dimecres, 18 d’abril del 2012

CARAM QUE BE QUE APARQUEM!!!

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Ens queixem de com esta el poble, però que a vegades sóm els propis veïns els que a diari el malmetem
 (aquesta foto me la fet arribar una lectora del blog, si vosaltres  teniu fotos -denuncia també les publicarè) 

divendres, 13 d’abril del 2012

ALEGRIA JESÚS HA RESSUSCITAT

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!




Així de content portaven Nostre Senyor en el matí de la seva resurrecció. Vergonyós per a uns i una "monada" per a altres, però a ningú deixa indiferent. En tota la seva salsa, aquests natzarens tan alegres  no van dubtar un moment en clavar-se un "bailongo" amb el seu Jesús a coll.


A l'enganxós ritme de Michel Teló, els confrares de Alhama de Múrcia sembla que es van prendre molt al peu de la lletra el salm dels diumenges que resa "Lloeu el Senyor al so dels corns, amb tambors, danses i címbals sonors".

Diuen que Jesús no només ressuscita en les escriptures sinó en cada Pasqua, i què millor prova que aquesta de que el Senyor està més viu que mai? 'Jesuset' i natzarens comparteixen la seva alegria, en els temps més moderns, donant-ho tot al ritme del "Ai es eu et pego", el més ballat a tot el país.

Tanmateix, això no ha agafat als murcians per sorpresa aquesta vegada, ja que els natzarens de la mateixa confraria ja van fer amb el goig i alegria pasqual una de les seves en 2010, saltant-se a la torera les regles de la confraria, quan van posar a seva Jesús ressuscitat a ballar un "Paquito Chocolatero".

La processó va per dins, però aquest any l'alegria de la Setmana Santa s'ha contagiat també per fora, i pel camí que porta el vídeo, que ja està a YouTube, està fent la seva pròpia processó mundial transformant-se en un dels virals del moment.


Un moment, un moment per si fos poc també ballaven el Waka Waka




dimarts, 10 d’abril del 2012

Carta oberta al mossèn del poble

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!



Benvolgut mossèn,

Ho sento però no em puc treure del cap la imatge de vostè al Viacrucis i a la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant a Mont-roig, tocant el timbal. I se que no vaig ser únic, d’altres comentaris s’han escoltat. Per mi pot fer el que li surti dels pebrots el que mes li vingui en gana, no serè jo qui li privi, faltaria mes, si vostè es feliç així, però li juro que vaig sentir vergonya aliena veien l’estampa que feia vestit de una mena de “Power Ranger” o "Marvin dels Looney Tunes" tocant el timbal i em sap greu. Clar que vostè em pot dir que també així es pot conduir el ramat i fer de pastor de les ovelles de la parròquia, evidentment.

Jo sóc d’aquells que ens auto-anomenem “catòlics no practicants” per posar una excusa com un altre suposo, doncs sóc dels que va a missa a les bodes, bateigs o enterraments i no puc aprofundir massa si esta o no dins els canons, dins el protocol on s’estableix com a d’anar un sacerdot a una processo. Hi ha persones properes a mi que si, que són “catòlics molt practicants” i pensen hi ha un veritable problema. Clar que el problema el tenen ells pel que es veu. Ja que n’hi ha d’altres que be li riuen les gràcies.

Atentament

Mon