Estornells

Estornell ; Sturnus vulgaris; P, H, S; NR;
Identificació: 20 cm.
Mida del tord, o de la merla, a qui s’assembla, a més, per ser tot negre. Però per poc que ens hi fixem, ens n’adonarem de moltes diferències. L’estornell camina -no salta-, es posa més dret i té reflexos tornassolats al plomatge negre. Aquest, a més té taquetes blanques que es veuen prou si el tenim a prop. El bec és groc, no taronja.
Els joves, en ser marrons, són una mica més difícils de distingir, però la seva forma de caminar i posar-se és característica.
Situació:
Molt corrent, abundant a l’hivern, quan forma estols enormes i sorollosos, i també ben distribuït com a niador, a moltes teulades de pobles, ciutats i masos.
Itineraris recomanats:
Zones urbanes i rurals, conreus, masos, pobles i ciutats. Cria a les teulades, competint amb els pardals pels llocs d’instal·lar els nius.

Estornell negre ; Sturnus unicolor; S, P; NR;
Identificació: 20 cm.

Complicat de distingir del seu parent proper, l’estornell vulgar. Pensem que fins i tot n’hi ha d’híbrids. A l’hivern, més fàcil, ja que el negre té taquetes blanques molt petites, mentre que l’altra es torna molt més clar, molt clapejat. A l’estiu, cal veure’ls molt de prop per a observar que aquest no té cap mena de taca.
La veu pot ajudar, però no massa la qualitat, sinó la quantitat, ja que aquest és molt més silenciós.
Situació:
Cria a les quatre comarques, però no és tan abundant com l’altre. No forma els grans esbarts hivernals de l’altre.
Itineraris recomanats:
Masos, abandonats o no, pobles i ciutats.