AGRICULTURA MENTAL

Pendent que m’arribin encara més fotos de l’acte, agraeixo la participació activa de totes les persones que aquest dissabte vareu omplir la terrassa del Centre d’Art Cal Massó de Reus per la presentació del meu llibre “Invasió de camp”. Tenir al meu costat, llegint els meus textos, a tres dones i amigues com la Victòria Forns, la Cori Fargas i la Montse Farrés, és tot un regal.  Com ho és també haver comptat amb l’actuació de l’amic i músic sard Samuele Arba, acompanyat pel Xavier Martín al bandoneó, amb un concertillo –vermut que no es pot oblidar en molts anys. El Manolo Rivera, amic i editor, va fer de mestre de cerimònies. I la meva mare va protegir-me en tot moment regalant-me pau amb la seva presència.  Tot plegat doncs, un nou acte amè i envoltat d’amics i de persones a qui no coneixia però que ara són ja lectors de les meves obres. Us deixo amb algunes de les imatges que tinc (poques de moment) de l’acte.   

El periodista Albert Sunyol ha publicat al Reus Digital la quarte i última entrega del reportatge-documental que ha elaborat aquestes últimes setmanes sobre la història de la ràdio a la ciutat de Reus. En aquesta ocasió el document inclou l'etapa que va de l'any 1994 al 2012. He tingut de nou el plaer de col·laborar-hi tot parlant de la meva època a Onda Cero Reus quan aquesta emissora era al Parc de Sant Jordi i jo feia de Cap d'Informatius i presentador del magazine local.  De nou és un molt bon document que crec que val la pena llegir amb calma. La meva enhorabona a l'autor i les gràcies al Reus Digital per publicar aquests episodis que refresquen la memòria de molts ciutadans i fan justícia a tots aquells professionals que han fet possible un mitjà tant agraït com és la ràdio. Us convido a llegir aquesta última entrega en AQUEST ENLLAÇ . Acompanya aquest escrit una imatge de la meva etapa a Onda Rambla Tarragona, amb la Laia Martínez, emissora on vaig es...

Fan falta ben poques paraules per parlar de la presentació del meu llibre ahir a Reus. Tenint davant a la meva mare i la meva novia, i al costat a quatre grans amics llegint i cantant, altres converses sobren.  La foto és de l'acte i el text, dedicat al meu germà Carles, el vaig estrenar ahir mateix. Espero que us agradi i gràcies als qui vareu venir i als qui, sense la possibilitat de ser-hi, em vareu transmetre emocions i sentiments.  REUS S'HA MUDAT AL CEL Per al meu germà Carles Sense tu, el cel esdevé un gran plat de menjar blanc ple de l'escuma dels dies de la teva absència. Els núvols passen lentament per tocar-te els cabells mentre les mans hi palpen la calma merescuda.  Hi ha un campanar ple d'àngels que fa repicar les campanes a festa major i peten els trons als seus peus però ja no fan soroll.  Els balls, a plaça, dansen en silenci mentre els nens esparverats s'agafen als camalls dels pantalons dels pares o amaguen el rostre al clatel...

Fetes les dues presentacions del meu últim llibre “Aforo Completo. Tutto al Completo” a la ciutat de Tarragona, ara toca Reus. Aquest proper divendres dia 15, a les vuit del vespre, presentaré aquesta obra a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus. De nou asseguro que serà un acte senzill i amè, una trobada d’amics.  En aquesta ocasió llegiran textos meus el Miquel Villalba que és el responsable de la traducció del llibre a l’italià, el meu editor i amic Manuel Rivera i, per acabar, l’amiga Cori Fargas que a més de ser amiga és regidora de l’Ajuntament de Reus. El colofó el posarà un altre molt bon amic, el cantautor XavisS. Cantarà una cançó molt especial. Acabat l’acte hi haurà un petit pica pica per als assistents.  La de Reus serà una presentació molt especial perquè, a part dels amics que us he comentat i tots els que m’han confirmat la seva assistència, també comptarà amb la presencia de persones molt especials (ja posaré fotos). Un servidor estrenarà un...

