AGRICULTURA MENTAL

Hay que amar con valor, para salvarse. Sin luna, sin nostalgia, sin pretextos, Hay que despilfarrar en una noche —que puede ser mil y una— el universo, sin augurios, sin planes, sin temblores, sin convenios, sin votos, con olvido, desnudos cuerpo y alma, disponibles para ser otro y otra a ras de sueño. Text: fragment de "A ras de sueño" de Mario Benedetti Foto: Salvador Dalí (sèrie rutines matinals)

No me refiero a que de pronto digas, voy a llorar y yo con un discreto nudo en la garganta, bueno llorá. Y que un lindo aguacero invisible nos ampare y quizás por eso salga enseguida el sol.  Poesia: Mario Benedetti Foto: Robert Doisneau

Totes les errades que cometem són certes i, per tant, no són en cap moment inútils. Quan penso a fons en certes situacions, quan peregrino fins l’ànima, o passejo cap al meu pensament, perdo la noció del drama que suposa sovint viure. Fins i tot el temps nu d’idees permet crear nous arguments per evitar més errors.  El problema és subsistir envoltat de dies segurs, aïllat dels jorns guarnits de dubtes i de la massacre que suposa no patir indecisió. Les paraules sempre exactes són l’angoixa de molts moments. Em desespera no quedar-me in albis , no tenir la capacitat de prendre males decisions pel plaer de poder caure per recuperar terreny.  La raó no obre portes. Les paraules mai se silencien. El cos mai es desmaia a temps. Sempre és tot tard i a deshora.  Si no heu vist aquesta pel·lícula poètica de Benedetti, si us plau, no tardeu en gaudir-la.  Casi siempre el error que cometemos, es pensar sólo lo que nos pasa a nosotros, nos parece tan import...

Ja sé que pensareu que estic molt celestial. És només que miro molt als núvols i en el camí m’hi trobo al cel. Segueixo buscant un núvol que va errar al canviar de forma i jo vaig allunyar per la seva errada. Ara, mentre el busco, grimpo al punt més alt que conec i em retrobo amb algunes paraules dolces.  Fixeu-vos què m’ha anat a parar a les mans. Una poesia del Mario Benedetti que no llegia fa anys, un poema que parla d’un altre cel i que ens recorda que nosaltres també tenim el nostre. Em fa gràcia compartir-ho amb vosaltres. Jo, seguiré sent celestial i cercant núvols.  No existe esponja para lavar el cielo pero aunque pudieras enjabonarlo y luego echarle baldes y baldes de mar y colgarlo al sol para que se seque siempre faltaría el pájaro en silencio no existen métodos para tocar el cielo pero aunque te estiraras como una palma y lograras rozarlo en tus delirios y supieras al fin como es al tacto siempre te faltaría la nube de algodón no existe u...

Tercer post del mati en aquest especial del sisè aniversari. Un de vosaltres em demanava que publiqués la que considero millor poesia meva i la poesia que no sigui meva que més m’agradi. I de nou és un exercici complicat perquè fer la tria entre tant de material no és massa just. Però atenc la petició.  La millor poesia, aforisme més ben dit, meu, propi i publicat, és aquest: ENS HAN ENTRAT A ROBAR  Ens han entrat a robar. I ens ho han pres tot. Perquè érem rics pensant i ells necessitaven idees. Perquè buscaven soroll i nosaltres no controlàvem els silencis. Perquè cridaven com un cor i només hem sabut fer música del dia a dia.  Ens han entrat a robar i no han deixat res. Estem ancorats en un diumenge sense hores que ha perdut els dies del davant i ha mort als de darrera. I no posem fil a l’agulla per cosir els anys amb els danys perquè no enfilem ni recte ni a enlloc. Cecs de futur i sords del present. Marcint-nos per l’esquena, en el passat....

Insisteixen, sempre gratament, perquè presenti el meu llibre “Aforo completo. Tutto al completo”, publicat el març de l’any passat, a Itàlia. Al ser una obra en castellà i italià i com tinc diverses amistats al país veí, em tornen a convidar a fer el viatge i mostrar l’obra.  Ara la invitació ha estat doble i m’arriba des de l’Alguer i de Sicília on hi tinc dues bones amigues, una cantant i l’altra dedicada a la vida política. Fa il·lusió, molta.  Però anem al títol d’aquest escrit perquè parlo de números i pàgines. M’acaben d’entrevistar per telèfon en una emissora de Sassari (Sardenya) per parlar del llibre en un programa que presenta l'amiga que us deia i al final de l’entrevista m’ha fet les típiques deu preguntes sobre els meus gustos alimentaris, color preferit, número de la sort, la millor pel·lícula, el millor llibre, etc. Tinc dos números preferits, el 13 i el 15. Tinc a la memòria un meravellós dia 13 molt recent i em queda per sempre un fatídic di...

Al llarg de les tres últimes setmanes aquest blog ha rebut quasi 2.900 visites i el post o escrit més llegit ha estat, de llarg, aquell que enllaçava amb una poesia de Mario Benedetti quan el poeta apareix a la pel·lícula " El lado oscuro del corazón " recitant la seva famosa " Táctica y estrategia" .   Un cop publicat han consultat aquest post més de 300 persones de dotze països diferents.   I tot i que no publico, ni de bon tros, tots els correus i comentaris que rebo perquè no tinc temps de mirar-los tots, he de dir que en aquest en vaig rebre i molts. Per això ara, com a regal als qui esteu viciats com jo de Benedetti, us enllaço amb un altre fragment de la pel·lícula i amb una poesia que, com totes les seves, és art pur i selecte.  Es diu "No te salves" . Gaudiu-la.  I ja posats a escoltar aquestes joies del mestre, un altre regal de la mateixa pel·lícula, una altra poesia de Benedetti. Es diu "Rostros de vos" (CLIC AQ...