Animalons de ca la Montse (I)

Són els habitants quasi bé sempre silenciosos i muts davant de les nostres agressions a major o menor escala, els més perjudicats per l'impacte de l'esser humà, el qual de vegades obviem o ens sembla d'allò més minso. El col·lectiu usuari del medi (no sols escaladors) no està conscienciat de l'efecte de les nostres activitats sobre ells, i fins i tot a alguns no els preocupa ni els interessa.
Que veiem tots els anys ocells com el duc, la cuabarrada o el falcó pelegri, no vol dir que no haguem
contribuit al fracàs, potser, d'alguna de les seves postes.

Un discret amfibi que viu a Montserrat és el tòtil (alytes obstetricans) .Habita els voltants dels llocs amb aigua: pseudo-cascada de l'inici de les escales de Sant Benet, bassa de Sant Miquel, voltants de les ermites amb cisterna...
Per bé que potser mai l'hem vist, segur que l'hem sentit dies en concret al capvespre i muntant un gran guirigall acústic amb el seu característic cant semblant al del xot.

El trobem també de vegades atrapat a l¡interior de les cisternes.

Com a particularitat el mascle transporta els ous entre les potes del darrera durant un mes abans de dipositar-los a l'aigua.

Tòtil de la cisterna de Sant Jeroni.

Un altre dels habitants de la muntanya són les taràntules (Lycosa sp). Força comuns i estigmatitzades a l'hora donen nom a un conegut topònim de Montserrat.

Taràtula al seu cau prop de Can Massana.

Però per estigmatitzats els campions són els ofidis. Un cas paradoxal  però és el dels vidriols (Anguis fràgilis), que sovint s'associa a les serps quan realment és parent de les sargantanes. Es troben a llocs humits i s'alimenten sobretot de llimacs.

Mascle de vidriol amb els típics ocels blaus vist a l'inici de la canal del pou del gat

Parlant de serps val la pena esmentar una que va aparèixer un dia al roques, parets i agulles i que va ser fotografiada a la quarta reunió de l'aresta de la salamandra si no recordo malament. Es tracta d'una poc freqüent a Montserrat "serp llisa meridional" (Coronella girondica) que és totalment inofensiva.

Serp llisa meridional (Coronella girondica)

Ara bé si parlem de mida i d'agressivitat la serp verda (Malpolon monspessulanus) s'endú el primer premi.

Amb una mida que pot acostar-se als dos metres i un gruix d'uns canell és l'ofidi més gran d'Europa. Tot i tenir dents capaces d'inocular verí, els té molt atrassats i és molt difícil que en una mossegada defensiva ens inoculi el seu veri. Protagonista d'algunes històries d'avis de les "serps amb cabellera", provocades posiblement per restes de pell durant la muda a la part del cap, la veiem habitualment a zones baixes però se n'han vist a la creu dels escolans per exemple.

Exemplar de gran mida de serp verda fotografiada a Agramunt