El Divendres 15 de juny a les vuit del vespre a la Biblioteca Xavier Amorós. Són les dades de la presentació del meu llibre “Aforo Completo. Tutto al Completo” a la ciutat de Reus. Aquest migdia les hem confirmat i per tant es concreta l’acte que serà el tercer per a presentar aquesta obra després de les dues presentacions ja fetes a Tarragona ciutat i al barri de l’Albada.  Avanço que llegiran tres amics meus i que cantarà el cantautor, i també amic, XavisS. Serà un acte, com els altres, amè i breu. Presentaré alguns textos nous del meu futur llibre “Agricultura Mental” i repassarem fragments del que ara toca presentar. Properament el donaré a conèixer a Sevilla i posteriorment, al setembre-octubre, a diverses ciutats italianes. Apunteu-vos les dades de Reus a l’agenda perquè us hi espero. Us aniré informant.

Crear i crear i després seguir creant.  Aquest és el meu principal objectiu actual. I l'estic assolint perquè si us parlava de la presentació que estic fent a diferents indrets del meu llibre Aforo Completo ara un anuncio que el proper dijous dia 19 d'abril, a les 20 hores a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus, es presentarà un altre llibre on he tingut el plaer de col·laborar a fons. Es tracta del llibre "Jaume Juan Magriñà, Cor de Jazz" i és un homenatge a qui va ser propietari del mític Pub Keyboard de Reus i que ens va deixar fa quasi dos anys. La Montse Farrés, clienta del local i incansable treballadora, ha coordinat aquesta obra que serà molt coral ja que hi han participat, aportant articles donant la seva visió del Jaume o parlant d'anècdotes, més d'un centenar llarg de persones.  Jo he treballat intensament amb ella i al final l'edició de l'obra va a càrrec de la Montse, un servidor i el músic de jazz Pau Terol. L'acte serà in...

Aquesta és una història real. Van tancar una ala amb 40 llits que per motius pressupostaris no s’ha tornat a obrir. Va passar a l’Hospital de Sant Joan de Reus que fa dies que està completament col•lapsat. A cada box d’urgències hi atenen a dos malalts i de boxes n’hi ha una vintena. Els passadissos de la pròpia sala d’urgències estan plens de llits dels ciutadans que arriben en ambulància i que són atesos pel personal altament qualificat i sempre amb un somriure amable tot i el caos que pateixen. A ningú li estranya veure penjats a la mateixa secció d’urgències, a la vista de tothom, diversos cartells on s’hi llegeix: El Departament de Sanitat perjudica greument la salut. Els malalts es solidaritzen amb els autors de la denuncia que evidencia moltes coses. La situació és encara més kafkiana quan veus que es facilita als pacients unes bates d’un sol us que ja han estat utilitzades, que ja no tenen cordons per lligar-se a l’esquena i van guarnides amb forats que recorden el seu...

No són temps per pensar en xorrades. En època a de vaques primes toca aplicar el seny i consti que aquest escrit no pretén ofendre a ningú sinó més aviat demanar serietat i coherència.   Parlo del dilema sorgit a la ciutat de Reus al voltant de les restes del cos del General Prim, il·lustre personatge de la ciutat que el 1971 va rebre els honors de tornar, el seu cos òbviament, cap a la seva ciutat on se li va construir un mausoleu de luxe al cementiri. Ara fa un parell d’anys es va comprovar que la construcció patia greus desperfectes i, aprofitant que es va desmuntar, es va analitzar l’estat de la caixa i el seu interior per saber en quin estat es trobava el cos que sempre s’havia pensat que era embalsamat. I resulta que els estudis fets determinen que no va ser embalsamat i que el cos es va preparar per evitar que patís una ràpida descomposició per aguantar uns anys en bon estat de conservació. Diuen els experts que ja no queden restes de teixit humà i que la cara de...

Faré el post en to sarcàstic per evitar que la indignació que tinc em porti a dir encara més bajanades. Aquests darrers dies m'estava avorrint i vaig pensar en buscar alternatives d'oci. Per això, el passat dissabte vaig començar a caminar pels passadissos inacabables del nou hospital de Sant Joan de Reus, un edifici tan gran com fred. Passejo, de bon matí i fins el vespre, per les seves habitacions, tafanejo de lluny els despatxos i observo el trànsit del servei d'urgències.  Amb tantes hores mirant i parlant amb les infermeres, puc concloure que ja sé qui té la culpa de les retallades aplicades a aquest centre sanitari. Als malalts ja no els donen aigua (l'has de comprar a les màquines que hi ha a cada planta) i els donen una bata de roba mida única (de les que et tapen el davant i et deixen a la fresca l'esquena i el cul). Al servei de cada habitació ja no hi ha sabó (te l'has de portar de casa) i per l'aixeta de la pica no hi surt aigua (et diuen ...

