AGRICULTURA MENTAL

Un cop vaig escriure: Tot el temps és una illa . Ho vaig publicar a “Invasió de camp” . Avui, remenant arxius i carpetes de fotos, he topat amb aquesta imatge feta a l’illa de Stromboli. Allí, cada deu minuts el volcà et recorda que està viu. Allí, cada segon que passa canvia l’horitzó i et canvia la vida. Allí, també, tot el temps és una illa. 

En poques paraules... gràcies a tots els qui ahir vau ajudar a omplir la Sala Santa Llúcia aquest passat divendres amb la vostra presència reconfortant que em va transmetre serenor i confiança. Em vaig sentir molt a gust presentant la meva antologia i llegint textos dels meus últims sis llibres. Compartir la poesia, la prosa, els aforismes amb tots vosaltres em va fer molt feliç.

Fa dies que vaig començar avançar a les xarxes socials que el proper 9 de desembre hi havia un esdeveniment important per a mi. Ara, tot just avui, puc ja fer la descoberta de tot l’acte. El proper divendres 9 de desembre, a les 20.15 hores a la Sala Santa Llúcia de Reus, faré una lectura antològica de les meves creacions poètiques, de prosa, aforismes i pensaments lleugers.  Serà amb una presentació prèvia de la poetessa reusenca, i sobretot amiga, Montse Farrés. Ella, la culpable de la moguda, obrirà l’acte al qual hi hem sumat a dues persones més. Per un costat, el bon amic i poeta Juan López Carrillo a qui he volgut convidar especialment perquè faci la lectura d’un parell de textos meus en castellà. I la música la posarà el Joan Pujol de manera que podrem crear una banda sonora única per al moment.  La presentació de l’antologia em permetrà llegir textos dels meus llibres Pensaments lleugers (2010), Esperando la ausencia (2010), Aforo Completo (2011), Agricul...

Sempre és agradable que la teva obra sigui reconeguda, que se’n parli. El proper 26 de febrer, la Sala Santa Llúcia de Reus acollirà una lectura de textos i poemes de sis autors ben diversos que els organitzadors han escollit per l’ocasió. Dos lectors llegiran fragments dels escriptors elegits que no tindrem cap altre funció que barrejar-nos amb el públic i escoltar amb plaer. La Marta García posarà la música a l’acte.  Els sis autors escollits som la Montse Farrés, Eduard López, Pep Macaya, Jaume Mariné, J. Lluis Sotorra i un servidor. Això succeirà a les 20.15 hores al Raval de Robuster de Reus. Si voleu venir, ja sabeu que hi esteu convidats i convidades.   No us avanço més detalls de l’esdeveniment perquè tampoc en sé més. Als qui ho organitzen, el meu agraïment. Als qui vingueu, us faré petons i abraçades en viu enlloc de fer-les virtuals. La imatge del post és el cartell de l’acte. El podeu ampliar. 

Alguns de vosaltres m’havíeu demanat fa temps que posés fotos de les presentacions del meu últim llibre a Tarragona, a Reus i a Itàlia. Avui resolc l’assignatura pendent i us faig aquest regal que us permetrà veure les imatges més curioses dels tres actes.  Feu clic AQUÍ i accedireu als moments més interessants del Cafè Metropol de Tarragona, el Centre d’Art Cal Massó de Reus i el Palazzo Llanfranchi de Matera. Totes les fotos es poden ampliar clicant a sobre d'elles.  Espero que aquest petit present us agradi. La foto que acompanya el post està feta a les escales de la catedral de la ciutat d’Altamura. Al meu costat, asseguda i compartint els auriculars per on escoltàvem a Franco Battiato, m'acompanya la bona amiga Pasqua Spadone.  Per cert, teniu les fotos també al menú principal del blog, a la barra horitzonal que hi ha sota el títol. A la part dreta i central hi ha les imatges de les principals presentacions dels darrers anys. 

Diuen que les plantes necessiten música per créixer i mostrar-se amb bellesa als nostres ulls. A casa meva, a més de música, els hi poso poesia, textos al costat de cada planta perquè puguin nodrir el seu entorn més immediat i a elles mateixes.  Les paraules amables no poden fer cap mal a les fulles tendres ni amagar-se sota la terra, amb les arrels. Les paraules amables es queden levitant en l’ambient, sobre les plantes... Les imatges que formen aquest escrit són de tres racons on les fulles blanques de la poesia i les fulles verdes de les plantes fan vida conjunta. Un dels textos que hi tinc impresos és aquest que podeu llegir a continuació.   A les llibretes de les escales M’assec al primer esglaó de les escales que van del menjador a la terrassa de baix. Les meves plantes —joves, tendres i plenes de vida— em fan una companyia molt especial. Tenen totes molts pocs dies, com jo. Demanen aire, necessiten que se les mirin, com tots. Al costat de les plant...

