Definició

apunt

1 m. [LC] [AR] Dibuix o pintura feta de pressa, amb poques línies o pinzellades, d’una cosa que hom té al davant, i que serveix per a recordar-ne la figura, la disposició, el color, etc. D’aquell molí, en tinc un bell apunt fet per la Beatriu.

2 m. pl. [LC] [PE] Notes més o menys sumàries preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar una explicació, un discurs, etc., per ajudar-ne la recordança o aprofitar-les a qualsevol altre fi. Quan voldràs estudiar aquesta lliçó, et deixaré els apunts que vaig prendre a classe.

3 m. [IN] [LC] Text que un internauta publica en un fòrum o en un bloc. Trobo que fa molt temps que en Zinc no fa cap apunt al seu bloc; hasta començo a estar una mica amb ànsia i tot: algú sap si li ha passat algo?

Raimon Capdevila Miralles

Observeu el noi d'aquesta fotografia:

No sembla mala persona, oi? Diríem que inspira confiança i tot.

D'ell, us en puc dir poca cosa.

Sé que es diu Raimon Capdevila Miralles. Va nèixer el 3 d'abril de 1980 a Barcelona. Toca la guitarra en un grup i va estudiar no-sé-exactament-què a l'Autònoma. Divendres passat, cap a dos quarts i mig de vuit del vespre va obrir un compte a Facebook. D'això fa només tres dies i ja té 70 (setanta!) amics.

Ah! I encara us en puc donar un altre petit detall: el Raimon Capdevila Miralles no existeix fora del món virtual. Me'l vaig inventar divendres passat cap a dos quarts i mig de vuit del vespre. Ai las!

Com a experiment és força interessant, no? 70 (setanta!) persones que és impossible que el coneguin de re, l'han acceptat com a amic. Amb una mica més de temps, seria fàcil arribar al cent, cinc-cents o mil amics. I això, per un paio que no existeix, no està gens malament.

No deixa de ser curiós això del Facebook. Si t'hi pares a pensar, les conclusions de tot plegat són tan evidents (i bèsties) que me les estalvio.

Tot plegat em fa pensar en alguns gurús-visionaris-titafredes que diuen que, avui dia, si no tens Facebook no ets ningú. Si en coneixeu algun, d'aquests savis, digueu-li al Raimon Capdevila Miralles: amb molt de gust li demanarà amistat.

I si teniu Facebook i l'agregueu, potser farem història.

... i cinc-cents!

No són cent. Ni dos-cents. Ni tres-cents. Ni quatre-cents.

Comptats i recomptats, són cinc-cents (una dotzena llarga, segons la guàrdia urbana)

Em venen moltes coses al cap. Tantes, que no sé què dir.

I si us les digués, no us les creuríeu

Uf.

Us he deixat uns fectus per picar i cava a la nevera. Serviu-vos vosaltres mateixos.

I sense que serveixi de precedent, avui tirarem d'arxiu:

Retrato robot

Si hi ha una sala que em llama especialment l'atenció del Museu de Cera és aquella on s'hi representen els antics Comtes de Barcelona, Besalú, Pallars, Urgell, Cerdanya, Conflent, Empúries, Rosselló o els Omellons (repeteixo: els Omellons). En entrar a la sala és hasta maco de veure com els Ramons Berenguers es barregen amb els Berenguers Ramons; o com els Borrells Ramons alternen amb els Ramons Borrells, amb franca* germanor i companyonia.

Però com sabem que totes aquestes figures de cera s'assemblen als originals? Com? Eh? Com?

Pues resulta que, ai las!, no hi ha manera humana de saber-ho. I encara diré més. Però ho diré després d'un punt i apart, que aixòs que diré és tan gros que bé que s'ho mereix.

Benvolguts lectors, benamades lectrius, aquests personatges se'ls inventen! Vivim enganyats! En realitat, per fer un Jaume I, un Hug III, o un Ermengol VII, fan servir el mateix motllo. Només varia una mica el color de la barba i la vestimenta i au, ja en tenim un altre, i que vingui algú a contradir-nos. Alehop.