La ciutat de Reus i el món del jazz han perdut una figura important que els potenciava i els internacionalitzava. Parlo del Jaume Juan Magriña, creador del Festival de Jazz de Reus i propietari, des de feia més de 30 anys, del Pub Keyboard. Dissabte a la nit el cor li va fallar i el diumenge ens deixava per sempre tot i que, com sempre es diu i segur que així serà, ens quedarà la seva essència i esperit. Vaig conèixer al Jaume l’any 1992. Jo treballava a una ràdio que es deia Cadena Nova i que tenia la seva seu central a la Plaça del Mercadal de Reus. En aquella època es feien moltes més hores de programació local i el director de l’emissora, el Francesc De Sola, va proposar a l’equip de treballadors fer un macro magazine de sis hores que acabarien presentant dues grans veus, el desaparegut Antoni Campos (persona que em va formar a la ràdio) i l’argentí Carlos Peiso (actualment triomfant al seu país). El programa es deia “La nova va ... sis hores sense cadenes”. Com és habitual el ma...

El Síndic de Greuges de Catalunya ha catalogat l’Ajuntament de Reus com “l’administració no col•laboradora del 2009” que significa que ha estat la que menys ha obert les seves portes i més informació ha amagat. De tots es conegut el tarannà obscurantista del consistori reusenc, governat fa mil•lennis pels socialistes, amb el suport dels socis d’esquerres, a cops i tics poc democràtics els darrers anys. Rafael Ribó, el Síndic, diu que li deuen papers i documentacions que va demanar fa mesos i es suma a la llista de ciutadans i entitats que viuen la mateixa situació. Aquest mateix matí, parlant amb companys de feina i clients de la cafeteria on esmorzo mentre em miro el Diari de Tarragona, m’explicaven diversos casos que clamen al cel. També he pensat en la prohibició que la CORI, partit elegit democràticament i mal de cap constant de l’alcalde de Reus, pugui entrar al consell d’administració d’INNOVA al qual, com a partit escollit i amb representació consistorial, hi té accés de ple dr...

Cinc cosetes, aportacions importants i ben pensades. Primera: No puc entendre com el President del Parlament de Catalunya, Ernest Manac, pot donar suport a l'acte de Reus quan va assegurar que faria de mitjançer en aquest "conflicte". Segona: No comprenc com a Reus, on van de llestos en segons quins temes, poden sumar 197 entitats i hi sumen tots els balls i elements festius com si fossin associacions a banda. Sumar per sumar, que sumin els panteons dels morts il·lustres i segur que arriben al miler. Tercera: No m'entra al cap veure que a Tarragona es farà una resposta popular a la ja feta a Reus. Les opinions de la polititzada portaveu del moviment Mou-te, no em diuen res i m'aporten, conjuntament amb les de la portaveu municipal, un sentiment de "baralla de campanaret i revenja de nen dolent". Quarta: No entenc l'aparició de tants mediocres mitjans escrits en paper en uns moments on mana la xarxa i on tenim un antecedent, el "Més PSC"...

Serà un post breu, senzill, humà. Fa tres mesos que va morir el meu germà i estic tan trist i decebut com el primer dia. Els minuts són pedres, les hores semblen roques i els díes, penyasegats, indrets on un es podria fer més fort o, deisaparèixer. Parlo amb els meus familiars i escolto el seu parer i, tot i que no ho diguin, és el mateix. Els meus pares estan fotuts, molt fotuts. No cal que en parli de la meva cunyada o de la meva dona. Tot plegat, a tots plegats, ens sembla una injustícia absoluta. Jo, intentaré anar endavant però el cap ens convoca a la traició, a recordar el més recent. Vull ser menys recent i menys quotidià. Us estimo a tots/totes.

La coherència i el senderi no s'han de perdre mai. Quan un parla, les seves paraules van a missa i no s'hi val a jugar a allò de "donde dije digo, digo diego". Aquesta advertència va adreçada directament al President de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló. Em sorprèn que, conjuntament amb l'alcalde Ballesteros, envií una carta a la Direcció General d'Aviació Civil i a l'empresa AENA reclamant que a l'aeroport de Reus se li afegeixi la paraula Tarragona al davant i que per tant, passi a anomenar-se Aeroport de Tarragona-Reus. Sr. Abelló, si em permet li faig quatre preguntes: 1: Se'n recorda que vostè és un dels impulsors de la plataforma, ara social i en un futur política, Mou-te per Tarragona? 2: Recorda que una de les accions d'aquest moviment va ser la venda de samarretes i que una d'aquestes samarretes és la que acompanya aquest post i veiem a la foto? 3: Pot llegir clarament el lema d'aquesta samarreta? 4: Reus ja és Ta...

