de rellamps!

D’infant, la llengua del Laci

m’ensenyava un reverend

a colps de Gazophilaci,

i abans que encetés Horaci

n’esbucaren el convent.

Le chat

(clicar la imatge per a augmentar)

Aquest gat dibuixat per Philippe Geluck ens exposa certes contradiccions lexicogràfiques, la majoria de les quals són extrapolables a la llengua catalana.

Apunts simultanis: el Projecte Polaco II*

Apunts simultanis: el Projecte Polaco I

Fa uns dies, el paremiòleg de capçalera m'enviava una imatge que ja s'ha fet famosa de l'entrada 'polaco' d'un diccionari bilingüe espanyol-anglès de la Collins. Em deia que en parlés al bloc, que jo hi tractava qüestions lexicogràfiques. O sigui, que li feia mandra escriure sobre el tema ;-). Vam acordar que els dos escriuríem sobre això el mateix dia a la mateixa hora. I, ja posats, que ho diríem a l'estupend diccitionarista, i, ja posats, que convidaríem a qui volguéssim (sempre via correu electrònic, fet que ha comportat no poder avisar algun bloc que llegim molt...).

Per ser un joc completament improvisat, el resultat ha estat divers i prou divertit: disquisicions lingüístiques, elements sociològics, apropaments històrics, apunts eminentment literaris, reflexions polítiques, i molt, molt, d'humor... Una barreja de blocs i d'estils que mostra, amb un senzill experiment, la vitalitat i l'enginy de la polacosfera.

Sense entrar en cap tipus d'anàlisi profunda, només m'agradaria fer notar la diferent opinió dels participants sobre la decisió de Collins d'incloure mots despectius com ara 'polaco'. Crec que majoritàriament s'ha imposat una visió negativa sobre aquest fet. Personalment és un dels aspectes que més m'ha sorprès.

Ordenats alfabèticament, aquests són el blocs que sabem que hi han participat:

1. Ara mateix: polaco
   
2. Base de badades: polaco translations
3. Bloc d'en Francesc Puigcarbó: Polonesos de segona
4. Club de la bohèmia: Xarnego, no. Polaco, sí
   
5. Col·lecció de moments: Visca Polònia!
6. Connexions [From Tarragona]: Diccionari Collins (inclou CD ROM)
   
7. Del del meu mar / desde mi mar: ¿Los polacos se ponen el mundo por montera?
8. Diccitionari: La religió m'ajuda moltíssim a comprendre i a valorar la ciència
   
9. Ei, si pot ser!: Ens entra per aquí...
10. Eines de llengua: ¡Collins!
11. El basar de les espècies: La darrera càrrega de la cavalleria polaca
12. El blog de la Núria Masdéu: El diccionari?
13. El blog d'en Kasku: Polacos (i moros, i xarnegos, i sudacas, i gabachos, i...)
14. El Punt Digital -L'apuntador: La nació polonesa
15. Gazophylacium: ¡Polaco!
16. Hisenda Lesseps: La malícia d'un lexicògraf
17. Imatges i paraules - Pictures & Words: 204. Jugant amb les paraules / Wordplaying
    
18. Josep María García i Pérez: Polaco
    
19. La Garrofa de Mont-roig: Collons Collins
    
20. La lechuza: Catalonia is Poland is Catalonia is
    
21. La panxa del bou: Gües quins Collins
22. L'home dibuixat: Ja jestem Polskie
23. Malerudeveure't: Collons! Mireu què diu un tal Collins...
24. Per a lectura i decoració: M'havien proposat de fer un apunt simultani...
25. POUM a Vallromanes: Polacos i el Collins
    
26. Raons que rimen: Collins, quin diccionari!
27. Reflex irreflexiu: La Moreneta de Czestochowa
28. Reflexions en català: Jo no sóc polac, jo sóc polonès
    
29. Rondalles de la vora del foc: Polonesos i catalans-catalans i polonesos
    
30. Saragatona: polaco
31. Tens un racó dalt del món: Collins. Comenta la imatge
32. Un racó del meu petit món: Polaco?
    

A tots moltes gràcies per aquesta estona de divertiment blocaire! I si hi ha més blocs polacos a la xarxa, que ho facin saber.