Hi ha dies que tinc poca estona per a escriure i allò que escric no goso a posar-ho aquí, al blog. Aquesta setmana és intensa i altres accions literàries em roben el temps necessari per escriure en millors condicions. Ara mateix estant enllestint a Itàlia la revisió de la traducció del meu últim llibre, Invasió de camp, que presentaré al país veí la setmana del 16 al 23 de juliol.  A la versió original, la catalana, li hem sumat doncs la versió italiana i al final el llibre no es publicarà en versió castellana i italiana. Veurà la llum únicament la italiana sota el nom de “Invasione di campo”. Per si un cas, hi ha però la traducció castellana feta, a punt per si un dia es vol o s’ha de publicar.  Tot plegat, estic content de com avança el tema. Les crítiques d’aquest últim llibre són excel·lents, molt bones. Ni de lluny m’hagués pensat rebre comentaris com els que em dediquen els lectors, companys escriptors i crítics de mitjans de comunicació. Pendents d’Itàlia, l...

Comparteixo l’últim dels vídeos de la presentació del llibre “Invasió de camp” al Cafè Metropol el passat 6 de març. És el moment de la meva intervenció davant dels amics i amigues que vareu venir, un moment molt especial perquè els lectors ja havien llegit els meus textos i perquè aquell acte el vaig dedicar al meu pare que, 11 dies després, va morir. Us convido, com amb els altres vídeos, a que dediqueu una estona del vostre temps a mirar i escoltar. Vaig parlar de molts moments i moltes persones que han estat molt especials a la meva vida. Espero que us agradi.    

El mestre de cerimònies ha de conèixer a fons als protagonistes de l’acte que coordinarà. El bon amic Manolo Rivera, editor a més de part dels meus llibres, va jugar aquest paper el passat 6 de març quan varem presentar al Cafè Metropol la meva “Invasió de camp”. Amb ell fa més de 25 anys que ens coneixem i els darrers anys ens lliga, a més d’una estreta relació d’amistat, la vesant laboral. El Manolo és també amic de la resta de convidats i convidades d’aquell dia al Metropol i d’aquí que fes una presentació tan exquisida com la que us convido a veure a continuació. Com els altres vídeos, us recomano que se’l mireu amb calma i bons ulls. 

Hi ha persones amb qui el feeling és immediat, amb qui saps que faràs amistat per molts anys o per tota la vida, amb qui mantens una relació molt especial. A mi em passa amb la Victòria Forns. La vaig descobrir treballant per ella i el temps ha fet néixer una amistat bella. Quan la vaig convidar a llegir textos del meu llibre, la Victòria va acceptar a la primera. Recordo haver-li enviat “Invasió de camp” en format electrònic, per correu, perquè marxava uns dies a l’Alguer i aprofitaria per llegir-lo.  Des d’allí, des del meu estimat Alguer i la meva preuada illa de Sardenya, la Victòria m’anava enviant missatges comentant-me que estava meravellada per tot allò que llegia i lloant el meu treball. Al Metropol, la Victòria va intervenir com a amiga i no pas com a regidora o diputada al Parlament. Al Metropol, la Victòria em va regalar unes paraules molt belles i un moment que mai oblidaré. Us convido a viure’l. És curtet, breu però molt intens. 

El dia de la presentació de “Invasió de camp” al Metropol de Tarragona, mitja hora abans de començar l’acte, vaig patir una mena d’al·lucinació o aparició. Mentre estàvem assajant com havia d’anar la vesprada, vaig veure, allí al mig de la sala, al meu amic Bartolomeo Smaldone.  A la tarda havíem parlat per Facebook i m’havia desitjat molta sort. Ara, no el podia veure allí al mig. Això és el que vaig pensar però res més lluny. Bartolomeo havia vingut a Tarragona, sense avisar a ningú, només per assistir a la presentació i estar al meu costat en aquell moment. El vaig fer intervenir i acabada la presentació vam anar a sopar junts, amb altres amics, a la Plaça de la Font. Després varem tancar alguns locals nocturns del centre i a mitja matinada ell va anar a l’hotel i jo cap a casa. Al matí següent, amb la bona companyia del bon amic Manolo Rivera, varem acompanyar-lo fins l’aeroport del Prat.  El regal de la seva presència va ser únic. Fa anys que no tenia tante...

