Medallons de Pompeu Fabra

L'any 1968 feia un segle del naixement de Pompeu Fabra. Aquest any Fabra se celebrà amb diversos actes, des de la publicació de la gran biografia de Josep Miracle a concursos per als infants. Expliquen Jaume Fabre i Josep M. Huertas que "des del desaparegut setmanari Tele/Estel es va donar el tret de sortida dels diferents actes amb l'article “Un centenari que no podem menystenir”. Entre els signants de la crida que seguiria a aquest article es trobava l'escultor Rafael Solanic, que presidia el Cercle Artístic Sant Lluc, des d'on, asseguren alguns, va sortir la idea de fer un medalló de Fabra, que es va encarregar a Josep Miret". Altres fonts indiquen que l'encàrrec fou fet per Òmnium Cultural a iniciativa de Lluís Carulla. El que és segur és que l'autor fou l'escultor barceloní Josep Miret i Llompart i que es distribuí a diferents entitats dels Països Catalans. Sobre la quantitat de medallons realitzats hi ha divergències, que van de 100, com s'indica a l'entrada dedicada a Miret de la Viquipèdia, a 150, com diu aquest text de la p. 88 de Pompeu Fabra, Nadala de 1998 de la Fundació Jaume I:

El medalló és de bronze i fa uns 37 cm. de diàmetre.  Una de les curiositats és que alguns van signats "Miret 1968" al marge inferior esquerre i d'altres no.  

En Joan Montané i un servidor fa uns mesos que anem cercant els medallons de Fabra que encara existeixen. El resultat el podeu trobar en aquest mapa dels medallons de Pompeu Fabra:

A data d'aquest apunt en portem 22 de localitzats, al Principat i a Prada, Eivissa i l'Alguer. Si en coneixeu algun que no tenim controlat, us agrairem que ens ho feu saber.

Badalona a Pompeu Fabra

Com molts sabeu, Fabra va viure molts anys a Badalona, en concret, des que tornà de Bilbao fins a l'exili (1912-1939). És fill adoptiu de la ciutat, però actualment el seu record no hi és prou viu. Per això alguns badalonins volen retre-li un merescut homenatge posant el seu nom a una plaça principal del poble. Si us voleu adherir a la campanya, en trobareu el logotip al lateral del Gazophylacium.

El seu record no és prou viu malgrat que a Badalona trobem actualment un monument dedicat al mestre. És una obra senzilla tot i que important pel seu significat. Aquest monòlit dedicat a Pompeu Fabra va ser promogut per una iniciativa d'Òmnium Cultural l'any 1985, amb motiu de les Festes Populars de Cultura a Badalona. Està situat davant d'un edifici d'oficines de l'Ajuntament, anomenat el Viver, a l'avinguda Lluís Companys, prop de la plaça de l'Assemblea de Catalunya. El seu estat de conservació no és precisament òptim. Està clar que cal dignificar més la figura del nostre lingüista amb d'altres iniciatives de més envergadura:

Més: Barcelona a Pompeu Fabra.

Barcelona a Pompeu Fabra

El fotògraf Xavier Puigmalet ha tingut la gentilesa de respondre a la crida gazofilàctica, i en un exercici de virtuosisme artístic, ha immortalitzat per sempre més una obra de la qual havíem parlat recentment, a partir d'un comentari de Galderich: l'obra Barcelona a Pompeu Fabra.

El conjunt està format per dues peces: el títol de l'obra en lletres metàl·liques i un relleu en marbre de Josep Clarà que porta per nom La lectura (1948). Es troba ubicat als Jardins de Salvador Espriu (els Jardinets del Passeig de Gràcia), amb el c. Bonavista, aproximadament, de la ciutat comtal.

Aquesta escultura commemorativa (que trobem citada com el Monòlit de Pompeu Fabra, potser perquè es confon amb una altra escultura commemorativa existent a Badalona), té una composició com a mínim curiosa, amb un títol enorme davant d'una altra obra més discreta. El dinamisme i modernitat de les lletres metàl·liques contrasta amb el classicisme i l'estatisme del relleu en posició gairebé horitzontal.

¿Per què s'escollí aquesta obra de Clarà? A part de les connexions entre la tasca de Fabra i el concepte de la lectura hi ha una raó més directa. Clarà creà La lectura l'any 1948, i el 25 de desembre d'aquell any moria Pompeu Fabra.

L'obra de Clarà deu formar part del llegat de 800 escultures que l'artista va deixar a l'Ajuntament de Barcelona a canvi de la creació d'un museu que, ara mateix, no existeix. De fet hem trobat que La lectura va estar ubicada (o és una altra amb el mateix nom) a l'interior de la Biblioteca Clarà de Sarrià (c. Doctor Carulla, 22), edifici aixecat al mateix espai on l'escultor tenia el seu taller. El taller i la casa de Clarà van ser enderrocats i el seu jardí noucentista desmantellat.

Als Jardinets de Gràcia també hi trobem altres escultures com la dedicada a Joan Maragall.

Tota aquesta sèrie de fotografies d'en Xavier Puigmalet es pot veure aquí.