CARTA DE LA CARME AL CARLES
Aquest divendres va fer quatre setmanes que el meu germà Carles ens va deixar. Han estat dies molts intensos, durs, de germanor en família, de retrobament amb amics, de gestos i paraules poques vegades dites, de llàgrimes i de tristesa. Uns parlen de fer-li una mena d'homenatge, altres ja han preparat una missa dels Cavallers del Sant Sepulcre pel proper 27 de setembre. Tot allò que faci amb el cor és ben rebut, un bon acte. Com ho són els diversos comentaris que els amics del Carles han anat deixant a l'article, preciós i perfecte, redactat pel nostre amic Ignasi Basora i publicat al Reus Digital. Faltaven les paraules de la Carme, la seva dona, la meva cunyada. Ja les podem llegir en aquest mitjà, en aquest enllaç . També les poso aquí perquè crec que s'ho mereix tan aquesta ocasió com, sobretot, la persona que les escriu i la persona a qui s'adrecen. No tinc costum d'anar als cementiris a portar flors als qui ja no són amb nosaltres en aquest món però demà diumen...