AGRICULTURA MENTAL

Us apropo avui dues imatges, relacionades amb el concepte més clar de la incomunicació de la nostra societat, que són fruit de l’abús de les noves tecnologies i el mal us de les xarxes socials. La primera és de la preestrena fa pocs dies d’una pel·lícula. L’acte es feia en un cinema, al centre d’una ciutat, i va omplir el carrer de gent. Com observareu ala foto, tothom es mira allò que passa a través de la pantalla del seu mòbil.  Tothom menys una senyora que, lluny d’ocupar les mans amb el seu telèfon, es recolza a la tanca de ferro i gaudeix veritablement del moment mentre fa una rialla de felicitat. La foto és del John Blanding, fotògraf del Boston Globe, i permet fer moltes lectures sobre la incomunicació, la pèrdua de certs gestos, l’adéu a la innocència en moments en que toca veure-la... La imatge de la dona que no utilitza el mòbil està donant la imatge arreu del món i milers de persones la comparteixen a les seves xarxes socials, allò que ella no té ni ne...

Fa un temps vaig escriure que la humanitat està perduda perquè hem abandonat la sàvia costum d’investigar l’ànima. Vaig fer aquest aforisme (pensament) després de comprovar com una persona, molt important en la meva vida, havia estat incapaç de separar la realitat de la ficció i em recriminava actes que jo mai havia fet.  La comunicació és un element clau, cal tenir-la sempre en compte però, sobretot, s’ha de ser just amb ella.  La incomunicació, que és el tema que avui centra aquest text, és pitjor encara. Us heu fixat on hem acabat per culpa de tantes tecnologies noves i per la incapacitat d’aturar-les quan tocava o, més ben dit, dotar-les d’altres utilitats? La gent viu enganxada a un telèfon mòbil, el seu, que els fa de cervell electrònic i atrofia el seu propi. Les persones es passen el dia usant el whatsapp o consultant les xarxes socials com si els hi anés la vida. Les imatges a les estacions de tren o metro, als restaurants i bars, a les trobades de les c...