AGRICULTURA MENTAL

Tot s'acaba i el viatge a l'Alguer ha finalitzat. Han estat quatre dies intensos, plens d'emocions tot descobrint una bella ciutat ancorada en una illa, Sardenya , on tothom parla sard o italià menys els algueresos que ho fan en català. De fet, l'Alguer pot ser sense problemes aquell racó de món on qualsevol de nosaltres podria ser desterrat o podria anar a viure els seus darrers anys. El caràcter de la gent és un dels punts a favor dels algueresos. Son simpàtics, atents, amistosos i molt llestos quan entres als seus comerços, descobreixen que ets català i et venen allò que havies vist a l'aparador i un parell de coses més que no tenies previst comprar. Quan arriben les festes de Sant Miquel , el seu patró, l'Alguer s'omple de cultura i sons. A qualsevol racó de la ciutat hi ha petits concerts plens de gent disposada a escoltar ja sigui jazz, música típica algueresa o el heavy més heavy. Les botigues tanquen tard i els nombrosos pubs, restaurants i cafeterie...

Com en altres ocasions anteriors, em disposo a relatar els moments que viure fora de casa els propers dies, jornades de festa o dit d'una altra manera, minivacances. Soc a L'Alguer , ciutat de 40.000 habitants enclavada dins la illa de Sardenya, a Itàlia. Vaig arribar ahir al vespre i tornaré el proper dilluns a mitjanit. L'Alguer té diverses particularitats i la primera és el fet que s'hi parla català, llengua oficial conjuntament amb l'italià. De fet és un català italianitzat o, millor dit, un italià catalanitzat. La ciutat és una perla dins la illa, un racó de mon que en època medieval devia tenir molta importància. Es nota quan veus el nucli antic i mires les botigues, construïdes dins les arcades del segle XIV o XV. La pedra antiga acull la roba més moderna. Avui a L'Alguer és Sant Miquel i per tant dia de festa. El jorn el dedicarem a fer compres tot passejant pel Lido, el passeig marítim que acarona la ciutat i que acull l'aigua en unes platges d'...