ORNITOSECTA

No tots els animals que trobem atropellats a les carreteres han de ser necessàriament cadàvers. Personalment, que recordi ara, com a mínim dues vegades he pogut salvar la vida d'ocells que havia donat prèviament per morts. És clau retirar ràpidament l'animal inconscient de la carretera, ja que en no tenir movilitat pot ser atropellat "de veritat". El primer va ser fa uns anys al delta de l'Ebre, i es va tractar ni més ni menys que d'una polla blava. El segon cas va ser fa pocs dies, i curiosament era també un ràl·lid. Anava conduint al costat del canal olímpic de Castelldefels quan vaig veure en el carril del sentit contrari al meu una polla d'aigua atropellada. Com sempre que trobo animals morts, em vaig entristir. Però uns metres després vaig reduir la marxa en adonar-me d'un detall: l'ocell que acabava de veure no estava aixafat. Segurament estava només estabornit per haver xocat amb un altre vehicle. Jo havia de reaccionar amb celeritat...

Han passat tres anys. Perdona Laia estimada per haver trigat tant a escriure aquesta entrada al blog. El 10 de gener del 2016 la meva neboda em va acompanyar a visitar el delta del Llobregat. Feia molt de temps que insistia i insistia, que volia anar amb el seu tiet a veure ocells, i com que la vida és complicada va costar una mica, però al final ho vam aconseguir. La reserva natural de Cal Tet ens esperava amb els braços oberts, i jo li explicava a la Laia els ocells que anàvem trobant, mentre ella feia de fotògrafa. El punt de vista de la petita (ja no tan petita) era molt més fresc i genuí que el meu. Una passejada ens duia des de l'aparcament fins a l'entrada de la reserva natural. La primera aturada era prop del centre d'informació. Teníem el riu Llobregat davant nostre. Alegria màxima i emoció total només arribar. Anem per feina. Això semblen ànecs coll-verds? Sí, en efecte, ho són. A pocs minuts de distància tenim les maresmes. Allà la Laia feia nou...