* El títol de l'apunt l'ha creat en Víctor a partir de l'aportació conjunta d'aquests dos blocaires

¡Polaco!

Joan Avenalleda, al llibre Viatge a l'origen dels insults (Ara Llibres, Badalona, 2006) recull a la pàgina 39 un mot despectiu que s'aplica als catalans: "polaco,-a". El classifica de 'pseudogentilici' (un fals gentilici) i en fa una breu explicació. Dins d'ella exposa un parell de teories sobre l'origen d'aquest insult. Anant una mica més enllà, constato que no són les úniques hipòtesis que algú ha plantejat sobre la qüestió. Anem a fer una mica d'història, ordenant les explicacions per l'època d'aparició de l'insult. Aquestes són algunes de les possibles raons per les quals ens diuen "polacos":

1. Entre els anys 1700-1714 té lloc la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya després de la mort de Carles II. Dins del bàndol austriacista hi va participar un batalló de mercenaris polonesos, lluitant al costat dels catalans. Des de la perspectiva dels borbònics castellans, això faria néixer el paral·lelisme entre els 'polacos' i els catalans. (Aquesta hipòtesi és la primera que podem trobar a la Viquipèdia).
2. Una altra hipòtesi intenta ser encara més precisa. El català Jacint Fèlix Domènech va ser ministre d'Hisenda i participà en el gabinet ministerial del comte Luis Sartorius, durant els anys 1853-1854. Aquest gabinet, ple de problemes, va ser molt impopular i se'l coneixia com "los polacos", comparant-lo amb l'anàrquic govern polonès de la mateixa època. En aquest sentit, el María Moliner, diu que "polaco" se aplica a los componentes de un partido político que gobernó en España desde 1850 a 1854. (Aquesta és la segona teoria sobre el tema que apareix a la Viquipèdia).
3. Durant la Guerra Civil espanyola sembla ser que un escamot de soldats polonesos va participar al costat dels republicans a Catalunya. Des de l'altra bàndol es va fer l'associació de conceptes. (Hipòtesi que trobo en un bloc d'ERC. Crec que els brigadistes venien de molts països, no sé, no sé...)
4. L'any 1939 coincideixen l'ocupació franquista de Catalunya i l'ocupació nazi de Polònia. Aquest fet portaria a alguns militars espanyols a establir un paral·lelisme entre les dues situacions. Molta gent (per exemple, aquí) recorda com aquest mot n'estava d'arrelat als quarters militars durant el franquisme i encara després. (Aquesta és la hipòtesi més versemblant segons Joan Avellaneda, a l'obra ja citada, i segons aquests professors universitaris).
5. El paral·lelisme es podria fer arribar a altres aspectes: Polònia va tenir un territori cobejat per Alemanya (1939) i Rússia (1945) i Catalunya va patir la separació de les seves terres entre l'estat espanyol i el francès / Polònia no va ser estat fins el 1918 i Catalunya ni així... (aquestes idees són presents a la Viquipèdia)
6. També podríem parlar d'una comparació triada a l'atzar pel fet de no entendre el parlar català. (Una altra hipòtesi que també apunten alguns intèrprets, entre ells Joan Avellaneda, tot i no ser la seva preferida).
7. Hi ha qui esmenta, sempre com una remota possibilitat, possibles semblances fòniques, o en d'altres aspectes lingüístics, entre les dues llengües. Però, ¿quants tenim al cap com sona el polonès? (Aquesta hipòtesi sempre se cita per descartar-la al moment; aquests matemàtics han arribat a analitzar la qüestió).
   

Personalment, m'inclino per la primera o la quarta d'aquestes teories. Un mai pot estar segur al cent per cent, en aquestes qüestions.

Per cert, no he trobat cap recull lexicogràfic ni diccionari bilingüe català on aparegui 'polaco' en aquest sentit. Només els amables senyors de l'anglesa Collins han tingut l'encert de perpetuar aquest insult. En concret, dins del Collins Diccionario Concise Inglés (Español-Inglés / Inglés Español), 3a edició de 1999, trobem això:



Com ens informa la molt correcta Anna Llisterri, l'edició del 2005 del Collins Universal (Español-Inglés / English-Spanish) continua mantenint aquest accepció però ha canviat la marca valorativa, de (fam) a (pey). Algú els ha avisat que aquest pseudogentilici és un insult, imaginem:



I per als qui vulguin encara més proves, en aquest Collins en línia també ho trobem.

