ORNITOSECTA

Quadern de bitàcola, data estel·lar 03.06.2019. L'estiu encara no ha arribat, però fa molta calor i els ocells comencen a fer-me patir. No és tan fàcil veure'ls com fa uns dies, i en concret avui la temperatura és molt alta. Potser no noto tant la xafogor com quan vivia a Barcelona, però comprovo angoixat que no puc aturar-me gaire estona sota el sol. Crema la pell. I la llum m'enlluerna. Les quatre de la tarda no és la millor hora per veure ocells. Estic passejant a prop del barri de Canaletes, a Cerdanyola del Vallès. Davant meu Collserola em fa promeses de frescor amb la gran taca fosca que són els seus boscos. Arribo a un camí que voreja per una banda pins i alzines. Però per l'altre no hi ha més que un socarral (paraula que crec que no existeix, però com que la meva família l'ha fet servir de sempre per designar un camp cremat pel sol, em prendré, amb el vostre  permís, la llicència de fer-la servir). Llaurat temps enrere, ara només té algunes mates crescud...

Anteayer 15 de marzo contemplé un comportamiento que no había visto nunca hasta ahora. Me hallaba en el balcón de mi casa en Barcelona ejerciendo "mis labores". Como todo buen ornitólogo de vez en cuando alzaba la vista al cielo. En uno de esos vistazos vi pasar sobre mi cabeza una garza real ( Ardea cinerea ) perseguida por una gaviota patiamarilla ( Larus michahellis ) adulta. No es que volasen en la misma dirección, realmente la gaviota perseguía a la garza. Ésta realizó un par de giros para intentar esquivar a su acosadora, y eso llevó a ambas a desaparecer tras un edificio cercano. Tal vez la gaviota tenía únicamente intenciones hostiles por asuntos territoriales (quizá la garza se había detenido en algún tejado cercano, aunque no lo creo) o tal vez realmente intentaba cazar a la ardeida, cosa que encuentro harto insólita teniendo en cuenta el tamaño de ambas. Sí es frecuente en Barcelona, sin embargo, ver a las gaviotas en actitud depredadora activa hacia las palo...