Mostrando entradas con la etiqueta orquídies. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta orquídies. Mostrar todas las entradas

martes, 5 de marzo de 2013

En clau de "blau". L'abellera de mirall

Inversemblantment la natura vesteix de color blau alguns dels seus animalons i plantes, tot i que això no els fa passar inadvertits. Merla blava, mallarenga blava, blauet etc.
El color blau és molt més freqüent en el món vegetal, però en aquest cas s'uneix, la singular bellesa morfològica de les orquídies amb l'espectacularitat del seu color blau.

 "Ophrys speculum"

Es tracta de l'abellera de mirall "Ophrys speculum" , la més escassa d'aquest gènere a Catalunya.
La caracteritza la màcula gran i lluent de color blau metàlic en el làbel, que li dona la seva singularitat.
Autors com Arnold relacionan la presència d'aquesta planta amb l'himenòpter "Campsoscolia cilliata".
El mascle d'aquesta espècie poc habitual a la meitat nord de Catalunya, és l'encarregat de polinitzar aquesta espècie d'orquídia, és per aixó que Arnold relaciona la presencia d'ambdues espècies.

 "Ophrys speculum"
Aquesta orquídia no la trobem a Montserrat, però no he pogut estar-me'n de mostrar una cosa tan perfecta i bella. Aquests peus van ser fotografiats al terme municipal d'Agramunt (Arnold ja cita el lloc) dintre de la ZEPA Serra Bellmunt-Almenara. Com bé sabem la zona és un pur secarral i curiosament el peus es concentren sota d'algunes alzines però a la banda on l'arbre projecta la seva ombra, tot cercant una mica de "frescor" en tan àrid terreny durant les hores més tòrrides.


 "Ophrys speculum"
Suposo que no cal dir gaire més, només mirar i gaudir d'una creació tan perfecte com efímera.



En el següent enllaç trobeu un dels molts documents que hi han a la xarxa.
Curiosament tot i l'escassetat de moltes espècies d'orquídies, poques estan protegides. Aquesta no està contemplada en el decret de flora, ni en el PEIN dintre de cap espai natural de protecció especial.

sábado, 1 de diciembre de 2012

Orquídies de Montserrat


No és d'extranyar tot veient les seves formes i colors, que les orquídies hagin estat admirades tant per estudiosos com per profans al llarg del temps, sent objecte de nombroses monografies.

 El P. Adeodat Marcet ja les hi dedica un article amb el següent "incipit": "La familia de les orquídies és una de les més afavorides per la naturalesa; és un luxe de la natura per la seva bellesa, de formes rares i capricioses, de colors vius i brillants".

Actualment en Nuet i en Panareda identifiquen més d'una vintena en el volum tercer del seu vast treball de la flora de Montserrat.

Trobar-les és sovint un repte tant per la seva talla com per la distribució, i també degut a que les solem trobar en exemplars esparsos i poc sovint en grans concentracions.

Ophrys lutea
Flor d'un espectacular groc, és per aixó que no és de les més difícils de trobar. Aquesta va ser fotografiada al Pla de la Mónica a Collbató.



Flor de l'home penjat (Aceras antropomorfa)






Coneguda com flor de l'home penjat per la forma humana del "label" de la flor.

Espècie bastant extesa a la muntanya des de les parts més baixes fins d'altres llocs més alts com aquesta que va ser fotografiada a Sta. Cecilia.


Abellera becada (ophrys scolopax apiphera)
Abellera becada (ophrys scolopax apiphera)

Dos imatges d'una abellera becada. Relativament freqüent al vessant de Monistrol.
Aquesta va ser trobada prop de la Bestorra a Monistrol. La següent (ssp scolopax) fotografiada al camí de les aigues prop de Monistrol

Abellera becada Ophrys scolopax ssp scolopax


Ophrys sphegodes
Ophrys sphegodes és bastant freqüent al sector oriental de la part baixa de Montserrat. Aquesta va ser fotografiada a Monistrol al camí del riu, on hi havia un s quants exemplars.

La següent espècie té la particularitat de no posseir clorofil·la. Esparsa dintre l'alzinar, no és fàcil de trobar.
Aquesta es va fotografiar a Frares.

Flors de Neottia nidus-avis

Dos peus d'aquesta orquídia
El curraià de flor blanca (Cefalantera longifolia) és la espècie més freqüent d'aquest gènere. La trobarem als vessants nord i occidental, facilment localitzable pel blanc pur de les seves flors.

Aspecte d'un peu de C. longifolia

Detall de les flors

 El curraià (Cefalantera rubra) és de petita talla i amb flor d'un preciós color rosat. Aquest exemplar es va veure sota la muralla nord d'Agulles. És molt menys abundant que l'anterior.

Flor de C. Rubra

Peu de C. Rubra

La darrera espècie d'aquest gènere és la C. damasonium. Menys vistosa que les altres dues cephalanteras, té menys flors que la C. longifolia, i d'un color grogós com si fossin pansides. Poc abundant, la fotografia es va prendre prop de Can Massana dintre un alzinar a la vora de la carretera.

Peu de C. damasonium
Detall de les flors



















El Limodorum abortivum és una espècie bastant abundant i sovint forma grups nombrosos i fàcils de localitzar per la seva morfologia i color de les flors. Aquest peu va ser trobat a Coll de Guirló.

Peu i flor de Limodorum abortivum

















                                                                                                                                                                                       



Dos exemplars d'Ophrys fusca, força escampada arreu de la muntanya, un dels peus va ser vist al camí del riu de Monistrol i l'altre a camí de Sant Joan a Sant Jeroni.

Orchis ustulata
Aquesta petita orquídia de boniques flors va ser vista a Coll de Guirló.

El gènere epipactis està representat a Montserrat per epipactis parviflora i epipactis helleborine.
E. parviflora la trobem de vegades en grups d'uns quants peus. Aqqui en veiem una al Pla de la Mònica al terme de Collbató. És una planta de petita talla i de flor molt menudes.



















                                                         Tres peus i detall de les flors d'una epipactis parviflora

La epipactis helleborine la trobarem a més alçada i en aquest cas en l'interior d'un alzinar madur, molt a prop del Portell estret, al voltant dels 1000 metres d'alçada.


Peu de "epipactis helleborine" amb inflorescències encara sense eclosionar
Flor d'abella "Ophrys apifera"
Aquesta espècie no és tampoc molt freqüent. Aquesta flor era prop de Coll de Guirló.


Abellera "Ophrys catalaunica"










Oquídia molt escassa com apunten ja Nuet i Panareda. Aquest peu era a Monistrol prop de S. Antolí.











La següent orquídia forma les concentracions més abundoses d'una mateixa espècie de totes les que hem vist. Molt abundant sobretot al voltant de tota la muntanya en totes les seves vessants, és l'"Anacamptys pyramidalis".


"Anacamptys pyramidalis" a Monistrol.