FORMES DE VEURE I VIURE LA VIDA
La vida no se mide por los momentos que respiras, sino por aquellos que te dejan sin aliento. Fins i tot les pel·lícules dolentes tenen frases bones com aquesta. En cada gest, acció, element o objecte que no ens convenç ni agrada cal, senzillament, buscar-li un punt o instant de bellesa. Tots el tenen. Reflexionant sobre la frase que encapçala aquest post, em va venir al cap la sensació que podem arribar a tenir en certs moments de la nostra existència d’haver perdut els anys i el temps. I res més lluny si, com us deia, cerquem els petits detalls de cada sensació viscuda, els moments positius que sempre hi són malgrat, en el conjunt, siguin insignificants i no facin decantar la balança cap al costat bo. En certes reflexions m’acullo al dret d’escoltar a les persones més properes, aquelles a qui permeto opinar des de fora i que sempre diuen la seva des de la seva pròpia pell, sense posar-se a la meva i dir-me què he de fer perquè és allò que ells farien. E...