Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Ripollet

Novatada y oportunidad perdida

Imagen
No debería hablar de novatada con la de años que llevo observando y fotografiando aves. Pero mi siento un poco así, como si la inexperiencia me hubiera jugado una mala pasada. Mi cámara bridge -una Canon Powershot SX60 HX- murió hace un par de meses, seguramente por un golpe que recibió. Como no quería renunciar a recoger testimonios de la presencia de las aves que observaba en mis salidas, no me quedó más remedio que agenciarme con otra cámara. Decidí dar el salto a las réflex. Por suerte, Mari, mi pareja, tenía una Nikon D3100 que apenas usaba, y un teleobjetivo con un zoom que llegaba a 300 mm. Para salir del paso me servía, pero el autofoco no funcionaba, así que fotografiar fauna salvaje se convirtió en todo un reto. Tras algunas pruebas, aconsejado por mi amigo Antonio Sánchez, adquirí un 300 F4 de segunda mano con enfoque automático en perfectas condiciones y pude conseguir mis primeras fotos auténticamente decentes. Me sentí contento y feliz con esta nueva adquisición (aunque l...

El enigma del cuervo

Imagen
El 5 de septiembre del 2021 subí a la azotea de mi casa, en Ripollet, para intentar observar rapaces en paso postnupcial, en su migración norte-sur en busca de tierras más cálidas en las que pasar los días de invierno. No fue nada mal: aparecieron treinta y tres especies diferentes de aves, entre las cuales había dos águilas de Bonelli, un águila pescadora, dos culebreras, diez laguneros, un aguilucho cenizo, un águila calzada, cinco cernícalos, un halcón peregrino, un gavilán, un ratonero, cinco vencejos comunes y una garza imperial. También vi dos cuervos, Corvus corax . O al menos eso pensé en un primer momento. Uno de ellos me pasó por encima, no muy alto, pero lo detecté tarde, ya en la vertical, y apenas tuve tiempo de echarle unas pocas fotografías, la mayoría desde atrás, mientras se alejaba. Esta ave me había llamado la atención. Era, por supuesto, totalmente negra y de un tamaño aceptable. Pero el pico parecía fino y la cola se me antojó más redondeada que cuneiforme y algo e...

Halcón peregrino (Falco peregrinus brookei), primer año calendario.

Imagen
Después de leerme de pe a pa un par de biblias sobre rapaces ("Aves Rapaces de Europa", de este par de cracks que son Àlex Ollé y Fran Trabalon, e "Identificación en vuelo de aves rapaces", de este señor finlandés tan majo, conocido por todos nosotros, un tal Dick Forsman), parece que empiezo a entender un poco el asunto de los halcones peregrinos. El tema es candente, ya que estamos en plena migración postnupcial y estos días me estoy hinchando a ver rapaces de todos los tipos. Hoy he recordado unas fotos que tomé el 26 de agosto del 2021 desde la azotea de casa. Un halcón (subespecie brookei ) de primer año cazó una tórtola turca y se dejó observar durante unos minutos. Las imágenes salieron bastante decentes, así que me he puesto a revisarlas, o mejor dicho, a disfrutarlas. Sé que no tienen una calidad perfecta, ya que una cámara bridge no da para mucho más, así que estoy pensando seriamente cambiar (por fin) a una réflex. El ave estaba anillada, pero fue imposib...

El halcón y la paloma

Imagen
El 6 de noviembre del 2021 subí un rato a la azotea de casa. Valía la pena echar un vistazo: tal vez pasara algún grupo de grullas en migración. Estuve cuarenta y cinco minutos y no anduvo mal del todo. Vi cormoranes, ratoneros, aviones roqueros, pardillos, una alondra, un bisbita común... El punto más salvaje lo puso otra especie. Al tratarse de un casco urbano es imposible no ver palomas domésticas revoloteando aquí y allá. Una en concreto, blanca como la nieve, decidió ganar altura para, tal vez, darse el capricho de abandonar por una vez la seguridad de los edificios. Pensé que, si apareciera en aquellos momentos un halcón peregrino, iba a ser presa fácil: aislada, muy visible, alta... Dejé de observarla y me centré en la posible migración de las grullas. Al cabo de unos minutos vi al halcón. Un adulto. No percibí su llegada, ni la maniobra de caza. Simplemente, pasó frente a mí para mostrarme su trofeo. Los días de la paloma habían llegado a su fin y ella había cumplido su cometid...