Enceto la setmana amb un nou vídeo, el segon de la sèrie, de la presentació del llibre “Invasió de camp” a la ciutat de Tarragona. Mentre vaig compartint aquests documents, que la gent troba molt interessants i especialment els lectors i lectores d’aquest blog, preparem la versió italiana de l’obra que presentaré al país veí a finals de juliol.  De moment, i fetes les presentacions a Tarragona i a Reus, la de Tortosa queda pendent perquè ara mateix, amb la feina de les campanyes electorals, m’és impossible assumir l’acte.  Tornant als vídeos del llibre, i en especial a aquest segon, avui podreu veure la dolça intervenció de l’amiga i poetessa reusenca Montse Farrés. És una persona amb qui tinc un gran feeling i que, en moments importants dels darrers mesos i com a dona, m’ha aconsellat en el moment de prendre segons quines decisions. La Montse va llegir dos textos del meu nou llibre: L’art de perdre i L’art de caminar. I ho va fer amb un art únic i autèntic, amb deli...

Al final, després d’una pacient espera, em comencen a arribar uns documents molt especials. Parlo de la presentació del meu últim llibre a Tarragona, al Cafè Metropol el passat 6 de març, i més concretament dels vídeos de les intervencions de les persones que van llegir els meus textos dedicant-me abans unes paraules que sempre recordaré i agrairé. Els qui em coneixeu sabeu com d’important va ser aquell dia.  L’Alejandro, la Victòria, la Montse, el Manolo, la música del XavisS i la presència de l’estimat Bartolomeo, arribat d’Itàlia només per estar al meu costat unes hores, són els moments que ara tindré en vídeo. Els aniré penjant a youtube, compartint-los aquí i dosificant d’aquesta manera un moment que va ser breu i molt moltíssim intens.       Us demano, molt especialment, que els mireu amb calma i atenció. Tots els qui hi surten són persones especials que la vida m’ha regalat. El primer d’ells, així enceto la sèrie, és l’Alejandro. Animeu-vos a mirar...

La Diada de Sant Jordi d’avui ha estat, senzillament, espaterrant. La Rambla Nova ha estat, de manera incessant, una riuada humana i la gent ha gaudit. El sol ha picat de valent i els qui ens hem passat allí quasi tot el dia, ara semblem una gamba. L’entrevista a Tarragona Ràdio i la signatura de llibres, a La Capona com veieu a la foto, han servit per donar a conèixer encara més el meu nou llibre. M'hi han acompanyat tres escriptors més: el tarragoní Magí Sunyer, el canongí Francesc Roig i la tortosina Neus Moya.  Avui, a més, la Diada ha coincidit amb una magnifica entrevista que m’han fet els companys del diari Circ de Tarragona. Preguntes intel·ligents i pensades, allunyant-se dels plantejaments clàssics i apostant per entrar dins l’ànima de l’autor i del lector. Els ho agraeixo de tot cor. M’he sentit molt a gust responent les demandes del director del diari, Sergi Casado, i estic molt satisfet del resultat final. La podeu llegir AQUÍ Ara, Invasió que ja té la se...

Si passeu per la Rambla Nova de Tarragona al llarg del dia d’avui encara podreu comprar un dels pocs exemplars que encara queden del meu nou llibre “Invasió de camp”. La primera edició és a punt d’esgotar-se. Avui, a més, signaré exemplars d’aquesta obra entre la una i les dues de la tarda a la parada de la Llibreria La Capona.  Abans, a les 12.30, em podreu escoltar en directe a Tarragona Ràdio on em faran una entrevista. La podeu seguir també a través d’Internet en AQUEST ENLLAÇ. La resta del dia la dedicaré a donar voltes pels estands i paradetes però especialment pel del partit polític pel qual treballo ara com a Cap de Campanya de cara a les municipals del proper mes de maig. Lletres i política no lliguen massa però les dues disciplines, a la seva manera diferenciada, contenen art i requereixen vocabulari.

Pendent que m’arribin encara més fotos de l’acte, agraeixo la participació activa de totes les persones que aquest dissabte vareu omplir la terrassa del Centre d’Art Cal Massó de Reus per la presentació del meu llibre “Invasió de camp”. Tenir al meu costat, llegint els meus textos, a tres dones i amigues com la Victòria Forns, la Cori Fargas i la Montse Farrés, és tot un regal.  Com ho és també haver comptat amb l’actuació de l’amic i músic sard Samuele Arba, acompanyat pel Xavier Martín al bandoneó, amb un concertillo –vermut que no es pot oblidar en molts anys. El Manolo Rivera, amic i editor, va fer de mestre de cerimònies. I la meva mare va protegir-me en tot moment regalant-me pau amb la seva presència.  Tot plegat doncs, un nou acte amè i envoltat d’amics i de persones a qui no coneixia però que ara són ja lectors de les meves obres. Us deixo amb algunes de les imatges que tinc (poques de moment) de l’acte.   

