AGRICULTURA MENTAL

Una de les meves tres poesies preferides. La vaig escoltar un cop a l'Illa del Tresor (C33) recitada per la Charo López. Em va impactar tant com ho fa encara avui en dia. És de l'oblidat poeta Jaime Gil de Biedma. Per arrodonir el post, una altra de les belles poesies de Gil de Biedma cantada pel gran Miguel Poveda. Es diu No volveré a ser joven. DE VITA BEATA En un viejo país ineficiente, algo así como España entre dos guerras civiles, en un pueblo junto al mar, poseer una casa y poca hacienda, y memoria ninguna. No leer, no sufrir, no escribir, no pagar cuentas, y vivir como un noble arruinado entre las ruinas de mi inteligencia. Post escrit el 26 de setembre del 2008 al blog "La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua". 

Fa uns moments, mentre obria caixes plenes d’objectes que col·loco a la nova casa on ara viuré, m’ha vingut al cap – no em digueu el perquè – una de les meves poesies preferides. És de Jaime Gil de Biedma i es diu “de vita beata”. Diu així. En un viejo país ineficiente, algo así como España entre dos guerras civiles, en un pueblo junto al mar, poseer una casa y poca hacienda y memoria ninguna. No leer, no sufrir, no escribir, no pagar cuentas, y vivir como un noble arruinado entre las ruinas de mi inteligencia. Ara que refaig espais personals en calma, que reordeno idees i moc els mobles (tant físics com mentals), ara que cerco el nou paisatge que tinc davant la taula i que em permet veure al fons els Ports de Tortosa si miro endavant, el mar si em giro a l’esquerra i les muntanyes del Priorat i la Terra Alta si em giro a la dreta, trec conclusions sobre les distàncies que em donen la raó en moltes coses i que em causen cert dolor en el fons de la meva ànima. P...

Veient aquesta foto m'ha vingut al cap la poesia que més m'agrada del gran poeta Jaime Gil de Biedma. Poques paraules més que les seves i la imatge per gaudir-les.  DE VITA BEATA  En un viejo país ineficiente, algo así como España entre dos guerras civiles, en un pueblo junto al mar, poseer una casa y poca hacienda y memoria ninguna. No leer, no sufrir, no escribir, no pagar cuentas, y vivir como un noble arruinado entre las ruinas de mi inteligencia.

Hi ha autors avançats al seu temps, incompresos quan viuen la seva època i aplaudits més tard, quan ja ens han deixat. Les crítiques socials que han d’aguantar en vida contrasten amb els homenatges pòstums que els fan els intel•lectuals de torn, grans debats sobre les seves obres que ja voldrien escoltar els artistes en qüestió. No cal negar que, molt sovint, els personatges famosos als quals faig referència, acostumen a ser persones que busquen la polèmica per destacar o que la creen sense voler i acaben convivint amb ells sense problemes. Jaime Gil de Biedma és un d’aquests personatges que van viure en uns moments que no els tocava i en una societat que no era la més adequada. La pel•lícula “El Cónsul de Sodoma” descobreix algunes etapes de la vida del poeta tot i que molts, els qui el van conèixer especialment, diuen que no s’ajusta massa a la realitat. Sigui som sigui, i aquí va el motiu d’aquest post, vull recordar dues poesies de Gil de Biedma que crec, vistos...

He tingut la ocasió de veure la pel•lícula “El Cònsol de Sodoma”, un recorregut per la vida del poeta Jaime Gil de Biedma que, personalment, admiro per la seva qualitat literària i per la intensitat vital que va gaudir. Suposo que compaginar el seu rol de persona pertanyent a la burgesia de l’època amb la vida bohèmia que tan estimava i on realment s’hi sentia identificat, no va ser gens fàcil per aquest creador. La pel•lícula m’ha agradat força. El Jordi Mollà fa un paperàs interpretant Gil de Biedma però els seus companys de repertori no es queden pas enrere. És una història dura, crua però real. És una narració ben explicada i portada a escena amb fragilitat i contundència, tot al seu moment precís. La seva estrena, a principis d’aquest any 2010, ha permès conèixer més a fons un personatge que sovint ha passat desapercebut tot i la seva gran qualitat com a creador poètic i literari. Al nostre país hi ha hagut pocs Gil de Biedma, n’han faltat. En ell s’hi identifica la rebel•lió, l...