Robin Hood

Imagen
Esta semana me tocaba entrar a trabajar a las nueve en lugar de a las ocho. Así que el domingo anterior ideé un plan: aprovecharía las mañanas venideras para visitar el Parc del Masot sin prisas, pronto, antes de que llegara el gentío de paseantes de perros (entre los que me incluyo, no lo voy a negar). Dos o tres caminatas a lo largo de la semana, antes de comenzar la jornada laboral, sería ideal. El lunes me dio pereza levantarme y pensé que ya iría otro día. Tal vez martes y jueves. Pero no lo hice. Tampoco el miércoles. El cansancio, el calor, la sensación de que la migración ya estaba llegando a su fin... no había muchos motivos para animarme a salir. Así que de cinco días posibles fallé en cuatro, hasta que llegó el viernes. Me desperté temprano, pero di unas cuantas vueltas en la cama. La noche anterior había dejado preparados los prismáticos y la ropa en el comedor para no despertar a Mari cuando me levantara. Tanto me hice el remolón que nos levantamos juntos poco antes de las...

Garcilla cangrejera, nueva especie para casa

Imagen
El 14 de mayo fue el Global Big Day, una jornada de periodicidad anual propuesta por  The Cornell Lab of Ornithology y la plataforma ebird para celebrar la observación de las aves. Coincide con el Día Mundial de las Aves Migratorias. Se me ocurrieron muchas formas de celebrar ambos eventos, pero al final opté por la más sencilla. Subí a la azotea de casa en Ripollet (Barcelona) y monté el telescopio. Mis aspiraciones eran muy "humildes". Quería ver águila real, misión casi imposible. Pero en días anteriores se había detectado alguna en la comarca y además en marzo del año pasado yo mismo había logrado la hazaña de observar un ejemplar desde el balcón. Otra posibilidad era esperar la aparición de alguna gaviota rara subiendo por el río Ripoll. De nuevo rememoré tiempos pasados, cuando en mayo del 2020 aparecieron dos gaviotas de Audouin, o cuando unos años antes descubrí también en mayo una gaviota groenlandesa ( Larus glaucoides ) en el río Llobregat. Mientras estaba en la ...

Chorlitejo chico anillado en el Parc del Masot

Imagen
El 28 de abril, jueves, antes de entrar a trabajar eché un vistazo al Parc del Masot (Ripollet) mientras paseaba a Nina, la perra ornitóloga. En el tramo del río Sec que lo atraviesa se alimentaba un chorlitejo chico ( Charadrius dubius ). En ocasiones veo alguno por aquí, aunque son más comunes río abajo, ya en el Ripoll. Así que siempre es una alegría detectar uno en "mi parque". Este ejemplar tuvo la particularidad de que... se dejó fotografiar. Muchos de los chorlitejos que se ven por esta zona están anillados por Antonio España, quién lleva años estudiando los movimientos de esta especie. Éste llevaba una combinación de colores "naranja pata derecha / blanco pata izquierda". Antonio ya está informado. Da gusto comenzar así la jornada, justo antes de encerrarme en una habitación con un ordenador.

Esparver cendrós al Pla de Reixac

Imagen
El Pla de Reixac és un lloc on pots imaginar perfectament un esparver cendrós patrullant camps, però on no acostuma a donar-se aquesta circumstància. El diumenge 24 d'abril vaig tenir la sort de poder contemplar aquesta escena junt amb el meu amic Antonio. L'observació va arreglar bastant el dia, ja que, excepte per l'aparició d'un falcó peregrí i l'espectacular afluència de falciots negres (i algun de pàl·lid), va ser una jornada una mica fluixa per les expectatives generades, ja que sortiem d'un episodi de mal temps en plena migració primaveral. A veure si algun dia em trobo un esparver d'espatlles negres a sobre d'una de les alzines, com tantes vegades he imaginat. Mascle d'esparver cendrós (Circus pygargus)