Aquest sentiment de veure una fesomia i no saber si realment s'assembla a l'original, és altament frustrant. I el vull reproduir en aquest post per tal que tots entengueu com em sento quan veig pransemple Sanç I, o Ponç II, O Teve III en cera. I és per aixòs que, desafiant el meu preuat anonimat, m'he fet un retrato robot a mi mateix i l'he penjat aquí sota perquè tothom es meravelli de com m'hi assemblo.

Frustrant, oi?

Us convido a una Fanta Limón que visiteu aquesta pàgina, us feu un retrato robot i el pengeu al vostre bloc, com si aixòs fos un d'aquells memes que solien córrer antas per la blocosfera i que, gràcies a Déu, han desparegut.

Uniu-vos-hi-la-en-ho'li tots i totes! Infestem la catosfera de retratos robot!


*franca, com volguent dir... (mola, no?)

Regal invisible

No ens enganyem: un amic invisible sense poder anar a comprar el regalo als xinos és un amic invisible raro.

Tot i això, benvolgut Ramon d'Opinàlia, m'he esforçat al màxim per tal que el present present (visca la polisèmia!) estigui a l'alçada de la fantàstica Luma Tweeze, pinza para cejas con luz y lupa + cepillo (disponible als xinos de sota casa per 4,59 €) o del mític Desextreser Electrico (disponible al mateix puestu per només 4,79 €).

Aixins doncs, Ramon, prepara't per posar aquella cara de circumstàncies tipo ui, sí, quina il·lusió que em fa, és just el que necessitava, que tots posem quan obrim el regal de l'amic invisible, perquè just aquí sota tens el teu!

Animal, Vegetal, Mineral

Quan un servidor era petit, solia jugar amb un Amstrad CPC6128 a l'Animal, Vegetal, Mineral. Era un dels jocs mítics d'aquella època: tu et pensaves un objecte (que havia de ser un animal, un vegetal o un mineral) i l'ordinador, a partir d'unes quantes preguntes que es contestaven amb un sí o amb un no, t'intentava endevinar quin animal, vegetal o mineral estaves pensant.

Una versió actualitzada i (aparentment) millorada del joc és l'Akinator. Ja no es juga amb objectes, sinó directament amb persones. Tu penses en algú èquits (sigui real o de ficció) i en menys de 20 preguntes l'Akinator t'endevina en qui coi estàs pensant.

Un servidor no s'ha pogut estar de provar-ho. He entrat a la pàgina i en comptes de pensar en un vaca lletera, una roca metamòrfica o una pera llimonera, com quan jugava amb l'enyorat Amstrad, he pensat en l'animal més bell, la joia més preciosa, la flor més flairosa: la Núria Feliu (digna dels colorins i la negreta). I aviam, Akinator, si me l'endevines.

1 - El personaje vive en el mismo país que usted?

Oitant! No només hi viu, puix el personifica i el dignifica amb sa melodiosa i avellutada veu!

...

4 - Su personaje es rubio?

Home, aquí sí, aquí no...

...

6 - Su personaje es un adolescente?

Tot i sa jovenívola veu, hom ja no la consideraria adolescent del tot (però per poc...)

...

10 - Su personaje forma parte del mundo de la canción?

Per favort! No és que en formi part, és que l'és!

...

15 - Su personaje vive con su madre?

Si es refereix a ma mare, no. Si es refereix a la seva d'ella mateixa, tampoc.

...

16 - Su personaje falleció?

No! I déu-nos-en guard, que amb aixòs no es fa bromes!

...

20 - Su personaje es de tipo alocado?

Sí, però no. És seny i rauxa a l'ensems. Té un aire beatífic, però amb un deix trapella que fa tornar boig els mascles (i algunes femelles i tot)

...

