Tot i que darrerament la tinc un poc abandonada, m'agrada la música d'arrel tradicional, incloent-hi la dels països anomenats
celtes. Per això, arran de les últimes notícies sobre els avanços d'Escòcia cap a la seua
independència (i també d'haver llegit sobre el tema en el sempre recomanable blog d’
Elfreelang), havia decidit triar alguna música d'aquella procedència per tal d'il·lustrar la ja acostumada
entrada dels divendres. Després, però, les encorajadores
manifestacions d’anit a tot el País –desenes de milers de persones que, per segona vegada en cinc dies, han omplit els carrers per fer sentir la seua veu contra el malbaratament, la indecència i el desgovern— m’han fet pensar en altres
melodies que no haurien desentonat gens per tancar una setmana com a mínim estranya. Fins i tot, i tenint en compte que d’ací una estona estaré escoltant
Clara Andrés a Alcoi, tampoc hauria estat malament aprofitar l’avinentesa per tornar a
dur-la a aquestes planes. Finalment, però, m’he quedat amb la idea inicial, no sé molt bé per què; potser perquè la veu sempre evocadora de
Karen Matheson m’ha semblat la més escaient per als meus pròposits de cap de setmana: recuperar forces, somniar aurores boreals i, si tot va com s’espera, anar a la muntanya a veure de trobar una neu que --com la llibertat, com tantes altres coses— es fa de vegades d’esperar, però que ha d’arribar més tard o més d’hora. Bon cap de setmana!