INNAMORANDO
Escoltant una de les obres Mestres del Robert Marcel Lepage (20h17 rue Darling, 2003), recordo, fent aquelles introspeccions que tant em commouen i necessito exercir, els bells amors viscuts ja sigui en primer persona o vistos en tercera. Enamorar-se a qualsevol edat, reprendre els sentiments purs que comporta aquest gest, és un dels condiments essencials per a la nostra supervivència. Enamorar-se als trenta, als cinquanta o als setanta, com canta Llach en “bell és tan vell”, és únic i meravellós. Els avis enamorats tenen tanta tendresa com els adolescents, fins i tot més espontaneïtat i atreviment, com també els qui inicien camí els quaranta o als cinquanta. Qui em diu a mi, per exemple i sabent que sóc un sentimental sense solució, que trobi de nou amb 40 o 50 anys els senyals de l’amor pur – enamorament amb totes les lletres- que vaig descobrir als 20. El sinistres de l’amor, grans successos vitals, han de tenir lloc als nostres dies. Amb la música de Lep...