Pienso en...

Uns segons de tensió. El cor em batega. Com va aixòs? M'apareixerà el seu nom a la pantalla de l'ordinador? O hasta pudé hi haurà una foto seva? Quin pentinat lluirà? Sonarà una cançó seva de fons?

I quan ja estic preparat per gaudir d'una marea de plaer, d'una orgia dels sentits i d'una gaubança de l'ànima, quan s'acosta aquell moment perfecte de l'èxtasi, aquell instant de felicitat completa, quan ja s'intueix sota la camisa la pell de gallina (i sota els pantalons una altra mena de cosa), quan dono gràcies als déus per l'Akinator, el destí em juga la pitjor mala passada que em pot jugar en aquell moment i m'apareix aixòs:

I el plaer esdevé dolor. I la gaubança, malícia. I la felicitat perfecta es torna un patiment que deriva en un ira mal païda contra tot. Contra el món.

I, sobretot, contra l'Akinator.

Lorem ipsum

Lorem ipsum, benvolguts lectors, benamades lectrius, dolor sit amet Fiat Punto, consectetur adipisici elit fectus del Mercadona, sed eiusmod tempor incidunt vaca Ció ut labore et dolore magna aliqua Núria Feliu. Ut enim aixòs ad minim veniam, senyor Venanci de Girona (que té sis fills) quis nostrud exercitation ullamco laboris fenya nisi ut aliquid ex ea commodi consequat, tris-tras, tris-tras. Quis aute iure reprehenderit senyora Dulores in voluptate velit esse cillum dolore, ai las!, eu fugiat nulla pariatur caspa. Excepteur sint obcaecat cupiditat Sant Vicenç i les Granadines non proident, sunt in culpa Marina Rossell qui officia aixòs deserunt mollit anim Bonzai Chopper id est laborum aixins.

A, pe, u, ena, te

Oh, aimadíssims lectors! Ai, caríssimes lectrius! Que no sentiu els moixonets com canten? Que no flaireu la sentor de les flors que amb sos colors cridaners aventuren una incipient primavera? En definitiva i resumint, que no heu oït la Bonanova? Que no us ha estat revelada la Gran Notícia? No? Ai las! I com pot ésser, que no ho sapigueu encara? Veniu, atanseu-vos, que us en faré cinc cèntims, puix la meravella obrada és tan gran que és de justícia que arribi a tothom. No tingueu por, abandoneu per sempre les ombres i veniu cap al país de la llum. Seieu ací, ben a propet, i sereu partícips d'un fet que de ben cert us omplirà el cor de gaubança. Oïu, oïu!

Heus ací que a primera hora del matí, aquest sol·lícit i humil servidor vostre ha obert la bústia de correu electrònic. La safata d'entrada estava curulla de missatges, alguns dels quals, siguem sincers, duien finalitats poc lícites i àdhuc reprobables. Mentre m'esmerçava a separar el gra de la palla, mentre passava els missatges pel sedàs de la decència, mon cor ha fet un salt. Sí, fidelíssims lectors, caríssimes lectrius: l'assumpte d'un dels missatges estava encapçalat amb un suggerent Flaixos d'actualitat. Oh! Oh! Sols de recordar-ho un calfred d'emoció em recorre l'espinada i el cor em fimbreja a cada batec. Sí, castíssims lectors, virtuosíssimes lectrius: m'havia arribat a la bústia un nou número (el 28, concretament) del Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística, al qual estic subscrit!

Tal i com un nen desembolica amb desfici un caramel de pal, tal i com una truja afamada es llença amb deler i follia damunt una pila de carbasses i naps, així mateix un servidor, pres per un anhel gairebé ferotge, ha premut la icona per obrir el missatge. Oh! Només amb la remembrança del moment, ja n'hi ha prou per tal que tot mon ésser tremoli de nou d'emoció. Oh! La pantalla ha traspuat caramulls de ciència i cultura! Quant coneixement concentrat en tants pocs bytes. Quin disseny més ben trobat! I quins colors tan escaients! La sola visió de la pàgina m'ha colpit els sentits, però ha estat la lectura d'una de les notícies recollides al Butlletí el que m'ha dut directament vers un món on els moixonets refilen eternament i les flors fan sempre sentor de primavera.