La presentació de “Invasió de camp” a Tarragona va ser un èxit i ara toca la de la ciutat de Reus. Aquest dissabte el Centre d’Art Cal Massó ens acollirà per aquest acte que tindrà format de vermut musical i poètic. A partir de la una de la tarda pujarem a l’escenari els qui hem de llegir. Primer l’editor Manuel Rivera i després tres grans amigues: Victòria Forns, Cori Fargas i Montse Farrés.  Per a rematar la trobada, m’acompanyarà el cantant sard Samuele Arba (foto) amb qui ara començarem a col·laborar intensament. De moment, està posant música a alguns dels meus textos i aquest dissabte tindrem una grata sorpresa. No cal que us digui que us hi espero a tots i a totes.  Tingueu en compte que, de moment, serà l’última presentació del llibre aquí. Al juny i juliol tocarà anar a Itàlia però ara arriba Reus i em fa il·lusió. Estaré envoltat de bons amics i amigues. No demano més, no puc demanar-ho pas.

Agraeixo a l’Elisabet Soler, periodista que tot just ara inicia la seva carrera al Diari de Tarragona, l’entrevista que em va fer fa pocs dies i que aquest diumenge sortia publicada a la contraportada del Diari de Tarragona. Va ser una estona molt agradable la viscuda amb ella tot responent les preguntes. L’Elisabet posa ganes a l’ofici i això és clau. Li auguro un bon futur i sap que em té al seu costat.  Com explico a l’entrevista, el món és ple de poesia. Cada acció o gest viscut o fet en primera persona, són també poesia. Preparo ara la traducció del nou llibre al castellà i a l’italià. A finals de juliol marxo cap al país veí per a presentar-lo i, aprofitant el viatge, desconnectar uns dies.  Si voleu llegir la conversa, només cal que cliqueu a sobre i s’amplia. La foto me la va fer, fa pocs dies, la sensual i bella Yolanda Díaz. Quan et miren amb bons ulls, la càmera es dóna i surten fotos com aquestes. M’encanta.

Fa pocs dies, el passat divendres, hores abans de la presentació del meu nou llibre, vaig fer una visita a l’hospital Joan XXIII de Tarragona. Tenia un clar objectiu. Havia d’entregar un exemplar dedicat a Mossèn Xavier Fort, el capellà d’aquest centre sanitari. El vaig trobar, li vaig donar el llibre, varem parlar una bona estona i li vaig demanar dues coses: que resés pel meu pare que ara està molt malalt i que ens féssim una foto junts. La foto la vaig posar a Facebook i vaig compartir la joia del moment. En poques hores, més de 130 persones van deixar algun comentari recordant la seva experiència amb Mossèn Xavier quan havien estat a l’hospital. Ell, aquest capellà de 78 anys, em va visitar tots els dies que vaig estar ingressat l’any passat i en vaig aprendre moltes coses. Per això li vaig escriure aquest text. LES TRINXERES DE DÉU. Hi ha un moment a la vida, un instant precís que potser el vius o mai el notes, en que toca assumir un risc que pot acabar en frac...

Començo el post amb una foto del final de la presentació del llibre “Invasió de camp”. Conversant amb la Victòria, l’Alejandro i amb l’Alba, em deien que els havia encantat l’acte. I ho comparteixo. Només puc tenir paraules d’agraïment cap a les més de 80 persones que van omplir el Cafè Metropol donant-me caliu i serenor amb el seu silenci i les seves mirades.  Dels amics i amigues que van llegir els meus textos en puc dir moltes coses. Són grans persones i les tinc al costat quan toca, també ara que travesso uns moments molt difícils. L’Alejandro, la Montse i la Victòria ho van brodar i el Manolo, editor del llibre, va posar la cirereta al pastís presentant tot l’esdeveniment.  Els germans Saltor, Oriol i Jaume, i el Xaviss, van estrenar el seu projecte musical, anomenat El Nord, amb dos temes rítmics i frescos, amb personalitat pròpia i amb ganes de col·laborar amb mi d’ara en endavant. I la sorpresa de la nit, que va ser immensa, la va protagonitz...