N'hi ha d'altres que ens recorden que som "polacos" cada dijous al vespre.

Endevinalles de les mes modernes

El llibret Coples noves, humoristicas y epigramaticas és de l'editorial Diarrea. A la portada consta com autor J. F. (a) QUERI, inicials sota les quals s'amaga Josep Ferré, un escriptor reusenc de literatura popular de canya i cordill. No té data de publicació però deu ser de cap als anys 10 del segle passat. A la mateixa editorial trobem el llibret Virtuts del cagar : nou discurs pronunciat en la càtedra cagatoria de la Universitat de Ensumalanca, més conegut que el que mostrem aquí.

El llibret (de només 8 pàgines) conté romanços picantons, però l'apartat final canvia la temàtica i fa així:

"ENDEVINALLES DE LES MES MODERNES. Extretes de lletres de l'abecedari, les quals es podran usar en tertúlia o reunions, per distreure's una estona, entre amics o amigues; pensades pel mateix autor"

I aquestes són les "endevinalles de les mes modernes" (mantinc l'ortografia):

1. ¿Quin nom de poble és el que una lletra que mai és cru?
2. ¿Quina és la lletra que mai està malament?
3. ¿Quina és la lletra que fa més por als nens petits?
4. Quan un no entén el que li diuen ¿amb quina lletra contesta?
5. ¿Quina és la lletra que pot donar més claror?
6. ¿Quina és la lletra que canta i balla més?
7. ¿Quina és la lletra que és més bèstia?
8. Quan un marit i muller han fet una feta, una mort, si ell és innocent ¿qui l'haurà feta?
9. I el que no endevina una cosa ¿quina falta comet?
10. ¿Quina lletra és la més franca, més noble i més liberal?
11. ¿I la lletra que mai està parada i mai se'n va?
12. ¿Quina és la lletra filla de Grècia?
13. ¿Quina és l'ofici que mata una lletra?

N'hi ha d'evidents i n'hi ha que no, però en general són ben simples.

PD (21/1/2010): Avui, a la fira de col·leccionisme Letera de l'hotel Majestic he trobat un exemplar més antic d'aquest text. Reprodueixo el primer i el darrer full (on apareixen les endevinalles de l'abecedari):

Un diccionari llengut

Fa uns dies parlava de les Desdefinicions i de la Base de badades com a exemples de diccionaris juganers de la llengua catalana. Avui, per atzar, trobo el que faltava per al trio:

Es tracta d'un simpàtic web del palamosí Anselm Queixal, on de manera semblant als dos casos anteriors, gira com un mitjó les definicions de mots habituals i inventa noves paraules que donen molt de joc. Malgrat ser un parent directe dels dos anteriors, aquest diccionari llengut i provocador no té la forma d'un bloc, o sigui, que, amb els meus minsos coneixements informàtics desconec si està en frase de creixement o ja ha arribat a la maduresa ludolingüística, o sigui que està parat. Una altra diferència és la seva condició enciclopèdica, amb entrades com ara:

"Terradelles: poble del municipi de Vilademuls (Pla de l'Estany) totes les terres del qual pertanyen exclusivament a les dones."

Potser encara hi ha més internautes jogassers amb les definicions per aquests móns de bits. Si la cosa continua creixent, acabaré posant un apartat lateral on recollir-los.

Desdefinicions i Base de badades

Els verbívors tenim un país sencer, però, gràcies als blocs, van apareixent poblets independents amb el seu tarannà propi, com els irreductibles gals. Avui fem atenció a dues mostres d'irreductibilitat ludolingüística que tenen relació amb el diccionari:

1. La primera és coneguda de molts. L'escriptor Jesús M. Tibau és un dels blocaires més llegits dins de la blocosa nostra, gràcies al seu Racó dalt del món. Cada dilluns, metòdicament, des de fa 46 setmanes (pels volts del maig de l'any passat començà), ens obsequia amb unes divertides "desdefinicions" on juga amb el significat de mots ja creats o en crea de nous per tal de mostrar la vivacitat de la llengua. Com exemple, un botó, o sigui, una desdefinició recent: "escrotini. Forma de fer el recompte de vots en països totalitaris, és a dir, donant el resultat que els surt dels testicles." Una manera divertida d'afrontar els terribles dilluns.