Sí, beatíssims lectors, benemèrites lectrius! Com molt bé heu endevinat, el motiu d'aital exaltació s'ha degut al contingut de la mítica secció "Comentari lingüístic", que en aquesta edició del Butlletí ve referida al mot "apunt". Oh! Apunt! Repetiu amb mi: apunt. A, pe, u, ena. Te. Apunt. Sí! És aquest, "apunt", el mot escollit per substituir definitivament el vergonyant i anglòfob mot "post" quan ens hem de referir a això que esteu llegint ara mateix. Un "apunt".

Mon cor fimbradís batega amb gran joia. Oh! Benvolguts lectors, benamades lectrius! Escampeu arreu la novetat! Bramuleu-la per comes i fondals! Ja tenim nom! Feu que ressonin per tots els racons de la catosfera aquest mot i els seus derivats. Apuntem! Pengem apunts! Conjuguem el pretèrit perfet d'indicatiu (forma simple) del verb apuntar!


I ara, per comprovar que ho heu entès bé, deixem-nos d'ocellets i floretes i fem un examen sorpresa: relleneu l'espai de la següent frase amb el mot "apunts" o "posts" segons convingui:

La senyora Dulores no té bloc; per tant no sol penjar _______ de planxar pels puestus.

(Entre aquells que aprovin l'examen, sortejaré una subscripció depervida al diari Què! (re, re,...) que podreu recollir, com de costum, cada matí a consavol paperera de l'àrea metropolitana)

Regal invisible (però audible)

Mai no m'ha agradat gaire aixòs dels amics invisibles. Però sempre que hi he participat, m'he esforçat per tal que el regal que faig compleixi els tres requisits bàsics que ha de complir el regal perfecte per a fer a un amic invisible:

1 - Ha de ser lleig
2 - Ha de ser barat
3 - Ha de ser completament inútil

Crec que aquesta vegada ho he aconseguit. Aixins doncs:

Natàlia, aquest és el teu regal!

Meme sintàctic

Fa un temps, la blocosfera en general i la catosfera en particular anaven plenes de memes. N'hi havia de llibres, de blocs, de gustos, de desitjos, de torra-collons , de gastronòmics, de confessions, de veritats, de consells per a blocaires , de cançons, de memòries ...

Ara feia temps que un servidor no en sentia a parlar. Però l'altre dia, l'admirat Xepe me'n va fer arribar un. I un servidor, com que és una persona conforme, agraïda, neta i amb un alt sentit de la responsabilitat i del decoro, ha decidit fer-lo. És un meme raro, de quatre preguntes que no tenen cap mena de relació entre elles, però com que sóc aixins de xulo, m'he quedat només amb la primera, l'he modificat una miqueta de re i m'he inventat (amb lletra de colorins i tot)...

...el meme sintàctic!

Diu aixins: Agafa el llibre més proper, ves a la pàgina 18, transcriu la quarta línia i analitza-la sintàcticament:

Molt bé. M'aixeco i agafo Tres homes en una barca (per no parlar del gos), del Jerome K. Jerome. L'obro per la pàgina 18 i llegeixo, a la quarta línia, aixòs:

...nata. Al llarg de la tarda hi va pensar molt i molt, ja que...

I, tot i ser de ciències (i modest), l'analitzo amb una facilitat insultant. Heus ací el resultat:

No passo aquest meme a dingú. Qui el vulgui fer que el faci. Qui no el vugui fer que no el faci. I qui dubti sobre si fer-lo o no que ho consulti amb el seu farmacèutic.