El SOCC erroni

Imagen
El 2 d'abril vaig fer una passejada pel Pla de Reixac (Montcada) en un intent de fer el meu itinerari pel projecte SOCC (Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya, un dels projectes de l'Institut Català d'Ornitologia). Resulta que el primer cens del SOCC es fa del 15 d'abril al 15 de maig, però soc tan despistat que em vaig llençar al camp abans de temps. En qualsevol cas, la visita va ser molt entretinguda, amb un total de 52 espècies i uns quants moments d'aquells que t'omplen l'esperit. I és que no puc negar que el Pla de Reixac és un dels meus llocs preferits per veure ocells. Tenir-lo tan a prop de casa és un autèntic luxe. Una visita a aquest espai és garantia de bones observacions. Aquell 2 d'abril, als ocells habituals al llarg de tot l'any es van afegir els primers migrants i alguns estiuejants. El més destacable va ser un grup de vuit cigonyes (més una novena solitària una estona més tard), una fredeluga, set arpelles en migració, piules d...

Cames llargues al Parc del Masot

Imagen
Dijous, 7 d'abril del 2022. Avui entro a les nou a treballar, així que he decidit fer un tomb amb la Nina pel Parc del Masot (Ripollet) abans de començar la jornada. Hi ha obres: estan construint una passarel·la per creuar a l'altra banda del riu Sec i poder baixar pel passatge de l'Ermita tot resseguint el marge dret dels rius Sec i Ripoll (s'ajunten cent metres més avall). He tingut dues sorpreses agradables. La primera: he vist un cames llargues ( Himantopus himantopus ), el primer cop que el veig dins aquest petit parc urbà. Al costat de les obres s'ha format una petita bassa i allà hi era, amb un corriol petit ( Charadrius dubius ). No és el delta de l'Ebre, però ho comença a semblar. Les obres de la passarel·la; en vermell, la bassa dels limícols: La segona sorpresa: un grupet de lluers ( Spinus spinus ) ha decidit posar per a mi una bona estona, molt a prop, alimentant-se i reclamant. Estaven molt actius, però s'han deixat fotografiar i ha estat un ve...

Uns minuts al Parc del Masot

Imagen
En comparació amb els últims dos anys, aquest 2021 estic anant poc al Parc del Masot (Ripollet). Així i tot el 24 d'octubre vaig fer una curta passejada amb la Nina. No és que veiés res de l'altre món, però em va fer il·lusió que un mosquiter comú es deixés fotografiar prou bé per una banda (considero que sóc un fotògraf una mica negat), i que pogués trobar un estornell negre acompanyat d'estornells vulgars per l'altra, ja que, tot i no ser una espècie rara, no acostumo a veure'l en tan bones condicions per a poder separar ambdues espècies sense dubtes. Així que he decidit escriure aquesta curta entrada del blog com a petit homenatge a aquest parell d'exemplars que em van alegrar el matí. Mosquiter comú - Phylloscopus collybita Estornell negre - Sturnus unicolor, amb estornells vulgar i tórtores turques. Aquest parc urbà que limita amb el riu Sec m'ha proporcionat moltes alegries, com el papamosques de collar ( Ficedula albicollis ) de la primavera del 2019....

Polles pintades i algunes persones.

Imagen
Ornitològicament parlant, ha estat un bon mes de març per mi als Vallesos. A l'àguila daurada que va aparèixer sobre Ripollet i Cerdanyola el 12 de març (vegeu entrada anterior del blog) haig d'afegir un munt d'observacions interessants que resumiré a continuació. Abans de res vull agrair als amics ornitòlegs vallesans el seu ajut amb algunes espècies i ubicacions. Des que vaig arribar a viure a Ripollet que només trobo braços oberts i germanor. Com que això és habitual entre els ornitòlegs, jo no esperava menys. 14 de març Només dos dies després de l'àguila daurada vaig poder veure una polla pintada ( Porzana porzana ) a la riera de Caldes a Palau de Plegamans, trobada per en Xavi Escobar. No es va deixar fotografiar (la polla, no en Xavi) però sí que ho va fer un repicatalons ( Emberiza schoeniclus ). Fins i tot vaig aconseguir filmar-lo: Poc després de veure totes dues espècies va aparèixer el meu amic Diego acompanyat del seu fill, en Dídac, bàsicament buscant la po...