2. L'altre és un bloc més recent: Base de badades és un "petit diccionari ludicofestiu il·lustrat de la llengua catalana". Gràcies al sempre atent Víctor ens hem assabentat de la seva existència, que no té ni dos mesos. Va començar amb tota una declaració de principis, que reproduïm tot seguit: "bokabulari (paraula d'origen basc que designa aquella persona que crea paraules o que juga amb el seu significat)". I des de llavors diàriament fa un simpàtic exercici de ludolingüística, el contrapunt ideal del tan nostrat Rodamots. No em puc estar de citar la seva reflexió sobre els llepaculs: "Ser un llepaculs i no tenir pèls a la llengua són dues coses, des de tots els punts de vista, incompatibles".


Són tan eixerits, aquests desdefinidors bokabularis, que accepten la col·laboració dels lectors per tal de fer més gran el joc (i el xoc) de mots. Qui vulgui apuntar-s'hi, pot picar a les dues portes i serà ben rebut.

Meme o mem?

(No, no és que estigui disposat a reprendre altre cop una discussió de l'estil bloc/blog...)

La molt correcta Anna*, del bloc Lectura i decoració, m'ha passat un meme. Quan vaig estudiar Filosofia de la cultura, em van explicar què eren els memes, però aquests són diferents, tot i que hi estiguin inspirats. La lexicografia amateur no podia passar per alt que al TERMCAT i a la Viquipèdia, a les unitats mínimes de transmissió cultural les anomenen 'mems'. En castellà sí que són 'memes', però en català, no. ¿S'haurien, llavors, de traduir també aquestes idees que es transmeten pels blocs? Aviam si l'Anna, que és traductora, però no acostuma a deixar comentaris a les cases dels altres, té una resposta.

Tornem-hi. Aquest mem(e) és senzillament un qüestionari que va donant voltes pels blocs. O sigui, un qüestionari Proust en versió blocaire:

1. Quant de temps portes com a blocaire?

Vaig començar l'endemà del meu sant, el 25 de juny del 2007, amb una citació de Rayuela. O sigui que porto poc més de mig any.

2. Com vas saber de l’existència dels blocs?

Perquè sóc molt espavilat i estic a l'última, per això parlo de diccionaris del s. XIX. I per mon germà, que no és tan espavilat i pretén ser més modern que un servidor. Ell em parlà de Microsiervos i Halón Disparado, que no estan malament.

3. Digues cinc blocs que segueixes diàriament.

Gairebé diàriament, i amb ordre aleatori, el del Toni, alguns dels del Víctor, el del Marc, alguns dels del Xavier i el de l'Ury. I la majoria que tinc als enllaços, també. Sospito que n'hi deu haver de més interessants, però em fa mandra voltar més ;-).

4. Ets lector anònim d’algun bloc?

I tant... Anònim i inconfessable.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.

L'Anna, que m'ha enviat el meme, i sense conèixer-la sé que és la més simpàtica de tots.

6. Amb quins cinc blocaires aniries de marxa?

Probablement amb qualsevol que m'ho proposés. Jo faig cada any (ja en van vuit) la marxa Matagalls-Montserrat, o sigui, que si algú vol venir de marxa amb mi, ja ho sap.

7. Amb quins tres blocaires passaries una nit de bogeria sexual?

Tres és una xifra massa escarransida per a una nit de bogeria sexual. A partir de set, parlem.

8. T’has enamorat mai d’algun blocaire?

Només conec personalment un parell dels blocaires amb què em comunico. I no són el meu tipus (ho sento, Ury; ho sento, Toni). Però alguns blocs enamoren.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?

A voltes, divertit. I a més faig un gran bé a la humanitat (en concret, a la meva persona humana).

10. Escull entre tres i cinc blocaires perquè facin aquest meme.

Els mateixos cinc que he dit a la 3. Apa, a exhibir les misèries.