CD

MRU, QDR, PLSVT... Últimament titulo molt amb sigles. I ara hi torno. CD.

CD és un cedé. Un cederrón, que deia aquell. Una rodona que fa música, per entendre'ns.

CD és també la manera com els estudiosos de la sintaxi (altrament anomenats... sintactes?) i els transvestits del Cabaret Llingüistic solen referir-se al Complement Directe.

CD és també el que havíem d'escriure a la pantalla de l'ordinador per canviar de carpeta quan érem petits i fèiem informàtica a l'escola. Quan el món encara estava en DOS. Quan no sabíem que internet existia i això dels blocs no era ni tan sols una possibilitat.

CD és també el símbol del Cadmi, element de la taula periòdica amb el número atòmic 48. Casualitat o no, diu la vikipèdia que "en alguns aspectes és semblant al zinc"

CD és també el domini d'internet de la Republica Democràtica del Congo. Ves, tu, quina tonteria, sí, però sempre s'aprenen coses. Casualitat o no, ens diu també la vikipèdia que aquest país disposa de "gran cantidad de riquezas minerales. Incluyendo cobalto, cobre, cadmio, petróleo, diamante, oro, plata, zinc..."

Però CD és també un número. Més gran que el C. Més gran que el CC. Més gran que el CCC.

I casualitat o no (i això no ho diu la vikipèdia), CD és exactament el mateix número que el dels posts publicats en aquest modest bloc.

Un altre cop, gràcies a tots per ser-hi!

Pet, cul, teta, cony, caca i tita

Temps era temps, durant els foscos anys vuitanta, quan el Google encara no era ni tan sols una possibilitat, la principal font d’informació dels nens i les nenes d’aquest país era el mític diccionari Albertí groc. I a falta d’altres, una de les principals distraccions dels preadolescents d’aquella època era buscar marranades a l’Albertí. I buscàvem pet, i buscàvem cul, i buscàvem teta, i buscàvem cony, i buscàvem caca, i buscàvem tita, i tot ens feia molta gràcia i rèiem com si féssim qui-sap-què, perquè féiem tercer d'egebé i érem aixins d’innocentots. D'infantils. De primaris.

Però ai las! Els vuitanta han passat, nosaltres ens hem fet grans, i han arribat coses noves que ens han obert nous horitzons. I ara obrim l’internet, anem al Google, descobrim l’Acronym Finder i busquem PET, i busquem CUL, i busquem TETA, i busquem CONY, i busquem CACA, i busquem TITA, i ens fa molta gràcia, i riem molt, i de tot plegat en fem un post perquè, en el fons, seguim sent aixins d’innocentots. D'infantils.

I de primaris.

Finestres emergents

Darrerament, hom ha observat que, en entrar en aquest humil bloc, una finestra emergent emergia (què, si no?) del no-re i omplia la pantalla de publicitat no desitjada.

Hom, fins i tot, ha detectat que en alguns casos l'esmentada emergència (entesa com a acció d'emergir) anava acompanyada d'una música força desagradable que segons els entesos corresponia a l'himne del Madrit.

Un servidor, després de rebre una allau de queixes sobre aital fet, s'ha posat a investigar i ha deduït tot solet que aquestes indesitjades finestres emergents eren generades per l'empresa que controla les estadístiques de la pàgina, o sia, Motigo.

Per tot això, i després d'unes dures negociacions entre un humil servidor i l'amo de can Motigo, hem arribat a un acord: jo no em passo a la competència i, a canvi, ell fa emergir finestres amb un contingut més conforme amb els ideals ètics i els principis estètics orientadors d'aquest bloc.

Si sou dels qui teniu els pop-ups bloquejats, o bé navegueu amb Firefox, no notareu la diferència. Ara bé, si sou dels que heu hagut de suportar melodies vexatòries cada vegada que visitàveu aquest modest bloc, ara us en podreu rescabalar.

Poseu el volum al màxim i gaudiu de la publicitat!