Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Herring Gull

Larry

Imagen
L'Eduard Batista és un ornitòleg i professor de l'escola Lestonnac de Barcelona que em va concedir l'honor de poder observar i fotografiar un gavià argentat que fa mesos que es passejava pels voltants del col·legi. Hi vaig anar el dia 2 de maig (dijous i dia de classe) i haig d'estar molt agraït a l'Eduard, als seus alumnes i a tot el personal de l'escola ja que gràcies a ells la visita va acabar en èxit total, gràcies a la seva amabilitat, ajuda i comprensió. Des de la tardor passada l'ocell ha fet les delícies de tothom. Batejat com a Larry pels nens i nenes de l'escola, aquest exemplar de gavià argentat ( Larus argentatus ) els visita a diari després de l'hora del pati per mirar d'aprofitar les engrunes que han caigut dels seus entrepans. El gavià és força valent i confiat i s'apropa fins les finestres de l'aula, on des de dins tots poden gaudir del seu aspecte elegant i del seu caminar majestuós. Altres ocells que vaig poder ...

Finlandia-Noruega 2007 (parte 8): de Rovaniemi a la península de Varanger (cuarta parte). Éxtasis en Varanger.

Imagen
Escribo aquí la cuarta y última entrada correspondiente al tramo de viaje que nos llevó desde Rovaniemi, en Finlandia, hasta el principio de la península de Varanger, en el extremo norte de Noruega. Posteriores entradas relatarán qué vimos, qué hicimos, cómo vivimos las maravillosas jornadas que pasamos en Varanger, aquel bellísimo lugar. Pero primero quiero contar como fue nuestra llegada, cómo fueron las últimas horas de aquel viernes 6 de julio del año 2007, y las primeras horas del día siguiente. Como dije en la entrada anterior, nos alejábamos de la frontera en nuestro coche alquilado. Algunos árboles flanqueaban la carretera, pero no muchos. De hecho, cada vez se veían menos, y a medida que se acercaban las horas nocturnas y llegábamos más y más al norte el paisaje se aclaraba de manera ostensible. Estábamos en la tundra. Apareció junto a nosotros el río Tana. No podíamos avanzar sin dejar de mirar por las ventanillas hacia el agua, que quedaba a un nivel bastante más inferio...