* Si voleu veure d'on ha tret l'Anna la imatge de la capçalera del bloc, aneu qualsevol diumenge al Mercat de Sant Antoni, a la parada del Lluís. És una parada exterior, molt llarga i que ven llibres, postals i minerals. Al Xavier potser li sona.

BON NADAL

Potser entre tant de llibre també hi ha algun diccionari, no?

(via el molt recomanable bloc bibliòfil Diari d'un llibre vell, que ja ho va publicar el 28 de novembre; ell ho va veure al famós boingboing, i aquests a un estudi holandès de disseny anomenat IJM)





Per als qui prefereixin assumptes no tan elevats, el jueves ens proporciona un altre tipus de nadala. Potser grollera, però no tan obscena com la persecució a la sàtira humorística i l'exaltació de la institució més antidemocràtica i menys exemplar d'Espanya.






Per acabar, incloc el missatge nadalenc de l'ínclit Màrius Serra en aquestes 'fechas tan señaladas' (ell sí que és un rei i no l'altre):

TRES NADALÀRIUS

Com que és temps de nadales i ja no ve d'un spam, he pensat de felicitar-te les festes amb tres nadalàrius perquè els facis servir, si ho vols, a les sobretaules dels àpats nadalencs. Bon neuronadal!

El primer no és nou, però és el més nadalenc que dec haver formulat fins ara:

"Idèntic a Jesucrist, de 6 lletres".

La solució figura entre les dels 141 enigmàrius recollits al llibre Enviar i rebre.
Concretament és la de l'enigmàrius número 71.

El segon sí que és nou, i no trobaràs la solució impresa enlloc fins que no la formuli per antena, a El matí de Catalunya Ràdio, el dilluns 31/12:

"El conjunt d'aquest any nou, de 4 lletres".

Què? Te'n surts, o hauràs d'esperar al dilluns 31 a les 8:15 del matí?

Finalment, la solució del tercer no sortirà enlloc, ni jo te la diré, morè.

"La part del pa que més odia en Ferran, de 6 lletres".

Bon Nadal!

Màrius Serra

Sant Francesc Xavier

Si totes les disciplines científiques tenen un patró, la lexicografia també en deu tenir un. A la viquipèdia no he trobat aquesta important informació, així que, després d'una laboriosa recerca i una etílica inspiració, he decidit proclamar, provisionalment, sant Francesc Xavier com a patró de la lexicografia. A l'escut heràldic trobem símbols inequívocament lexicogràfics, com ara el senglar, l'arboç, el tauler d'escacs i les diademes de refinat disseny. I qui vulgui negar les evidències, endavant.

Les qüestions lexicogràfiques van interessar de seguida el jove Francesc Xavier. En aquesta imatge el trobem en el seu típic posat de concentració, escoltant les divagacions del seu mestre sant Ignasi sobre l'acumulació de neologismes anglesos dins del llatí clàssic. El barret que corona la seva testa va ser un regal de sa mare per les bones notes que treia a "Lexicografia llatina I"; a més li servia per amagar la seva incipient alopècia.

De tots és sabut que Sant Francesc Xavier tenia do de llengües. Per tal de difondre la lexicografia no va dubtar de fer les amèriques. Al principi li va costar de trobar la manera de sustentar-se econòmicament; estranyament, en aquella tèrbola època, explicar històries sobre diccionaris llatins no era cap negoci. Però de seguida, i aprofitant la força que l'àngel de la guarda lexicogràfic li proporcionava, va entendre que si llogava la seva esquena com a mitjà de transport, la seva missió a la vida quedava molt més definida.

En el seu fanatisme per difondre l'obra i miracles d'Antonio de Nebrija, Francesc Xavier arribà a viatjar a Bèlgica. Allí predicava la paraula del diccionari, instruint amb exemples de mots i entretenint els alumnes amb jocs malabars. La seva vocació era tal, que per tal de no avorrir els alumnes, va domesticar un cranc, que li portava al moment qualsevol eina que li calgués. A la imatge el veiem fent una demostració davant d'un belga absolutament encantat.

