La por

La nit ja és fosca, tancada, silent, a casa tots dormim. Un telèfon es deixa sentir, un truc, salto del llit i li donc un cop al meu home, miro el despertador, 4:45, escolto dins el silenci de casa una veu, fluixa, no entenc el que diu. Baixo l' escala buscant el fil de la veu que conversa sola, arribo fins l'habitació de la meva filla gran, ella està dormint, quieta, la repiració tranquil.la. Pujo l'escala per tornar al llit sense entendre res, mentre pujo l' escala torno a sentir la veu gens entenedora. PROU, m'entorno al llit, jo s'ho faran.

L'endemà, el meu home torna a casa a quarts de dues de la matinada, la casa silent, tots dormim. Ell va cap a la cuina a sopar una miqueta, tot està callat,només es deixa sentir la flaire dels jassamins que la veïna del costat té plantats. Ell, revisa la casa abans de pujar a dormir. Mentre puja l'escala escolta una veu cantan una cantarella gens entenedora. Baixa l' escala, i s'atura davant l'habitació de la nena gran i tot està en silenci, ella dormint. Torna a pujar l'escala i la cantarella torna a ressonar dins la foscor de la nit. Va pujar cagant llets.

La pròxima vegada ho grabaré.

Una de cementiris

Recordo una història que explicava el meu avi.

Deia que uns amics i ell van fer una jugesca de qui s'atrevia a anar al cementiri de Sants i clavar una espasa damunt una tomba del mort que havien enterrat aquella mateixa tarda.

En Rafael (que no era pas el meu avi) s'hi va atrevir.

A les dotze de la nit va entrar tot sol al cementiri saltant la tanca de ferro mentra els altres es van quedar a fora. En Rafael es va lligar la capa al coll, doncs aquella nit girava un vent que déu n'hi dó, i amb l'espasa a la mà va anar tirant pel dret fins que va trobar la tomba als seus peus, la terra flonja acabada de treballar, i just quan es disposava a clavar l'espasa dins l'esponjosa i vermellosa terra el vent va bufar tan fort que en clavar l'espasa la capa va quedar entra la terra i l'afilada fulla d'acer, llavors els amics que estaven fora van udolar i el Rafael va voler girar cua i marxar corrents...però la capa estava clavada sota l'espasa.

L'endemà el van trobar blanc, fred, amb els ulls trets de les conques i mort d'un cobriment de cor.

Avui en dia no portem capes...però portem bufandes.

una escombra cap per amunt

Recordo que a casa dels meus avis la meva àvia posava l'escombra cap per amunt quan volia que les visites que ella volia marxessin aviat. No ho sé si feia el seu efecte, però ella la hi possava. També he sentit dir que hi ha gent que quan la té ficada amunt (l'escombra) hi tira sal per sobre.

He estat investigant sobre aquesta peculiaritat i m'he assabentat de que es tracta d'una tradició molt antiga de quan venien a cobrar els tributs els senyors feudals a les cases catalanes, era com una mena de ritual que el poble feia servir perquè aquesta recaptació violenta acabés el més aviat possible i no se'n portessin més del que estava estipulat per foc.

Jo per si de cas tinc una escombra cap amunt...perquè els d'hisenda no en cobrin més del que jo "crec" raonable.

La meva doctrina

L'Espiritisme és una doctrina que apareix en el segle XIX de la mà d'Allan Kardec, de fet ell va ser qui va crear aquesta paraula, que etimològicament parlant significa: "Sistema per a l'estudi de l'esperit", (Espirit:Esperit, Isme:Sistema). Tracta la naturalesa, l'origen i avenir dels Esperits, així com també les seves relacions amb el món corporal.

-Déu existeix.
-Després de la mort, l'esperit humà sobreviu i passa a habitar una dimensió anomenada món espiritual.
-Algunes persones posseeixen un do especial (mediumnitat) que els permet comunicar-se amb els esperits que habiten aquest món.
-Els esperits es reencarnen, tornen a la vida a la Terra en un nou cos a través de la gestació, per a continuar amb el seu progrés intel·lectual i moral
-Existeixen altres mons habitats a l'Univers, alguns d'ells més avançats que el planeta Terra.
-Les accions bones i dolentes en aquesta existència tindran conseqüències en existències futures.