Sr. Michael O'Leary, director general de Ryanair i sonat major del Regne (del Regne Unit): El motiu d'aquesta carta és agrair-li la seva decisió d'alliberar-nos dels seriosos dubtes que ens suposava arribar a l'aeroport de Reus amb la possibilitat de viatjar, a un preu sovint de conya i de riure, a mitja Europa. Aquest caos intern que ens envaïa constantment s'esvairà del tot, o en gran part, gràcies a la seva decisió de suspendre 14 dels 24 vols que la seva companyia feia sortir des de la capital del Baix Camp. Em sap greu que entre els vols que ha decidit suprimir hi hagi tots els que jo volia gaudir però ja sé que mai es pot acontentar a tothom i de ben segur que altres ciutadans, sobretot els del seu país més acostumats a mantenir al limit el fetge, també li estaran maleint els ossos mentre uns altres, pocs, iniciaran la campanya per aconseguir que li entreguin el Nobel de la Pau. Adéu al vol Reus-L'Alguer, Reus-Liverpool, Reus-Glasgow, Reus-Santiago de Com...

Aquest post té dues clares intencions. Felicitar als tarragonins per Santa Tecla i als reusencs per la Misericòrdia. Als primers perquè, com a tarragoní d'adopció que em considero, ens arriben uns dies plens de tradicions i actes que ens fan vibrar el cos d'una manera que pot explicar-se únicament quan es viu de primera mà. Enguany, pel que ja sabeu, no tinc ganes d'assistir a cap dels actes que he viscut, vist crear o créixer, però sé que el proper any tornaré a estar a l'alçada que correspon. Als segons, als reusencs (segons únicament en el moment de parlar-ne) perquè sóc reusenc de naixement i perquè enguany han fet una campanya d'anuncis que, com a persona entesa en el món del marquèting i la comunicació, s'ha de qualificar com a "autèntica, atrevida i hiper simpàtica". La gent de la productora juandesafinado.com se l'han jugada i l'han clavada. Amb el lema "que ve la Coia" tot referint-se a la patrona dels reusencs, han captivat...

Estimat Carles: Se'm fa molt difícil escriure aquestes línies. He hagut d'esperar tres dies per reunir les forces que em permeten, ara si, dir-te tot allò que ja saps i vull que mai oblidis. Acompanyo l'escrit amb la foto que ens varem fer amb els pares el dia de la meva boda, el juny del 2007. Un any abans havies tingut una "isquèmia o infart intestinal" i més tard, a l'hospital de la Vall d'Hebron, et van fer el primer trasplantament d'intestí realitzat a Catalunya . Els darrers tres anys han tingut de tot, alegries per la teva bona evolució, ensurts cada cop que hi havia petits problemes, mals de cap quan els problemes eren més grossos i, al final, llàgrimes i un dolor immens en veure que ens deixaves. Però no han estat tres anys perduts. Aquest regal que ens has fet, aquests tres anys de lluita constant demostrant les teves ganes de viure, oferint-nos somriures tot i el teu dolor, ha servit de molt. Tot ha tornat al seu lloc. Havies de marxar en pa...

Amb els anys m'estic tornant molt observador. Cada cop m'agraden menys els centres de les ciutats, plens de gent, i passejo millor pels carrers secundaris, per aquelles zones poc transitades, de segona categoria per als polítics. Afirmo això en base a allò que veuen els meus ulls i olora el meu nas. Els ajuntaments han fet grans esforços per deixar en unes condicions optimes les places i carrers centrals del municipi perquè saben que és la zona on hi ha els principals comerços i on s'hi mouen nou de cada deu ciutadans. L'altra cara de la moneda són els petits carrers i carrerons que són darrere dels principals, els barris si parlem de ciutats més grans o, en cas de municipis costaners, les urbanitzacions. Com visc a Cambrils em centraré en aquest municipi però deixo clar que el missatge es pot extrapolar a qualsevol altre ciutat o poble mitjà. La foto que enceta el post és de postal, ensenya el Cambrils que veuen els turistes. Equival, extrapolant el tema, a la zona Ram...