Però què seria d'un sant patró si no en tenim cap relíquia? En el cas de Francesc Xavier en disposem de diverses, massa i tot. Els seus enfervorits deixebles procediren a esquarterar-lo diligentment per tal de mantenir encesa la flama de la saviesa lexicogràfica. Un dels més afortunats li pogué tallar el braç dret per tal de conservar els anells que lluïa el nostre patró. Desconeixem si Francesc Xavier era encara viu quan tingué lloc aquesta meritòria donació del seu cos. Podia haver passar perfectament perquè era esquerrà i per tal de subsistir amb l'esquena i el braç bo ja n'hagués tingut prou.

Aquest germanívol apunt consisteix bàsicament en una excusa per felicitar el meu germanet Xavier, que només en tinc un i no tinc on triar. Les il·lustracions provenen del llibre Album histórico-Artístico de San Francisco Javier de Francisco Escalada (Hauser y Menet, Madrid, 1922). Les històries provenen de la saviesa popular i la viquipèdia.

Bloc o blog o altre mot

L'autoritat lexicogràfica es va pronunciar fa temps, però o molta gent ho desconeix o ho vol desconèixer. Malgrat que el DIEC2 encara no recull l'accepció, el TERMCAT sí que ha posat fil a l'agulla en aquesta controvèrsia.

Aquí presentem el document oficial del TERMCAT on s'explica amb arguments científics la qüestió de si escriure bloc o blog o algun altre mot:

Terme “bloc”

Extracte de l’acta del Consell Supervisor núm. 405 (10 de març de 2005)

weblog / blog
(Reconsideració dels termes diari interactiu i diari interactiu personal, aprovats pel Consell Supervisor en l'acta 341.)

2 bloc m
es bitácora
es blog
fr blogue
fr carnet Web
en blog
en weblog

Pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Terme relacionat:

2 blocaire m i f
es bitacorero
es bloguero
fr blogueur
fr carnetier
en blogger
en weblogger

Persona que gestiona un bloc o que és aficionada a navegar per aquest tipus de pàgines web.

Criteris aplicats:

Es reconsideren les formes diari interactiu i diari interactiu personal, aprovades pel Consell Supervisor en l’acta 341 com a alternatives a l’anglès weblog, i s’aprova (en substitució de les anteriors) la forma bloc, amb el terme relacionat blocaire, pels motius següents:

• s’ha constatat que les denominacions diari interactiu i diari interactiu personal, aprovades inicialment pel Consell Supervisor, pràcticament no tenen ús;
• la majoria d’usuaris consideren que són denominacions semànticament poc reeixides: creuen, d'una banda, que l’adjectiu interactiu és poc adequat, ja que no tots els blocs són interactius, i, d’altra banda, que la distinció feta entre diari interactiu i diari interactiu personal és artificiosa (si bé és cert que es podria fer, l’ús no la fa necessària i no es fa, de fet, en cap de les llengües estudiades);
• s’argumenta, igualment, que diari interactiu i diari interactiu personal són denominacions massa llargues que no permeten la creació de derivats (cal tenir present que la forma anglesa blog és molt prolífica pel que fa a la formació de derivats i ha donat lloc a formes com ara blogger, bloggish, blogable, blogosphere, blogroll, moblog, metablog, etc.);
• pel que fa a la nova solució adoptada (bloc), és una adaptació gràfica de la denominació anglesa (a partir de la realització fonètica del terme en català) i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme: el concepte es refereix, de fet, a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes on es fan anotacions regularment;
• és, per tant, una denominació semànticament motivada;
• ha estat creada espontàniament en català i es difon des d’alguns mitjans de comunicació electrònics des de fa un cert temps;
• té l’avantatge, com el terme anglès, que és una denominació sintètica que permet fàcilment la creació de derivats;
• si bé la majoria dels experts en informàtica es mostren més aviat favorables a l’adopció del manlleu (blog), els usuaris més vinculats al món dels blocs han mostrat la seva preferència per l’adaptació bloc i han confirmat que aquesta denominació té bona acollida entre els blocaires;
• pel que fa a blocaire, és una forma que ja té ús;
• es prefereix blocaire, en comptes de bloquer -a, perquè el sufix -aire aporta un matís de popularitat que pot adequar-se millor als contextos informals en què sovint s’utilitza el terme.
Es desestima l’adopció del manlleu blog (reducció de weblog, compost creat a partir dels substantius web + log, aquest darrer reducció de logbook ‘quadern de navegació o de bitàcola’), tot i que té un cert ús i és una forma que s’adequa sense problema al sistema fonicogràfic del català (com buldog, demagog, gog, pedagog, psicogog, etc.), perquè s’ha preferit donar prioritat a una denominació catalana creada espontàniament i amb suport entre els usuaris.
Per motius similars s’ha descartat també l’alternativa bitàcola, que, com l’anglès logbook (que ha donat lloc a weblog i a blog), juga amb la idea d’aquest tipus de pàgines com a indrets per navegar.
L’alternativa quadern, que també s’ha tingut en compte, s’ha desestimat perquè no té cap ús.
Pel que fa a les formes dip i dipaire, procedents de la lexicalització de la sigla DIP (de diari interactiu personal), s’han bandejat, malgrat que també es tracta de creacions espontànies, perquè no tenen gaire difusió.
El Consell Supervisor ha descartat, de moment, d’aprovar una forma verbal en català anàloga al verb anglès to blog. Segons la recerca feta i els especialistes consultats, verbs com ara blogar o bloguejar s’utilitzen gairebé sempre en contextos argòtics, mentre que formalment se sol parlar de fer un bloc, redactar un bloc, visitar un bloc, navegar per un bloc, etc., segons el sentit i el context.

____

El bloc de notes que il·lustra aquest apunt (o article) és el que utilitzà Josep Pla per escriure el Quadern gris. Fa honor al títol.

Fins i tot en Klingon

Albanès: fjalor. Alemany: Wörterbuch n. Anglès: dictionary. Àrab: قاموس ,معجم. Àzeri: lüghɘt. Basc: hiztegi Bundeli: pagpurulungan. Bosni: rječnik. Bretó: geriadur. Búlgar: речник m. Castellà: diccionario m. Danès: ordbog. Ekspreso: diksionario. Eslovac: slovník m. Eslovè: slovar m. Esperanto: vortaro. Estonià: sõnaraamat. Feroès: orðabók. Finès: sanakirja. Francès: dictionnaire m. Frisó: wurdboek. Fula: saggitorde. Gallec: diccionario m. Gal·lès: geiriadur. Grec: λεξικό n. Hausa: kamus. Hawaià: puke wehewehe ‘ōlelo. Hebreu: מילון (milon). Hindi: शब्दकोश, कोश. Hongarès: szótár. Islandès: orðabók. Igbo: nkowaokwu. Indonesi: kamus. Interlingua: dictionario. Irlandès: foclóir m. Italià: dizionario m. Japonès: 辞書,字書 (じしょ, jisho); 辞典,字典 (じてん, jiten). Kannada: ನಿಘಂಟು, ಅರ್ಥಕೋಶ.

Kazakh: сөздик. Kirguís: сөздүк. Klingon: mu'ghom. Coreà: 사전. Kurd: ferheng, khebernivis, loghet. Llatí: dictionarium n. Letó: vārdnīca f. Lituà: žodynas m. Luxemburguès: Wierderbuch n, Dixionär m. Maltès: dizzjunarju. Holandès: woordenboek n. Noruec: ordbok. Persa: کتب لغت. Polonès: słownik m. Portuguès: dicionário m. Romanès: dicţionar n. Rus: словарь m. Sànscrit: निघण्टु. Somalí: qaamuus, abwan-ka. Swahili: kamusi. Suec: ordbok. Tàtar: süzlek. Tai: พจนานุกรม. Tibetà: ཚིག་མཛོད་. Turc: sözlük. Txec: slovník m. Urdú: لغت. Uzbek: луғат. Vietnamita: tự điển. Volapük: vödabuk, vödasbuk. Xhosa: idikshinari. Xinès: 字典, 词典. Zulú: isichazimazwi.

Aquesta llista de traduccions del mot diccionari en diverses llengües la trobem al Viccionari, que és el projecte de diccionari lliure i universal wiki, o sigui, de la Viquipèdia. Tant llengües com traduccions tenen el seu enllaç cap al Viccionari.